Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/12/2017


http://illegaltimes.org/wp-content/uploads/2017/12/IllegalTimes-1.pdf


Pilotes de goma, cops de porra i destrosses. La brutalitat policial es va desfermar el passat 1 d’octubre a Catalunya per impedir que la ciutadania pogués votar en el referèndum d’autodeterminació, un dret, el d’autodeterminació, reconegut internacionalment i que tots els estats de les Nacions Unides estan obligats a adoptar. Per sort, no van poder impedir-ho del tot, la ferma voluntat de resistir de milers i milers de gent anònima va permetre que 2.286.217 persones, el 43,03% de l’electorat sobre un cens de 5,3 milions acabessin votant, això sense comptar els vots de les urnes que es van acabar emportant tant la policia nacional com els mossos d’esquadra.
Les imatges d’aquella violència ferotge –que va deixar més de mil ferits, un dels quals va perdre la visió d’un ull–, de la policia entrant als col·legis electorals i agafant les urnes, van recórrer mig món i van mostrar la naturalesa autoritària d’un estat espanyol que segueix vulnerant drets humans bàsics com el de la llibertat d’expressió.


Però igual que la vulneració dels drets democràtics per part de l’estat no començava l’1 d’octubre, tampoc va acabar aquell dia. Després vingueren la dissolució del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat elegits democràticament pels catalans i catalanes el 27 de setembre de 2015, la intervenció política de l’autonomia (la intervenció econòmica ja s’havia consumat feia uns mesos), així com l’encausament judicial i la presó preventiva per a dos activistes civils noviolents i de deu membres del govern, així com l’exili de la resta, i la censura, altre cop la censura, tancant un centenar de webs, assetjant mitjans de comunicació, investigant i encausant tuitaires, mestres, dibuixants i actors.
Aquesta publicació que teniu a les mans vol ser un crit plural i valent per denunciar els atacs contra els drets col·lectius i individuals, i entre ells la llibertat d’expressió. I ho fem utilitzant com a tota arma la ploma, en forma de vinyetes i de reflexions, les vinyetes que aporten una vintena llarga de dibuixants satírics d’arreu del món, molts dels quals col·laboren amb diaris de prestigi internacional, i les reflexions escrites per una quinzena d’activistes socials i culturals.
Juntes alcem la veu per cridar prou repressió. Ni a Catalunya ni enlloc.

Read Full Post »


per Gemma Aguilera http://www.elmon.cat

Riera reconeix que la CUP no pot posar terminis exigents per a la República perquè al davant hi ha un estat repressor | G.A

 

La caverna mediàtica el titlla de violent i radical, un personatge que amaga un costat fosc molt perillós. El deu tenir molt amagat, el costat fosc, perquè al seu barri, al Poblenou de Barcelona, encara no l’han descobert i tothom el saluda amablement. Conversa amb el Món en una cafeteria. Demana un cafè americà i un croissant de mantega. El croissant és un extra, matisa. Reposat en el to i en les explicacions, en candidat post-mambo de la CUP va arribar al Parlament tot just fa un any. Va deixar la seva feina de sociòleg, però no una segona feina, que a jutjar per com la relata, és la seva veritable passió, la psicoteràpia. Conserva alguns pacients, i té l’esperança de poder seguir mantenint-los -té el permís del Parlament i de la CUP-, encara que és conscient que se li gira feina a partir del 22-D. Li preguntem si suporta bé la pressió, perquè en aquest país, el 27S va néixer un concepte, el pressing CUP. “Estic acostumat a la pressió, per circumstàncies de la vida, he estat sotmès a molta pressió i me n’he sortit”. “Ferm i radical” en les seves conviccions ideològiques, també es considera “un bon negociador, capaç de ser generós”.

 

Senyor Riera, el sorprèn, que hi hagi votants indecisos entre la CUP o Juntffs per Catalunya?

La veritat és que no em sorprèn. Considero que es deu a l’excepcionalitat del moment. És lògic que molta gent independentista se senti emplaçada a votar Carles Puigdemont com a president legítim de la Generalitat, perquè efectivament ho és. L’Estat espanyol ha fet un cop d’Estat i ha suspès el Govern legítim, tenint alguns dels seus membres a la presó o a l’exili. Per tant, és lògic que una part de l’independentisme d’esquerres es plantegi votar Puigdemont com a resposta a aquesta suspensió. I per altra banda, aquests dubtes entre la CUP i JxCAT també tenen la seva lògica atès que el president Puigdemont ha radicalitzat el seu discurs, i no és que la gent dubti entre votar la CUP i el PDeCAT, sinó entre votar la CUP i votar el president, que també està fent un discurs radical. Penso que el dubte està més entre CUP i Puigdemont que no pas entre CUP i ERC.

