Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2016

  
Video i fotos: Bellaterra.cat

   
    
    
   

Read Full Post »

  
Foto de Bellaterra.cat

Els ajuntaments tenen l’obligació de vigilar que els límits de les urbanitzacions i els nuclis aïllats estiguin nets, per evitar riscos en cas d’incendi
Per llei, els nuclis de població i les urbanitzacions han de tenir una franja perimetral neta d’arbres i matolls, per protegir-se davant d’un eventual incendi -una franja de protecció per separar les cases del bosc-. Per ara, més del 50% de les urbanitzacions de la demarcació de Barcelona tenen fetes i cuidades les franges perimetrals, però “encara queda molta feina”, alerten des de la Diputació. 

 

Foto de Bellaterra.cat

Els mateixos propietaris de les finques i els ajuntaments són els que han d’assumir el cost de mantenir les franges netes, on anirà creixent vegetació. Per això, la Diputació de Barcelona estudia crear una ordenança fiscal a disposició dels ajuntaments que ho requereixin per gestionar els impostos específics destinats a aquest manteniment, com un servei públic nou, i fer un cobrament anual per tenir actives les mesures de prevenció d’incendi.

Els Bombers de la Generalitat alerten que no només s’han de mantenir netes les franges de protecció, sinó també les parcel·les privades. En cas d’incendi, si una guspira salta des del límit cap a l’interior d’una parcel·la que no s’ha netejat, hi ha tota una massa forestal que pot cremar dins de la mateixa urbanització o nucli aïllat, i la protecció del veïnat és molt més complicada. Si això passa, expliquen des del cos de Bombers, es complica l’extinció de l’incendi, ja que “es destinen molts més recursos a la protecció de la població que no pas a apagar l’incendi, que és el que realment s’ha de controlar”.

Read Full Post »

  
Foto de Jordi Borràs

Manuel Milián Mestre acaba de publicar ‘El ponts trencats’, que s’ha arribat a col·locar com el llibre més venut de la setmana. L’expolític del PP, molt crític amb José María Aznar, hi explica tres casos de projectes no consumats d’articulació entre Catalunya i Espanya. En aquesta entrevista revela detalls de la seva experiència, converses amb Jordi Pujol, Joan Lerma, Manuel Fraga, José María Aznar, Ximo Puig i la seva àvia Tomasa de Morella. Fem l’entrevista al despatx de Milián a la seu de Foment del Treball.

Vostè ha escrit el llibre “Els ponts trencats”. Per què la tercera via ha fracassat tan sovint a la història?

No s’entén Catalunya. Ho crec a conseqüència del que he viscut. No ho entenen. M’ho va dir un dia Joan Lerma, que va ser president de la Generalitat valenciana, tot dinant allà amb ell. Em va dir: “Oi que no t’entenen a tu a Madrid?”. “No gaire”. “Doncs a mi tampoc. Els de Madrid no entenen la gent del ram de l’aigua”. Jo li vaig contestar: “Vigila que a Catalunya això del ram de l’aigua ho entenen d’una altra manera”. I ell em va respondre: “No, no, el ram de l’aigua és el Mediterrani”. No ens entenen i és una evidència. No capten els matisos diferencials tan marcats entre catalans i castellans, o entre valencians i castellans. Valencians menys, perquè el Sud està molt castellanitzat. La mentalitat mediterrània no l’entenen.
El primer pont segons vostè va ser un intent d’autogovern que Manuel Fraga va intentar amb Jordi Pujol quan ja s’extingia el franquisme…

El primer pont va començar a Londres, on Fraga estava d’ambaixador. Pujol va anar a Londres el 1974 a inaugurar una sucursal de Banca Catalana. Jo vaig trucar a Fraga i li vaig dir que es feia aquest acte. I Fraga em va respondre: “Dile que yo iré a la inauguración”. Tots sabíem que Banca Catalana tenia una determinada tendència [catalanista] i donava suport a determinades polítiques. La presència de Fraga va sorprendre Pujol. Hi va haver un contacte empàtic i des d’aleshores Fraga, a través de mi, va voler tenir una relació permanent amb ell.
Hi va haver més contactes en aquella etapa predemocràtica?

