BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Bellaterra, 11 febrer 2024 Ja saps què hi ha al darrere del nom del teu carrer de Bellaterra?   Els noms dels carrers, les coincidències i els errors històrics que ha il·lustrat el Nomenclàtor de revisar les plaques dels carrers de Bellaterra, ha destapat el valor, i la història local defensada pels seus habitants, però sorprèn enormement, que del centenar de carrer de Bellaterra, només un porti el nom d’un personatge femení: el de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda, sense oblidar un segon, el de la Mare de Deu de Montserrat, demostra que només el 1% del nomenclàtor de Bellaterra porta el nom de dona. Caldrà prendre consciència i fer quelcom per ser just amb la societat actual, més quan es conserven alguns noms de la dictadura franquista, el que va contra la vigent llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022.

Els noms dels carrers no sempre agraden a tothom. Hi ha qui considera que el que significa un carrer ha de mantenir-se per fer honor a la memòria històrica, o que cal afegir personatges de la història contemporània o del món de “l’esport, la cultura o la música”.

IGNASI RODA (Cronista de Bellaterra) “Avan la lettre” els he de dir que no, que a Bellaterra no existeix cap carrer amb el nom de l’estrella cinematogràfica. Però va existir! I aquest és el relat.

Tot va començar pels vols de l’any 1972, quan Jaume Pla, un bon veí de Bellaterra i que ara viu a Sant Cugat, va comprar un terreny per fer-se una casa. El va animar un altre vei de Bellaterra, en Frederic Roda, el meu pare, amb el qui tenia una gran amistat des del 1956, quan el Jaume va entrar a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre els va unir per sempre.

Comprat el terreny calia fer la casa, però a poc a poc, com molts que se l’han fet a Bellaterra, per dosificar les despeses. Es a dir que amb poc més de 2 anys la família Pla, en Jaume, la Laura i els seus 5 fills. i algú més, es vans instal·lar definitivament. Bé, això de difinitivament no s’ajusta a la realitat, perquè, ja se sap que, quan els fills creixen marxen de casa i els pares es queden amb el posat, és a dir una gran casa buida de crits i de veus i de presències físiques. Per això l’any 1998 el Jaume i la Laura van anar a viure a Sant Cugat després de viure 24 anys a Bellaterra. Però tornem al 1974, o millor encara, al 1975 que és quan va sorgir la idea de posar nom a un carrer, el carrer on vivia la família Pla.

Era, aleshores un carrer sense asfaltar i on només hi vivien dos veïns. El Jaume ens ho explica amb pels i senyals i, a més, ens diu que te un àlbum on es recull la crònica dels fets amb pels i senyals.

“La idea va sorgir, com no!, del Frederic, gran dinamitzador cultural de Bellaterra. Aleshores la Unió de Propietaris i Veïns tenia la potestat de posar nom als carrers i el Frederic era un dels grans impulsors del nomenclator de Bellaterra. Per la seva dedicació al teatre, en va proposar alguns com: Tirso de Molina, Lope de Vega, Pere Quart, Serafí Pitarra… Jo crec que d’ell en van sortir un munt de noms de carrers, i tots ben relacionats amb l’art i a la cultura. I vet aquí que un dia em proposa de posar nom al meu carrer. I, quin nom? Marilyn Monroe. Com pots entendre, em va sobtar aquella proposta, però tot el que proposava el Frederic tenia una raó de ser. Tots els Bellaterrenc saben que tenim un carrer que es diu Carrer del Film. El que potser no es sap és que a Bellaterra va venir a estiuejar en Fructuós Gelabert, un dels pioners del cinema a Espanya i el primer en rodar a Catalunya. Meravellat per la nostra Bella Terra, va proposar de construir-hi uns estudis cinematogràfics. T’imagines que hauria estat de Bellaterra si aquest projecte s’hagués realitzat? Però el 1928 Fructuós Gelabert anava de capa caiguda. El seu darrer film La puntaire va ser un fracàs estrepitós i he de suposar que l’home va venir a estiuejar en hores baixes. El Frederic no em va saber dir quan i per què el director de cinema va arribar a Bellaterra, però és possible que aquí tingués un dels seus darrers somnis cinematogràfics,  fer un gran estudi a l’estil “Cinecittà”. Aquest somni d’en Fructuós Gelabert havia inspirat al Frederic per proposar al carrer el nom de Marilyn Monroe. Jo m’hi vaig engrescar de seguida i, el primer va ser demanar-li al veí si li semblava bé. Després, el Frederic va iniciar una campanya de difusió magnífica, posant en actiu tot els seus contactes i totes les seves amistats. El dia de la inauguració s’hi van reunir un bon nombre de persones, entre elles: en miquel Porter Moix, la Carlota Soldevila, en Guillem Jordi Graells, Juan Germans Schroeder, Manuel Serra, Nadala Batista, Maria Rosa Fàbregas”……y “más y más y más” com rebla la Maria Aurèlia Capmany en el seu article de Tele Estel, car també hi era. Fins i tot la premsa se’n va fer ressò, el Fotogramas i el Diario de Barcelona.

Aleshores, posar el nom de Marilyn Monroe a un carrer era molt agosarat i fins i tot desafiador. Un sex símbol, una figura de l’erotisme cinematogràfic, amb una mort en circumstàncies ben estranyes, va provocar certes ires dels dirigents municipals Cerdanyolencs, encara franquistes. Així és que, ben aviat aquella idea va ser censurada i finida i el carrer va recuperar el nom original;

Pintor Utrillo. Però, com explico en el nomenclator del llibre de Bellaterra, d’Utrillo n’hi ha molts i ves a saber quin Utrillo és. Podria ser Miquel Utrillo i Morlius (Sitges 1862-Barcelona 1934) que, junt amb en Rusiñoň i Casas van crear el nucli Modernista més destacat i que es solien trobar als Quatre gats. Fou cartellista i promotor cultural i va dirigir la construcció del Palau Mar i Cel de Sitges. Ara que, dient-se el carrer Pintor Utrillo, deu ser el pintor francès Maurice Utrillo qui es vol homenatjar.

Una de les coses que sí va prosperar va ser la idea de crear unes plaques de ceràmica per nomenar els carrers. Se li van encarregar al ceramista Sallent i en va fer un munt, de les quals, poques queden. Però, això de la retolació dels carrers es tota una altre història que un dia o altre els explicaré.

Deixo per acabar una anècdota simpàtica del Jaume: “Tant la meva dona com els meus fills i jo mateix, vam renovar els nostres passaports posant el nom el carrer Marilyn Monroe. Certa vegada, a un policia li va sobtar el nom i, tot fent-se el graciós, li va dir a un fill meu: Con que Marilyn Monroe. Ha de ser una calle con muchas curvas”

Aquesta iniciativa, el Jaume la té ben documentada, com els hi he dit, i caldrà que ens la cedeixi el dia que Bellaterra tingui un arxiu històric.

Font: Ignasi Roda, Jaume Plà, Diario de Barcelona, Fotogramas, Tele Expréss

Read Full Post »