LLUÍS TORRES, Bellaterra, 20 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Operari instal·lant fotovoltaiques a una casa de Bellaterra
(16) Amb un Servei d’assessorament energètic per ajudar als veïns a reduir costos energètics i emissions:
Estem en un context d’emergència climàtica que reclama el màxim esforç possible i a tots els nivells per reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.
El recomanable és anar substituint les calderes de gasoil i de gas per sistemes elèctrics i eficients, que alhora utilitzin electricitat d’origen renovable. Una electricitat que idealment provingui de les plaques fotovoltaiques d’autoconsum i de distribuïdores que garanteixin que és d’origen renovable.
A Bellaterra un 80% aproximat de les cases i edificis son “devoradors energètics” i generen moltes emissions. Per tant, hi ha molt a fer. I des de l’administració pensem que cal ajudar.
A més a més, si aquesta transició es fa bé, s’estalviaran diners en la factura energètica. Per tant, comptar amb un servei d’assessorament, que informi i ajudi a aprofitar les bonificacions fiscals i/o les subvencions existents, pensem que és molt convenient.
Conscients de la importància d’aquesta necessària transició per passar a tenir unes llars i edificis més eficients i zero emissions, des de Bellaterra Endavant ens comprometem a:
Posar a disposició dels veïns un servei d’assessorament energètic que ajudi a la presa de decisions. Promoure la utilització d’aquest servei per part del major nombre possible de veïns.
IGNASI RODA FÀBREGAS|El passat 15 de gener es va celebrar el centenari del naixement de Frederic Roda Pérez, espòs de M. Rosa Fàbregas Rovira, pare de 10 fills. Va néixer a Barcelona un dimarts 15 de gener de 1924. Fill de Frederic Roda Ventura i Pepita Pérez de Cambra, germà de M. Lluïsa, Isabel M., Pepa i Anna M., oncle d”un reguitzell de nebots i nebodes, fins a 19 i avi de 16 nets.
Frederic Roda Pérez (Barcelona, 15 gener 1924-1 marc 2006) CEDIDA
El més segur és que ell no acceptaria cap mena de reconeixement tot i que es va fer un fart de promoure actes de reconeixença daltres persones.
En certa manera, aquesta manera de fer dell, i valgui la redundància, m’anima a promoure L’ANY FREDERIC RODA PÉREZ sense cap mena de programa previs i on qualsevol iniciativa encaminada a recrear la seva memòria serà benvinguda.
Proposo fer allò que en el món del teatre fem sovint per animar la gent a venir a veure’ns: la taquilla invertida, és a dir, recollirem els fruits el proper 15 de gener del 2025. Aleshores tot allò que hagi sorgit durant l’any miraré de reflectir-ho en una pàgina Web o un Bloc o el que em suggereixin els meus fills, que d’això hi entenen molt.
Per començar he proposat que tots aquells que ho vulguin m’enviïn algun escrit sobre el pare per fer-ne un recull. Als qui ja us ho demanat, us agrairia féssiu extensible aquesta invitació a aquelles coneixences que cregueu els pugui abellir fer-hi una semblança.
També iniciaré la compilació de la seva poesia, que es remunta -i això potser sorprendrà- a un primer recull en castellà titulat “La Cruz en el aire” escrita l’any 1944 i que el va encapçalat amb un pròleg titulat: Prólogo para indiferentes, i que comença així:
En este pleno apogeo de la primavera, cuando las horas están llenas del escalofrío triunfal de verdes árboles y aridez de exámenes, escribo las palabras que iniciarán la lectura de mi primer libro.
Així és que et convido a participar en aquesta celebració amb idees, aportacions o el que et surti del cor, sabent que tenim 365 dies endavant per fer d’aquesta efemèride alguna cosa de ben diferent i imaginativa.
Cruz en el Aire (1944) de Federico Roda Pérez
BIOGRAFIA DE FREDERIC RODA PÉREZ Director teatral, crític i activista cívic.(Barcelona, 15 gener 1924-1 març 2006)
Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.
Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.
En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre. El seus fills són en Frederic Roda i Fàbregas, Ignasi i Àlvar.
Tot allò que vulgueu aportar ho podeu fer a través del correu personal del seu fill Ignasi Roda, historiador, director de teatre i cronista de Bellaterra:
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 19 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Shira, el Rhodesian Ridgeback de Bellaterra
(15) Amb més cura dels animals de companyia:
A la societat actual, la defensa i protecció dels drets dels animals i la preocupació pel seu benestar cada cop son més presents. La convivència entre les persones i els animals s’està redefinint. Forma part del nou paradigma de respecte i harmonia amb la natura i totes les especies que en formem part.
