LLUÍS TORRES| Que Barcelona és l’única universitat de tot Espanya que disposa d’autobusos interns propis és del tot positiu, però no ho és tant que els ciutadans de l’EMD de Bellaterra no tinguin transport públic per desplaçar-se a Cerdanyola, ni pels 100 carrers de tota Bellaterra. Després molts es demanen els motius del per què més del 60% del veïnat ha signat per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
📷 Vídeo de la Laura Pierola i el Víctor Rodríguez
I és que des que la UAB va obrir les seves portes el 1968 i de seguida van decidir que era necessari el servei, degut a l’accessibilitat que hi havia en aquell moment al campus.
El millor de tot que és un servei totalment gratuït, si UABer ho has llegit bé, és GRATUÏT! No sé a què esperes!
Aprofita per descobrir noves facultats anant amb l’autobús o anar per anar més còmode fins a la Renfe, això sí… ara no et tornis un mandrós, que tot i que està molt bé veure la UAB des del bus intern, però hi ha molts espais que només descobriràs passejant pel campus. I recorda passar la targeta quan pugis al bus.
LLUÍS TORRES| Avui compartim un article publicat fa un temps a La Vanguardia que ens dona a conèixer el nou negoci del Coliving, (un model de vida comunitària residencial de convivència que acull persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge). Laia Coma, fundadora de Inèdit Barcelona, té llogades dos cases a Bellaterra, per fer negoci oferint aquest sistema relativament nou d’habitatge compartit.
Dos de les cases que Laia Comas (Inèdit Barcelona) té llogades a Bellaterra pel negoci de Coliving 📷 Google Maps
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Inversors i promotors s’han llançat a desenvolupar coliving, flexliving i altres fórmules d’allotjaments col·lectius i temporals per evitar les rigideses que imposa la nova llei d’habitatge: la necessitat de destinar fins al 40% del sòl als nous desenvolupaments a construir habitatge social de lloguer i llarga durada dels contractes, amb límits també a l’actualització de rendes. Les noves fórmules, a més, tenen unitats més petites i afegeixen serveis, cosa que permet augmentar la rendibilitat dels projectes en un moment en què la pujada dels tipus d’interès ha fet que construir habitatge per a lloguer ( build to rent o BTR) ja no sigui rendible.
“La rendibilitat dels allotjaments flexibles és més alta perquè és un tipus d’actiu nou, i no hi ha historial del rendiment o de les dificultats. Els inversors veuen més risc i exigeixen més tornada”, reconeix Stefano Somoggi, director de residencial flexible de CBRE. Segons les dades de la mateixa consultora, construir habitatge per a lloguer a ubicacions urbanes proporciona una rendibilitat del 3,8% a Madrid i del 4,0% a Barcelona.
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Així, el nombre de llits en aquests allotjaments flexibles s’ha multiplicat per quatre en els darrers tres anys, fins a les 10.000 unitats, i hi ha projectes en marxa que preveuen que aquest número es dupliqui el 2025, segons les dades de la consultora CBRE. Fins al setembre del 2023, assenyala la firma, ha captat inversions per 306 milions d’euros, el 13% de la inversió institucional en residencial, que se sumen als 600 que va captar l’any passat. “Inverteixen sobretot fons i grups estrangers, perquè és una modalitat molt freqüent al Regne Unit o als Països Baixos, però ja hi ha operadors locals sospesant invertir”, assenyala Olga Beltrán, directora associada de l’àrea de residència de CBRE Barcelona.
Segons els experts jurídics del bufet Uría Menéndez, el coliving no és un arrendament d’habitatge, dels quals regula la Llei d’arrendaments urbans (LAU) perquè no satisfà la necessitat permanent d’habitatge, i s’ha de regir pel Codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts, com a arrendament temporal d’habitació o com a contracte d’allotjament, si es presten altres serveis a l’hoste (com ara neteja o bugaderia).
Un dels factors clau en el boom del flexliving és la possibilitat de construir-lo a sòls amb diferents qualificacions urbanístiques: residencial, però també terciari (que permet ús hoteler i comercial) o d’equipaments, encara que en cada cas els allotjaments són diferents.
