BELLATERRA.CAT

Foto: Roser Vallès i Navarro,
“Directora General d’Ordenació i Regulació Sanitàries. Departament de Salut”, amb el bellaterrenc Francesc Pérez i Torres.
Terrassenca, amb vint anys exercint com a metgessa d’atenció primària, Roser Vallès dirigeix, ordena i regula els temes més punyents de la salut amb voluntat de sinèrgies, de consens i de transparència. Reconeix que vivim temps complicats, “però no pas erms en quant a iniciatives”. Una d’important és estimular els centres públics de salut catalans per aconseguir una bona Q, la certificació europea de qualitat, i poder així atraure pacients, recursos i diners comunitaris als hospitals de casa.
Pregunta. ¿Partim de molt avall?
Resposta. Al contrari, però cal fomentar una competència permanent entre els hospitals a fi de poder-nos comptar entre els centres de major qualitat a Europa; tant des del punt de vista d’investigació com assistencial. Bons equipaments, transparència de gestió, seguretat i preu són els elements que la UE té en compte a l’hora d’acreditar els centres.
Ara, com és sabut, tots els ciutadans europeus poden escollir lliurement on volen tractar-se de la malaltia que pateixen, partint d’un catàleg de centres públics reconeguts amb la Q de qualitat, certificats. Des de l’estat central, des de Madrid, se’ns reconeix com la comunitat autònoma que més esforços ha realitzat en aquest sentit i tenim motius per creure que els nostres centres poden comptar-se entre els més ben qualificats d’Europa.
P. A més de preus, transparència i seguretat, ¿quins elements pesen més en aquesta qualificació de qualitat?
R. Es té en compte els índexs de mortalitat, infeccions nosocomials i, molt important, la qualitat de vida del pacients hospitalitzat… Totes aquestes qüestions s’han treballat força arran del Pla de Salut 2011-2015 endegat per la Generalitat de Catalunya.
P. Vostè ocupa un càrrec polític amb una formació assistencial com a metgessa d’atenció primària, i ha de ballar amb metges i polítics alhora; també amb pacients… ¿No ho troba molt complicat?
R: Sense la meva formació i la meva experiència com a metgessa en actiu no podria dur a terme aquesta feina d’ara; tampoc sense els coneixements adquirits a la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Vilassar de Mar on vaig estar treballant i on vaig aprendre moltes coses… Sóc metgessa i ho seré sempre. A la política hi estem de pas; la medicina és la meva professió.
P. Però, per a molts metges i metgesses, vostè és ara mateix al ban contrari de la professió, al “costat fosc”…
R. Algú ha de fer la feina que faig, i sempre serà millor que sigui algí amb coneixements i experiència en el món sanitari. Per la meva manera de ser, sempre busco sinèrgies, acords, entesa; partint del que hi ha i sense enredar ningú… No sóc “política” en el sentir d’oferir falses promeses o disfressar el moment. Conec la greu situació de les oficines de farmàcia, per exemple, i mai no se m’acudirà de fer volar coloms ni crear falses expectatives. La cosa està malament. No hi ha diners… Però no és cert que sense diners no hi hagi res a fer. Molts professionals de la salut demostren que amb horaris sacrificats, amb sous sacrificats, els pacients poden mantenir igualment una assistència de qualitat. És hora de buscar solucions imaginatives, de racionalitzar, d’adaptar-nos. Quan assisteixo a cursos, trobades o congressos m’adono de l’intensa activitat científica i organitzativa dels nostres professionals de la salut, tot i les dificultats.
P. ¿Algun exemple?
R. La tele-dermo. L’ús de les telecomunicacions i les noves tècniques dermo-telescòpiques per detectar lesions de la pell susceptibles de consulta. És com cartografia la pell, amb una concordança diagnòstica que els experts situen al 90 per cent…
P. ¿I en un àmbit més polític?
R. Les RAT, mesures de reordenació assistencial i territorial que l’Àlex Guarga us presentava fa unes setmanes i que són un exemple d’imposició de sensatesa i de sentit comú en la gestió dels recursos. Guanyem en horitzontaltat i en optimització, de manera que tothom podrà sortir-ne més beneficiat.
P: Els tècnics en gestió sanitària sovint critiquen que encara estem fent una medicina del segle XX en ple segle XXI.
R. Tenen raó. Tot i que a poc a poc anem guanyant bastant terreny. Es tracta d’adaptar-nos a una realitat tecnològica, social i econòmica nova, diferent. No és una tasca fàcil i exigeix, insisteixo, imaginació i voluntat d’entesa. Precisament el nostre Pla de Salut té les mires clarament orientades a la situació del que hi ha i de que ve. Serà una situació en la que, per damunt de tot, els pacients adquiriran un gran protagonisme; passaran de ser subjectes passius de la sanitat, a subjectes actius.
P. La seva Direcció General és, per dir-ho així, la que talla el bacallà…
R. És l’encarregada de legislar, acreditar i autoritzar, efectivament, consta d’una Subdirecció General de Serveis Sanitaris, una Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris, una Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció d’Assistència Sanitària i una Àrea de Projectes (PRODEP). Les funcios que tenim assignades són: autoritzar i registrar els centres i serveis sanitaris i fer-ne un seguiment, definir i promoure el desenvolupament del sistema d’acreditació de centres i serveis sanitaris, ordenar l’atenció farmacèutica, dur a terme el control i l’avaluació en matèria farmacèutica i fomentar i millorar la seguretat i la qualitat dels medicaments i dels productes sanitaris, definir, promoure i avaluar la política en matèria de seguretat del pacient, avaluar les activitats de les entitats asseguradores de serveis sanitaris, exercir, com a autoritat sanitària, les funcions d’ordenació de les activitats de control, avaluació i inspecció dels recursos sanitaris, públic i privats, i d’investigació del frau mitjançant la planificació, coordinació i supervisió de les actuacions dels òrgans que fan efectiva la funció inspectora en aquest àmbit de competències, determinar criteris generals de regulació i ordenació dels serveis sanitaris i sociosanitaris del sistema sanitari públic i privat i donar suport i assistència al Comitè de Bioètica de Catalunya.
P. Tot això suposa haver de lluitar en diversos fronts legislatius: CE, Estat espanyol, lleis catalanes…
R. No em preocupa. Sóc conscient de la complexitat reglamentària d’aquesta feina, però puc manifestar amb orgull que l’equip tècnic legislatiu de la conselleria és un dels millors del món… Fa molts anys que treballen en aquests temes i coneixen perfectament quin pa s’hi dóna.