Des de Bellaterra Endavant treballarem per:
Informar i aplicar la nova Llei de protecció de drets i benestar animal. Posar en valor la tasca i donar eines al grup veïns (grup d gossos whatsapp). Tirar endavant una política que faciliti que tothom pugui col·locar Microxip i xapa per collar als gossos: sóc de Bellaterra! i el telèfon. Que els Agents cívics tinguin un lector de xips. Controlar el compliment de les limitacions de velocitat als nostres carrers per evitar atropellaments de gossos, gats i altres animals. Colònies de gats: col·laboració amb consell veterinaris de Catalunya Demanar a FFGG que es revisin periòdicament i s’arreglin les tanques de les vies del tren, per evitar atropellaments. Establir mesures en matèria d’animals perduts o abandonats. Gossos i gats amb micro-xip i una xapa d’animal de companyia de Bellaterra. Fer un parc per gossos, per socialitzar més el poble.
📍Durant la dictadura franquista, la por, el gris i la mediocritat s’estén a tots els aspectes de la vida, però la infància va ser la principal perjudicada del franquisme.
📍La maternitat i la primera infancia en el franquisme sota el control de l’Obra de Protección de Menores
Neus Garcia Rafols Maria Verdú Guinot Elena Rafols Yuste Circare. Grup de Recerca Històrica
L’ESPANYA FRANQUISTA I LES POLÍTIQUES MATERNALS*
El Nuevo Estado sorgit de la rebel·lió militar i convertit en dictadura tenia la necessitat primordial d’augmentar el nivell demogràfic del país. Els estudis de principis dels anys quaranta mostraven una natalitat molt baixa i una despoblació que, segons deien, no es podia atribuir només a les conseqüències de la Guerra Civil, sinó a la decadència moral, la debilitat religiosa i l’apatia espiritual del règim anterior. Per això van iniciar una política «pronatalista», i per posar-la en marxa calia que la família patriarcal fos la unitat principal de la societat, declarant indissoluble el matrimoni i enaltint la maternitat amb incentius econòmics **
La Ley de sanidad infantil y maternal, del 12 de juliol de 1941, va ser la que va donar pas al marc organitzatiu i funcional de totes les institucions que es dedicaven a l’assistència maternal i infantil, que depenien de diversos ministeris i organitzacions. En la llei, el Govern espanyol deixava molt clar els seus objectius:
Deseoso el Gobierno de mejorar en lo posible los factores demográficos positivos, estimulando la nupcialidad y natalidad, y combatir eficazmente los factores nega tivos del problema de población, aspira a reducir al minimo la mortalidad maternal e infantil, intemificando las obras de asistencia médica a ello encaminadas.
És per això que va dedicar un gran interès a tenir cura de la mare gestant, no per ella mateixa com a dona, sinó per la finalitat procreadora que li destinaven com a tal, així com als lactants, per evitar l’alta mortalitat infantil.
L’Estat va actuar segons la ideologia feixista utilitzant valors tradicionals, arrelats des de feia segles en la psicologia femenina, com ara la maternitat. Calia potenciar aquest valor i posar en marxa unes línies polítiques adoctrinadores dirigides específicament a la dona. El feixisme la veia com un ésser inferior, només capacitada per tenir cura de la llar i ser mare i esposa. Com diu Carme Molinero, els tres feixismes europeus compartien en aquest sentit les mateixes línies, encara que cadascun en feia prevaler un component més que uns altres. A Espanya, el franquisme va demostrar que feixisme i catolicisme no eren antagònics; les funcions reproductives van restar a mans del règim i de l’Església, i es va prohibir l’avortament, el control de la natalitat i els anticonceptius (amb el pas dels anys, l’Església va permetre els mètodes naturals), a banda de reprimir la sexualitat femenina fins a l’extrem de recuperar una institució creada el 1902 amb el nom de Patronato Real para la Represión de la Trata de Blancas, dissolt per la República, el Patronato de Protección a la Mujer (PPM), responsable de vigilar la moral femenina. En resum, el control sobre el cos de la dona va ser aclaparador.
Tribunal Tutelar de Menores, pis principal de l’actual Hotel Monument, Passeig de Gràcia, 75, Barcelona. Es poden veure els escuts oficial de ceràmica
No pensem que la idealització de la dona mare arribava al punt de valorar-la com a tal. De cap manera. Luis Martínez Kleiser (1883-1971) una eminència de l’època era doctor en Dret, periodista i escriptor, i també era, entre altres càrrecs, vocal del Consejo Superior de Protección de Menores (CSPM) i vicepresident del PPM; el 1949 va publicar, a la Revista de la Obra de Protección de Menores (ROPM), «Tienes un hijo», adreçat a l’home pare, un article representatiu del que es pensava en segons quins sectors socials de l’època, ja que valora la dona mare per ser mare, però al mateix temps treu tot el valor a aquest fet i dóna com a única responsabilitat de la «creació» dels fills al pare i, per tant, només ell és el responsable de la seva educació. Era tal el menyspreu a la dona que se la comparava amb un simple recipient:
Ya sé que tuvo una madre ese hijo tuyo; pero dime, ¿tuvo madre Adán? ¿No? Luego tu hijo no necesitaba haberla tenido tampoco. Dios quiso conceder a la madre la facultad portentosa de alumbrar seres; pero esa madre solo lo es de nombre, en cuanto a la creación del nuevo ser se refiere. No es la madre capaz de crear […]. Dios la mandó ser madre desde el paraíso como nosotros mandamos a una máquina inventada por nuestro ingenio que dé a luz un producto cualquiera. La máquina cumple su misión, pero sin nosotros, ni la máquina sería máquina, ni sería capaz de crear aquel producto. La máquina madre es lo mismo. […] Esa madre carece de capacidad para ser autora de un ser maravilloso. […] Es únicamente como la máquina y produce creaciones.
