Permetrà enviar les incidències de la neteja geolocalitzades directament a Girona +Neta
Els usuaris també podran concertar la recollida de voluminosos, consultar les dades d’usos del sistema o obrir els contenidors amb el mòbil
Portada de la nova APP 📷 CEDIDA
XAVIER CASTILLON|Girona disposa des d’avui d’una nova aplicació per gestionar el sistema de residus de la ciutat. Es tracta d’una web app elaborada per Girona +Neta que permetrà centralitzar la informació i les gestions del nou sistema de recollida de residus.
Malgrat que està en període de proves, ja es pot començar a fer servir des de l’enllaç següent: https://appgirona.fccma.com/
La principal novetat de l’app és que esdevindrà el principal sistema a través del qual la ciutadania podrà fer arribar les incidències relacionades amb el servei i, per tant, “es millorarà l’eficiència de la resposta, ja que l’avís arribarà directament a l’empresa privada que presta el servei de recollida de residus i neteja viària, coneguda amb la marca de Girona+Neta”, segons el comunicat de l’Ajuntament de Girona. A més, aquest sistema permetrà també fiscalitzar el servei.
Aquestes incidències podran geolocalitzar-se i les persones usuàries rebran un correu de confirmació tant quan s’hagi rebut l’avís com quan s’hagi resolt.
Des de la web app també es podran consultar les dades de cada usuari/ària en relació amb el servei de recollida de residus –saber quants cops s’han dipositat cada tipus de residu, quants cops s’han fet servir les àrees d’emergència, etc.- així com concertar la recollida de voluminosos si es necessita.
A més, hi haurà un apartat que redirigirà a una altra aplicació –que caldrà descarregar-se- que permetrà obrir els contenidors intel·ligents acostant els telèfons mòbils a les tapes dels contenidors igual com es fa amb les targetes. El desenvolupament d’aquesta aplicació estava previst en el contracte que té l’Ajuntament amb l’empresa i es posa ara en funcionament per validar el seu correcte funcionament i si s’ajusta a l’exigit per l’Ajuntament.
Actualment, cal assenyalar que l’obertura de contenidors amb el mòbil així com el correcte registre de les fraccions encara no funciona a les àrees temporals.
LLUIS TORRES|El nostre humil i sincer homenatge al mestre de sala Juan RoyoVinuesa, inoblidable professional de restaurants de prestigi, des del Circulo Ecuestre, Hotel La Rotonda i Hotel Oriente de Barcelona. El seu nét i amic nostre, l’estimat Charles Martínez Royo, empresari de Varsòvia, la capital de Polònia, en ha ajudat a recordar la seva trajectòria professional en prestigiosos locals de restauració de Barcelona, sobretot els seus millors anys a l’Hotel La Rotonda de Barcelona.
Juan Royo Vinuesa (Alcalà de Xivert, 1901-Barcelona, 1957) 📷 CEDIDA pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo Vinuesa, va néixer el dia 27 d’octubre de 1901, en Alcalà de Xivert, municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Maestrat. La seva esposa fou l’Angela Alabart Munné (Barcelona, 1908-Sant Boi de Llobregat, 1995), i les seves tres filles, Dolores, Antònia i Nuria. Varen celebrar el seu matrimoni l’any 1930, a la parròquia Santa Madrona de Barcelona.
El matrimoni Juan Royo Vinuesa i Àngela Alabart Munné 📷 CEDIDA
Juan Royo va ser cambrer del Circulo Ecuestre, carrer Balmes, 169 Bis, de Barcelona. Des de la seva fundació, el 1856, aquest club privat està situat en un palauet al cor de la Diagonal de Barcelona, una joia modernista del 1910. el Circulo Ecuestre és des de fa molts anys el punt d’intersecció dels cercles empresarials, professionals i institucionals més influents de Barcelona i Catalunya.
Juan Royo atenent uns clients al Restaurant del Circulo Ecuestre de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét en Charles Martínez Royo
Temps després, en Juan Royo va incorporar-se al Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda. Es trobà ubicat al passeig Sant Gervasi, 51, cantonada amb l’Avinguda del Tibidabo i davant de l’actual plaça de John F. Kennedy). Inicialment conegut com la Torre Andreu, va ser la casa residència del Doctor Salvador Andreu, principal promotor de la urbanització de la falda de la muntanya Tibidabo, el qual va adquirir els terrenys a vessant del costat mar i va urbanitzar la muntanya manant urbanitzar una avinguda on es van construir una sèrie de cases palau unifamiliars de gran luxe.
