BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 2 de juliol de 2025

“Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit”

El programa arrenca un any més gràcies al Ministeri de Cultura, que tracta així de donar suport al sector i protegir el dret de la gent gran a participar en l’àmbit social i cultural.

Arrenca la tercera edició de Cine Sènior, un programa amb què els més grans de 65 anys poden acudir al cinema tots els dimarts a un preu reduït de 2 euros en qualsevol de les 397 sales que s’han acollit al programa a tot Espanya.

Després dels bons resultats registrats el 2023 i 2024, el passat 24 de juny va començar la tercera edició de Cine Sènior, un programa impulsat per l’Executiu perquè les persones de 65 anys o més puguin assistir al cinema un dia a la setmana a un preu reduït de 2 euros. 

El programa ofereix una subvenció directa als titulars de sales dexhibició cinematogràfica per sufragar part del preu de les entrades que adquireixin les persones de 65 anys o més. D’aquesta manera, els ciutadans d’aquesta franja d’edat poden accedir al visionat de qualsevol de les pel·lícules programades a les sessions ordinàries de la sala beneficiària pel preu de 2 euros, un dia a la setmana (generalment, els dimarts).

Els beneficiaris del ‘Cine Sènior’

Amb caràcter general, les subvencions del programa s’adrecen a les persones físiques o jurídiques, incloses les entitats sense ànim de lucre, titulars de sales d’exhibició o de complexos cinematogràfics a Espanya. Estan excloses les projeccions de pel·lícules qualificades X.

El preu reduït, que no és acumulable a altres descomptes o bonificacions, està destinat exclusivament a les persones amb 65 anys o més, amb residència legal a Espanya, que acreditin aquesta edat mitjançant un document -DNI, passaport, targeta de residència o altres equivalents-. Els possibles beneficiaris són uns 9,5 milions de persones.

Aquests espectadors poden adquirir les entrades a les taquilles de les sales d’exhibició o per mitjans electrònics. L’acreditació de l’edat s’ha de fer en comprar l’entrada a la taquilla, si és el mode d’adquisició, i, en qualsevol cas, en el moment d’accés a la sala d’exhibició.

Segons la Federació de Cinema d’Espanya (FECE), gairebé un milió d’espectadors “sènior”, 924.724, es van beneficiar del programa entre juliol i desembre del 2023, dels 9,5 milions als quals anava dirigit.

Font: Público

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de juny de 2025

Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.

LLUIS TORRES|Ahir, dia 19 de juny, Josep Maria Riba. president de l’EMD de Bellaterra, amb l’assistència dels regidors de l’Ajuntament de Cerdanyola, Maria Eulàlia Mimó,  Pepi Rivera i Javier Sánchez, es va inaugurar la reforma de la Plaça del Pi de Bellaterra. Carlos Cordon, l’alcalde de Cerdanyola, i David González, regidor responsable de relaccions amb Bellaterra, no van assistir, segurament per evitar el veïnat present, que amb moltes pancartes reivindicava l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.

La reforma ha estat financiada t per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cerdanyola, aprofitant el Pla Únic d’Obres de Catalunya, i executat per l’EMD de Bellaterra, i en contra d’una gran part del veïnat i el comerç de la zona, reivindicant la baixada de clientela i recaudació econòmica.

Riba, el president del l’EMD Bellaterra, va destacar que “ara tenim una plaça més agradable, segura i preparada per fer-hi activitats positives per al poble”, tot amb un perillós nou aparcament de 7 places, aparcament de l’edifici de la Farmàcia, que ha d’atravessar la nova plaça, i la manca de nova vegetació, tot i que aprofitant aquesta inauguració, s’han renovat els vells parterres amb plantes variades.

Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.

Fotos cedides per la veïna Ana Romero

Read Full Post »

Bellaterra. 19 de juny de 2025

SENSE PARAULES!!

