Bellaterra, 20 de juny de 2024
LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.
REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:
Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.
Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.
Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.
Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.
Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.
Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.
Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.
Rèquiescant in Pace, Club Bellaterra