 

Paradoxal…

Molt paradoxal!

 

Els han plantejat directament aquesta indecisió durant els actes de campanya, o han trobat perfils d’assistents diferents als del 27S?

Sí, en molts dels nostres mítings estem trobant una presència molt notable de gent de més de cinquanta i seixanta anys, que en altres campanyes representaven una proporció d’assistents molt menor. Segurament, la seva presència obeeix al fet que probablement, i això ens ho diran les urnes, la CUP ha eixamplat els perfils de simpatia, suport i electorat, però també es deu a aquest segment de població que dubta entre votar la CUP o Puigdemont. Venen als nostres actes per conèixer-nos i escoltar-nos. Per exemple, en un acte polític em va venir un nombre elevat de persones, sobretot dones de més de seixanta anys, que em demanaven respostes molt concretes a preguntes molt concretes, perquè dubtaven entre votar la CUP o el president Puigdemont. Aquest dubte, efectivament, es produeix i és notori.

 

Li devien preguntar més per la independència que per la banca pública… En aquestes eleccions imposades, l’eix esquerra-dreta està molt difuminat, malgrat que la CUP s’hi refereix en tots els seus actes com una peça indestriable de la construcció de la República.

[Riu] Efectivament. L’eix esquerra-dreta no és el que preocupa els indecisos, sinó que volien saber quina serà la posició de la CUP en el moment d’investir un Govern, i també quin paper jugarem per tal que, efectivament, es faci República. En aquest segment de l’electorat que dubta i reflexiona percebo una inquietud: Els agradaria molt que el nou Govern fos presidit per Carles Puigdemont, i per tant, que es restituís el Govern suspès pel 155, però d’altra banda, tenen por que aquest Govern es decanti més cap a l’autonomisme i embarranqui en un diàleg improductiu amb l’Estat, i per tant, desitgen que la CUP tingui un molt bon resultat per tal de poder influir de manera que el Govern s’apartés de l’autonomisme i empenyés cap al republicanisme. 

 

Aquesta funció és la mateixa que es demanava a la CUP el 27-S, en què el partit va rebre 300.000 vots i 10 diputats. Són vostès els supervisors del full de ruta?

Aquesta situació es pot reproduir en aquest segment d’electorat que dubta entre CUP i el president. No sé quina magnitud té aquest grup d’indecisos, pot ser petita o molt gran, però segurament desitja un Govern liderat per Puigdemont, però pateix perquè les pressions del PDeCAT i les indecisions, febleses i limitacions de les candidatures d’ERC i de JxCAT, sumades a la pressió de l’Estat, els facin tirar enrere i situar-se en una lògica autonomista de peix al cove. Algunes de les dones que m’interpel·laven creuen que és molt important que la CUP tingui un molt bon resultat per tal que els arrosseguem cap a la República. El 27S, sobretot la gent del carrer, però també la CUP, vam aconseguir que arribéssim a l’1-O i al 27 d’octubre, i ara penso que ens demanen que seguim empenyent perquè el 22 de desembre seguim amb la mateixa dinàmica.

 

Té la sensació que l’independentisme, en general, creu que la CUP ha estat generosa i responsable durant aquesta legislatura, malgrat que inicialment va posar al límit el Govern independentista i va fer molt difícils els acords per tirar endavant?

Sincerament, crec que sí, que la percepció de la CUP a la societat és molt més positiva. El 27S se’ns va considerar una força política enrocada i rígida, amb moments durs i intensos. Vam passar per no investir Artur Mas, per tombar els primers pressupostos i forçar una qüestió de confiança. Però cal entendre que això és justament el que ens va portar a fer possible l’1-O i a fer possible arribar al 27 d’octubre. Quan la gent ho ha vist amb perspectiva, molts ens han donat la raó, fins i tot gent de JxSí. L’entorn social ho ha entès, i a tot arreu on vaig, el que escolto és que se’ns reconeix aquesta generositat. 

Riera entén que els electors dubtin entre la CUP i JxCAT pel moment d’excepcionalitat que viu el país 

Tornant a les preguntes que li feien les dones de més de seixanta anys… La CUP està per la restitució íntegra del Govern legítim del 27 d’octubre, o la presidència està condicionada a la victòria d’ERC o de JxCAT?

Per a la CUP, allò important és que ens posem d’acord amb el programa polític. Si ens posem d’acord amb la desobediència al 155, de lluita continuada per l’alliberament dels presos, inici del procés constituent i des del dia 22, fer República i, per tant, restituir les lleis socials tombades pel TC i afegir-ne altres, aleshores tots els partits hi són benvinguts i tots els seus polítics. Si es produeix aquest escenari, nosaltres estem disposats a participar en un Govern amb totes les conseqüències i responsabilitats. I tant, que el president Puigdemont hi té un lloc, i tant, que el vicepresident Junqueras hi té un lloc!