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de juny de 2025

El mal com a concepte només és un, que no s’achaqui a un context històric determinat”, ha demanat Consuelo García del Cid, al tancament de l’acte. “Les supervivents del Patronat convertim el dolor en causa, i hem sobreviscut el tub feixista més profund que la ment humana pugui imaginar. Una institució contra les dones que es va anomenar Patronat. La major aberració del segle, perllongada fins al 1985, sense que ningú no fes res. A nosaltres, la democràcia ens deu deu anys de vida. I la responsabilitat és del Govern espanyol i el Ministeri de Justícia

ANA MARIA PASCUAL✍️La Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) demana perdó públicament per haver contribuït a la repressió de milers de dones a través dels convenis amb el Patronat de Protecció a la Dona del règim franquista. 

Les supervivents que han assistit a l’acte retreuen que les congregacions hagin posat més èmfasi en el context històric que en el seu veritable paper en la repressió, i han corejat: “Veritat, justícia i reparació”

Era una data molt assenyalada, un acte molt esperat des de feia anys per les dones que van passar pels reformatoris franquistes.  Aquest dilluns, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), institució que representa més de 400 congregacions religioses, ha demanat perdó a les dones supervivents dels reformatoris del Patronat de Protecció a la Dona, organisme creat el 1941 adscrit al Ministeri de Justícia, amb el qual les dones han estat requisit  catòlica. 

Les congregacions religioses van estar al capdavant dels centres del patronat, on milers de nenes, adolescents i dones adultes van ser internades, entre el 1941 i el 1985, enviades pels seus pares i germans normalment, o conduïdes allà per la Policia, pel simple fet de mostrar un comportament poc recatat com a altres, violades fins i tot pels seus  autèntiques delinqüents.

L’associació Les desterrades filles d’Eva, creada per Consuelo García del Cid, supervivent dels reformatoris, ha lluitat en els darrers anys pel reconeixement del patiment experimentat als reformatoris del Patronat. Fruit de la feina, la CONFER ha convocat l’acte per demanar-los públicament perdó, però el seu perdó no ha estat acceptat. 

L’acte, celebrat a la Fundació Pau VI, a Madrid, ha començat amb una reflexió de Sant Agustí sobre la veritat, la memòria i l’esperança.  El president de CONFER, Jesús Díaz Sareigo, ha explicat que l’acte és el fruit del treball que porten fent amb l’associació Les desterrades filles d’Eva i ha definit el Patronat de Protecció a la Dona va exercir el control social i la repressió.  “És un acte de justícia, per reconèixer que en el passat no ho vam fer bé. Som conscients que moltes han estat silenciades durant dècades. Amb humilitat i sinceritat, volem trencar aquest silenci. Ens dirigim a totes aquelles dones que van patir i reconeixem la nostra participació”. 

El president de la CONFER ha indicat a més que el Patronat va ser “més una presó que un mitjà de promoció, com sí que va ser per a altres dones. Avui se’ns descobreix l’oportunitat de comprometre’ns més amb la cura, d’acord amb els principis evangèlics que professem”.

Tot seguit s’ha donat pas a un vídeo amb testimonis de moltes dones que van passar pels reformatoris, relats duríssims, sobre els maltractaments que van rebre en aquells centres regits per congregacions religioses;  testimonis que han recordat suïcidis de dones, parts en solitud, sense assistència mèdica als reformatoris, menjar en pèssimes condicions.  Dones titllades de rebels, que van patir pallisses amb tovalloles mullades de mans de moltes monges, bufetades, pallisses, proves de virginitat. 

El mal com a concepte només és un, que no s’achaqui a un context històric determinat”, ha demanat Consuelo García del Cid, al tancament de l’acte. “Les supervivents del Patronat convertim el dolor en causa, i hem sobreviscut el tub feixista més profund que la ment humana pugui imaginar.  Una institució contra les dones que es va anomenar Patronat.  La major aberració del segle, perllongada fins al 1985, sense que ningú no fes res.  A nosaltres, la democràcia ens deu deu anys de vida.  I la responsabilitat és del Govern espanyol i el Ministeri de Justícia.