Juan Royo Vinuesa (tercera fila, primer per la dreta) davant del Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo finalitzà la seva trajectòria professional i de vida a l’Hotel Oriente, Rambla dels Caputxins, 45, de Barcelona, catalogat com a bé cultural d’interès local. El 1841, l’edifici fou venut a l’hostaler italià Francesco Durio, que el va reformar per a convertir-lo en una fonda, i només en conservà l’estructura de l’antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. Aquesta obrí les portes el 21 d’abril del 1842 amb el nom de Fonda de Oriente: «Francisco Durio, vecino de esta ciudad […] expone: Que en las Casas que ha construido sobre el terreno, que adquirió en la Calle de la Rambla y de la Union, se ciñen ó circuyen la Casa, que hace esquina á dichas Calles, ha formado una Fonda, qe ha resuelto rotular Fonda del Oriente». L’any 1882, l’edifici va ser reformat per Juli Marial i Tey segons un projecte signat l’any anterior per Eduard Fontserè i Mestre. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. L’any 1925 obrí les portes als baixos la Granja Oriente, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït l’any 1986. L’any 1929, la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d’arcs de fusta adossats a l’entresòl i la planta baixa. Durant la Guerra Civil Espanyola l’hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l’hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l’ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l’establiment.
Juan Royo, amb companys de sala, en un banquet de gala a l”Hotel La Rotonda de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo treballà molt poc en aquest últim hotel, perquè ja patia la malaltia de càncer de pulmó. El metge de l’Hotel Oriente es desplacà fins el seu domicili del carrer Joaquin Costa, i administrà morfina.
Juan Royo a la terrassa jardí La Pèrgola de l’Hotel La Rotonda de Barcelona 📷Cedida pel.seu nét Charles Martínez Royo,
Juan Royo ens va deixar a l’edat de 55 anys, al seu domicili del carrer Joaquin Costa, de Barcelona, el dia 8 de octubre de 1957. Tristement no va poguer arribar a la seva jubilació i gaudir-la amb la seva familia i amics.
“La plataforma Protegim Escoles critica que la meitat dels conductors se salten els límits de velocitat permesos a prop dels centres”
Entorn de l’espai públic de la zona Escolar Ramon Fuster de Bellaterra Arxiu 📷 CEDIDA
GABRIEL.GONZALEZ | Les associacions familiars han detectat problemes de seguretat en tres de cada quatre accessos escolars de Barcelona (el 77%), segons una enquesta feta per la plataforma Revolta Escolar, que agrupa més d’un centenar de centres de la ciutat. Entre els principals problemes, les famílies destaquen l’excés de velocitat dels vehicles, cotxes que giren sense mirar quan tenen el semàfor en ambre i motos mal aparcadores o fins i tot circulant per la vorera. “En alguns casos fins i tot s’han vist atropellament d’infants; lleus, però atropellaments”, insisteixen algunes de les famílies enquestades.
L’estudi alerta de l’increment “significatiu” de famílies que veuen perill al voltant de l’escola del seu fill. El 2022, l’informe va detectar un 62% d’associacions familiars (AFA) insatisfetes amb la seguretat de l’entorn, cosa que suposa 15 punts menys que l’enquesta actual (77%). Tots elles aposten per una reducció important del trànsit. Quatre de cada deu escoles tenen limitat el seu entorn a 30 km/h, però gairebé la meitat de les AFAs enquestades (el 49%) assenyala que els vehicles se salten aquest límit “de manera habitual”. Un 31% assegura que els cotxes i motos ho fan “de forma puntual” i només un 16% celebra no haver viscut cap episodi de perill.
Acció de protesta per demanar entorns escolars menys contaminants, menys sorollosos i més segurs / Revolta Escolar / 📷 CEDIDA
La plataforma insisteix que aquest és un dels elements claus per a millorar la seguretat dels entorns escolars i reclamen abaixar la velocitat permesa en aquests punts crítics de la ciutat. Segons l’informe, només en una de cada tres escoles el límit de velocitat permès és inferior als 30 km/h. Les AFAs celebren l’impuls que hi ha hagut els darrers anys i la meitat reconeix que els entorns escolars tenen alguna mena de senyalització o mesura que “ajuda” a complir la normativa. Ara bé, només el 15% diu tenir un radar pedagògic a prop -mesura per a la qual batalla diàriament la plataforma- i només la meitat de centres en tenen un que sancioni de veritat.
Primers talls del 2025
L’estudi potencia les protestes que més de 120 escoles fan periòdicament des del 2020. El moviment tornarà a tallar els carrers aquest divendres mateix a la tarda, el primer tall de l’any. Les famílies aprofiten aquestes jornades per reivindicar entorns més saludables i segurs al voltant de les escoles i fan servir el tall com a exemple pràctic de com seria un ambient completament pacificat a la sortida d’escola. Des de la plataforma defensen que el primer tall de l’any coincideix en un moment en què l’Ajuntament haurà d’aterrar les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Un centenar escoles han entrat, mitjançat una proposta de l’AFA, millores del seu entorn. Els pressupostos participatius han estat “un clam per la millora dels entorns escolars”, defensen des de la plataforma, que confia a transformar molts entorns pendents de reformar.
LLUÍS TORRES|Avui s’ha dut a terme la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Vila Casas i la Fundació Villavecchia amb la finalitat d’apadrinar l’espai “Sala d’estar i joc” del Pavelló de la Victòria, ubicat al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
El Pavelló de la Victòria serà un “hospice” infantil pioner que donarà suport integral a infants i joves amb malalties cròniques complexes, avançades i en els últims dies de vida, i estarà al servei de tots els infants atesos a la Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Catalunya (XAPPI), oferint també ajuda i acompanyament a les seves famílies. Serà un espai on les famílies podran gaudir d’estades de respir i benestar, accedir a teràpies i propostes de lleure i oci.
