Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 8/11/2023

📍L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va aprovar al ple d’ahir la modificació de l’actuació inclosa al PUOSC 2019-2024 petits municipis “desviament del trànsit al centre de Bellaterra”, aprovat per Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), l’any 2019

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA PROJECTE PEL DESVIAMENT DEL TRANSIT AL CENTRE DE BELLATERRA

Projectes dels presidents de l’EMD de Bellaterra Josep Maria Riba Farrés (2023) i Ramón Andreu Atik (2010-2023)

1.1 AGENTS DEL PROJECTE:
La entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra acordà encarregar el Projecte pel desviament del trànsit al centre de Bellaterra als Serveis Tècnics de la Entitat.
Objecte de l’encàrrec:
El present projecte te com a objectiu definir les condicions i paràmetres necessaris per l’adequació dels vials que envolten la Plaça del Pi del centre de Bellaterra amb la finalitat de crear una nova centralitat millorant i dinamitzant la zona comercial i àrea peatonal del centre i millorant l’accés als usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Emplaçament i Adreça:
C / Lluís de Abalo / Av. Joan Fàbrega
Municipi: Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Codi Postal: 08193
Comarca: Vallès Occidental
Província: Barcelona

Referència cadastral: vial públic
Usos actuals segons cadastre: viari

ORIGENS DE L’EMD DE BELLATERRA:
L’EMD de la Bellaterra es crea amb el
DECRET 167/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra, en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
Amb el comicis del passat el Govern de la EMD va canviar, el nou equip ha reconsiderat la viabilitat de les actuacions previstes en el projecte de desviament i ha decidit continuar els treballs presentant la modificació de projecte.
El projecte que es presenta, de modificació del projecte de desviament del trànsit de Bellaterra, pretén ajustar per causes sobrevingudes derivades de informes negatius de Carreteres de la  Diputació de Barcelona, i vista la disponibilitat econòmica de la subvenció es proposa una nova solució tècnica i de disseny que assoleix els objectius inicials.

S’han plantejat dues alternatives a la proposta inicial Alternativa 1 Alternativa 2
Finalment s’ha considerat que la alternativa que millor s’ajusta a les determinacions i es viable econòmicament la seva execució es la alternativa 1, de desviament del transit per la ampliació de la zona per a vianants amb una superfície de 980m2, l’àmbit total inclou part de la Plaça i la cruilla amb Ramon Llull i Lluis de Abalos, amb una superfície de 2200m2.

L’EMD presidida per Josep Maria Riba ha aprovat al ple de Bellaterra del dia 7 de novembre de 2023 l’alternativa 1

1.2.2. ABAST TERRITORIAL
El municipi de Cerdanyola del Vallès té una població de 57.723 habitants (dades IDESCAT 2017) dels que aproximadament uns 2930 viuen a Bellaterra. Des de l’any 1998, ha anat creixent en 20 anys per sobre dels 300 habitants de mitjana anual en el terme municipal.

1.3. JUSTIFICACIÓ NECESITAT PROJECTE:
Dintre l’àmbit de la EMD de Bellaterra es situen tres escoles privades amb un nombre total d’alumnes superior a 2400 estudiants. Per La situació central de Bellaterra dins el Vallès, hi accedeixen a aquestes escoles habitants de diversos municipis, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat, Sant Quirze, etc. D’acord amb l’estudi de Mobilitat realitzat per la EMD de Bellaterra, un nombre elevat de persones accedeixen a les escoles de Bellaterra amb el vehicle privat per deixar als fills, aparcant vehicle en les immediacions de la Estació de Bellaterra per fer servir els ferrocarrils com a medi de transport per accedir a la feina.
Aquesta situació crea un doble problema de mobilitat dins una trama urbana que no esta
pensada per acollir aquest elevat nombre de vehicles. Per un costat l’alta densitat de vehicles que travessen Bellaterra en les hores punta (IMD > 20.000 vehicles / dia) i accedeixen a les zones de les escoles, i per altre el problema d’aparcament que es genera en la zona centre de Bellaterra als voltants de la Estació, impedint als veïns de Bellaterra accedir a aquesta zona per realitzar les compres o per utilitzar el transport públic.
El present projecte proposa suprimir el transit rodat pel inici del carrer Joan Fàbregas de forma que es permeti una ampliació de la zona peatonal millorant la connexió entre comerços i zones d’oci i millorant la seguretat dels molts vianants que circulen per la zona.

