LLUÍS TORRES, Bellaterra, 17 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
10ª La Sansi de Bellaterra 2022. (Cursa més important de La Diada de Catalunya) El 2023 no va ser autoritzada pel nou president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba| ARXIU LA SANSI
(13) Amb més activitat esportiva:
La possibilitat de practicar esport a Bellaterra és un element clau per la qualitat de vida dels seus veïns i per estimular la cohesió social. Proposem la creació d’un model esportiu i un pla d’activitats participatiu i integrador.
El Club Bellaterra, l’entitat que històricament més ha promogut l’esport a Bellaterra, ha passat per dificultats econòmiques i, segons les seves pròpies declaracions, no ha tingut el suport que esperava de l’EMD.
Per tot plegat, nosaltres volem:
Negociar un conveni amb el Club Bellaterra que permeti obrir més les seves instal·lacions a tots els bellaterrencs, tenint molt present les necessitats dels més joves i preservant sempre el dret del soci. Potenciar, a més a més de les disciplines d’esport actuals que es fan al Club Bellaterra, altres activitats esportives i socials: jocs de taula, esport i exercici a la natura. Establir un calendari anual d’activitats esportives. Optimitzar l’ús dels espais existents, especialment els del Turó de Sant Pau. Cercar col·laboracions amb altres entitats esportives properes. Adequar, per esports, alguna de les parcel·les existents de l’EMD.
Vernissage: divendres, 19 gener 2024, a les 19:00 hores, Centre Cívic de la Placa Joan Maragall (Bellaterra)
Joaquim Riba Güell |CEDIDA
Joaquim Riba Güell, pintor de Sabadell, arrelat a Bellaterra on hi ha tingut un peu des de ben jove, es va començar a interessar per la pintura en els tallers de l’escola Tagore i des d’aquella experiència ha anat forjant el seu interès per l’expressió plàstica guardada durant temps dins seu. Va ser passejant per els camins de Can Vila Puig, quan es recuperava d’un dur accident el 1992, que va trobar, al bell mig de la vila universitària, el taller de pintura xinesa de la professora Xia Hang. A poc a poc es va anar obrint sobre el delicat paper d’arròs, les tintes xineses i els suaus pinzells xinesos. Li van permetre dir així, suaument, el to de les seves emocions i sensacions, influenciades pels colors entre els que habitualment passeja. Enamorat dels pintors més propers (Rafa Romero, Oriol Vila Puig, Ramiro Fernandez Saus…) i influenciat per altres per ell també màgics de l’art com Kandinski, Borrell, Tàpies i Barceló, dels que remarca la seva objectivitat i conjunció de formes, colors i densitats… Ha anat acoblant les imatges pròpies, els sentiments i els descolorits, sovint tenyits de negre xinès, a la creativa blancor llatina. Traços, roderes, vegetals a conjunt, tremolors, plors, passejades interiors en una asimetria total, “tal com sóc”.
Queda molt per fer, dir, pensar…
Més informació sobre Joaquim a la seva pàgina web creada per la bellaterrenca Laura Ruiz👇
La programació de 2024 a la Filmoteca va arrenca del 9 al 31 de gener, amb un cicle dedicat al prestigiós cineasta hongarès, una de les figures fonamentals del cinema contemporani que acaba de rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu. Béla Tarr visitarà Barcelona gràcies a l’aliança de la Filmoteca amb Zumzeig, ECIB, Acadèmia del Cinema Català i Filmin, entitats en què el director realitzarà altres activitats durant la seva estada.
Béla Tarr (Pécs, 21 juliol 1955) FILMOTECA DE CATALUNYA
La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.
Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida. La mestria amb la qual explora l’espai i, sobretot, el temps, esdevé l’essència del relat i la raó per la qual és considerat un referent ineludible de l’slow cinema.
Béla Tarr acaba de rebre aquest desembre el premi honorífic de l’Acadèmia del Cinema Europeu, que ha destacat les seves qualitats de director “llegendari” i “excepcional”, així com la trascendència de la seva filmografia “aclamada pels espectadors internacionalment”.
Béla Tarr, Premi d´Honor de l´Acadèmia del Cinema Europeu 2023
El cicle inclou El cavall de Torí (2011), Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín, la darrera pel·lícula de Béla Tarr, i Sátántangó (1994), la seva monumental obra de culte de 450 minuts que adapta la novel·la de László Krasznahorkai i que està considerada una de les millors pel·lícules de la història del cinema.