El Pavelló de la Victòria també serà un espai de trobada i cura per als professionals, des d’on s’impulsarà el coneixement i la recerca en cures pal·liatives pediàtriques i es promourà la implicació de la comunitat i el suport a entitats i centres educatius.
El 28 de desembre de 2024 en va deixar l’estimat mossèn Toni Oliver, capellà que l’any 1974 va crear el Grup Escolta Bellaterra. Va morir als 80 anys, al seu poble natal de Sineu (Mallorca). Tenia 80 anys, neixent el dia 16 de maig de 1944. És recordada la seva figura, bàsicament, per la seva lluita social i cultural de Bellaterra. Compartim l’entrevista que li va realitzar L’Esquirol de Bellaterra.
Mossèn Toni Soler (1944-2024 📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
Antoni Oliver i Bauçà, nascut a Sant Joan, al bell mig de l’illa de Mallorca és, des de fa uns vint anys, el rector de l’església parroquial de la Santa Creu a Bellaterra. Perquè Bellaterra, encara que no sigui municipi, sí que és parròquia independent.
Aviat farà 25 anys que Bellaterra és parròquia. I ho celebrarem com cal. Llavors estava a Bellaterra mossèn Plàcid Armengol i en crear-se els nous arxiprestats, ell va triar de dependre del de Sant Cugat, perquè estava claríssim que Bellaterra no havia de dependre de cap parròquia de Cerdanyola, que quedava molt lluny i molt mal comunicada. De fet ja portava molts anys funcionant com a parròquia. Al morir mossèn Plàcid, no ofegat com molta gent pensa, si no per un atac de cor quan es banyava al mar, vaig encarregar-me jo de Bellaterra.
I també t’ocupes d’altres parròquies.
Sí, de La Floresta (Sant Cugat) i de la Vallvidrera baixa (Barcelona), que com Bellaterra, són barris d’un altre municipi que els té molt abandonats. Vallvidrera fa cent anys era poble i amb una història mil.lenària, ara està super-degradat. I tu has triat Bellaterra per viure-hi Si, des de fa deu anys que visc aquí, o al menys, hi dormo cada dia.
Potser a molta gent li va sobtar una mica que recolçeci tant obertament la segregació, Mai he pensat que això fos una qüestió política, crec que és qüestió d’estimar Bellaterra. Pot ser si només portés aquí dos anys no hauria dit res, però fa vint anys que hi sóc i m’estimo Bellaterra. Crec que es pot obrir el camí a una veritable comunitat humana i a moltes coses que no hi són. Es diu que Bellaterra segregada serà un poble elitista. Jo no tinc aquesta por. Dependrà de les eleccions. Ara Bellaterra és un lloc tancat per a la gent jove, tancat pels joves que han nascut aquí i que no poden quedar-se a viure-hi, és caríssim, i un poble sense la continuitat de la seva pròpia gent no té arrels, no pot ser poble. Jo crec que un ajuntament de Bellaterra programarà les coses de forma que la seva pròpia gent, la gent del poble, pugui quedar-se a viure-hi, com es fa a tot arreu. Es clar, si la gent de Bellaterra tria un Ajuntament que vulgui això.
Alguna idea d’ aquestes ja l’ has llençat al sermó de la missa de Festa Major.
Sí, és un tema molt important. És el futur de Bellaterra. Igual que la idea de tenir un Cementiri a Bellaterra. No es tracta de fer un
<<Jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església aquests dos llums nous de ferro forjat.>>>
cementiri de super-luxe perquè vinguin a enterrar aquí a la gent rica d’arreu, si no de fer un cementiri normal per a la gent de Bellaterra. Es que Bellaterra pot ser un poble preciós, perquè no podrà créixer massa i llavors un es podrà trobar amb l’alcalde pel carrer i parlar amb ell sense demanar audiència. Això no pot passar ja a cap poble del Vallès. I ho dic sense passió, perquè jo no penso retirar-me aquí, no tinc cap casa per viure-hi i d’aquí a uns anys puc marxar, però pels qui ho visquin, serà molt maco.
Mai no havies pensat de venir a treballar a Bellaterra?
No, Al principi pensava que estaria dos o tres anys només. Jo sóc d’una fornada de capellans que va sortir del seminari amb més voluntat de servei que de voler càrrecs, i no per mèrit nostre, si no de l’educació que ens van donar. Jo ja havia fet el noviciat als Pauls i havia estudiat teologia a Sant Cugat, amb els jesuites. També havia estat treballant un temps al tercer món. De sempre he tingut vocació de missioner. Aquí, al principi, es pensaven que jo era comunista, i la realitat és que al partit comunista mai podria sentir-me hi bé. Sí que sóc catalanista i nacionalista, potser per això penso que Bellaterra té dret a ser independent si ho vol la majoria de la gent. Sí d’aquí a quinze o vint anys volen una altra cosa, doncs que ho facin.