Nens jugant al pati de “La Prote” Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores, del carrer Wad-Ras, 98 (Barcelona) Obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas, inaugurada el 10 d’octubre de 1946 i tancada el 1983
El control matern i infantil anava més enllà del sanitari o de les millores socials. Es tractava de controlar les famílies moralment i inculcar la nova estructura política; una faceta més, en definitiva, de les polítiques familiars repressives de la dictadura franquista. I s’hi va donar un marc legal quan el 28 de maig de 1938, encara no acabada la Guerra Civil, Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer, ministre de l’Interior, van signar a Burgos un decret de reorganització de la sanitat en el qual manifestaven:
El Nuevo Estado español, que aspira como postulado fundamental de su misión, a fortalecer, elevar y engrandecer a España, ha de acometer muy próximamente la reorganización de la Sanidad sobre bases que se armonicen con la orientación totalitaria de nuestro Movimiento.
Segell Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona. La seu central fos al pis principal de Passeig de Gràcia, 75 de Barcelona (Actual Hotel de Luxe Monument)
L’ORGANITZACIÓ ASSISTENCIAL A LA MARE I LA PRIMERA INFÀNCIA: LES INSTITUCIONS
Les funcions de l’Estat sobre sanitat infantil i maternal estaven a càrrec del Ministerio de Gobernación i de la Dirección General de Sanidad, que també en tenien la responsabilitat legislativa. El control als centres medicoassistencials ja havia estat reglamentat el març del 1939, quan s’ordenava als jefes de Puericultura provincials fer una visita amb deteniment a totes les institucions que hi collaboraven i elaborar un qüestionari amb totes les dades recollides, i que aquestes visites s’havien de repetir amb freqüència. També s’asseguraven el control des de dins, ja que aquest cap del Servicio Provincial de Puericultura havia de formar part com a vocal nat dels patronats o les juntes que dirigien les institucions que acollien dones i criatures.
Les polítiques maternals es van plasmar mitjançant les directrius del Ministerio de Sanidad i van ser posades a la pràctica a través de diverses institucions, com ara Auxilio Social i Sección Femenina, entre les més conegudes i també força estudiades. El Ministerio de Justicia creà també una d’aquestes institucions collaboradores, ja que tenia funcions tutelars i protectores de menors, mitjançant organismes com asils, orfenats, col·legis, reformatoris… L’organisme que se n’ocupava era el Consejo Superior de Protección de Menores, constituït en el si del Ministerio de Justicia, amb personalitat jurídica pròpia, capacitat legisladora i amb seu a Madrid. Va ser restablert l’1 de juliol de 1938, a Vitòria. Estava organitzat en diverses seccions. La primera, s’ocupava de la puericultura i la primera infancia. Sota les ordres del Consejo hi havia les juntes provincials i locals. A Barcelona, es va crear la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona (JPPMB), per sota de la qual hi havia els centres mèdics o d’assistència que tenien cura de la mare i la criatura, com ara l’Oficina Central del Niño, la Guardería de Niños de Pecho amb la Cantina Maternal i el Parque Infantil del Grupo Benéfico.
Grupo Benéfico (dreta) inaugurat el 1915 i tancat el 1978 i Escuelas Profesionales Ntra.Sra. de la Esperanza del TTMB (Esquerra), inaugurat el 1946 📷 Josep Brangulí i Soler (L’Hospitalet de Llobregat, 14 de setembre del 1879- Barcelona, 23 de setembre del 1945)
La Junta de Barcelona compartia instal·lacions amb el Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona. Les seves dependències estaven situades al principal del número 75 del Passeig de Gràcia. Hi havia també juntes locals, designades per la de Barcelona i autoritzades pel Consejo (Terrassa, Badalona…), que vigilaven la gestió de totes les juntes, especialment l’econòmica, i de la secció de puericultura i primera infancia.” Econòmicament, els recursos principals els obtenien de la consignació pressupostària i de la recaptació del 5% de l’impost sobre els espectacles públics. La resta, provenien d’ingressos que obtenien de béns propis o de donatius.
La zona rural també havia de quedar controlada amb la creació de petits centres d’assistència pediàtrica i maternal d’urgència. Tots els pobles amb més de cinc mil habitants havien de tenir-ne un. En aquest àmbit, la Sección Femenina divulgava la higiene infantil a través de les informadores sanitàries rurals.