Quan Fraga va arribar al govern el 1976 en la primera Transició, em va dir que volia parlar de forma seriosa amb Pujol del tema català. I vam quedar en un sopar. Va ser al restaurant José Luis davant l’estadi del Santiago Bernabéu. Allà en un reservat vam sopar Josep Maria Santacreu, Pujol, Fraga i jo. I al final, Fraga va demanar a Pujol que l’ajudés en la Transició, perquè tenia moltes dificultats. Hi havia evidentment resistències dels militars… I va explicar l’esquema de per on volia anar. Pujol va dir: “Sí, però amb una condició: Vull l’Estatut de Núria”. I Fraga li va contestar: “Hecho”. Això era el març del 1976. Fraga d’entrada volia començar amb una Mancomunitat, tenia l’obsessió que per resoldre el tema de Catalunya s’havia de començar amb Prat de la Riba. Però al cap de tres mesos se’n va anar a pique el govern d’Arias Navarro, i se’n va anar a pique Fraga, que va dir que no continuava aquest projecte. Això va trencar la possibilitat del pont. Jo crec que de forma malaurada, perquè la Transició hauria començat amb un tractament particular per a Catalunya. S’hi hauria arribat amb una Mancomunitat.
El segon pont segons vostè va ser la Constitució. El pacte constitucional va fracassar amb la sentència de l’Estatut?

Jo crec que no. Aquest pont fracassa amb l’intent del cop d’Estat del 23-F, i amb la LOAPA. Hi havia un punt de partida que era l’article segon de la Constitució que distingeix entre regions i nacionalitats. El concepte ‘nacionalitat’ el va col·locar Jordi Pujol a través de Miquel Roca. Adolfo Súarez, però, va ser molt puta i no va assenyalar a la Constitució quines eren les nacionalitats i quines eren les regions. D’allà comença tot el desgavell de la interpretació… Tot això passa després pel fet que als bascos se’ls reconeix el dret al concert econòmic.
I als catalans que els concedeixen?

Bé, Pujol em va cridar fa quinze dies i em va aclarir un aspecte que no surt al llibre. Explica que Suárez i Manuel Gutiérrez Mellado li van dir llavors: “Als catalans us tractarem de manera diferenciada a través de la identitat i la llengua”. Als bascos els van prioritzar el caler, i als catalans la identitat i la llengua. Amb això Pujol em desmenteix el que em va dir Iñaki Anasagasti en el sentit que els catalans no van voler recaptar impostos. Ara resulta que Pujol diu que no, que ens van imposar la diferenciació en la llengua i no en els impostos. I té una lògica. El País Basc pesa poc la bossa dels impostos, en canvi Catalunya hi aporta un 30% com a mínim. De totes maneres, aquest segon pont, se’n va a pique quan fan la LOAPA.
El tercer pont segons vostè va ser el pacte del Majèstic del 1996. Va ser realment positiu?

Mai Catalunya havia tingut les atribucions que li ha donat el pacte del Majèstic. Encara avui Catalunya és subsidiària d’aquell pacte. El poder legislatiu en algunes matèries com els ports no el tenia. El tema bàsic del complement fiscal que el Parlament pot aplicar a alguns tributs (IRPF i IVA) no el tenia. Els Mossos d’Esquadra queden controlant l’ordre públic de Catalunya, mentre que la Guàrdia Civil i la Policia queden reduïdes a l’ordre nacional de l’Estat i a les fronteres. La desaparició dels governadors civils marca de manera clara que l’Estat es retira. Hi ha un delegat del govern que pot ser com un ambaixador, però l’Estat es retira. I a més hi ha la supressió del servei militar obligatori, cosa que va en contra d’una consciencia col·lectiva més àmplia des d’una perspectiva nacional espanyola. A la ‘mili’ es feien lligams que han durat tota la vida, com sabem.
És possible ara un altre pont amb Espanya? Sembla que a l’altra banda no fan cap proposta sòlida..

Jo tinc la impressió que en aquest moment o bé fan un altre pont o hi haurà un conflicte. Que escullin!. O busquen un pont que lligui els interessos de Catalunya als interessos de l’Estat, i que aquest sàpiga que ha de respectar la identitat catalana i la seva realitat, o hi ha conflicte. El conflicte està plasmat en un Parlament que vol avançar cap a la independència, amb unes lleis que estan preparades per fer-ho, i amb una Generalitat governada per un senyor que és obertament independentista, des del principi. Que es fixin bé on ha arrelat l’independentisme.
En què s’han de fixar concretament?

Que l’independentisme ha arrelat a l’interior. Terra carlina. Compte amb aquest factor!. A Madrid no ho volen veure, i aquí no se n’adonen els agosarats que diuen que tots són independentistes. No, els independentistes de debò estan a l’interior de Catalunya, són la gent que ve de comarques o regions carlines. Per què? Doncs perquè hi ha un cordó umbilical històric amb els drets, els furs i la revindicació. Això està en el subconscient i ha emergit amb el procés d’independència.
Vostè va plegar l’any 2000 de militar en el PP. Va ser pel fracàs d’aquests ponts que explica?