A part del teu mallorquí, al qual ja ens hem habituat …
Accent sí que en tinc, però no parlo mallorquí, perquè quan torno a Mallorca he de fer un esforç per parlar com ells, i em diuen que parlo català…
No, si volia dir que costa molt d’entendre els teus sermons perquè no s’et sent bé
És que l’església té mala acústica… I tu no et dirigeixes sempre al micro, vas girant la cara cap als costats, o bé tens el micro a l’alçada del cor, no de la boca.
Ah, potser sí, perquè segons qui puja a llegir se sent millor, però, de fet, l’església té mala acústica. S’ha fet sense un disseny previ i s’han afegit laterals i racons. Ja no sé quina mena d’altaveu possar-hi. Segons quina part de l’església se sent bé, però si dones més volum als altaveus, ja no s’hi sent.
La il.luminació de l’església, també és difícil?
Mira, jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església de Bellaterra aquests dos llums nous. Són fets d’un manyà, d’un autèntic artesà del ferro forjat dels que ja no en queden.
Feia més de deu anys que se les havia demanades. Cal entendre que no són qualsevol llauna, són ferro forjat. Han valgut quatre – centes mil pessetes, però ja estan pagades.
“No em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no està a prop de Déu“.
És clar que no es podia penjar un gran llum al mig, perquè taparia les pintures. A on s’havien de col.locar? A mi els focus no m’agraden, no es tracte d’il·luminar el sacerdot, que no ha de ser una figura. El sacerdot és l’acompanyant de la pregaria.
N’estàs satisfet de la participació dels teus feligresos?
Sí, sempre he trobat gent per la catequesi, caps pels grups escoltes o per tocar l’òrgan. En quant a la participació a la missa, cal tenir en compte que Bellaterra és un lloc problemàtic per a la religió. ?
Sí, perquè hi ha l’Opus i el no-Opus. La gent de l’Opus té la seva manera d’anar a missa, jo els respecto i mentre ells respectin els demés no em ficaré amb ells. En un moment determinat sí, perquè van pretendre que tothom s’agenollés a l’hora, etcètera. Això és secundari, per anar a Deu n’hi ha molts de camins, i la celebració de l’Eucaristia no pot ser un lloc de fricció. El capellà no s’ha de ficar en res. Ell presideix l’Eucaristia però cadascú pot viure-hi la seva espiritualitat tal com ho senti. El capellà ha de respectar el tarannà de la gent. Crec que una missa no ha de ser per dir, quina missa més maca, què bé que canten, si no per apropar-se a Deu. Tampoc em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no a prop de Déu. A la vida hi ha moments que es necessita més a Déu i això cadascú s’ho sap. A l’homilia del diumenge de la Festa Major, sortia l’imatge del pare que surt a llençar-se als braços del fill en el moment que més el necessita. Un tema que es discuteix molt a l’Església.
Bea Ripol, per recomanació de Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, ha decidit allargar la seva jubilació fins a la primavera de 2026.
“Compartim el marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu“
Bea Ripol Carulla, secretària interventora de l’EMD de Bellaterra i Oriol Campmany, a l’Ajuntament de Cerdanyola
“En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert”.
EAPC – Comentaris d’actualitat en matèria de personal al servei de les administracions públiques catalanes i el seu sector públic:
El perllongament de la permanència en el servei actiu: la confluència de dos interessos
En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert. La possibilitat de perllongar la permanència en el servei actiu més enllà de l’edat de jubilació forçosa i fins als setanta anys, com a màxim, ha tingut una important evolució aquests darrers anys, no només pels canvis legislatius sinó també jurisprudencials. En aquest apunt s’exposa l’evolució de la figura i es destaquen les principals conclusions que deriven de la doctrina del Tribunal Suprem (TS).
Marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu
A partir de la publicació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, s’enceta una nova etapa amb la derogació de l’article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, que configurava un veritable dret subjectiu del funcionari a perllongar voluntàriament la seva permanència en el servei actiu, sol·licitud que només es podia denegar per la manca del requisit d’edat o per la presentació de la sol·licitud fora del termini establert.
La regulació de caràcter bàsic vigent, la trobem en l’article 67.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP):
“La jubilació forçosa es declara d’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d’edat. No obstant això, en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut, es pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d’edat. L’administració pública competent ha de resoldre de manera motivada l’acceptació o la denegació del perllongament.”
A partir d’aquesta determinació legal, ens trobem que el legislador bàsic remet directament a les lleis de funció pública de desplegament de l’Estatut per regular les condicions del perllongament fins als setanta anys amb una puntualització: s’obliga a motivar la resolució, tant d’acceptació com de denegació del perllongament, amb la qual cosa queda clar que ja no es tracta d’un dret absolut del personal funcionari sinó que la decisió de perllongar o no el servei actiu està supeditada a una resolució motivada.