 

No ha respost a la pregunta, senyor Riera. L’aposta de la CUP és Puigdemont president, encara que no sigui la llista més votada, si del que es tracta és de recuperar el Govern legítim del 27 d’octubre?

No es tracta de quina és la llista independentista més votada, allò important és tenir un programa polític compartit, i aleshores organitzar un Govern que inclogui a tots els partits i a tots els representants que vulguin participar d’aquest pacte, Puigdemont i Junqueras inclosos.

 

I com creu que s’ha de decidir la presidència d’aquest executiu?

Si hi ha un acord de programa, tot és possible. En aquests moments, la CUP no té una posició presa sobre qui ha de ser la persona que ocupi la presidència de la Generalitat.

 

Podria succeir que ERC tingués més escons que JxCAT, però el president acabi essent Carles Puigdemont?

Això dependria de l’acord que assolíssim tots les participants de la taula de negociació per tirar endavant un programa conjunt de Govern. Nosaltres, en aquesta batalla que tenen ERC i JxCAT sobre qui ha de ser el president, no hi entrem. Només entrem en la batalla del programa, perquè si no hi ha un acord per fer República i pretenen acatar el 155 i tornar a la lògica autonomista, no hi donarem suport encara que hi siguin Puigdemont i Junqueras.

 

La CUP té indicis que el compromís d’ERC i JxCAT per la República no és ferm?

Si ens atenem a la literalitat dels seus programes electorals, és molt preocupant. En el cas d’ERC es parla de diàleg i bilateralitat, i en el cas de JxCAT, bàsicament es parla de restituir l’autonomia. Si escoltem els seus mítings, sí que hi ha referències a la República, però com a principi general, com a llacet del discurs, però no de compromís concret. És més, quan ERC parla de diàleg i bilateralitat i JxCAT de diàleg, encara és hora que diguin sobre què volen dialogar. No ho he escoltat mai, i quan els ho he preguntat en un debat, no m’han contestat. En tot cas, el diàleg no durarà ni un segon si és per parlar de República o de referèndum pactat. L’única opció possible és la unilateralitat. Però seria preocupant si del que volen parlar amb Madrid és d’una reforma de l’autogovern. Ara bé, és veritat que el president Puigdemont té un relat més agosarat, però tot això no ho podrem veure realment fins al dia 22, quan tinguem els resultats a la mà i ens reunim en una taula les forces republicanes.

Si hi ha majoria independentista i hi ha acord de Govern, la CUP posarà terminis concrets per a executar la República?

Serem molt exigents amb el punt de partida, però no posarem terminis molt exigents perquè estem en una batalla contra l’Estat espanyol sota una repressió i una violència que pot anar a més. Ja sabem que serà a un procés llarg de confrontació amb l’Estat que ens farà anar a poc a poc. Per tant, el problema no és de terminis, sinó de quin és l’objectiu.

 

Una victòria en escons però no en vots, permet igualment tirar endavant la República?

I tant, que sí. Les regles del joc són les del Parlament, majoria en escons, com passa a tot arreu. Les victòries o derrotes en nombre de vots corresponen als referèndums, i el referèndum ja el vam fer l’1-O i el vam guanyar. Amb una majoria d’escons hi ha legitimitat total per aplicar un programa.

 

Senyor Riera, no és descartable que la CUP aconsegueixi millors resultats que el PP, i que per tant, enviï Albiol a la paperera de la història. Hi ha pensat, en aquesta altra victòria?

[Riu] I tant! Ens agradaria obtenir quatre victòries en aquestes eleccions. Obtenir un molt bon resultat, si podem mantenir els 10 escons és una gran victòria, perquè vol dir que hem consolidat els votants conjunturals del 27S, si ens quedem entre els 5 i els 10, haurem consolidat una part dels votants. També una majoria republicana amb ERC i JxCAT, que aconseguim un desplaçament a l’esquerra, és a dir, que ERC, la CUP i els Comuns també sumem una força important que ens permeti desenvolupar legislació compromesa amb les classes populars.

 

Considera que JxCAT, que conté un 65% de candidats independents, és una llista de dretes?

És una llista patriòtica i centrista, que es mou entre el centre-dreta i centre-esquerra.

 

I la quarta victòria…

Enviar el PP a la paperera de la història, i si podem al grup mixt, encara millor. Això li afegiria el punt de plaer a la victòria republicana.

Read Full Post »