“Els allotjaments no es regeixen per la LAU sinó pel codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts“
Segons CBRE, el coliving es construeix en sòl residencial en zones urbanes, amb poques zones comunes, mentre que en sòl terciari, a l’extraradi de les ciutats s’està construint Corporate Living: residències corporatives, per a joves professionals, en complexos de grans dimensions moltes zones comunes i serveis. Altres fórmules en auge, també en sòl terciari, són les residències de vacances o Vacation Living, a zones costaneres o rurals. En sòl d’equipament, en canvi, es poden construir residències per a col·lectius vulnerables, com ha fet l’Ajuntament a Barcelona, o en el cas dels promotors privats, per a gent gran, amb projectes de Senior Living.
Segons CBRE, actualment el 75% dels llits operatius s’ubiquen entre Madrid i Barcelona, encara que aquests allotjaments també estan en auge a zones que atrauen un alt volum de població flotant, com València, Màlaga i Biscaia.
Esteve Almirall, cofundador i director general de Node, una empresa especialitzada a promoure i gestionar espais d’habitatge flexible assenyala que la característica comuna dels seus residents és “que estan en un moment de transició: perquè canvien de ciutat, per estudis o feina, o perquè s’han separat o perquè estan en procés de reformes a casa seva”. Per això, assenyala, “malgrat el que sembla, no és només un allotjament per a joves”.
El nombre més gran de projectes en marxa s’enfoca al residencial corporatiu o Corporate Living ja que, segons les estimacions de CBRE, més del 80% de la demanda d’aquest tipus d’allotjaments procedeix de joves professionals que troben feina a una altra ciutat o desplaçats per la seva pròpia empresa, així com de nòmades digitals o d’autònoms que han d’atendre un client a una altra ciutat.
Aquest tipus de perfil, a més, és el que pot fer front als alts preus d’aquest tipus d’allotjaments. Segons les dades de CBRE, la tarifa mitjana del lloguer mensual d’una habitació és de 922 euros a Madrid i de 967 euros a Barcelona, amb forquilles que van des dels 600 euros a habitacions compartides als 1.500 euros/mes a Madrid i entre els 700 i 1.500 euros/mes a Barcelona.
Són preus alts, encara que no inclouen només l’allotjament sinó també els subministraments, roba de llit, neteja i opcions de lleure “per això les estades són naturalment curtes, de persones que quan coneixen més la ciutat i fan amics es muden a un pis compartit”, assenyala Somoggi.
Poden fer-se a terra residencial però també terciari i d’equipament i rendeixen més que el lloguer BTR
Node, que gestiona 4.000 habitacions a tot Espanya, assenyala que els seus edificis tenen una ocupació mitjana del 95%, amb una estada “llarga” (de més de sis mesos). “Els nostres allotjaments són una opció més per solucionar el problema de l’habitatge a les grans ciutats”, assenyala Almirall.
*Coliving (convivència), és un model de vida comunitària residencial que acull tres o més persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge. Generalment, la convivència és un tipus de comunitat intencionada que ofereix habitatge compartit a persones amb valors o intencions similars. L’experiència de convivència pot incloure simplement debats en grup a les zones comunes o àpats setmanals, encara que sovint s’estendrà a espais de treball compartits i esforços col·lectius com ara viure de manera més sostenible. Un nombre creixent de persones a tot el món recorre a la convivència per tal d’aconseguir els mateixos beneficis que altres models de vida comunals (com les comuns o el cohabitatge ), com ara “confort, assequibilitat i un major sentiment de pertinença social”.
LLUÍS TORRES|Ens ha sorprès entrar a la desapareguda web oficial del Club Bellaterra i veure, després de 90 anys d’existència (1934-2024), el seu trist color negre com un adéu de traspàs. La seva història mereix una mica més de color. El seu canal X @clubbellaterra segueix obert però amb una informació desfasada des de l’any 2019.