Pel que fa a les administracions públiques catalanes, l’article 38.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública –afegit per l’article 96 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics-, disposa les causes específiques d’atorgament o denegació del perllongament:
“3. El personal funcionari pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per declarar les jubilacions ha de resoldre de manera expressa i motivada l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu, d’acord amb alguna de les causes següents: a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa. b) La conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius. c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans. Així mateix, l’òrgan competent pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament autoritzat. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, s’atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. El que disposa aquest apartat no és aplicable als funcionaris que tinguin normes de jubilació específiques.”
Deixant de banda el període en què es van establir regles transitòries i excepcionals que restringien el dret a perllongar el servei actiu com a conseqüència de la situació de crisi econòmica –des del mes de març del 2012 al mes de març del 2017-, la regulació legal disposa, en vista a resoldre les sol·licituds de perllongament, una regla general i una regla excepcional.
La regla general obliga l’òrgan competent per jubilar que, davant d’una sol·licitud de perllongament, valori tant les causes objectives (és a dir, les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans) com les causes subjectives que afecten la persona que sol·licita el perllongament (és a dir, l’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa i la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius).
La regla excepcional, que opera en benefici del funcionari, atorga automàticament el dret a perllongar, sense cap altra valoració, sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. Respecte d’aquesta darrera qüestió, cal tenir present la controvertida Sentència del TSJ de Catalunya, de 3 de març de 2015 –recurs núm. 330/2013-, que en una interpretació contra legem atorga el dret al perllongament a un funcionari no pas per completar el temps mínim de serveis per causar dret a una pensió de jubilació sinó que la concedeix automàticament per assolir la prestació de jubilació en la quantia màxima (optimització de la pensió), i argumenta de manera sorprenent que així ho fan altres ordenaments jurídics (com l’establert per al personal estatutari dels serveis de salut o la comunitat autònoma del País Basc) i que, malgrat que la normativa bàsica no en disposi res, es vulnera el dret a la igualtat de l’article 23.3 la CE si es mantenen regulacions diferents.
Criteris jurisprudencials sobre la motivació de l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu Partim de la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, que resumeix la jurisprudència consolidada sobre l’article 67.3 del TREBEP, de la manera següent:
1. El perllongament de la permanència en el servei actiu és una excepció a la regla general de jubilació forçosa.
Reconeix que la regla general imposada per la llei és que la relació de serveis s’extingeix quan s’arriba l’edat de jubilació forçosa, mentre que l’excepció és que la relació de serveis pugui perllongar-se fins als setanta anys.
2. El perllongament és un dret del funcionari, però no és un dret absolut, sinó condicionat a les necessitats dels serveis.
El perllongament de la permanència en el servei actiu no és una expectativa o situació de simple interès sinó que és un dret individual del funcionari, no obstant això, no és un dret absolut sinó condicionat, atès que depèn de les necessitats del servei, i aquesta condició és el que atorga sentit a la idea d’excepcionalitat.
3. La motivació sobre el perllongament no està limitada necessàriament a raons estrictament organitzatives, estructurals o de planificació, sinó que es pot sustentar exclusivament en la valoració de l’aportació concreta del funcionari al servei públic i a la consecució de les finalitats encomanades.
Aquestes necessitats del servei, que condicionen el dret a perllongar, no necessàriament s’han d’entendre en un sentit estrictament objectiu (manca de personal, existència de vacants, volum de feina, etc.), atès que, encara que concorrin aquestes circumstàncies, no són un pressupòsit que comporti l’efecte automàtic d’atorgar el perllongament. Per tant, malgrat no concorri cap circumstància objectiva derivada de la planificació i la racionalització dels recursos humans –art. 38.3.c del TRFP-, en el sentit de disposar d’una anàlisi prèvia de disponibilitats i necessitats de personal, ja sigui des del punt de vista de nombre d’efectius com de perfils professionals o nivells de qualificació, el dret a perllongar es pot denegar per causes subjectives directament vinculades a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius (tal com reconeix explícitament l’article 38.3.b del TRFP).
En aquest aspecte es pot observar l’evolució de la jurisprudència del TS. Les primeres sentències, STS de 4 de novembre de 2015, centraven la motivació en aspectes exclusivament organitzatius: “En consecuencia, los criterios para la concesión o no de la prórroga, dentro de esa amplia discrecionalidad del legislador para fijarlos, han de ser objetivos y aplicables a todos los funcionarios afectados, sin que pueda utilizarse para denegar la prorroga un criterio subjetivo, máxime si implica materialmente una sanción, lo que acercaría la actuación de la Administración a la desviación de poder.”
Posteriorment, s’aprecia clarament el gir en aquesta jurisprudència i la STS de 22 de desembre de 2020 matisa que: “[…] la motivación de la decisión de la Administración respecto a la solicitud de un funcionario público sobre prolongación de la permanencia en el servicio activo, ex art. 67.3 EBEP, que deberá ajustarse a las previsiones al respecto de las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público, no está limitada necesariamente a razones de índole estrictamente organizativa, estructural o de planificación de recursos humanos, sino que también puede sustentarse en la valoración de la aportación concreta del funcionario al servicio público prestado y a la consecución de los fines encomendados, debiendo incorporar en todo caso la motivación necesaria.”
