Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/01/2024

L’Ajuntament d’Olot concedeix la Medalla de la Ciutat d’Olot a Cristóbal Colón, fundador de La Fageda

Cristóbal Colón, fundador de La Fageda 📷 Cedida

Reconeix la seva trajectòria “per haver liderat diferents projectes a Olot i a la Garrotxa per persones en situació de vulnerabilitat, contribuint a fer que la seva vida creixi en sentit i benestar”, ha explicat avui el Consistori.

I ha seguit: “També per haver iniciat un model pioner que parteix d’un projecte social amb visió empresarial, que ofereix productes de qualitat i que competeixen en el mercat i per haver atès sempre les necessitats de les persones amb discapacitat, oferint-los un projecte de vida, habitatge, entorn social, feina i suport familiar”.

Unes paraules que ens omplen els ulls de gratitud i molta energia per continuar treballant fidels a la nostra missió i contribuint a la millora del territori. Una vegada més, molt feliços i satisfets d’aquesta distinció!

L’entrega de la medalla serà el dissabte 9 de març a les 18h al Teatre Principal. Moltíssimes gràcies, molt agraïts!!

Tota la informació: https://www.olot.cat/pl217/ajuntament/comunicacio/actualitat/id8141/cristobal-colon-medalla-de-la-ciutat-d-olot.htm

Cristóbal Colón Palasí (Zuera, província de Saragossa, 1949) és un psicòleg i empresari català d’origen aragonès.

A 14 anys es va posar a treballar com a aprenent de sastre amb el seu oncle, després de la mort sobtada del seu pare. A 22 anys va treballar com a mosso en el sanatori Las Delicias de Saragossa i més tard ho va fer en diferents sanatoris mentals. Es llicencià en psicologia clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en laborteràpia. Considera que el treball pot ser un element clau en la rehabilitació de malalts mentals, i amb aquesta finalitat va crear el 1982 la cooperativa La Fageda SCCL junt a Carme Jordá de productes lactis al Mas Els Casals (Olot), amb l’objectiu d’atendre els disminuïts psíquics i els malalts mentals crònics de la comarca de la Garrotxa. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2010 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla

Font: La Fageda, Wikipèdia,

Read Full Post »

ROSA MARIA PIQUER|El dia 14 de gener de 2024, convidats per la directora del centre, la Sra. Maria Soledad Prieto Fidalgo, acompanyats i guiats per ella en tot moment, visitem a partir de les 11h les estances d’aquest establiment, antigament seu de les Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores (La Prote del TTMB, 1946-1982). Els visitants som el bellaterrenc Francesc Lluís Pérez i la barcelonina Rosa Maria Piquer Pomés

Rosa Maria Piquer Pomés davant del Centre Penitenciari de Barcelona

Ens pengen al coll la identificació de visitant i veiem com s’obren automàticament unes portes i d’altres es tanquen també automàticament darrere nostre.

Visitem els dormitoris amb lliteres de quatre, de sis i de vuit, el menjador que serveix també de capella per a la celebració de l’eucaristia dominical, la biblioteca, el gimnàs molt ben equipat, les aules d’informàtica, de perruqueria, de pintura, de confecció.
La bugaderia, molt endreçada. Hi han enganxades a la paret unes estampes de la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos, i de santa Teresa de Calcuta. Tots els banys impol·luts, podríem menjar allà mateix. Se’ns van obrint i tancant portes i tot respira ordre i netedat.

Passadís de la secció de mares i fills del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, dissenyat per les mateixes internes

En la secció de mares amb fills petits conversem amb dues internes i els seus infants. Fins als 3 anys poden viure amb la mare. Van a una llar d’infants del barri i tenen una sala de jocs en el centre.
Visitem també la zona d’homes en règim de 3r grau, avui diumenge deserta. Aquests treballen fora del centre i passen els caps de setmana fora.
Moltes internes de 3r grau també són fora.
Hi ha metge, infermera, psicòleg, treballadora social, molt bona atenció a les preses. Un programa de desintoxicació per a les internes toxicòmanes.

Maria Soledad Prieto Fidalgo (Directora del Centre Penitenciari de Barcelona), Rosa Maria Piquer Pomés i Francesc Lluís Pérez Torres, davant de l’escala del pati

En ser diumenge, hi ha internes al pati, ben assoleiat. En un extrem hi ha un petit bar on poden comprar begudes. Conversem amb algunes d’elles que prenen el sol, tot fumant.
Passadissos infinits. En un d’aquests descobrim un antic piano dels anys 50, molt malmès, una relíquia dels temps de quan aquest centre era un centre de menors, dirigit per Joaquim Vives de la Cortada. Els ex interns el reconeixerien i s’emocionarien en veure’l.

Acabem la visita en el despatx de la directora on hi ha un quadre amb la imatge de com era aquest edifici els anys 50, quan el director era Joaquim Vives de la Cortada i on el meu pare, Josep-Joan Piquer i Jover, director pedagògic del GRUPO BENÉFICO hi va treballar molts anys i hi va dirigir un dels primers laboratoris psicotècnics de l’Estat. A l’edifici contigu, avui desaparegut i actual IES Icària, el meu pare hi va residir uns quants anys en un pis i jo hi vaig viure els primers sis mesos de vida. Després, la família ens vam traslladar, encara que el pare va continuar treballant-hi.

Rosa Maria Piquer Pomés i Francesc Lluís Pérez Torres davant del mosaic del centre -fet per artistes internes-, situat al despatx de direcció del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

Marxem amb ganes de tornar-hi, de fer-hi una visita un dia feiner i veure totes les classes i activitats en ple funcionament. També agraint a la directora la seva amabilitat i dedicació.

Font: Rosa Maria Piquer Pomés

Read Full Post »