Fou del tot interessant que Jordi Fau, l’últim President del Club Bellaterra, en comptes de tancat la web oficial del club: http://www.clubbellaterra.com, amb aquesta fosca notícia, l’hagués deixat oberta, tot publicant la documentació històrica i com no, les milers de fotografies d’arxiu com si fos un museu digital. Esperem que estiguin a temps i pensi en fer quelcom semblant, ja que el veïnat de Bellaterra bé mereix conservar i recordar tots els moments alegres i tristos.
LLUÍS TORRES | El dia 3 de juliol de 2024, Bellaterra TV, comunicava la notícia que els actuals gestors de l’EMD tenen previst l’obertura d’un “itenirari de vianants” a l’espai públic del Camí Antic, (entre els carrers Til·ler i Terranova), una obra que volen estigui enllestida fins a finals d’aquest 2024.
Error que els gestors de l’EMD de Bellaterra projecti un itinerari de vianants des del carrer Til·lers, quan de moment no existeix el terreny públic, només a partir de Sant Llorenç
Sorprèn i molt que l’EMD estigui plantejant fer-ho des del carrer Til·ler, just davant del gran terreny tocant les pilones, on hi ha el projecte Bellanova, (amb la construcció d”un màxim de 130 cases), ja que no existeix l’espai públic per iniciar l’anomenat Itinerari de vianants.
“El projecte correcte és fer-ho des dels carrers Sant Llorenç a Terranova, (NO pas de Til·ler a Terranova), on sí es disposa d’aquest terreny públic, encara que plens de setos i aparcaments ocupats privadament des de fa un munt d’anys“
Aquesta és la primera fase del itinerari oficial presentat per l’EMD de Bellaterra:
Creació d’un itinerari de vianants entre els carrers del Til·ler i Terranova. Aquest tram mantindrà el doble sentit de circulació però s’aplicaran mesures per reduir la velocitat i garantir la seguretat. L’itinerari es farà amb sauló compactat a la zona pública fora de la calçada. Execució prevista per al 2024, finançades per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola.
LLUÍS TORRES | L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba Farrés, ha tirat pel dret i ha provocat un terratrèmol veïnal al demanar a l’AMB la requalificacions d’algunes propietats privades locals de Bellaterra, -sense haver-lo consensuat amb els interessats, ni entitats locals con la Unió de Veïns de Bellaterra, tota una decisió personalista i antidemocràtica realitzada d’esquenes al veïnat de Bellaterra.
AL-LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PDUM EN RELACIÓ A LES DETERMINACIONS SOBRE LA INFRAESTRUCTURA VERDA I ELS EIXOS ESTRUCTURANTS QUE AFECTEN L’ÀMBIT DE L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE BELLATERRA
Desembre de 2023
Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
Serveis Tècnics EMD de Bellaterra Comissió consultora d’urbanisme
Queralt Martín Pardo, és la propietària del local llogat on es troba ubicada actualment l’escola bressol La Llar d’en Pitus, Avinguda Bertomeu, 25 de Bellaterra, que a més, és vivenda habitual, s’ha posat en contacte amb Bellaterra.Cat per fer públic el malestar i preocupació per les actuacions personalistes de Josep Maria Riba (partit polític Bellaterra Endavant) i president de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2023.
“L’escola bressol La Llar d’en Pitus és simplement la llogatera del local”
Terreny on està situada l’escola bressol La Llar d’en Pitus 📷 GOOGLE MAPS
La bellaterrenca Queralt, va comprar el terreny que li va permetre construïr un local en fins comercials i una vivenda habitual i així és com es va fer legalment.
“Actualment aquest local està llogat a una escola bressol, però demà podria ser una floristeria o un forn de pa, per exemple“.
Queralt Martin Pardo denúncia que l’EMD de Bellaterra no té dret a sol.licitar la requalificació del meu terreny, repeteixo, DE PROPIETAT PRIVADA i ja ho he posat en mans d’advocats.
“En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial com és el cas de Bellaterra (sense normativa pròpia aprovada per l’EMD), des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes de fins a tres mil euros”.
LLUÍS TORRES|El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana a Bellaterra, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.
En aquest sentit, el soroll es considera arreu com un agent contaminant més, des que així es va reconèixer oficialment per primera vegada en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, reunida a Estocolm l’any 1972.