* Aquest treball analitza específicament el tema de la maternitat i la primera infancia, mitjançant els centres que depenien de les mateixes institucions que tenien cura de la infancia i la joventut tutelada. El 2005 vam iniciar una recerca sobre la infància tutelada, que ha tingut el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Es desenvolupa en diverses fases, i posa l’èmfasi en la valoració de la infancia com a subjecte històric i en la divulgació a la ciutadania. Consta d’un primer dossier inèdit, Les institucions de protecció de menors i benéfiques: centres de menors femenins de Barcelona i provincia (1939-1959); del documental Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes (R. Mamblona, 2006), el qual recull el testimoni de quatre persones que havien passat per aquests centres; de la pàgina web http://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat (2008), i de l’exposició Infancia robada.
Internat de nenes Hogar Nuestra Señora del Coll, carrer Albigesos, 1-5, Barcelona|CEDIDA
** NASH, Mary. «Pronatalismo y maternidad en la España franquista». A: BOCK, Gisela; THANE, Pat (ed.). Maternidad y políticas de género. La mujer en los estados de bienestar europeos, 1880-1950. Madrid: Cátedra, 1996.
*** Boletín Oficial del Estado, 28-7-1941, núm. 209, 5650-5655.
**** «Mujer, franquismo, fascismo. La clausura forzada en un “mundo pequeño”». Historia Social, 1998, núm. 30, pàg. 97-117.
***** Boletín Ofcial del Estado, 31-V-1938, núm. 586, 7610-7611.
****** Boletín Ofcial del Estado, 12-III-1939, núm. 71, 1452-1453
******* Santiago Castiella, Gregorio. «Crónica Nacional». Revista de la obra de Protección de Menores, 1944, núm. 1, pàg. 30.
Font: Edicions de la Universitat de Barcelona, Neus Garcia Rafols, Maria Verdú Guinot, Elena Rafols Yuste, Circare. Grup de Recerca Històrica
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 18 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
La Via Verda del Vallès és un recorregut que actualment uneix de Sant Cugat, Bellaterra, Sant Quirze i Sabadell a través d’un camí verd. Pot fer-se aquest recorregut en bicicleta o a peu i és especialment adequat per fer-lo amb família i amb canalla.
(14) Amb més activitats per la gent gran i la gent jove:
Un 55% de la població de Bellaterra te més de 50anys. N’hi ha un 35% amb més de 65. Moltes d’aquestes persones disposen de temps per que ja estan jubilades. Es poden oferir moltes més activitats de les que actualment s’implementen.
I quelcom semblant podríem dir dels més joves. No hi ha pràcticament espais per el seu esbarjo, ni prou activitats dirigides a ells.
Per tot això, ens comprometem a:
Estudiar amb experts tipus d’activitats que funcionen bé per aquests col·lectius. Implementar les més adients. Tenir en compte el que pensen les associacions veïnals al respecte i implicar-les. Adequar, pels més joves, alguna de les parcel·les existents de l’EMD.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 17 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
10ª La Sansi de Bellaterra 2022. (Cursa més important de La Diada de Catalunya) El 2023 no va ser autoritzada pel nou president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba| ARXIU LA SANSI
(13) Amb més activitat esportiva:
La possibilitat de practicar esport a Bellaterra és un element clau per la qualitat de vida dels seus veïns i per estimular la cohesió social. Proposem la creació d’un model esportiu i un pla d’activitats participatiu i integrador.
El Club Bellaterra, l’entitat que històricament més ha promogut l’esport a Bellaterra, ha passat per dificultats econòmiques i, segons les seves pròpies declaracions, no ha tingut el suport que esperava de l’EMD.
Per tot plegat, nosaltres volem:
Negociar un conveni amb el Club Bellaterra que permeti obrir més les seves instal·lacions a tots els bellaterrencs, tenint molt present les necessitats dels més joves i preservant sempre el dret del soci. Potenciar, a més a més de les disciplines d’esport actuals que es fan al Club Bellaterra, altres activitats esportives i socials: jocs de taula, esport i exercici a la natura. Establir un calendari anual d’activitats esportives. Optimitzar l’ús dels espais existents, especialment els del Turó de Sant Pau. Cercar col·laboracions amb altres entitats esportives properes. Adequar, per esports, alguna de les parcel·les existents de l’EMD.