1.3.1. MESURA DE CONTRIBUCIÓ A L’ESTRATÈGIA D’ÀMBIT LOCAL, COMARCAL O TERRITORIAL:
1.- Afavorir la utilització de les vies d’alta capacitat disminuint la utilització de vies locals com a drecera entre autopistes, particularment la C-58 i la B-30/ AP7
2.- Generació d’aparcaments d’intercanvi modal prop de les estacions de la línia del Vallès lde Ferrocarrils del a Generalitat per afavorir la utilització del transport públic, contribuint a la millora de la mobilitat i a la disminució de la emissió de gasos contaminants. Des de una perspectiva
local, amb la finalitat de resoldre problemes concrets de Bellaterra es contribueix a la millora de diversos problemes de caràcter comarcal i fins i tot territorial.
A.- Afavorir el canvi modal de transport per la utilització del transport públic
B.- Disminuir el nombre de vehicles que travessen Bellaterra
C.- Disminuir la emissió de gasos contaminants en l’àmbit de la EMD

1.4 JUSTIFICACIO DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA:
D’acord amb el Pla General Metropolita, la zona on s’actua esta qualificada de sistema viari.

1.5. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERISTIQUES DEL TERRENY:
S’actua en vials consolidats, sense patologies visibles, no obstant això, donat els materials que conformen el subsòl de Bellaterra, amb argiles expansives, es proposa la execució d’un estudi de deflexions en el carrer Lluís de Abalo per conèixer l’estat de la sub-base de pavimentació per si fos necessari actuar en aquesta.

1.6. DESCRIPCIÓ TÈCNICA DEL PROJECTE:
Es tracta d’una actuació destinada a millorar un servei públic a Bellaterra. L’adequació de les amplades dels carrers amb la modificació dels encintats, la pavimentació, senyalització
horitzontal i ampliació de les zones destinades a vianants. Amb tot això les obres contingudes en aquest projecte s’estructuren en els següents apartats:
– Demolicions
– Instal·lacions de drenatge
– Reparació de blandons
– Paviments
– Senyalitzacions
– Gestió de residus.

1.6.1. DEMOLICIONS
Demolició dels bordons i voreres a modificar segons els projecte per adequar les amplades dels carrers afectats per al pas de vehicles turismes i autocars.

1.6.2. DRENATGES
Millora de les instal·lacions de drenatge amb l’increment de la superfície de recollida d’aigua. Actualment la plaça Pi es un punt baix de Bellaterra, en episodis de pluja intensa es produeixen petites inundacions que afecten al transit rodat. Es necessari millora el sistema de captació de les
aigües superficials.

1.6.3. REPARACIO DE BLANDONS
Existeix una zona en el carrer Lluis de Abalo amb un flonjall de 8 x 3m que caldrà reparar, a més de les zones identificades, de les dades obtingudes de l’estudi de deflexions es repararan les subbases d’altres zones susceptibles de produir fallides del paviment.

1.6.4. PAVIMENTS
Dintre del capítol de paviments es diferencien els treballs de nous encintats i guals d’accés a la plaça i garatges privats, de pavimentació de les voreres i zones de vianants afectades pels treballs i pavimentació de la zona afectada.

1.6.5. SENYALITZACIÓ
dintre d’aquest capítol s’inclou la senyalització horitzontal de les parades de bus i places
d’aparcament, la senyalització vertical i el trasllat del semàfor existent en la plaça Pi.