Tornant a la STS de 15 de novembre de 2021, al marge que des del punt de vista objectiu poden haver dades que afavoreixin el manteniment del funcionari en el servei actiu, si després d’analitzar-ne el rendiment i contrastar-lo amb les necessitats del servei es conclou que aquest no ha estat l’idoni o el que calia esperar, no és arbitrari denegar-li el perllongament de la seva vida activa.
4. La imposició prèvia d’una falta disciplinària al funcionari interessat a perllongar, no implica que el seu rendiment hagi estat deficient ni tampoc pressuposa que hagi de ser-ho en un futur.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, no ha d’estar necessàriament condicionada per l’existència de sancions disciplinàries prèvies. Es desvincula així l’absència de sancions disciplinàries amb la valoració de la conducta professional. En paraules de la STS de 15 de novembre de 2021: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
La STS de 18 de gener de 2021 també separa clarament, als efectes de denegar el perllongament, la valoració del rendiment amb les mesures disciplinàries: ”Por otro lado, es importante destacar que no es exigible la incoación del expediente disciplinario alguno al hoy actor para respaldar aquellas valoraciones que, en el periodo prolongado de varios años han constatado el bajo nivel de implicación y aportación a la consecución de los objetivos de la organización administrativa en que desempeñaba sus servicios. Obviamente, entre esta situación y la eventual comisión de infracciones disciplinarias existe un amplio margen. La denegación de la prolongación al servicio activo solicitada nada tiene que ver, en principio, con la comisión de infracciones disciplinarias, ya que un rendimiento deficiente o no acorde con lo esperable de un funcionario de determinado nivel y experiencia, no se corresponde, de manera necesaria, con la comisión de una falta disciplinaria.”
La STS de 15 de novembre de 2021 deixa clar que: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
5. Als efectes de justificar un rendiment deficient no és imprescindible que les retribucions per productivitat s’hagin vist disminuïdes ni que el funcionari hagi estat anteriorment remogut del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, tampoc no ha d’estar relacionada necessàriament amb el fet que s’hagin vist disminuïdes anteriorment les retribucions per productivitat o que el funcionari hagi estat objecte de remoció del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La STS de 15 de novembre de 2021 disposa clarament que: “Cobra así sentido que la valoración de esa vertiente subjetiva no tenga que estar vinculada a que con anterioridad no haya sido sancionado o no haya visto reducidas sus retribuciones por productividad o removido del puesto (cfr. artículo 20.4 EBEP). Esas posibilidades son propias de una relación de servicios viva y que no se hayan activado -en beneficio del solicitante-, no impide que próxima ya su extinción, se valore qué aporta al servicio y se concluya que no procede exceptuar en su caso la regla general de jubilación por razón de edad.”
6. El deure de motivar la resolució de perllongament, tant si és estimatòria com denegatòria, correspon a l’Administració, que ha de poder provar les circumstàncies que es tenen en consideració.
En relació amb el deure específic de motivar la resolució sobre perllongament de la permanència en el servei actiu, la jurisprudència reitera que recau sobre l’Administració la carrega de justificar-la, la qual cosa implica que les circumstàncies que fonamentin la decisió s’han d’ajustar a la realitat i la seva existència ha de ser provada.
La STS de 17 de març de 2016, sobre la motivació del perllongament, descarta qualsevol fonamentació genèrica i inconcreta, i destaca que “los simples datos macroeconómicos de la situación de crisis económica [de 2012] no pueden servir de motivación o causa válida para la denegación de la prórroga al recurrent. El Derecho de la crisis no es un paspartú que permita enmarcar cualquier acto, máxime cuando se ejercita la autotutela administrativa para denegar a un funcionario público la prórroga que prevé el artículo 67.3 de su Estatuto básico y que se debe denegar, o aceptar, con una motivación fundada legalmente y que responda a los hechos determinantes que se invocan”. Per aquest motiu considera que “La Administración recurrida no ha cumplido la carga de motivar la denegación de la solicitud exteriorizando una causa de la misma que sea válida en Derecho. Las supuestas razones económicas argüidas son insuficientes en el marco legal aplicable, por genéricas e inconcretas.
Tampoc no s’accepta jurisprudencialment una motivació sustentada en projeccions organitzatives de futur, és a dir, no vigents i incertes. La mateixa STS de 17 de març de 2016 es pronuncia en aquest sentit: “En cuanto a las razones operativas, además de completamente indefinidas y con cierta proyección de futuro, no son atendibles en cuanto se derivan de unas tareas de reorganización que se afirman expresamente iniciadas pero no concluidas y que pasan por redistribuir personal adscrito a otras unidades que no se determinan, desconociéndose en qué consisten o cómo se va a llevar a cabo tal redistribución, así como el personal y unidades afectadas.”