Vernissage: divendres, 19 gener 2024, a les 19:00 hores, Centre Cívic de la Placa Joan Maragall (Bellaterra)
Joaquim Riba Güell |CEDIDA
Joaquim Riba Güell, pintor de Sabadell, arrelat a Bellaterra on hi ha tingut un peu des de ben jove, es va començar a interessar per la pintura en els tallers de l’escola Tagore i des d’aquella experiència ha anat forjant el seu interès per l’expressió plàstica guardada durant temps dins seu. Va ser passejant per els camins de Can Vila Puig, quan es recuperava d’un dur accident el 1992, que va trobar, al bell mig de la vila universitària, el taller de pintura xinesa de la professora Xia Hang. A poc a poc es va anar obrint sobre el delicat paper d’arròs, les tintes xineses i els suaus pinzells xinesos. Li van permetre dir així, suaument, el to de les seves emocions i sensacions, influenciades pels colors entre els que habitualment passeja. Enamorat dels pintors més propers (Rafa Romero, Oriol Vila Puig, Ramiro Fernandez Saus…) i influenciat per altres per ell també màgics de l’art com Kandinski, Borrell, Tàpies i Barceló, dels que remarca la seva objectivitat i conjunció de formes, colors i densitats… Ha anat acoblant les imatges pròpies, els sentiments i els descolorits, sovint tenyits de negre xinès, a la creativa blancor llatina. Traços, roderes, vegetals a conjunt, tremolors, plors, passejades interiors en una asimetria total, “tal com sóc”.
Queda molt per fer, dir, pensar…
Més informació sobre Joaquim a la seva pàgina web creada per la bellaterrenca Laura Ruiz👇
La programació de 2024 a la Filmoteca va arrenca del 9 al 31 de gener, amb un cicle dedicat al prestigiós cineasta hongarès, una de les figures fonamentals del cinema contemporani que acaba de rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu. Béla Tarr visitarà Barcelona gràcies a l’aliança de la Filmoteca amb Zumzeig, ECIB, Acadèmia del Cinema Català i Filmin, entitats en què el director realitzarà altres activitats durant la seva estada.
Béla Tarr (Pécs, 21 juliol 1955) FILMOTECA DE CATALUNYA
La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.
Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida. La mestria amb la qual explora l’espai i, sobretot, el temps, esdevé l’essència del relat i la raó per la qual és considerat un referent ineludible de l’slow cinema.
Béla Tarr acaba de rebre aquest desembre el premi honorífic de l’Acadèmia del Cinema Europeu, que ha destacat les seves qualitats de director “llegendari” i “excepcional”, així com la trascendència de la seva filmografia “aclamada pels espectadors internacionalment”.
Béla Tarr, Premi d´Honor de l´Acadèmia del Cinema Europeu 2023
El cicle inclou El cavall de Torí (2011), Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín, la darrera pel·lícula de Béla Tarr, i Sátántangó (1994), la seva monumental obra de culte de 450 minuts que adapta la novel·la de László Krasznahorkai i que està considerada una de les millors pel·lícules de la història del cinema.
El prestigiós realitzador va presentar personalment algunes de les sessions programades a la Filmoteca (Armonías de Werckmeister, dimarts 9 de gener 20.00 h; El cavall de Torí, dijous 11 de gener 20.00 h) i al Zumzeig (Nido familiar, dimecres 10 de gener 19.00 h; La condena, dissabte 13 de gener 19.00 h).
Durant la seva estada a Barcelona, Béla Tarr també va oferir dues classes magistrals per als alumnes de l’ECIB i participà en una trobada amb els guionistes de la Residència de Guions de l’Acadèmia de Cinema Català. Per la seva part, la plataforma Filmin incorpora al seu catàleg un cicle exclusiu que inclou les pel·lícules Nido familiar (1979), The Outsider (1981), La Condena (1988), Sátántangó (1994), Armonías de Werckmeister (2000), El hombre de Londres (2007) i El Caballo de Turín (2011). La visita de Tarr ha estat promoguda per Manel Raga, que va ser alumne seu a la film.factory de Sarajevo
Béla Tarr, director de cinema| FILMOTECA DE CATALUNYA
Biografia de Bela Tarr
Bela Tarr, reconegut cineasta hongarès, és considerat un dels directors més influents i visionaris de la indústria cinematogràfica contemporània. El seu estil distintiu i l’enfocament únic cap a l’art del cinema l’han catapultat a la fama internacional. En aquesta biografia explorarem la vida i el llegat de Bela Tarr, així com les seves contribucions al món del cinema. Acompanyeu-nos en aquest fascinant viatge a través de la carrera d’un dels grans mestres del setè art.
Infància i primeres passes al cinema
Bela Tarr va néixer el 21 de juliol de 1955 a Pécs, una ciutat al sud-oest d’Hongria. Des de primerenca edat, Tarr va mostrar un interès apassionat pel cinema, fet que el va portar a explorar la narrativa visual i les possibilitats creatives d’aquesta forma d’art. A mesura que creixia, la seva passió pel cinema s’intensificava, i aviat va decidir dedicar la vida a explicar històries a través de la pantalla gran.
Els primers èxits: “Family Nest” i “The Outsider”
A la dècada de 1970, Bela Tarr va començar a fer-se un nom a l’escena cinematogràfica hongaresa. El seu primer llargmetratge, “Family Nest” (1977), va ser aclamat per la crítica i va rebre elogis internacionals. Aquesta pel·lícula, que explorava la vida d?una família treballadora en una societat comunista, va capturar l?atenció dels espectadors pel seu enfocament realista i la seva habilitat per retratar la complexitat de les relacions humanes.