“La realitat dels reformatoris era a dins, i allà no entrava qualsevol. Cap metge es va alertar de tants talls de venes que es produïen als mateixos llocs. I tampoc de les suïcides. No importava. Es va justificar com a intent de fuga. El Patronat no té mortes a les cunetes, té mortes que ja es van treure les vida.”  García del Cid s’ha fet ressò dels crits de moltes de les assistents: “robatori de nadons”.  “Sí, robatori de nadons”, ha repetit aquesta investigadora, en relació amb els casos de sostracció de nadons i amb les adopcions irregulars que han estat denunciats els últims anys. 

Consuelo García del Cid s’ha acordat de les lesbianes i de les dones gitanes que van ser recloses en els reformatoris, patint els mateixos maltractaments que la resta, però a més la intolerància i el racisme.  

“No ens facin combregar amb rodes de molí, fent balons fora, no parlin de context”, ha dit Consuelo García del Cid dirigint-se a la CONFER. 

Així ha estat la petició de perdó

La petició de perdó ha arribat al final de l’acte de la mà de les representants de tres de les congregacions més destacades a la tasca del Patronat.  Carmen Ortega, superiora provincial de les Oblates Santíssim Redemptor, ha reconegut que moltes dones van ser internades als nostres centres “en contra de la seva voluntat, sense poder decidir sobre la seva pròpia vida, exposades a humiliacions”.  Matilde Mena, superiora de les Terciàries Caputxines, ha demanat perdó “per justícia envers totes les dones que van patir en aquests centres”.  Antonia López, de les Adoratrius, s’ha referit a la “renovació del nostre compromís”

Les dones assistents han corejat: “Veritat, justícia i reparació” mentre moltes mostraven pancartes amb la paraula “No”, en referència al fet que no accepten el perdó basat únicament en la justificació històrica.  Tot i això, el simbolisme de l’acte, únic en la seva espècie en tot allò que va de democràcia, ha estat molt important i commovedor. 

Ana Maria Pascual

Periodista de recerca, responsable de la informació judicial a Público.  Va treballar a Interviú, on va investigar corrupcions polítiques i va donar veu a les víctimes de violacions de DDHH.  Premi de la Coordinadora d’Associacions de Bebés Robados, va ser corresponsal de l’agència pública de notícies de Mèxic, assessora en comunicació i guionista de 360 Graus a ETB.  El seu mail: apascual@publico.es

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de juny de 2025

“L’actuació s’hauria d’emmarcar dins les tasques de control i seguiment que l’EMD hauria de duu a terme per garantir la seguretat, la salubritat i el bon aspecte dels espais del poble de Bellaterra, tant públics com privats”.

LLUÍS TORRES ✍️ Des de l’any 2010 no sabem quants requeriments s’han rea­lit­zat perquè es man­tin­guin en bon estat els solars pri­vats. Els avi­sos s’haurien de fer arri­bar als i les pro­pietàries dels ter­renys de Bellaterra amb la volun­tat que man­tin­guin aquests espais nets de brutícia i degu­da­ment tan­cats. Aquesta actu­ació s’ha d’emmarcar dins les tas­ques de con­trol i segui­ment que L’EMD ha de duu a terme per garan­tir la segu­re­tat, la salu­bri­tat i el bon aspecte dels espais del poble.

Més enllà del deure legal de les per­so­nes pro­pietàries de con­ser­vació dels seus ter­renys en gene­ral i dels solars en par­ti­cu­lar en l’àmbit local, no podem per­me­tre que aquests espais esde­vin­guin punts de risc o degra­dació per al veïnat. Garan­tir-ne el man­te­ni­ment no només és una qüestió d’imatge urbana, sinó sobre­tot de salu­bri­tat, de segu­re­tat i de con­vivència.

Cal des­ta­car que els requeriments cor­res­po­nen a solars o ter­renys amb manca de man­te­ni­ment o pro­ble­mes de salu­bri­tat, la resta són per altres cau­ses com el mal tan­ca­ment del solar. No hi ha constància que hi hagi hagut san­ci­ons per les administracions públiques locals.

      

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de maig de 2025

“Al Turó de l’Arboç de Can Buigas de Bellaterra es representà l’obra de teatre “Un prometatge” d’Anton Txékhov, interpretat per Jaume Pla, Neus Franquesa i Jordi Torras”. 

