Antigament al Japó, era costum que les famílies benestants donessin cavalls als santuaris, com a part de les invocacions i com a senyal de respecte pel kami .
Amb el temps, aquesta pràctica va canviar, primer les donacions es van convertir en estàtues de cavalls i finalment es van transformar en petites plaques de fusta amb la pintura d’un cavall, anomenat Ema .
Les tauletes Ema (絵馬, “dibuix de cavall“) són un petit tros de fusta en què els sintoistes escriuen les seves oracions i benediccions perquè els déus puguin llegir-les després de penjar-les al santuari.
La seva forma i mida solen ser similars, encara que les imatges (normalment animals i altres referències sintoistes) varien segons el tipus de santuari o el tipus de desig que vulguem realitzar.
Origen de les Ema: el santuari Kifune
Durant l’era Heian, el Santuari Kifune (a la ciutat de Kibune, Kyoto) va ser patrocinat per la Cort Imperial, que va enviar cavalls com a obsequi per resar pel clima: un cavall blanc perquè deixés de ploure i un negre perquè plogués.
Amb els anys va deixar de ser una tasca exclusiva de la Cort Imperial, ja que les persones es van adonar que si oferien un cavall al temple, les seves oracions es veien complertes. Així que feien allò impossible per aconseguir un cavall per oferir-li-ho al temple, i els més populars, estaven desbordats amb tants cavalls. Finalment la tradició va anar transformant-se en el lliurament d’una tauleta de fusta amb un cavall pintada al temple al qual volies fer la pregària, i d’aquí fins avui.
Actualment al Santuari de Kifune es troba l’Ema Hasshō No Jikinenhi o l’origen de les tauletes Ema que ara es poden veure per tots els temples del Japó.
Les tauletes Ema avui
Actualment hi ha diversos dissenys segons la ubicació i l’època de l’any, la majoria són animals que representen santuari, a la mateixa deïtat (kami) o imatges relacionades amb les quatre estacions de l’any, com els cirerers florits i el mojiji.
La idea d’utilitzar una tauleta de disseny artístic es va originar al Teatre Kabuki, ells van donar l’art de les seves obres als santuaris com a ofrena. Finalment l’art de les seves obres es va acabar barrejant amb les imatges de cavalls a tauletes i vam arribar al moment actual, on hi podem trobar dissenys variats i d’edició limitada.
Funció actualment de les tauletes
Actualment només es poden aconseguir als santuaris del Japó. Cada temple té els seus amulets i tauletes ema per als fidels i turistes que hi acudeixen. La venda d’aquestes tauletes, juntament amb la dels amulets, serveix de forma d’ingrés per al temple.
A les tauletes ema es pot demanar qualsevol cosa, des de millorar la salut, trobar feina, que el teu crush es vegi correspost fins a entrades per a un concert. Totes les tauletes porten la paraula negai, que significa desig, escrita al costat on s’escriu el desig i al revers porta la imatge representativa del temple.
Un cop s’ha escrit el desig, la tauleta s’ha de penjar al santuari que es va comprar i llest, les deïtats ja podran llegir el teu desig i t’ho concedirà(o no). En acabar l’any cada temple recull les tauletes que estan penjades al santuari i les crema en una cerimònia que es realitza perquè el déu o kami vegi el fum com a agraïment per la pregària complert
Font: Guy Pérez, Turisme del Japó
BELLATERRA.CAT 