Després de l’èxit de Family Nest, Tarr va continuar la seva carrera amb The Outsider (1981), una pel·lícula que reflexionava sobre la solitud i l’alienació a la societat moderna. Aquesta obra profundament commovedora va consolidar la reputació de Tarr com un cineasta talentós i provocatiu.
La trilogia dels obrers: una visió crua de la vida
A la dècada de 1980, Bela Tarr va començar a desenvolupar una de les seves obres més importants i reconegudes, la trilogia dels obrers. Aquesta sèrie de pel·lícules, que consta de “El cavall de Torí” (2011), “L’home de Londres” (2007) i “Harmonies de Werckmeister” (2000), se centra en les vides de persones comunes i corrents que lluiten per sobreviure en un món cada cop més deshumanitzat.
Amb el seu estil visual característic, Tarr utilitza seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva per submergir l’espectador en l’experiència dels personatges. El seu enfocament realista i habilitat per capturar l’essència de l’existència humana han estat elogiats per crítics i cinèfils de tot el món.
Col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai
Una part fonamental de l’èxit de Bela Tarr es deu a la seva col·laboració amb el conegut escriptor hongarès László Krasznahorkai. Tots dos artistes compartien una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana. La seva col·laboració va començar a la dècada de 1980 amb la pel·lícula “Sátántangó” (1994), basada en la novel·la homònima de Krasznahorkai. Aquesta pel·lícula èpica de més de set hores de durada és considerada una obra mestra del cinema contemporani i va consolidar la reputació de Tarr i Krasznahorkai com una dupla creativa excepcional.
Estil i temàtiques recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr
L’estil distintiu de Bela Tarr és una de les característiques més destacades de la filmografia. Les seves pel·lícules es caracteritzen per llargs plans seqüència, en què la càmera es mou amb una fluïdesa captivadora, permetent a l’espectador submergir-se completament en la història. Aquests plans seqüència perllongats no són només una exhibició tècnica impressionant, sinó que també contribueixen a l’atmosfera opressiva i contemplativa que defineix l’univers cinematogràfic de Tarr.
A més del seu estil visual distintiu, les pel·lícules de Bela Tarr exploren temàtiques recurrents que reflecteixen la visió única de l’existència humana. La solitud, l’alienació, la decadència moral i la lluita per trobar significat en un món desolat són alguns dels temes centrals a la seva obra. A través del seu enfocament realista i la profunda introspecció, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten.
Reconeixements i llegat
L’obra de Bela Tarr ha estat àmpliament reconeguda i celebrada a festivals de cinema i premiacions internacionals. Les seves pel·lícules han rebut nombrosos guardons, incloent el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Berlín i el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Cannes. Aquests reconeixements són un testimoni de l’impacte durador que Tarr ha deixat a la indústria cinematogràfica.
El llegat de Bela Tarr transcendeix més enllà dels seus premis i reconeixements. El seu enfocament innovador i la recerca incansable de la veritat i l’autenticitat han inspirat generacions de cineastes i han deixat una empremta inesborrable al cinema contemporani. Les seves pel·lícules continuen sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única.
1. Quina és la pel·lícula més famosa de Bela Tarr?
La pel·lícula més famosa de Bela Tarr és “Sátántangó” (1994). Aquesta obra mestra del cinema contemporani és aclamada pel seu estil visual distintiu i la narrativa èpica. Amb una durada de més de set hores, Satántangó submergeix l’espectador en un món desolat i contemplatiu, explorant temes profunds i existencials.
2. Quin és l?estil característic de Bela Tarr?
L’estil característic de Bela Tarr es defineix per l’ús de seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva. Les seves pel·lícules es caracteritzen per capturar l’essència de la vida quotidiana mitjançant una mirada realista i detallada. Els llargs plans seqüència permeten a lespectador submergir-se en la història de manera ininterrompuda, creant una experiència immersiva i única.
3. Quina és la relació entre Bela Tarr i László Krasznahorkai?
Bela Tarr i László Krasznahorkai van tenir una col·laboració artística molt estreta. Krasznahorkai és un reconegut escriptor hongarès, i les seves obres literàries van servir d’inspiració per a diverses pel·lícules de Tarr. Tots dos comparteixen una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana, cosa que es reflecteix en el seu treball conjunt. La seva col·laboració va resultar en pel·lícules extraordinàries que van deixar una marca indeleble al cinema contemporani.
4. Quina és la durada mitjana de les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr solen tenir una durada més extensa en comparació dels estàndards convencionals. Algunes de les seves obres més conegudes, com ara “Sátántangó” i “El cavall de Torí”, superen les set hores. Tarr utilitza aquesta durada perllongada com una eina per submergir l’espectador a l’atmosfera i la narrativa de les seves pel·lícules, creant una experiència cinematogràfica única i contemplativa.