En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, ha obligat a un procés de transposició de les seves normes al Dret intern dels estats membres.
Els articles 43 i 45 de la Constitució estableixen el manament de tots els poders públics de protegir la salut i el medi ambient, en la qual s’inclou la protecció davant la contaminació acústica. Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
A Catalunya, els articles 27 1 46 de l’Estatut d’Autonomia estableixen el dret de totes les persones a la protecció davant les diferents formes de contaminació i que les polítiques ambientals dels poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes de contaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents polítiques públiques.
En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.
Finalment, pel que fa a l’Administració local, l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteix als ens locals competències pròpies en la formulació i gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient, i aquesta atribució també es fa als articles 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local i 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Per la seva banda, la contaminació odorífera s’està constituint, al llarg dels últims anys, com un dels tipus de contaminació de major impacte envers la ciutadania. Donada la manca de desenvolupament normatiu a nivell legislatiu al voltant d’aquesta branca, correspon als ens locals, de conformitat amb les competències anteriorment esmentades, la regulació d’aquesta problemàtica.
L’ordenança que hauria d’aprovar l’EMD de Bellaterra ha de concretar els instruments jurídics, i també tècnics, necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a les inquietuds del veïnat vers la contaminació acústica, millorant la seva qualitat de vida, en un procés d’una creixent conscienciació ambiental.
LLUÍS TORRES | Compartim la proposta de Glòria Sabaté (Presidenta d’UVB) i Margarita Torrent (Vocal espai públic d’UVB) han enviat el dia 22 de juliol de 2024 a l’Ajuntament de Cerdanyola sobre l’asssumpte de la problemàtica de la recollida d’escombraries a Bellaterra, i la seva proposta de solucions.
Recollida porta a porta a Bellaterra des de l’any 2010📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
UNIÓ DE VEÏNS DE BELLATERRA (en endavant UVB), associació sense ànim de lucre, amb número d’inscripció al Registre d’associacions 7195, fa constar els fets que a continuació es detallen i tramet una sol·licitud.
FETS:
1. El sistema de recollida d’escombraries actualment aplicat, de “porta a porta”, és el més indicat per a Bellaterra, en comparació amb el de contenidors, ateses les característiques urbanístiques i del terreny de poble, caracteritzat per carrers amb desnivells i cases disperses, amb àmplies zones verdes.
2. Això no obstant, el sistema funciona actualment amb deficiències molt rellevants. Si bé hi ha cases que disposen d’armari a la façana de la finca, moltes altres no en disposen, i és usual trobar cubells encadenats a faroles o pals a la via pública, que ocupen l’espai públic de forma permanent i contenen deixalles a totes hores. També és usual trobar bosses amb escombraries al carrer a qualsevol hora del dia. En l’annex 1 mostrem fotografies.
3. Els darrers mesos el problema s’ha agreujat per la presència de porcs senglars, que a la nit recorren els carrers de Bellaterra i rebenten bosses, bolquen cubells i deixen els carrers amb escombraries escampades, cada dia.
4. Des d’UVB hem fet una campanya de sensibilització amb nom “Benvinguts a la Bellaterra cívica”, de març a juliol de 2024. En l’annex 1 s’adjunta el full difós als veïns de Bellaterra.
5. Hem detectat alguna millora, però continuen les deficiències.
6. A UVB hem estudiat quins són els motius que contribueixen al mal funcionament. També hem analitzat el funcionament del “porta a porta” en altres municipis en els que no s’observen les deficiències de Bellaterra. Entre d’altres: Matadepera, Sant Esteve de Palautordera, Vilabrareix, Albons, Corçà, Verges, Caldes de Malavella.
7. Detectem els següents aspectes diferencials, que en molts dels municipis amb sistema “porta a porta” contribueixen a l’èxit:
Recollida al vespre, amb horari per treure els cubells de 20 a 22 hores (amb obligació de recollir el cubell un cop ha passat el camió): L’horari de recollida nocturna permet que durant el dia els carrers puguin estar alliberats de deixalles; Facilita el compliment de la norma de recollir el cubell/saca un cop finalitzat el servei, ja que s’adequa millor als horaris de treball dels veïns. Particularment necessari a les zones amb porcs senglars, que no trobaran cubells i bosses plenes d’escombraries durant la nit.