El prestigiós realitzador va presentar personalment algunes de les sessions programades a la Filmoteca (Armonías de Werckmeister, dimarts 9 de gener 20.00 h; El cavall de Torí, dijous 11 de gener 20.00 h) i al Zumzeig (Nido familiar, dimecres 10 de gener 19.00 h; La condena, dissabte 13 de gener 19.00 h).
Durant la seva estada a Barcelona, Béla Tarr també va oferir dues classes magistrals per als alumnes de l’ECIB i participà en una trobada amb els guionistes de la Residència de Guions de l’Acadèmia de Cinema Català. Per la seva part, la plataforma Filmin incorpora al seu catàleg un cicle exclusiu que inclou les pel·lícules Nido familiar (1979), The Outsider (1981), La Condena (1988), Sátántangó (1994), Armonías de Werckmeister (2000), El hombre de Londres (2007) i El Caballo de Turín (2011). La visita de Tarr ha estat promoguda per Manel Raga, que va ser alumne seu a la film.factory de Sarajevo
Béla Tarr, director de cinema| FILMOTECA DE CATALUNYA
Biografia de Bela Tarr
Bela Tarr, reconegut cineasta hongarès, és considerat un dels directors més influents i visionaris de la indústria cinematogràfica contemporània. El seu estil distintiu i l’enfocament únic cap a l’art del cinema l’han catapultat a la fama internacional. En aquesta biografia explorarem la vida i el llegat de Bela Tarr, així com les seves contribucions al món del cinema. Acompanyeu-nos en aquest fascinant viatge a través de la carrera d’un dels grans mestres del setè art.
Infància i primeres passes al cinema
Bela Tarr va néixer el 21 de juliol de 1955 a Pécs, una ciutat al sud-oest d’Hongria. Des de primerenca edat, Tarr va mostrar un interès apassionat pel cinema, fet que el va portar a explorar la narrativa visual i les possibilitats creatives d’aquesta forma d’art. A mesura que creixia, la seva passió pel cinema s’intensificava, i aviat va decidir dedicar la vida a explicar històries a través de la pantalla gran.
Els primers èxits: “Family Nest” i “The Outsider”
A la dècada de 1970, Bela Tarr va començar a fer-se un nom a l’escena cinematogràfica hongaresa. El seu primer llargmetratge, “Family Nest” (1977), va ser aclamat per la crítica i va rebre elogis internacionals. Aquesta pel·lícula, que explorava la vida d?una família treballadora en una societat comunista, va capturar l?atenció dels espectadors pel seu enfocament realista i la seva habilitat per retratar la complexitat de les relacions humanes.
Després de l’èxit de Family Nest, Tarr va continuar la seva carrera amb The Outsider (1981), una pel·lícula que reflexionava sobre la solitud i l’alienació a la societat moderna. Aquesta obra profundament commovedora va consolidar la reputació de Tarr com un cineasta talentós i provocatiu.
La trilogia dels obrers: una visió crua de la vida
A la dècada de 1980, Bela Tarr va començar a desenvolupar una de les seves obres més importants i reconegudes, la trilogia dels obrers. Aquesta sèrie de pel·lícules, que consta de “El cavall de Torí” (2011), “L’home de Londres” (2007) i “Harmonies de Werckmeister” (2000), se centra en les vides de persones comunes i corrents que lluiten per sobreviure en un món cada cop més deshumanitzat.
Amb el seu estil visual característic, Tarr utilitza seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva per submergir l’espectador en l’experiència dels personatges. El seu enfocament realista i habilitat per capturar l’essència de l’existència humana han estat elogiats per crítics i cinèfils de tot el món.
Col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai
Una part fonamental de l’èxit de Bela Tarr es deu a la seva col·laboració amb el conegut escriptor hongarès László Krasznahorkai. Tots dos artistes compartien una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana. La seva col·laboració va començar a la dècada de 1980 amb la pel·lícula “Sátántangó” (1994), basada en la novel·la homònima de Krasznahorkai. Aquesta pel·lícula èpica de més de set hores de durada és considerada una obra mestra del cinema contemporani i va consolidar la reputació de Tarr i Krasznahorkai com una dupla creativa excepcional.
