El carrer Casas i Amigó de Bellaterra té una llargada de 475 metres comença a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414), creua el Camí Antic de Sant Cugat, i finalitza al carrer Margenat.
Placa del Carrer de Casas i Amigó de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Francesc Casas i Amigó (Barcelona, 22 d’abril de 1859 – Barcelona, 2 d’agost de 1887). El 1885 i el 1886 obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona.
Publicà La nit de Nadal (1886), col·lecció de poemes que musicà Joan Lamote de Grignon, i Poesies (1888), recull pòstum prologat per Marià Aguiló.
La seva poesia, de llenguatge ric d’imatges i, sovint, una mica emfàtica, és influïda per la mística de Verdaguer i per la poesia popular.
El Carrer de Ricard Opisso de Bellaterra (al plànol oficial apareix com Pintor Opisso). Té una llargada d’uns 120 metres, comenca al Carrer de Casas i Amigó i finalitza al Carrer d’Octavi Bruix. A la placa apareixen dibuixadades les fulles d’heura (Hedera Hèlix)
Placa del Carrer Ricard Opisso de Bellaterra
Ricard Opisso i Sala, dibuixant i caricaturista (Tarragona, 20 de novembre de 1880 — Barcelona, Barcelonès, 21 de maig de 1966) Fill de l’escriptor i periodista Alfred Opisso i Vinyas. Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família. Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz (1898). També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats (1899). Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen. També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901. L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut!, on féu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra. El 1906 viatjà a París, on col·laborà a Le Rire i a Ruy Blas, Frou-Frou i Fantasio. Tornà a Barcelona i en desaparèixer Cu-Cut! (1912), entrà a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia
A la primera d’aquestes revistes publicà dibuixos de “multituds”, que li donaren gran popularitat. Fets primer amb exigència artística, anaren convertint-se en caricatures aninotades a mesura que creixia l’anomenada del dibuixant i aquest gairebé no donava abast a fer totes les col·laboracions que li demanaven. També col·laborà a Papitu amb el pseudònim Bigre, a El Caloyo i a altres revistes eròtiques. Realitzà també dibuixos per a Hojas Selectas, Mi Revista, Lecturas, La Ilustración Artística, El senyor Canons, TBO, Pocholo i moltes altres publicacions, a més d’il·lustrar contes infantils i fer auques i col·leccions de cromos. L’any 1936 tornà a dibuixar els ambients i personatges de la seva joventut, amb dates de final del segle XIX. Publicà al Diari de Barcelona una sèrie d’articles de records.
20 persones llegiràn la novel·la curta L”ENCIS DE BELLA-TERRA de Clovis Eimeric (seudonim de Lluís Alberich Sellarès, Barcelona, 1882-7 novembre 1952) la revetlla de Sant Jordi al Club Bellaterra
L’Encís de Bella-Terra de Clovis Eimeric seudonim de Lluís Alberich i Sellarès (Barcelona, 1882-7 novembre 1952)
LLUÍS TORRES|Bellaterra celebrarà la Revetlla de Sant Jordi 2024 amb una lectura pública amb la flaire esclatant de la primavera al Club Bellaterra. Qui ha tingut aquesta iniciativa cultural és el bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i Maria Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Com cada any, la jornada del 23 d’abril, es viurà amb intensitat al centre de Bellaterra, on durant tot el dia es trobaran la majoria de parades de llibres i roses de les entitats cíviques del poblei la Llibreria Paper’s
La celebració de Sant Jordi, però, començarà el dia abans al Club Bellaterra, on dilluns dia 22, a les 20h es desenvoluparà una lectura pública de la novel·la original curta “L”ENCIS DE BELLA-TERRA” de Clovis Eimeric, (seudonim de Lluís Almerich i Sellarés, Barcelona, 1882-1952) publicada el 1930 per la desapareguda Editorial Favència, Carrer de Provença, 140, Telèfon 35303, Barcelona)
📍A la mitja part de la lectura, s’oferirà la tradicional Coca Catalana i Cava Brut.