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
Recollida de restes vegetals: Es preveu la recollida de poda, en municipis on es genera restes de jardineria domèstica, ja sigui amb recollida en data específica i saques especials, ja sigui amb contenidors mòbils, col·locats setmanalment al poble, només per abocar-hi restes de jardineria domèstica. Implantat en municipis on hi ha aquesta demanda. És el cas de Bellaterra. Molt necessari implementar-ho.
Armari-magatzem de contenidors de brossa, situat al mur de façana del carrer: Per a nous habitatges, es recomana o s’obliga a instal·lar-lo.
Es reparteix un kit de reciclatge, en molts casos amb xip identificatiu, que acredita el vei i el contingut del cubell. Aixi, les deixalles deixen de ser anònimes.
A la vista dels fets exposats, SOL·LICITEM:
1. Que es modifiqui l’horari de recollida “porta a porta”, instaurant:
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
El sistema ha d’anar acompanyat de vigilància i seguiment del grau de compliment, amb conseqüències en cas d’incompliment reiterat (advertiments, sancions). Que s’instauri un sistema de recollida de restes vegetals, per a la poda i restes
2. de jardineria domèstica, adient a les necessitats dels veïns.
3. Que s’introdueixi l’obligació, per a nous habitatges, de col-locar un armari- magatzem per a brossa, situat al mur de façana del carreг.
4. Que es reparteixin kits de reciclatge, que facilitin la recollida selectiva
En una fase següent, convindrà incorporar els xips identificatius i adequar la taxa, de manera que el sistema incentivi a separar i reciclar correctament, fent que la taxa depengui del comportament de cada usuari i permeti gravar un menor cost als usuaris amb un comportament òptim i uns càrrecs més elevats a qui en faci un mal ús i contamini més.
Coneixem que alguns dels municipis referenciats han obtingut una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, finançada amb fons Next Generations EU en el marc del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” del Govern espanyol, per tal d’introduir millores en la recollida de residus.
Per això: Instem a l’EMD de Bellaterra i a l’Ajuntament de Cerdanyola d’optar als ajuts i subvencions possibles, per implantar millores al sistema porta a porta de Bellaterra, actualment molt deficitari.
📍Caldria veure la despesa d’aquesta cursa, -que el 2023 es va fer a la UAB-, comparada amb La Sansi de Bellaterra. El seu reglament diu que accepten el reglament de la Federació Catalana d’Arletisme però NO estarà al seu calendari…”Això no té ni cap ni peus”.
📍La inscripció serà de 12€, més cara que La Sansi i sembla ser que sense samarreta de la cursa.
📍100% dels beneficis a regenerar els boscos? Caldria veure el pressupost per veure que és benefici: Que una ampolla d’aigua pot tindre un cost de 0,20€ o 2€ depèn on i com es compri i ja veurem si haurà una participació superior a La Sansi.
Samarreta especial de La Sansi de Bellaterra Barcelona’92-Bellaterra’22 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES | Fou important saber si l’EMD ha consensuat aquesta “Primera Cursa 6,6”, amb les Entitats de Bellaterra i els partits de l’oposició, al contrari ens trobariem de nou en una decisió del tot personalista, que recentment ha portat al veïnat a profundes queixes i malestar públic.
Els gestors de l’EMD de l’actual partit polític Bellaterra Endavant, han renunciat a l’acreditada “Cursa La Sansi de Bellaterra” que havia assolit un gran èxit, com la de més nombrosa de participació l’11 de setembre de tota Catalunya.
