Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/04/2013

20130403-103545.jpg

Quan el català esdevé una eina de cohesió social. Per Cinta Caballé

Poble El 2013 fa una dècada que va arrencar el programa Voluntariat per la llengua arreu de Catalunya. Durant el darrer any, a Sant Cugat es van formar 89 parelles noves
El programa Voluntariat per la llengua, un programa impulsat pel Departament de Cultura (Direcció General de Política Lingüística) i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, celebra aquest 2013 el seu desè aniversari. Sant Cugat s’ha volgut sumar als actes de reconeixement als voluntaris i aprenents, establiments i entitats col·laboradores, tot atorgant un certificat a tots els participants en el programa de la ciutat.

Segons les darreres dades, a Sant Cugat l’any 2012 es van crear 89 parelles lingüístiques (el 2004, quan va arrencar el Voluntariat a la ciutat, se’n van crear 35). Pel que fa a Catalunya, durant el 2012 s’han format 10.129 parelles lingüístiques noves (l’any 2003, quan es va iniciar el programa, se’n van crear 1.522), i s’han adherit al programa 692 entitats i 2.281 establiments comercials. Durant el 2012, a més, 7.597 persones han participat per primer cop en el programa, de les quals 4.875 han estat aprenents, i 2.722 voluntaris.

Les darreres estadístiques assenyalen que els aprenents són persones joves, d’entre els 30 i els 39 anys, la majoria estrangers provinents de l’Amèrica del Sud. Pel que fa als voluntaris, les estadístiques posen en relleu que tenen una mitjana d’edat més gran que la dels aprenents, amb una mitjana d’edat d’entre 50 i 65 anys. Més del 80% provenen de Catalunya.

Aprendre, i molt més que català
Carles Romea, santcugatenc de 58 anys i voluntari, i Justiniano Hernández, natural d’Honduras de 43 anys i aprenent, són parella lingüística des d’aquest curs. Una experiència nova per a Justiniano, i que Carles repeteix per quart any, després d’haver participat com a voluntari del programa a Barcelona. Acostumen a quedar un cop per setmana, a primera hora, tot fent el cafè amb llet. I a partir d’aquí, “segons el perfil de la persona que tens al davant, ja ve rodat, perquè demanes d’on vénen, què fan, i ja comences a parlar de temes d’actualitat, o de coses del seu país, i ell et demana per coses d’aquí… si hi ha interès, és fàcil que funcioni”, apunta Carles. Com a voluntari, “m’aporta la satisfacció de veure algú que té interès pel que nosaltres fem”, destaca Carles. Com a aprenent, “m’aporta confiança a l’hora de parlar, perquè vas perdent la vergonya”, apunta Justiniano.

Els motius que els porten a formar part del Voluntariat per la llengua són ben diferents i alhora força similars. Carles apunta que “crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèixer la nostra llengua”, i Justiniano destaca que “si estic a Catalunya, he d’aprendre català, perquè em vull integrar”. Del programa en destaquen que “és un programa fet per voluntaris; si fos una obligació, o hi hagués diners pel mig, no sortiria tan bé”, remarca Carles; i Justiniano remarca que “quan vas pel carrer, i parles en català, la gent et contesta en castellà; d’aquesta manera pots parlar i agafar confiança, i m’ajuda a parlar millor el català”.

On neix?
El programa va començar el 2003, però “la idea va començar molt abans, amb estudiants universitaris que acollien lingüísticament parlant estudiants estrangers”, explica Miquel Vilalta, responsable del Servei Local de Català de Sant Cugat. “A partir d’aquí, el Consorci va fer una prova pilot a Cornellà en detectar que els nostres alumnes aprenen català però, a l’hora d’usar-lo, en sortir al carrer, com que la gent notava que no eren catalanoparlants, canviaven al castellà, i l’alumne no sabia on practicar el català”, afegeix. Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llegua explica que “això encara passa, i és una mica responsabilitat de tots fer que això canviï perquè el parlin fluïdament”.

Read Full Post »