Llicenciat en Germàniques per la Universitat de Barcelona, visqué a l’Amazònia en la seva joventut, quan formava part de l’orde dels franciscans caputxins, que després deixà. D’aquesta època hi ha un extraordinari retrat a l’oli, obra de joventut de Joan Vilacasas, amic seu.
Professionalment es dedicà a l’ensenyament de les Humanitats, especialment al Col·legi Sant Gregori de Barcelona, on molts dels que en foren alumnes ara es reclamen deixebles seus (Francesc Fontbona, Joan Fontcuberta, Josep Bracons, Xavier Bosch) i altres que no foren alumnes d’ell el seguiren com a poetes (Carles Camps i Mundó, Manel Forcano).
Exercí la crítica d’art i dirigí l’edició castellana de l’acurada revista d’art FMR. També va tenir una destacada participació a programes culturals del Canal 33 de la Televisió de Catalunya, on mostrà el vast camp dels seus interessos.
La seva obra poètica passà un llarg purgatori, en part pel seu positiu allunyament de les tendències de poesia social hegemòniques els anys seixanta, que tant varen marcar la línia oficial de la poesia catalana, i també lamentablement per la seva marginació geogràfica. Fins que no publicà a Columna i a Proa no començà a ser de mica en mica reconegut i premiat (Jocs Florals de Barcelona).
Francesc Garriga morí el 4 de febrer de 2015 a Sant Cugat del Vallès als 82 anys a causa d’una malaltia pulmonar, quan estava a punt de publicar el seu tretzè poemari, Swing.[3]
BELLATERRA.CAT 