5. Quins són els temes recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr exploren temes profunds i universals, com ara la solitud, l’alienació, la decadència moral i la recerca de significat en un món desolat. A través del seu enfocament realista i el seu estil visual distintiu, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana i qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten. Les seves pel·lícules ofereixen una mirada crua i commovedora de l?existència humana.
6. Quin és el llegat de Bela Tarr al cinema?
El llegat de Bela Tarr al cinema és innegable. El seu enfocament innovador i la recerca de la veritat i l’autenticitat han inspirat cineastes de tot el món. Les seves pel·lícules han deixat una marca indeleble a la indústria cinematogràfica, sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única. El llegat de Tarr perdurarà a través del temps, influenciant les generacions futures de cineastes.
Bela Tarr és un director de cinema visionari que ha deixat una empremta inesborrable a la indústria cinematogràfica. El seu estil distintiu, el seu enfocament realista i els seus temes profunds han captivat cinèfils de tot el món. A través de llargs plans seqüència i una narrativa contemplativa, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures de la societat. La col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai ha donat
Font: Filmoteca de Catalunya, Universitat d’Alacant,
Per què l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola no retiren els símbols franquistes a l’espai públic de Bellaterra?
📍Articulo 34. Deure memòria.
Per tal de preservar a la memòria col·lectiva els desastres de la guerra i de tota forma de totalitarisme, les administracions públiques desenvoluparan totes aquelles mesures destinades a evitar que les violacions de drets humans que es van produir durant el cop d’Estat, la Guerra i la Dictadura, es puguin tornar a repetir.
Secció 1. Símbols, elements i actes contraris a la memòria democràtica
📍Article 35. Símbols i elements contraris a la memòria democràtica.
1. Es consideren elements contraris a la memòria democràtica les edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualssevol altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública en què es realitzin mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants al sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial.
2. Així mateix, seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades en topònims, a la llista de carrers o en les denominacions de centres públics, de la revolta militar i de la dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura; i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial.
3. Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències i territori, han d’adoptar les mesures oportunes per a la retirada dels elements esmentats.
4. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats o col·locats en edificis de caràcter públic, les institucions o persones jurídiques titulars d’aquests seran responsables de retirar-los o eliminar-los. Mancaran de visibilitat els retrats o altres manifestacions artístiques de militars i ministres associats a la sublevació militar o al sistema repressiu de la Dictadura. A aquest efecte, no es poden mostrar en llocs representatius i, en particular, despatxos o altres estades d’alts càrrecs, espais comuns d’ús, ni en àrees d’accés al públic.
5. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los, en la forma establerta a aquest article.
6. El que preveuen els apartats anteriors no és aplicable quan les mencions siguin d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan hi concorrin raons artístiques o arquitectòniques protegides per la llei
A efectes del que disposa el paràgraf anterior, concorreran raons artístiques quan es tracti d’elements amb singular valor artístic que formin part d’un bé integrant del Patrimoni Històric Espanyol. Unicament es considerarà que concorren raons arquitectòniques quan l’element sigui fonamental per a l’estructura de l’immoble , de manera que la seva retirada pogués posar en perill l’estabilitat de l’immoble o qualsevol altre aspecte relatiu a la conservació adequada.
En cas que concorrin raons artístiques o arquitectòniques que obliguin al manteniment dels esmentats elements, s’ha d’incorporar una menció orientada a la reinterpretació d’aquest element d’acord amb la memòria democràtica.
7. Els elements retirats dels edificis de titularitat pública s’han de dipositar, garantint el cessament de la seva exhibició pública, en dependències que s’han de comunicar al departament competent en matèria de memòria democràtica, i se n’ha de fer i actualitzar un registre.
📍Article 36. Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica.
1. L’Administració General de l’Estat ha de confeccionar en col·laboració amb la resta de les administracions públiques un catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, al qual s’han d’incorporar en tot cas les dades subministrades per les comunitats autònomes, i ha de contenir la relació d’elements que hagin de ser retirats o eliminats, en els termes de l’article 35.
2. S’hi poden incloure aquells elements que sol·licitin les víctimes, els seus familiars o les entitats memorialistes, en defensa del seu dret a l’honor i la dignitat, o resultin d’estudis i treballs de recerca.
3. Les sol·licituds contindran la descripció física de l’element, amb fotografia i exacta ubicació del mateix, així com les raons fonamentalment historiogràfiques per les quals s’ha de considerar contrari a la memòria democràtica.
4. El procediment per a la confecció del catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica serà establert reglamentàriament.
5. Anualment lAdministració general de lEstat publicarà les actualitzacions del catàleg, així com les actuacions realitzades.
📍Article 37. Procediment de retirada o eliminació d’elements contraris a la memòria democràtica.