7. No és arbitrari denegar el perllongament si, després d’analitzar el rendiment del funcionari i contrastar-ho amb les necessitats del servei, es conclou que no ha estat l’idoni o el que calia esperar
Ja des de la STS de 6 de febrer de 2017 (rec. de cassació núm. 2155/2015), la prova de les circumstàncies concurrents recau en l’Administració, de tal manera que la denegació del perllongament se sustentava, respecte d’un funcionari del cos d’inspectors d’hisenda, sobre l’inadequat “nivell de qualitat en el desenvolupament de les funcions i tasques assignades, el volum de la càrrega de treball i els resultats assolits que estaven clarament per sota dels exigibles”.
La STS 12/2021, de 18 de gener de 2021, deixa clarament establert que “En definitiva, es perfectamente válida la ponderación, en la resolución administrativa sobre prolongación en la permanencia de servicio activo, de elementos individualizados basados en el trabajo desempeñado anteriormente por el funcionario solicitante, y que se valore su nivel de adecuación a los estándares de calidad y volumen de trabajo en el respectivo puesto de trabajo, así como si la contribución que pueda realizar a la consecución de los objetivos y metas propios del departamento, tanto en términos de calidad como cuantitativos, resulta positiva para los intereses públicos”.
Especialment interessant és el cas plantejat en la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, ja esmentada, en relació amb un cas: “A grandes rasgos cabe deducir que al demandante se le ha denegado la prolongación de su vida activa por una sola razón: porque debido a las deficiencias en el desempeño del trabajo encomendado se ha considerado que, con esa prolongación, ningún beneficio aportaría al Tribunal de Cuentas.” El TS rebutja els arguments de la part demandant que sustentava la seva petició, d’una banda, en el fet de l’existència de places vacants dotades de la seva categoria i, de l’altra, en rebatre els informes desfavorables dels superiors que avalaven una qualitat en la seva feina sensiblement inferior a la dels seus companys d’igual nivell (escàs rendiment sustentat en el fet que el nombre d’informes que presentava era molt inferior al de la resta de l’equip, amb retards en l’entrega que provocaven reiterats requeriments dels seus superiors i, finalment, els treballs els entregava precipitadament, sense profunditat i amb errors que en dificultaven la supervisió). Com arguments afegits, les queixes de companys sobre el fet que feia i rebia nombroses trucades telefòniques particulars i que no mantenia actualitzada la formació tècnica (en els darrers 13 anys només va sol·licitar un curs formatiu i ho va fer a instàncies del seu superior, que la considerava imprescindible).
Finalment i molt més discutible, cal destacar que la STS núm. 12/2021, de 18 de gener de 2021, va més enllà i accepta com a justificació, derivada de l’informe incorporat a les actuacions, el fet de les absències reiterades degudes al precari estat de salut del funcionari, la qual cosa repercuteix negativament en el servei públic.
Sorprèn que els representants de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola no hagin tallat la cinta amb la senyera i ho hagin fet amb els colors de PSC.
Inauguració itinerari vianants Camí Antic de Sant Cugat (Bellaterra)
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, Riba, Pons i Aceña van ser els encarregats de tallar la cinta inaugural. Durant el seu discurs el representant de la Diputació, aquesta institució pretén facilitar a Ajuntament i EMD’s que els seus somnis es facin realitat. Segons Aceña, les primeres fases sempre són importants perquè obliguen a que vinguin futures etapes en les que finalitzar el projecte global. Aquest projecte, diu, “és important per poder gaudir de l’espai urbà en condicions”.
El tinent d’alcalde cerdanyolenc, Òscar Pons, indicava durant la inauguració que un dia plujós com el que s’estava produint posa de manifest la importància d’haver fet aquest itinerari, no només com a espai de passeig, sinó també com a espai de seguretat per als vianant. Pons confia que el treball transversal faci que la següent etapa arribi l’abans possible.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, també explicava que en el tram en el que ja s’ha actuat encara caldrà fer alguna millora com és reforçar la il·luminació o la instal·lació d’algun banc.
Des de la redacció de Cerdanyola.info volen posar de manifest que els problemes de so de les diferents intervencions en l’acte es deuen a la intensa pluja que s’estava produïnt en aquell moment.
Placa del carrer Josep Sentís de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Esdeveniment destacat a la magnífica urbanització residencial de Bellaterra el va constituir haver-se donat el nom d’un il·lustre resident de la mateixa, el senyor José Sentís Vilanova, a un dels nous carrers acabats d’acabar
José Sentís Vilanova tallant la cinta del seu carrer de Bellaterra l’any 1962 📷 DESTINO
L’acte de descobrir-se el monòlit indicador de la nova via i obertura de la mateixa es va celebrar en presència de l’homenatjat, a qui acompanyaven tots els seus fills, de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Sardanyola, president i membres de la Junta de la Unió de Propietaris, del Foment de l’Habitatge Popular, president del Club Bellaterra i Rvd. rector, amb assistència de la majoria de veïns i colònia.
Als parlaments, el mateix l’alcalde, senyor Fatjó que el senyor Estrada, president de la Unió de Propietaris, i el senyor Viza, del Foment. glossaren els valors cívics del senyor Sentís, la seva estima per Bellaterra i les seves virtuts com a home de bé.