LLUIS TORRES|Si passegeu per l’Avinguda Bertomeu, quan arribeu a l’alçada del número 46 veureu una artística placa de ceràmica amb el nom “Turó de l’Arboç”, és tracta de Can Buigas, la casa familiar de Bellaterra on la poeta Maria Rosa Buïgas Suárez passà llargues temporades.

L’any 1980, el veïnat de Bellatrra li va dedicarar al seu pare el Passatge de Joaquim Buigas Garriga, on Maria Rosa s’hi va fer construïr una casa de fusta de bones proporcions, i en la que moltes vegades rebia, -si la ocasió era especial-, tota vestida amb el típic vestit tirolés austríac.

Al “Turó de l’Arboç” de Can Buigas de Bellaterra es representà l’obra de teatre “Un prometatge” d’Anton Txékhov, interpretat per Jaume Pla, Neus Franquesa i Jordi Torras. 

El seus pares, Joaquim Buïgas i Garriga, i de Emília Suárez, van ser dels primers en comprar un terreny prop d’una pineda, on van plantar arbres fruiters i un garatge construït d’obra vista, -que es conserva- al costat del qual hi ha la porta i l’escala d’accés al “Turó de l’Arboç”

Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925-17 de novembre del 2016)

Read Full Post »

Bellaterra, 14 de maig de 2025

Més de 180 infants d’entre 11 i 12 anys, participants del programa socioeducatiu CROMA 2.0, van visitar el dijous, 22 de maig, el campus de la UAB com a cloenda del programa. Estudiants de la UAB vinculats al programa, a través de pràctiques o voluntariat, van fer d’amfitrions i els van ensenyar la universitat.

Durant el matí del dijous, 22 de maig, els infants van presentar els projectes que havien desenvolupat en col·laboració amb diversos grups de recerca de la UAB. També van gaudir d’un ampli ventall d’activitats preparades especialment per a ells.

El CROMA 2.0 és un programa de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) adreçat a infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. A través de tallers als centres escolars propers a la UAB, els estudiants universitaris hi duen a terme activitats de suport a l’estudi, dinàmiques de grup i projectes d’investigació, amb l’objectiu de despertar l’interès per l’aprenentatge entre alumnes de 5è i 6è de primària.

Enguany, 27 estudiants voluntaris de la UAB han participat en el programa, mostrant un gran interès per connectar amb les realitats socials del seu entorn. A la jornada d’ahir, van guiar els infants al llarg de les diferents activitats i espais del campus.

Els projectes presentats van ser els següents: “Com reduir la contaminació a l’escola i al barri” elaborat conjuntament per l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals (ICTA) i el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM), amb l’objectiu de conèixer més sobre les emissions de CO2 i la seva reducció. D’altra banda, el Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) ha elaborat el projecte “Cinema social”, amb l’objectiu d’utilitzar el cinema social com a eina per introduir els infants a l’estudi
dels problemes socials rellevants. Finalment, l’Escola Cultura de Pau (ECP) ha desenvolupat el projecte “Pingüins en pràctiques”, un projecte destinat a avançar en les cures, el respecte, l’autoestima i la millora de les relacions socials.

Els nens i nenes van tenir l’oportunitat d’exposar els resultats dels projectes de recerca realitzats als tallers, compartint conclusions i aprenentatges amb els seus companys, equips de recerca i professorat. A l’acte també hi van assistir representants d’institucions col·laboradores i finançadores del programa.

Posteriorment, van participar en activitats pràctiques organitzades per diversos centres de recerca de la UAB. A l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), van realitzar “Coneix l’Icta i ajuda’ns a reduir-ne les emissions”. A la Facultat de Ciències de l’Educació, el GREDICS va dinamitzar “Tastets per pensar”, mentre que l’Escola de Cultura de Pau va oferir “Coneix l’ECP” a la Facultat de Ciències de la Comunicació.

La jornada també va incloure una gimcana temàtica pel campus, que va permetre als infants descobrir els espais universitaris i interactuar amb estudiants i personal de la UAB. Abans de marxar cap a les seves escoles, es va fer una fotografia de grup per immortalitzar una jornada pensada per promoure la igualtat d’oportunitats i apropar la ciència i el coneixement als més joves.