Estil i temàtiques recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr
L’estil distintiu de Bela Tarr és una de les característiques més destacades de la filmografia. Les seves pel·lícules es caracteritzen per llargs plans seqüència, en què la càmera es mou amb una fluïdesa captivadora, permetent a l’espectador submergir-se completament en la història. Aquests plans seqüència perllongats no són només una exhibició tècnica impressionant, sinó que també contribueixen a l’atmosfera opressiva i contemplativa que defineix l’univers cinematogràfic de Tarr.
A més del seu estil visual distintiu, les pel·lícules de Bela Tarr exploren temàtiques recurrents que reflecteixen la visió única de l’existència humana. La solitud, l’alienació, la decadència moral i la lluita per trobar significat en un món desolat són alguns dels temes centrals a la seva obra. A través del seu enfocament realista i la profunda introspecció, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten.
Reconeixements i llegat
L’obra de Bela Tarr ha estat àmpliament reconeguda i celebrada a festivals de cinema i premiacions internacionals. Les seves pel·lícules han rebut nombrosos guardons, incloent el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Berlín i el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Cannes. Aquests reconeixements són un testimoni de l’impacte durador que Tarr ha deixat a la indústria cinematogràfica.
El llegat de Bela Tarr transcendeix més enllà dels seus premis i reconeixements. El seu enfocament innovador i la recerca incansable de la veritat i l’autenticitat han inspirat generacions de cineastes i han deixat una empremta inesborrable al cinema contemporani. Les seves pel·lícules continuen sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única.
1. Quina és la pel·lícula més famosa de Bela Tarr?
La pel·lícula més famosa de Bela Tarr és “Sátántangó” (1994). Aquesta obra mestra del cinema contemporani és aclamada pel seu estil visual distintiu i la narrativa èpica. Amb una durada de més de set hores, Satántangó submergeix l’espectador en un món desolat i contemplatiu, explorant temes profunds i existencials.
2. Quin és l?estil característic de Bela Tarr?
L’estil característic de Bela Tarr es defineix per l’ús de seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva. Les seves pel·lícules es caracteritzen per capturar l’essència de la vida quotidiana mitjançant una mirada realista i detallada. Els llargs plans seqüència permeten a lespectador submergir-se en la història de manera ininterrompuda, creant una experiència immersiva i única.
3. Quina és la relació entre Bela Tarr i László Krasznahorkai?
Bela Tarr i László Krasznahorkai van tenir una col·laboració artística molt estreta. Krasznahorkai és un reconegut escriptor hongarès, i les seves obres literàries van servir d’inspiració per a diverses pel·lícules de Tarr. Tots dos comparteixen una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana, cosa que es reflecteix en el seu treball conjunt. La seva col·laboració va resultar en pel·lícules extraordinàries que van deixar una marca indeleble al cinema contemporani.
4. Quina és la durada mitjana de les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr solen tenir una durada més extensa en comparació dels estàndards convencionals. Algunes de les seves obres més conegudes, com ara “Sátántangó” i “El cavall de Torí”, superen les set hores. Tarr utilitza aquesta durada perllongada com una eina per submergir l’espectador a l’atmosfera i la narrativa de les seves pel·lícules, creant una experiència cinematogràfica única i contemplativa.
5. Quins són els temes recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr exploren temes profunds i universals, com ara la solitud, l’alienació, la decadència moral i la recerca de significat en un món desolat. A través del seu enfocament realista i el seu estil visual distintiu, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana i qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten. Les seves pel·lícules ofereixen una mirada crua i commovedora de l?existència humana.
6. Quin és el llegat de Bela Tarr al cinema?
El llegat de Bela Tarr al cinema és innegable. El seu enfocament innovador i la recerca de la veritat i l’autenticitat han inspirat cineastes de tot el món. Les seves pel·lícules han deixat una marca indeleble a la indústria cinematogràfica, sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única. El llegat de Tarr perdurarà a través del temps, influenciant les generacions futures de cineastes.
Bela Tarr és un director de cinema visionari que ha deixat una empremta inesborrable a la indústria cinematogràfica. El seu estil distintiu, el seu enfocament realista i els seus temes profunds han captivat cinèfils de tot el món. A través de llargs plans seqüència i una narrativa contemplativa, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures de la societat. La col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai ha donat
Font: Filmoteca de Catalunya, Universitat d’Alacant,
Per què l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola no retiren els símbols franquistes a l’espai públic de Bellaterra?