Indirectament. Vaig tenir un enfrontament total amb Aznar, que en part va propiciar el mateix Fraga. Aznar va començar dient-me “Manolín” en to carinyós i en quatre anys em va passar a dir “don Manuel”. No sé si tenia segona intenció, però potser sospitava que feia de boca de ganso [de Fraga]. Vaig tenir un enfrontament molt fort davant 20 persones amb Aznar, ho vaig explicar a Fraga i em va dir: “Ya veo que ha sido muy duro”. No em va dir res més. Aznar i Fraga tenien una bona relació, però a vegades era més formal que real. Fraga era més basc que gallec.
Que li sembla la figura política de Carles Puigdemont, el nou president?

Jo no el conec personalment, i no l’he seguit, però hi ha una cosa a tenir sempre present: La partida de naixement. Jo sóc de Morella, bé, del Forcall, que està al costat. I això es irrenunciable. No entenc la gent que traeix del seu bressol. Quan una persona abjura del seu origen social o geogràfic me n’aparto, ja no m’agrada.
Ho diu pel pedigrí independentista de Puigdemont?

Exactament. Respecto les persones que són coherents, pensin com pensin. Una persona com Puigdemont ha estat independentista des del principi. I m’agradaria saber qui eren els seus avantpassats, a veure si surten carlins com en els meus.
Home, Amer està a tocar de la Garrotxa…

Per això li ho dic! Per això entenc l’independentisme i el foralisme. Jo això ho porto a la sang. El taco que deien el meu oncle, els pastors o la meva àvia a Morella era “me cago en la puta reina”. De nen és el que sentia. Jo no sabia qui era “la puta reina” i després m’ho van explicar [Isabel II]. I el crit d’indignació de la meva àvia, l’àvia Tomasa, era “Recrista mia”. Era una invocació a Crist dues vegades, i jo crec que era un crit dels carlins. Aquestes qüestions es transmeten en la sang i en els codis de família. A Puigdemont li pot passar el mateix.
I Artur Mas?

No crec a qui canvia d’oposició, i Artur Mas ha canviat de posició. Jo tenia un gran respecte per Artur Mas. El seu viratge em va descol·locar i ha descol·locat tothom. Jo li tinc encara apreci personal, però aprecio un Mas senyor, seriós, dedicat a teballar, que no feia estirabots. Però el darrer Mas no l’entenc. En canvi a Puigdemont, a qui mai no he tractat, li entenc la coherència. I la gran norma de la conducta humana és la coherència. És el fonament de l’honestedat. Una persona no coherent no és honrada. I això és el que em fa respectar Puigdemont a qui no conec personalment.
I què me’n diu del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, que és també de Morella?

A en Ximo el respecto molt i l’aprecio moltíssim. El factor fonamental de la política és l’humà. I amb ell he tingut sempre una gran relació. És molt sensat, i té gran seny, en aquest sentit és molt morellà. Els morellans som molt catalans en aquest aspecte. Vam ser repoblats al segle XIII per gironins, lleidatans del Pirineu i jueus, i això marca el caràcter. El seu pare tenia un negoci de transports de Morella a Barcelona i de Barcelona a Morella, i descarregava al carrer Tantarantana. Està intentant ordenar les coses a València. És un home moderat, respectuós. Si no li fan alguna trastada – perquè València és molt particular- pot marcar un camí nou allà, i d’entesa amb Catalunya.

Read Full Post »

  
SUGGERIMENTS TRAJECTE DES DE BELLATERRA A L’AEROPORT DE BARCELONA EL PRAT:

FGC S2 BELLATERRA a Provença-L5 a Collblanc-L9 AEROPORT

FGC S2 BELLATERRA a Plaça Catalunya-L1 Torrassa-L9 AEROPORT

FGC S2 BELLATERRA a Plaça Catalunya- L3 Zona Universitària- L9 AEROPORT
Els plànols de la xarxa del metro ja incorporen la traça taronja de la Línia 9 Sud. Aquest divendres s’estrena la connexió entre Zona Universitària i Aeroport T1. Uns grup reduït d’operaris treballava el matí d’aquest dijous a la boca d’aquesta última estació. És un dels punts clau de la primera gran inauguració en què participarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. L’altre serà l’estació de Fira de Barcelona, al costat del recinte de Gran Via, on les autoritats faran els parlaments. En aquell recinte un munt d’operaris orientals ja treballen en un altre escenari, el que acollirà un any més el Mobile World Congress. El potent saló dels mòbils també té alguna cosa a veure amb la inauguració. No té res a veure amb el disseny del nou tram del metro, però sí amb el fet que avui s’inauguri. La seva pressió ha estat decisiva perquè la Generalitat demanés més de 200 milions d’euros als bancs per poder acabar l’obra.
La veritat, però, és que ahir en aquesta zona de l’Hospitalet la majoria de persones consultades –més d’una dotzena—eren alienes a la seva posada en marxa. Ningú va poder afirmar que la faria servir. El metro estarà llest per al Mobile, però els organitzadors estan muntant igualment la passarel·la superior al carrer de les Ciències. És la manera d’aconseguir que la gentada que entri i surti del saló pugui creuar el carrer en direcció a la Gran Via. Justament allà hi ha l’estació de Fira de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que comparteix vestíbul amb una altra estació de la L9.
La nova infraestructura no farà canviar de plans a Ramon Riba, amb domicili a Sant Andreu i feina a l’Hospitalet. “Vaig mirar si m’anava bé i en un moment la vaig descartar totalment, ara i quan tota la línia 9 [amb el tram central] estigui acabada”. Ell és dels que prefereix creuar tota Barcelona amb la línia 1 i agafar els FGC a Espanya. El temps dirà si acaba canviant d’opinió. Carlos Augusto Canario, que treballa a la Terminal 2 del Prat i viu a Santa Coloma de Gramenet, opina el mateix. “Prefereixo anar amb la L1 fins a Clot-Aragó i agafar allà la línia 2 de Rodalies [un dels seus ramals cobreix l’aeroport amb dos trens cada hora]”, explica. Ell, en canvi, creu que si tota la línia 9 estigués feta, potser sí que la faria servir des de casa seva. En tot cas, agraeix tenir alternatives. I més quan reconeix la poca fiabilitat dels trens de curta distància de Renfe.

  

A partir d’aquest divendres, Riba i Canario podran provar la línia. A veure si els acaba convencent. Coincidint amb la inauguració, la Generalitat repartirà 50.000 bitllets gratuïts perquè els viatgers puguin provar els 20 nous quilòmetres de metro, les quinze estacions o els 32 minuts que es triga a anar de punta a punta. Hi ha altres càlculs que descriuen la Línia 9 Sud: la dècada que ha passat des dels inicis de la construcció o els 2.899 milions que s’hi han invertit.

  
Però ara la línia 9 del metro està llesta, sobretot, per cobrir diversos nodes econòmics del sud de Barcelona. Juan José Iglesias està convençut la L9 li permetrà estalviar temps i comoditat. “Ja fa temps que hauria d’haver-hi una connexió de metro, perquè aquí hi treballa molta gent i hi ha poca freqüència d’autobusos”, diu, quan fa referència al seu lloc de treball, Mercabarna. El gran mercat d’abastos de Barcelona era un dels llocs que reivindicava el metro des de feia anys. També el polígon Mas Blau, al qual li va costar arrencar per, entre d’altres coses, el dèficit de transport públic. Ara la María Isabel Sánchez, que hi treballa, espera aconseguir millores de desplaçament sobretot quan torna a casa, quan els autobusos que cobreixen el polígon topen amb el col·lapse de la Gran Via d’entrada a Barcelona. Deu ser important el metro en aquesta zona perquè el gegant Amazon el posés com a condició (com el Mobile) per comprar uns terrenys a l’Incasòl a la zona per construir un gran centre logístic. Però a més a més de servir centres econòmics, la línia també ajudarà a cosir de nord a sud l’Hospitalet de Llobregat i el Prat.
El nou tram de línia és per a molts una gran incògnita. La Generalitat preveu que 23 milions de persones la faran servir, encara que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) admet que el tram no aconseguirà els seus màxims fins que estigui completa. De moment, però, amenaça de canviar algunes tendències en el sistema ferroviari de Barcelona, que podria tensar més la L1 i la L5.
Per què? Doncs perquè la L9 hi connecta amb intercanviadors a Torrassa i a Collblanc, respectivament, i si creix és previsible que creixi per aquestes portes d’entrada. Aquest és un dels elements perniciosos que albira la Plataforma pel Transport Públic, que denuncia que la L9, que tindrà un cost de 4,5 euros per arribar a l’aeroport per a aquells que no tinguin un abonament, no serà cap competència per als trens o els autobusos que ara van fins a l’aeroport. Jordi Julià, ara al Col·legi de Camins i exresponsable de Transports de la Generalitat quan es dissenyava la línia avisa sobre el que molts consideren una fita: “La L9 té una altra funció i de més a més arribarà a l’aeroport; no és una línia concebuda per arribar a l’aeroport”.

Read Full Post »

http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=153626148

Read Full Post »