El programa CROMA 2.0 compta amb el suport dels ajuntaments participants, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i altres agents del territori com el Departament d’Educació o el Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Escoles i municipis participants en el CROMA 2.0 durant aquest curs 2024-2025:

Montcada i Reixac: el Turó i el Viver.
Rubí: del Bosc, Montessori, Pau Casals i Ramon Llull. Sabadell: Floresta, Joan Maragall, la Romànica i Roureda
Terrassa: Agustí Bartra, Antoni Ubach, el Vallès, Feixes, Pere Viver, Salvador Vinyals, Sant Llorenç del Munt i Ramón y Cajal. .

Font: UAB

Read Full Post »

Bellaterra, 24 de maig de 2025

“En alguns països, el fet de tocar el cap a una persona constitueix una de les ofenses més grans.  En altres tenen per costum aixafar els insectes amb les dents.  I en altres, abans d’entrar de visita a una casa, cal descalçar-se al llindar de la porta.  N’hi ha també en què convé abstenir-se d’intentar veure nadie en certs dies… I n’hi ha un on la vaca és sagrada”.

LES CLAUS DEL MÓN

PIERRE DANINOS✍️ S’ha parlat molt de Geopolítica, d’hauria de parlar també de geopsicologia.  Fa segles que els tècnics s’inclinen, amb tant interès com entusiasme, sobre la carta dels corrents marins o sobre el pla isoterm.  Però els nostres Atles no estaran complets fins que uns experts, amb el mateix entusiasme i serietat, no hagin fet el planisferi de les «susceptibilitats i bons costums internacionals».  Si és normal que les ondulacions blavoses del Gulf Stream apareguin sobre l’Atlàntic, per què no assenyalar també, de manera ondulatòria, ja que no lineal, les zones de susceptibilitats dels diferents països, els esculls de la conversa, els abismes del silenci i el tabú del gest i la paraula?

Parlem amb serietat.  Què serà més útil per a un adolescent, que adora els viatges i desitja llançar-se per aquests mons: saber que el riu Amazones llança 120.000 metres cúbics per segon o que no s’ha de passejar pels carrers de Rio de Janeiro amb un casc colonial al cap?

Saber que al Tibet el Kuen Lun es prolonga al N. O. per l’Akkar-Tchekyl-Tagh, o que allà se saluda traient la llengua?  Saber que Egipte té 994.287 quilòmetres quadrats de superfície, o que allà no s’ha de tomar amb la mà esquerra cap objecte que ens ofereixin?

En alguns països, el fet de tocar el cap a una persona constitueix una de les ofenses més grans.  En altres tenen per costum aixafar els insectes amb les dents.  I en altres, abans d’entrar de visita a una casa, cal descalçar-se al llindar de la porta.  N’hi ha també en què convé abstenir-se d’intentar veure nadie en certs dies… I n’hi ha un on la vaca és sagrada.

En un més és de bon to criticar la dona pròpia.  Està bé que s’iniciï els futurs homes en els secrets dels declius laterals i dels plecs hercinians, però a més dels pesats capítols de la «Geografia Física i després del coneixement dels esquists cristal·lins de l’era primària i dels calcaris juràsics…».  per què no ensenyar-los també la millor manera de no cometre errors als països que coneixeran?  Per realitzar aquesta obra ha calgut la col·laboració de persones molt versades, coneixedores dels usos dels diferents països.  Ells ens indicaran el que segons els casos convé dir o callar.  Ens donaran les «Claus de les susceptibilitats>> grans escriptors i exploradors, científics i periodistes, diplomàtics o experts.  Tots han acceptat la invitació que els ha estat feta per tractar l’assumpte segons les estrictes lleis de l’objectivitat: 70 països han estat «psicoanalitzats» acuradament.  Hi ha repúbliques com San Marino, o sultanats com Zancíbar, que no han estat objecte d’examen especial, a fi de concedir més espai a països més visitats, i també perquè no es diferencien gaire dels usos dels països circumveïns perquè es justifiqui una relació particular

PierreDaninos, Savoir Vivre Internacional

Read Full Post »