L’Encís de Bella-Terra de Clovis Eimeric 📷 BELLATERRA.CAT
El sentit o la utilitat de les novel-les són l’entreteniment i l’esplai, ja que són concebudes com a literatura d’evasió (llibres d’esbarjo i entreteniment, que fassin curtes les vetlles, les hores de tren, les estones desvagades»). Alhora aspiren a un nivell literari molt concret que Clovis Eimeric exposa amb aquests termes: «sense complicacions psicològiques que enterboleixin la lectura; sense enfarfecs literaris que la fassin avorrible. Creu, i ho manifesta, que aporten un nou valor a la novel·la catalana. Clovis Eimeric pretén d’adaptar-se, les seves novel·les, als nous corrents de la literatura rosa que estan en voga a l’estranger. És a dir, es vol allunyar de la novel·la que, com la de Folch i Torres, reflecteix una vida local, d’acord amb uns certs esquemes morals molt arrelats. Per això els editors ens diuen que no pretenen que les novel-les traspuïn «un sentiment tendre i delicat a la manera apostòlica d’en Josep Ma. Folch i Torres, sinó que cerquen un camp més ample i més obert a totes les sensacions».
Certament que en els llibres de Clovis Eimeric no hi ha la ingenuïtat dels personatges de Folch i Torres pel que fa al comportament d’aquests en les seves relacions amoroses i en les seves reaccions; manifesten les seves febleses de caràcter, que estan sovint en relació amb passions amoroses no permeses. D’altra banda, aquestes novel-les no tenen un propòsit tan clar d’exemplaritat com les de la Biblioteca Gentil. Tot això està d’acord amb la idea que Clovis Eimeric té de fer una col-lecció, com diu ell, a la nord-americana. En definitiva, segons les seves paraules, que puga anar a totes les mans, sense pecar de coent ni de desaborida, suau i casolana; moderna, però, i d’un caire pròpiament local.
Les accions de les novel-les de Clovis Eimeric tenen lloc sovint en terres llunyanes, més o menys exòtiques, per tal de donar la imatge de varietat i modernitat que pretén la Biblioteca Damisel-la; els personatges es mouen en ambients cosmopolites. Aquest fet diferencia Clovis Eimeric dels altres autors catalans de novel-la rosa, i l’autor l’explica manifestant que ho fa seguint les passes de molts novel-listes forasters.
Sembla que l’èxit de la col·lecció fou notable, si tenim en compte que va sortir durant tant de temps. Segons que hem vist abans, La puntaire i L’enyorament són les obres que van ser més venudes.
La Biblioteca Damisel-la va començar un any després que la Biblioteca Gentil, i de fet totes dues es feren clarament la competència per captar un mateix tipus de públic. Clovis Eimeric devia agafar la idea de la Biblioteca Gentil, pel que fa al tipus i a les característiques de la publicació. El primer número de la col·lecció, l’autor el dedica a Josep M. Folch i Torres, del qual elogia la tasca de novel-lista popular; tot un gest, irònic o sincer, per a començar a fer-li la competència. Es pot considerar la Biblioteca Damisel.la una imitació a la Gentil? Ja hem vist que sí, en molts aspectes, però se li pot atribuir també una finalitat complementària si considerem que Clovis Eimeric escrivia per a un públic diferent per al qual volia om- plir el que ell considerava un buit literari. En realitat, tot i que fou consi- derable, l’èxit de la col·lecció va ser molt menor del que havia tingut Folch i Torres.
La Biblioteca Damisel-la deixa de publicar-se l’any 1930, poc abans de l’adveniment de la República, i així Clovis Eimeric va poder dedicar-se més a la feina de periodista en aquesta nova etapa política. Les novel-les rosa van quedar en segon terme i, finalment, la dedicació de Clovis al periodisme determina el final de la Biblioteca Damisel-la.
BELLATERRA.CAT 