La Sansi va projectar la millor imatge de Bellaterra terra endins de Catalunya, tant és així que pel seu gran nivell apareixia a cada Telenotícies del dia, així com als mitjans de comunicació globals més importants de nostre país, i com no, sota la direcció i organització de José Luis Blanco Quevedo (Lloret de Mar, 3 de juny de 1975), atleta català especialitzat en proves de fons, que no para d’organitzar les més important de casa nostra, com per exemple de la Cursa de la Mercè de Barcelona. L’ especialitat de Blanco són els 3000 metres obstacles, el 2006 fou subcampió d’Europa als campionats de Göteborg (Suècia) i, el 2008, va participar en els Jocs Olímpics d’estiu de Pequín.
Cal recordar que quan Josep María Riba va arribar a la presidència de l’EMD, va anul·lar La Sansi, i va desviar la participació a altre molt menys acreditada, des del Campus de la UAB, que per cert el 2023 varen anunciar que havien participar més de 1.000 persones, quan la veritat, i una vegada consultades de dades oficials, resulta que no varen ser gaires més de 300.
“L’EMD diu que aquesta Primera Cursa 6.6 es tracte d’un esdeveniment esportiu vers la “petjada de carboni de Bellaterra”
REGLAMENT DE LA CURSA 6.6 DE BELLATERRA:
(1) L’EMD de Bellaterra organitza el dia 11 de setembre de 2024: La 6.6 de Bellaterra (Esdeveniment esportiu sostenible contra la petjada de carboni de Bellaterra) La sortida de la 6.6 km serà a les 10:00 h del dia 11 de setembre a la plaça del Pi. Davant l’estació dels FGC de Bellaterra. Aquest esdeveniment esportiu està obert a tothom. Totes les persones que el dia de la cursa tinguin 12 anys o més poden participar. Els menors de 12 anys hauran de presentar un permís patern, matern o del tutor/a legal a l’hora de fer la recollida del dorsal. L’objectiu de la cursa, és difondre l’activitat física i fomentar la consciència ecològica i sostenible des d’un esdeveniment esportiu. La finalitat a mitjà i llarg termini és reduir l’emissió de carboni que produeix Bellaterra, actualment és d’un 6.6 tones per habitant de forma anual. Per aquest motiu, la distància triada és de 6.6 km, i aquest valor serveix com a punt de partida d’aquest projecte esportiu, que busca reduir-lo any rere any. El 100% dels beneficis de la 6.6 es destinaran a regenerar i recuperar boscos de Bellaterra per tal d’ajudar a reduir el valor de 6.6. El recorregut està degudament senyalitzat. (2) El temps màxim per a acabar la 6.6 és d’1 h i 20 minuts quedant exclosa tota persona que no arribi dins d’aquest temps. (3) PREU: 12 € (tots els inscrits rebran un welcome pack al finalizar la 6.6) (4) Un cop realitzada la inscripció, no es tornarà l’import d’aquesta, si la no participació és per causes no imputables a l’organització. (5) La inscripció de la cursa és NOMÉS ONLINE i el seu termini de finalització serà a les 24 h del dia 9 de setembre. En el moment de fer la inscripció online el/la participant rebrà un mail de conformitat, i la inscripció serà només vàlida si apareix al llistat d’inscrits de forma automàtica. Els dorsals es podran recollir a partir de les 8:00 a la zona de sortida. Per recollir el dorsal el corredor haurà de presentar el seu DNI. En cas de recollir el dorsal d’algú altre, presentar-ne la fotocòpia i l’autorització degudament signada pel titular. La recollida del dorsal és obligatòria dins dels terminis marcats per a fer-ho. (6) L’organització podrà modificar el recorregut, per causes alienes i/o de força major. (7) L’organització es reserva el dret d’establir calaixos de sortida o modificar-ne aquesta disposició segons el seu criteri. (8) Els únics vehicles que podran seguir la prova seran els expressament autoritzats per l’organització. No es pot fer el recorregut ni amb bicicleta ni patinet. (9).Es podran retirar els dorsals el mateix dia de la prova (dimecres 11 de setembre) des de les 8:00 fins a les 9:30 a la zona de sortida. No es faran inscripcions el dia mateix de la cursa. (10) El fet de no retirar el dorsal en els terminis establerts significa la renúncia al mateix. (11) Els corredors assumiran els danys i perjudicis personals i materials que es puguin causar a si mateixos o a terceres persones. L’organització declina qualsevol responsabilitat al respecte. (12) El fet d’inscriure’s en aquesta