📍Articulo 34. Deure memòria.
Per tal de preservar a la memòria col·lectiva els desastres de la guerra i de tota forma de totalitarisme, les administracions públiques desenvoluparan totes aquelles mesures destinades a evitar que les violacions de drets humans que es van produir durant el cop d’Estat, la Guerra i la Dictadura, es puguin tornar a repetir.
Secció 1. Símbols, elements i actes contraris a la memòria democràtica
📍Article 35. Símbols i elements contraris a la memòria democràtica.
1. Es consideren elements contraris a la memòria democràtica les edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualssevol altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública en què es realitzin mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants al sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial.
2. Així mateix, seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades en topònims, a la llista de carrers o en les denominacions de centres públics, de la revolta militar i de la dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura; i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial.
3. Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències i territori, han d’adoptar les mesures oportunes per a la retirada dels elements esmentats.
4. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats o col·locats en edificis de caràcter públic, les institucions o persones jurídiques titulars d’aquests seran responsables de retirar-los o eliminar-los. Mancaran de visibilitat els retrats o altres manifestacions artístiques de militars i ministres associats a la sublevació militar o al sistema repressiu de la Dictadura. A aquest efecte, no es poden mostrar en llocs representatius i, en particular, despatxos o altres estades d’alts càrrecs, espais comuns d’ús, ni en àrees d’accés al públic.
5. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los, en la forma establerta a aquest article.
6. El que preveuen els apartats anteriors no és aplicable quan les mencions siguin d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan hi concorrin raons artístiques o arquitectòniques protegides per la llei
A efectes del que disposa el paràgraf anterior, concorreran raons artístiques quan es tracti d’elements amb singular valor artístic que formin part d’un bé integrant del Patrimoni Històric Espanyol. Unicament es considerarà que concorren raons arquitectòniques quan l’element sigui fonamental per a l’estructura de l’immoble , de manera que la seva retirada pogués posar en perill l’estabilitat de l’immoble o qualsevol altre aspecte relatiu a la conservació adequada.
En cas que concorrin raons artístiques o arquitectòniques que obliguin al manteniment dels esmentats elements, s’ha d’incorporar una menció orientada a la reinterpretació d’aquest element d’acord amb la memòria democràtica.
7. Els elements retirats dels edificis de titularitat pública s’han de dipositar, garantint el cessament de la seva exhibició pública, en dependències que s’han de comunicar al departament competent en matèria de memòria democràtica, i se n’ha de fer i actualitzar un registre.
📍Article 36. Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica.
1. L’Administració General de l’Estat ha de confeccionar en col·laboració amb la resta de les administracions públiques un catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, al qual s’han d’incorporar en tot cas les dades subministrades per les comunitats autònomes, i ha de contenir la relació d’elements que hagin de ser retirats o eliminats, en els termes de l’article 35.
2. S’hi poden incloure aquells elements que sol·licitin les víctimes, els seus familiars o les entitats memorialistes, en defensa del seu dret a l’honor i la dignitat, o resultin d’estudis i treballs de recerca.
3. Les sol·licituds contindran la descripció física de l’element, amb fotografia i exacta ubicació del mateix, així com les raons fonamentalment historiogràfiques per les quals s’ha de considerar contrari a la memòria democràtica.
4. El procediment per a la confecció del catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica serà establert reglamentàriament.
5. Anualment lAdministració general de lEstat publicarà les actualitzacions del catàleg, així com les actuacions realitzades.
📍Article 37. Procediment de retirada o eliminació d’elements contraris a la memòria democràtica.
1. No havent-se produït la retirada o l’eliminació dels elements inclosos al catàleg a què fa referència l’article anterior, de manera voluntària, l’administració pública competent incoarà d’ofici el procediment per a la retirada d’aquests elements.
2. En tot cas, es donarà tràmit d’audiència a les persones interessades per un termini de quinze dies hàbils.
3. El procediment es resoldrà i se’n notificarà la resolució en el termini màxim de sis mesos des de la data de la seva incoació. La resolució per la qual s’acordi la retirada d’elements i símbols contraris a la memòria democràtica recollirà sempre el termini per efectuar-la, i aquest no serà superior a tres mesos.