El seu fill don Luis Sentis, va emocionar tots els presents amb les seves paraules. i juntament amb els seus germans, esposes, fills i net que allà estaven reunits, van poder adonar-se de l’apreci i consideració que a Bellaterra es té cap a la família Sentis
Com a tancament de l’acte va tenir lloc un còctel ofert pel senyor Estrada als jardins de la seva residència «El Pedregal.
Els veïns del barri de Torre Baró, un dels més costeruts i de renda més baixa de Barcelona, continuen les mobilitzacions per les deficiències del parc d’habitatges, la falta de serveis i la difícil mobilitat.
Fa dècades que els veïns de Torre Baró, un dels barris més allunyats del centre de Barcelona, es mobilitzen perquè l’administració resolgui la gran quantitat de mancances i incerteses d’aquest barri a l’extrem nord de Barcelona.
És un dels tres barris amb la renda mitjana més baixa de la ciutat, amb menys de10.000 euros anuals. També alberga alguns dels problemes urbanístics més greus, per les deficiències del parc d’habitatges i per la difícil mobilitat.
En els darrers dies, però, s’ha parlat de Torre Baró perquè una pel·lícula l’ha rescatat de l’oblit. Es tracta d'”El 47“, un film de Marcel Barrena que narra la història real del segrest d’un autobús el 1978.
Manuel Vital, veí de Torre Baró i conductor de TMB, va portar el bus davant les cases de tots els seus veïns. Cases que tots ells havien construït amb les seves pròpies mans, com els seus drets, que van aconseguir lluitant amb molt d’esforç.
La mobilització veïnal ha anat aconseguint millores, i la lluita ha forjat la identitat de barri a Torre Baró (3Cat)
“No teníem res, però vam aconseguir molt”
Torre Baró és un dels barris més costeruts de Barcelona. Fragmentat en diverses zones de difícil comunicació, s’enfila fins al parc de Collserola, amb una trama de carrers anàrquica i complexa que fa difícil de resoldre problemes que s’arrosseguen des de fa més de cinquanta anys.
Als anys seixanta, al final de la gran allau migratòria, les parcel·les es venien a baix preu i es va crear un barri majoritàriament d’autoconstrucció, amb cases esglaonades sobre un terreny abrupte, una bona part amb afectacions urbanístiques. Els habitatges són de propietat, però molts estan fora de normativa.
Els veïns no tenien cap mena de serveis bàsics i van començar a lluitar per millorar les condicions de vida. “Quan van arribar molts immigrants andalusos, extremenys i de la resta d’Espanya, vam entendre què era el moviment veïnal, què era lluitar per un bé comú pel barri. No teníem res, i vam aconseguir molt”, explica José Antonio Martínez, veí i expresident de l’associació de veïns de Torre Baró.
Andrés Naya recorda aquells temps, en què els veïns es van arromangar per aconseguir els seus drets, tant en dictadura com en democràcia. “És la lluita d’un barri per la seva dignitat, per reivindicar tot allò que es necessitava. Primer, amb les autoritats franquistes, i després, amb la Transició i la democràcia, perquè molts cops costa molts esforços que es dugui a terme”.
A la part alta de Torre Baró, continua sense haver-hi cap comerç ni farmàcia 📷3Cat
“Les associacions veïnals segueixen sent necessàries”
A la part alta de Torre Baró, continua sense haver-hi cap comerç ni farmàcia. El metro, l’estació de tren i la resta de nous equipaments són tots a la part de baix. Hi ha autobusos, però el gran pendent fa complicat comunicar la zona alta i la baixa del barri. La mobilització veïnal ha anat aconseguint millores, i la lluita ha forjat la identitat de barri a Torre Baró, sigui segrestant autobusos o tallant carrers.
“Aquí vam aconseguir l’aigua i l’electricitat tallant l’avinguda Meridiana. Ara, quan s’espatlla una canonada d’aigua, que és cada dos per tres, només aixequen un tros de carrer i posen un pegat. Tenim els carrers plens de pegats”, defensa Martínez.
I és que, en un dels barris de Barcelona amb el nivell de renda més baix, les millores avancen lentament, així com el relleu generacional dins l’associació de veïns.
“Som tres mil habitants, la gent participa, però sí que és cert que hi ha molta precarietat laboral, i estar en el moviment actiu implica molt de temps”, lamenta l’expresident de l’associació de veïns.
Davant d’aquesta situació, l’activista Andrés Naya reivindica la vigència del moviment veïnal. “Les associacions de veïns segueixen sent necessàries, perquè la història ens ha demostrat que l’organització i el sentit crític són imprescindibles. Però les associacions, crec, han de treballar conjuntament amb la resta del teixit social, per aconseguir tot allò que el barri necessita”, apunta.
Per això, els veïns continuaran fent mobilitzacions per reclamar que Torre Baró es posi al nivell dels altres barris de la ciutat.
BELLATERRA.CAT 