cursa implica l’acceptació d’aquest reglament i del reglament de curses de fons de la Federació Catalana d’Atletisme tot i no estar regularitzada pels jutges de la mateixa. L’organització decidirà qualsevol incidència que no estigui prevista. (13) La inscripció es podrà formalitzar a través d’internet a http://www.la6.6debellaterra.cat (14) Hi haurà un avituallament líquid final a l’arribada (15) Els participants disposaran de servei de guarda-roba. (16) El recorregut de la 6.6 és obert a tothom que vulgui fer-ne el recorregut i que estigui degudament inscrit. A causa del fet que no és competitiva el ritme és lliure de cadascun dels inscrits i és permès fer el recorregut caminant dins del temps establert. (17) RESPONSABILITAT: La participació en l’esdeveniment es troba sota la responsabilitat i tutela de les participants. En el moment de fer la inscripció, la persona participant manifesta que es troba físicament apta per la prova. L’organització declina tota responsabilitat dels danys que les participants puguin patir, ocasionar o derivar d’elles a tercers/es durant la prova. (8) DADES PERSONALS: La finalitat del tractament és gestionar la vostra inscripció a la 6.6 de Bellaterra així com el desenvolupament de l’activitat esportiva. Pel fet de realitzar la inscripció, s’accepta les normes per les quals es regeix aquesta prova esportiva. Altres finalitats Enviament de comunicacions sobre futures edicions de la 6.6 de Bellaterra per tots els canals disponibles (inclosos mitjans electrònics), i també sobre futurs esdeveniments que s’organitzin a la ciutat. Legitimació La legitimació per al tractament de les vostres dades és la vostra sol·licitud de participació a la 6.6 de Bellaterra. L’enviament de comunicacions sobre futures edicions de la 6.6 de Bellaterra està basat en l’interès legítim de l’organitzador de l’esmentada cursa. Destinataris: En alguns casos, es contracten a empreses tecnològiques per desenvolupar la web de la 6.6 de Bellaterra, així que poden emmagatzemar i tractar les vostres dades per a la gestió de la cursa. Igualment, és necessari que comuniquem o cedim la informació que ens ha proporcionat a terceres parts per poder-li prestar el servei que ha sol·licitat, per exemple, a empreses de logística, control de temps, transport i entrega i impremtes. Igualment, la vostra informació personal estarà a disposició de les Administracions Públiques, Jutges i Tribunals, per a l’atenció de les possibles responsabilitats nascudes del tractament de les vostres dades de caràcter personal. Les persones interessades teniu dret a obtenir l’accés a les vostres dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de dades inexactes o, si en fos el cas, a sol·licitar-ne la supressió quan, entre altres motius, les dades ja no siguin necessàries per als fins pels quals van ser recollides. En determinades circumstàncies, els interessats podeu sol·licitar la limitació del tractament de les vostres dades, i en aquest cas únicament les conservariem per a l’exercici o la defensa de reclamacions. Igualment, i per motius relacionats amb la vostra situació particular, els interessats podeu oposar-vos al tractament de les dades, i la informació personal deixarà de tractar-se, per a aquelles finalitats respecte de les quals en manifesteu l’oposició. Quan sigui tècnicament possible, com a interessat podeu sol·licitar la portabilitat de les vostres dades a un altre responsable del tractament. Per exercir aquests drets, de conformitat amb la legislació vigent, com a interessat podeu dirigir-vos a l’entitat organitzadora de la 6.6 de Bellaterra Així mateix, el corredor inscrit dona el seu consentiment per captar imatges per a la seva posterior difusió tant als mitjans de comunicació, com en altres mitjans (webs corporatives, butlletins i revistes) de l’organitzador de l’esdeveniment. Les fotografies i les imatges de les participants es publicaran a la pàgina la6.6debellaterra.cat i a les xarxes socials durant els dies posteriors a la cursa. La participació a la 6.6 de Bellaterra suposa permetre l’autorització a l’organitzador perquè les imatges gravades (vídeo) i fotografies realitzades durant la cursa, així com el nom, cognoms i temps dels participants, siguin utilitzats per dur a terme activitats