4. Per a l’execució del que s’ha ordenat, l’administració competent pot imposar multes coercitives, fins a deu successives per períodes d’un mes i en quantia de 200 a 1.000 euros, segons l’entitat de l’element a retirar, amb subjecció al que estableix l’article 103 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
5. Alternativament, o una vegada imposades les multes de l’apartat anterior, l’administració competent pot fer la retirada subsidiàriament, d’acord amb el que preveu l’article 102 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
José María Marcet: “Empecé la campaña en el Ejército Nacional como cabo tirador de una sección de ametralladoras, las primeras que llegaron al frente de Huesca”
“Me aterrorizaba la idea de caer vivo en manos de los rojos”
“Con un siniestro sentido del humor me dije que si me pillaban me pasearían por las calles de Sabadell metido en una jaula y con un letrero que diría: «La bestia del fascismo cazada viva en el frente de Aragón»”
Había servido a mi patria con las armas en la mano, y ello significaba simplemente que estuve dispuesto a dar mi sangre y mi vida por ella como la dieron nuestros mejores camaradas.
“Al apearnos del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell”.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 16 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Cartell 40a edició Festa Major de Bellaterra creat per la veïna i directora d’art Blanca Brugera “el cartell representa tot allò que fa singular la Festa Major de Bellaterra: l’esquirol, la gegantona Martina, les paelles, banderes, les bales de palla de la baixada de carros i un cotxe de bombers
(12) Amb Més activitat cultural:
La cultura és l’eina que ha de generar espais de trobada i continguts que fomentin un veïnatge cohesionat amb sentiment de pertinença al poble. A Bellaterra Endavant creiem que la seva pràctica ha de ser compromesament plural amb les diferents edats i necessitats dels veïns. El seu exercici ha de combinar diferents disciplines per oferir als veïns un programa anual d’actes i continguts atractiu a diferents sensibilitats: art, oci, festa, coneixement, tradició, natura i esport. Després d’anys de desarrelament i desafecció per les activitats festives generades per l’actual govern de la EMD, creiem que per re-connectar el poble amb els seus actes i activitats, ens comprometem a fer: Una gestió professionalitzada i eficient del pressupost de cultura Recerca de propostes i pressupostos de forma anticipada Optimització pressupostària que reverteixi en tenir més contingut Revisió de les aportacions a entitats. Una gestió professionalitzada de continguts i aliances Sinergies amb les associacions amplificant els seus actes culturals i fent que formin part d’un programa anual conjunt. Recuperació formal del Centre Cívic pel poble (facilitant el seu ús diari per contactes i trobades socials, amb un professional presencial, i un calendari de disponibilitat al web). Explorar nous usos del Centre Cívic (informàtica, centre d’assaig, clubs de lectura, cinefòrum, concerts grups joves, etc). Aliances amb els col·legis i la universitat per oferir més continguts i espais culturals als veïns. Estimular una participació activa Facilitar un canal obert a veïns amb propostes de continguts. Fomentar que els veïns puguin opinar sobre els continguts (enquestes a actes populars). Facilitar un briefing per a la programació de contingut i la disponibilitat en forma de calendari. Focus groups per a la recuperació de l’arrelament a la festa popular. Focus groups amb grups sènior i jove. Cessió de la programació als propis joves. Comissió de festes formada per veïns. Fer més comunicació cultural Actualment la comunicació està desestructurada i no s’hi troba fàcilment. Per poder garantir la participació i la cohesió de les activitats cal comunicar anticipadament i seguint una línia de disseny textual i gràfica reconeixible. Cercar més autenticitat i singularitat Fomentar l’autenticitat de les activitats culturals i programar de forma atractiva “hem passat de ser el poble on la Rigoberta Bandini va conèixer el pare dels seus fills de jove a ser un poble on toca la Locomotora Negra i on no hi ha cap jove gaudint de la festa”.
Proposen 5 moments àlgids de l’activitat cultural a Bellaterra:
Carnestoltes, Festa de la Primavera, Festa Major, Halloween i Nadal.
Recuperar una Festa Major com la d’abans, amb més implicació dels joves i dels veïns. Potenciar i coordinar l’ús dels 2 Centres Cívics (Turó i centre de Bellaterra). Establir vincles amb la UAB per temes culturals: Facilitats per fer-hi teatre, cinema, i d’altres accions culturals.
BELLATERRA.CAT 