Posted in Bellaterra, tagged Societat on 14 Mai 2024|
Bellaterra, 15 maig de 2024
LLUIS TORRES|L’Ajuntament de Sabadell escolta el veïnat que es va mobilitzar amb garrafes per reomplir el llac petit del Parc de Catalunya.
Aquest vespre és l’Ajuntament que l’omple amb camions cisternes, encara que caldrà uns quants. Els ànecs ja poden gaudir de casa seva en plenes condicions.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Enrere on 14 Mai 2024|
Bellaterra, 14 de maig de 2024
LLUÍS TORRES|Aquest estiu de 2024 es compleixen 38 anys de la portada de L’Esquirol del Vallès de 1986. Sorprèn veure denúncies destacades de tanta actualitat: Carrers amb clots, Abocadors de deixalles industrials, Voravies destruïdes, Places abandonades, Passatges sense urbanitzar, Arbres perillosos pels vianants…..
Pel seu interès compartim també l’article de Frédéric Roda Pérez “Els carrers tenen un nom”.
ELS CARRERS TENEN UN NOM… per Frédéric Roda Pérez
Amb seixanta anys de vida no es pot demanar que Bellaterra tingui algun detall romànic o gòtic. Us aconsello, si voleu veure una mica de troçet «antic» que anireu a trobar, per la banda dreta del carrer Vázquez de Mella un àngel derrocat del qual, de ben segur, serà un casal o petit habitacle camperol. Aquelles pedres podrien servir com a model per algun símbol escultòric beIlaterrenc. No tothom pot tenir un Escorial, què caram!
Potser també, insistint en això dels símbols, caldrà explicar la petita història de com va començar això de l’Esquirol, va demostrar que les tradicions no cauen del cel de la història sinó que bé cal inventar-se’ls.
Podem passejar per carrers que porten noms importants de la Renaixença literària catalana: Verdaguer, Maragall, Víctor Català, amb altres més antics i més tradicionalistes, del temps dels primers i capitals Jocs Florals: Pin i Soler, Cases i Amigó…
També hi ha coses curioses: el catòlic i l’ortodox Jaume Balmes, empalma amb l’heretge Miquel Servet.
És curiosa la denominació d’Avinguda del Film a un trosset de la carretera que porta cap a Sabadell. Tot veu que pels anys 30 es va projectar crear Bellaterra nogensmenys que el «Hollywood Català, i aquí ha quedat aquesta curiosa relíquia. Cal recordar que l’intent de continuar aquesta adscripció al Setè Art amb la nominació de Marilyn Monroe, per una altra carrer va sucumbir llastimosament als embats del carquisme més conspicu, de les exigencies del Registre de la Propietat i de l’endèmica falta d’imaginació pública…
Una de les claus per explicar la toponímia urbana de Bellaterra és saber que Joan Baptista Viza, fundador i president de la societat urbanitzadora el «Foment de l’Habitatge Popular (sic), S.A.» era un prohom del carlisme català, del tradicionalisme polític i com a tal fou, repetidament Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Això determina la preponderància dels noms de «drets» pels nostres carrers. Tot això és història, petita història si voleu, de la qual podem parlar amb simpatia, amb cordialitat.
El carrer de Sant Pancràs, que veu de l’existència de l’Hostal, primer nucli so- cial de la zona, i que, en definitiva, era per l’advocació de Sant Pancràs, salut i feina»: per més detalls podeu consultar els llibres de l’Amades «Costumari Català o a l’Assumpta Nebot, que ve a ser el mateix. Dit entre parèntesi: del de Sant Pancràs comença a dir-se’n «el carrer dels carros» per la baixada infantil de la Festa Major.
No n’hi ha gaire de carrers, però n’hi havia de «repetits»: això va passar amb dos Josep Carner: ara un d’ells ha passat a dir-se José Iturbi, pianista valencià: un per la música i un altre per la poesia.
Fóra bonic passejar amb un llibre de l’autor que dóna nom a cada carrer: amb el llibre sota el braç, és clar, per- què si l’aneu llegint hi ha perill de la vida.
Com veieu, els carrers de Bellaterra són carrers molt «personals». Això és un bon simptoma: malgrat els alarmistes a Bellaterra no som gent sinó persones.
Font: L’Esquirol del Vallès
BELLATERRA.CAT 