publicitàries i/o promocionals relacionades amb la 6.6 de Bellaterra i futures edicions, en qualsevol format o mitjà (incloent anuncis impresos, televisió, ràdio o Internet), amb un àmbit territorial mundial, per un període indefinit i amb caràcter gratuït. La presa de totes i cadascuna de les decisions relatives a l’exhibició dels suports en què s’incorporin les imatges, fotografies, nom, cognoms o temps serà de l’exclusiva competència i responsabilitat de l’organitzador de la 6.6 de Bellaterra que decidirà en funció de les pròpies necessitats. Les imatges, fotografies, nom, cognoms o temps no seran utilitzades per altres finalitats que difereixin de les expressades, no seran cedides a tercers per a un ús diferent de l’expressat anteriorment. (20) Si teniu qualsevol dubte, comentari o suggeriment, ens podeu enviar un correu a info@la6punt6debellaterra.cat
LLUIS TORRES|L’IRTA va rebre l’any 2022, 8,1 milions d’euros del Ministeri per finançar la construcció d’un edifici d’alta bioseguretat. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és una empresa pública adscrita al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
CReSA està situat al campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra📷 IRTA-CReSA
📍ATÈS que s’està licitant la redacció de un projecte per un nou edifici de 1.500m2 d’experimentació animal amb risc bacteriològic 3 i 4 dins el campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra
📍ATÈS que aquest centre es de nivell màxim, igual que a Whuan (Xina):
Agent biològic del grup 1: El que resulta poc probable que causi una malaltia a l’home (1)
Agent del grup 2: El que poc causar ubiològicna malaltia a l’home i pot suposar un perill per al personal treballador, sent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 3: El que poc causar una malaltia a l’home i presenta un seriós perill per al personal treballador, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment una profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 4: El que causant una malaltia greu a l’home suposa un seriós perill per al personal treballador, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o tractament eficaç.
📍ATÈS que ja existeixen diferents explotacions ramaderes a la zona, inclosa un altre Centre d’experimentació animal:
Hospital Veterinari – Distancia 50 metres
Cresa – Distancia 20 metres
Facultat de Veterinària – Distancia 100 metres
Escola Bellaterra – Distancia 200 metres
Zones Residencials – Distancia 150 metres
Facultat Ciències Educació – 200 metres.
Epona – Equinoterapia – 25 metres.
📍ATÈS que totes les explotacions ramaderes i centres de experimentació animal estan regulades pel DECRET 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes.
📍ATÈS que el DECRET estableix les distancies mínimes en funció de la quantitat d’animals i espècie per evitar el risc higienicosanitari, i en cap cas les distancies son inferior de 500 metres.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a tots els habitants de Bellaterra, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a totes les altres instal·lacions ja existent al campus de la UAB, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
ACORDS
1.- REALITZAR un estudi tècnic i jurídic independent sobre la viabilitat i els riscos que suposa aquest projecte pels ciutadans de Bellaterra.
2.- OPOSARSE immediatament al projecte fins que es pugui avaluar el risc.
3.- CREAR una comissió per debatre i avaluar els riscos del projecte a la zona.
4.- CONVIDAR per escrit certificat a la comissió a tots els municipis del voltant i les principals associacions, amb una llista inicial tal com:
Ajuntament de Sant Cugat
Ajuntament de Sant Quirze
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Escola Ramon Fuster
Escola La Vall
Escoleta Bellaterra
Institut Pere Calders
Associació d’Estudiants UAB
Associació Treballadors UAB
Associacions de Bellaterra
Unions de Veïns de Bellaterra
Unions de Veïns de Cerdanyola
Grups Polítics de la EMD de Bellaterra
Grups Polítics del Ajuntament de Cerdanyola
5.- COMUNICAR per escrit aquests acords a la UAB, al Ajuntament de Cerdanyola, a totes les associacions de Bellaterra, a la Taula Cívica i a tots els veïns a través del canal EMD Informa i a tots els del punt 4.
BELLATERRA.CAT 