1.7. RELACIÓ DE SUPERFICIES:
La superfície total afectada per l’actuació 2.300 m2.

1.8. CALENDARI PREVIST DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ:
– Redacció propostes d’urbanització realitzat
– Aprovació del PU
– Setembre 2023
– Exposició pública
– Octubre 2023
– Licitació obres
– Octubre 2023
– Inici obres novembre 2023
– Finalització obres març/abril 2024

1.9. PRESSUPOST DE LICITACIÓ GLOBAL RESUM D’HONORARIS. PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ:

Pressupost de licitació global per CAPITOLS
(inclou lrecomanacions tècniques de l’informe de Carreteres de la Diputació de Barcelona)

CAP. 01 DEMOLICIONS: 8.734,27 €
CAP. 02 DRENATGES: 3.222,57 €
CAP. 03 PAVIMENTS: Encintats 8.216,89 €
Voreres: 11.712,09 €
Paviment calçada: 36.518,93 €
CAP. 05 SENYALITZACIONS
Horitzontal: 2.562,11 €
Vertical: 4.406,34 €
Trasllat semafor: 3.230,00 €
CAP. 04 ENJARDINAMENT: 4.500,00 €
CAP. 08 GESTIÓ DE RESIDUS: 2.300,00 €
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL:
85.403,20 €
13% Despeses generals 11.102,42 €
6% Benefici Industrial 5.124,19 €
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE
101.629,81€ 21% I.V.A 21.342,26 €
PRESSUPOST GLOBAL LICITACIÓ 122.972,07€
(Repercusió de la urbanització per metre quadrat 53,47€/m2)

Pressupost per a coneixement de l’Administració.

TOTAL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL
85.403,20 €
13% Despeses generals
11.102,42 €
6% Benefici Industrial
5.124,19 €
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTA
101.629,81 €
21% I.V.A.
21.342,26 €
PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ
122.972,07 €
PRESSUPOST HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE
6.832,26 €
21% I.V.A.
1.434,77 €
ESTUDI DE DEFLEXIONS
2.400,00 €
21% I.V.A.
504,00
PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ
134.143,10 €
El pressupost per a coneixement de l’Administració ascendeix a la quantitat de Cent trenta quatre mil, cent quaranta tres euros amb deu cèntims d’euro.
L’IVA d’aquestes actuacions no és recuperable
El pressupost d’honoraris de redacció del projecte d’urbanització i l’estudi de deflexions no es objecte de la sol·licitud del PUOSC per a petits municipis.

Bellaterra, 30 d’agost de 2023
Serveis tècnics de l’EMD de Bellaterra amb el suport de JORDI MACARULLA

Font: EMD

Read Full Post »

📍La Facultat de Veterinària de la UAB acull la preestrena del documental “FAUNA”, dirigit per Pau Faus, coproduït per Nanouk Films i TV3, i al campus de la UAB i al CRESA entre els anys 2021 i 2022. Ja s’ha exhibit en festivals de Suïssa, Canadà, Polònia, Mèxic, Xina i els Estats Units, amb molt bona acollida. S’estrenarà a la tardor als cinemes i s’emetrà per TV3.


El documental vol mostrar dos mons diferents que conviuen. D’una banda, el d’un pastor d’ovelles, i, d’altra banda, el d’un laboratori d’alta tecnologia d’experimentació animal que investiga la vacuna Covid.

La peça ha rebut molt bones crítiques, i l’han qualificat de “documental perspicaç, enginyós i compassiu” així com una cinta “amb un enquadrament precís, gairebé pictòric o arquitectònic, i un muntatge suggerent”.

Per al director, Pau Faus, “és molt important presentar-lo primer a la UAB, no només perquè Bellaterra és l’escenari d’aquesta història, sinó sobretot perquè la temàtica que tracta és molt rellevant”.

Es farà una breu introducció del documental de 15 minuts de durada i després es projectarà el documental, que té una durada de 75 minuts.

L’assistència és lliure i oberta a tothom.

Read Full Post »

CULTURA|Origen simbòlic de La Castanyera

📍Com es tradició a molts pobles, Bellaterra podría instal·lar una parada amb Castanyera a la Placa del Pi, ja que per aquesta part passen un munt d’alumnes i persones que arriben per agafar els FGC

Una castanyera a Sant Cugat, una figura inqüestionable

La Castanyera Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes, que ven al carrer.

Abans duien faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai que ocupen les castanyeres a la Fira de Sant Narcís. Donaven vuit castanyes per un «quarto», equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?

La mainada, per fer-les enfadar, cridava:
Petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes.

La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vespra de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València. En vols saber més?

El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans . A finals del segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un menjar tardorenc amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en què les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.

L’origen simbòlic de la Castanyada

Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes . De fet, de vegades es rostiven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts , una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.

Read Full Post »