1. No havent-se produït la retirada o l’eliminació dels elements inclosos al catàleg a què fa referència l’article anterior, de manera voluntària, l’administració pública competent incoarà d’ofici el procediment per a la retirada d’aquests elements.
2. En tot cas, es donarà tràmit d’audiència a les persones interessades per un termini de quinze dies hàbils.
3. El procediment es resoldrà i se’n notificarà la resolució en el termini màxim de sis mesos des de la data de la seva incoació. La resolució per la qual s’acordi la retirada d’elements i símbols contraris a la memòria democràtica recollirà sempre el termini per efectuar-la, i aquest no serà superior a tres mesos.
4. Per a l’execució del que s’ha ordenat, l’administració competent pot imposar multes coercitives, fins a deu successives per períodes d’un mes i en quantia de 200 a 1.000 euros, segons l’entitat de l’element a retirar, amb subjecció al que estableix l’article 103 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
5. Alternativament, o una vegada imposades les multes de l’apartat anterior, l’administració competent pot fer la retirada subsidiàriament, d’acord amb el que preveu l’article 102 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
José María Marcet: “Empecé la campaña en el Ejército Nacional como cabo tirador de una sección de ametralladoras, las primeras que llegaron al frente de Huesca”
“Me aterrorizaba la idea de caer vivo en manos de los rojos”
“Con un siniestro sentido del humor me dije que si me pillaban me pasearían por las calles de Sabadell metido en una jaula y con un letrero que diría: «La bestia del fascismo cazada viva en el frente de Aragón»”
Había servido a mi patria con las armas en la mano, y ello significaba simplemente que estuve dispuesto a dar mi sangre y mi vida por ella como la dieron nuestros mejores camaradas.
“Al apearnos del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell”.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 16 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Cartell 40a edició Festa Major de Bellaterra creat per la veïna i directora d’art Blanca Brugera “el cartell representa tot allò que fa singular la Festa Major de Bellaterra: l’esquirol, la gegantona Martina, les paelles, banderes, les bales de palla de la baixada de carros i un cotxe de bombers
(12) Amb Més activitat cultural:
La cultura és l’eina que ha de generar espais de trobada i continguts que fomentin un veïnatge cohesionat amb sentiment de pertinença al poble. A Bellaterra Endavant creiem que la seva pràctica ha de ser compromesament plural amb les diferents edats i necessitats dels veïns. El seu exercici ha de combinar diferents disciplines per oferir als veïns un programa anual d’actes i continguts atractiu a diferents sensibilitats: art, oci, festa, coneixement, tradició, natura i esport. Després d’anys de desarrelament i desafecció per les activitats festives generades per l’actual govern de la EMD, creiem que per re-connectar el poble amb els seus actes i activitats, ens comprometem a fer: Una gestió professionalitzada i eficient del pressupost de cultura Recerca de propostes i pressupostos de forma anticipada Optimització pressupostària que reverteixi en tenir més contingut Revisió de les aportacions a entitats. Una gestió professionalitzada de continguts i aliances Sinergies amb les associacions amplificant els seus actes culturals i fent que formin part d’un programa anual conjunt. Recuperació formal del Centre Cívic pel poble (facilitant el seu ús diari per contactes i trobades socials, amb un professional presencial, i un calendari de disponibilitat al web). Explorar nous usos del Centre Cívic (informàtica, centre d’assaig, clubs de lectura, cinefòrum, concerts grups joves, etc). Aliances amb els col·legis i la universitat per oferir més continguts i espais culturals als veïns. Estimular una participació activa Facilitar un canal obert a veïns amb propostes de continguts. Fomentar que els veïns puguin opinar sobre els continguts (enquestes a actes populars). Facilitar un briefing per a la programació de contingut i la disponibilitat en forma de calendari. Focus groups per a la recuperació de l’arrelament a la festa popular. Focus groups amb grups sènior i jove. Cessió de la programació als propis joves. Comissió de festes formada per veïns. Fer més comunicació cultural Actualment la comunicació està desestructurada i no s’hi troba fàcilment. Per poder garantir la participació i la cohesió de les activitats cal comunicar anticipadament i seguint una línia de disseny textual i gràfica reconeixible. Cercar més autenticitat i singularitat Fomentar l’autenticitat de les activitats culturals i programar de forma atractiva “hem passat de ser el poble on la Rigoberta Bandini va conèixer el pare dels seus fills de jove a ser un poble on toca la Locomotora Negra i on no hi ha cap jove gaudint de la festa”.
Proposen 5 moments àlgids de l’activitat cultural a Bellaterra:
Carnestoltes, Festa de la Primavera, Festa Major, Halloween i Nadal.
Recuperar una Festa Major com la d’abans, amb més implicació dels joves i dels veïns. Potenciar i coordinar l’ús dels 2 Centres Cívics (Turó i centre de Bellaterra). Establir vincles amb la UAB per temes culturals: Facilitats per fer-hi teatre, cinema, i d’altres accions culturals.
BELLATERRA.CAT 