La Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra ha convocat una nova assemblea general ordinària per aquest mes de novembre amb dos motius principals: l’elecció d’una nova Junta Directiva i l’aprovació del pressupost de 2024. L’assemblea es durà a terme a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra (plaça Maragall, 4) el proper dimecres 22 de novembre a les 19.30 h, en primera convocatòria, i a les 20 h, en segona.
L’ordre del dia versarà sobre tres temes: d’una banda, l’aprovació (si s’escau) de la gestió i els comptes de l’entitat referents a l’exercici de 2022; de l’altra, tot el procés de renovació de la Junta, incloent la presentació de candidatures, la seva votació i la constitució de la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra pels pròxims tres anys, i per últim l’aprovació (si s’escau) del pressupost de l’entitat pel 2024.
Segons destaca la Junta actual, es prega la màxima assistència de socis i sòcies per tal d’assolir el màxim de quòrum en les decisions que es prenguin a l’assemblea. Alhora, es recorda que és molt important tenir en compte que tots aquells socis i sòcies que vulguin presentar la seva candidatura a la Junta Directiva de la Unió de Veïns, ho han de fer comunicant-ho a la directiva actual abans del proper dia 15 de novembre a través de uniodeveinsdebellaterra@gmail.com, tot indicant nom, adreça, correu electrònic i telèfon de contacte, per posar a punt la logística pel dia de les votacions. A més, cal tenir en compte que només tindran dret a vot els socis i sòcies que estiguin al corrent de pagament.
La Junta Directiva actual i que serà rellevada el pròxim dia 22 està conformada per Margarita Torrent com a vicepresidenta i presidenta en funcions, Miquel Seriola com a secretari, Magí Barneda com a tresorer, i Pere Aguilar, Susana Hospital, Josep Lluís Riart i Gemma Moliner com a vocals.
Els lladres que van forçar la persiana metàl·lica de Paper’s la matinada del diumenge 5 a dilluns 6 de novembre, vàrem robar els diners depositats pel canvi, tabac, etc.,
El titular Víctor, quan va arribar per iniciar la jornada laboral, va trobar la persiana forçada, amb els materials de la papereria per terra. Denunciat a la policia, aquesta va arribar per inspeccionar la botiga i va prendre mostres les empremtes dactilars trobades a la màquina de tabac. A l’interior es va trobar una botella de whisky gairebé buida. El propietari ha cursat el robatori a la policia Mossos d’Esquadra, que ha iniciat la investigació.
📍Era una de les reivindicacions dels republicans per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez
Estació de rodalies Universitat Cerdanyola
ERC i el PSOE han tancat un acord per al traspàs integral de Rodalies, segons ha pogut saber TV3. Això inclouria no només el traspàs econòmic, sinó també de la infraestructura –vies, trens i catenàries–, reivindicat històricament per la Generalitat de Catalunya.
Era una de les reivindicacions dels republicans per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, més enllà de la llei d’amnistia, sobre la qual PSOE i ERC ja van arribar a un acord aquest dimarts.
La intenció dels socialistes és registrar-la al Congrés abans de celebrar el ple d’investidura, que voldrien que fos la setmana que ve.
Pel camí caldrà sumar, entre altres coses, el suport de Junts, amb qui continuen les negociacions aquest dijous.
📍D’on ve la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià 📍D’origen celta, es considerava popularment com el primer dia d’hivern
Detall del cementeri de Fuensanta de Martos
El culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. A Catalunya gira al voltant de la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià i amb un origen comú amb altres festes com Halloween o el Dia de Morts de Mèxic: el record dels difunts.
Origen celta
Però l’origen de Tots Sants prové dels antics celtes, que tenien la creença que l’any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc.
En aquest canvi de cicles vitals es considerava que el temps clar començava l’1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar.
Aquests dies de tardor que separaven ambdues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què es veneraven els morts i s’obria l’etapa fosca de l’any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment es considerava com el primer dia d’hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.
Els cementiris reben moltes visites en aquesta època de l’any D’on ve la festivitat de Tots Sant
En el calendari de l’Església catòlica, Tots Sants es va començar a celebrar al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.
A partir d’aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar connotacions religioses tot i mantenir detalls pagans.
Influències diverses
La festa actual de Tots Sants manté, doncs, rituals que provenen d’altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts en senyal de vida eterna, que té orígens romans.
Segles més tard dels celtes, amb l’expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va integrar també creences indígenes de culte als morts.
I així és com el cristianisme va agafar el primer de novembre com un dia dedicat al record dels avantpassats. Una jornada en què cadascú honora els éssers estimats de la família que ja no hi són, a partir d’una missa i una visita al cementiri per portar-hi flors i arreglar les tombes.
Segons aquesta tradició, el dia 1, els vius visiten els morts. L’endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.
El passat dijous dia 26 d’octubre l’EMD de Bellaterra va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Bellaire.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Olga Gisbert, directora de l’Escola Bellaire de Bellaterra |EMD Bellaterra
La Fundació Bellaire és l’entitat titular de l’Escola Bellaire, un centre terapèutic dedicat a la investigació, l’educació i el tractament de persones amb un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) situat a Bellaterra.
La directora de l’Escola Bellaire, Olga Gisbert i Reig i el sotsdirector Lluís Valero i Cladera, es van reunir a les instal·lacions del centre amb el president de l’EMD, Josep Mª Riba, i la secretària interventora, Beatriz Ripol, per signar aquest conveni de col·laboració solidari i educatiu.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i Bea Ripol a la Fundació Bellaire
A través d’aquest conveni, durant el curs 2023-2024 l’EMD oferirà l’execució de determinades tasques als alumnes de l’Escola Bellaire, que els ajudaran a completar la seva formació educativa.
A partir del mes de novembre els alumnes del centre podran dur a terme diverses tasques relacionades amb el servei a la comunitat. Aquest tipus de col·laboració ajudarà a fomentar la seva autoestima i autonomia, i a promoure la seva transició a la vida adulta.
Entre les possibles activitats hi haurà la recollida de brossa en espais concrets de Bellaterra, la col·laboració en l’organització i muntatge d’esdeveniments de l’EMD o bé tasques de jardineria o manteniment de l’espai públic.
Aquest conveni va ser impulsat per dues professionals del centre, que van contactar a l’EMD per presentar-los la proposta.
L’EMD col·laborarà amb l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA Amb aquesta pionera iniciativa, l’EMD mostra el seu compromís amb la inclusió social dels col·lectius en risc d’exclusió social i contribueix al seu procés d’inserció laboral. I és que actualment l’Escola Bellaire és l’únic centre de referència del Vallès especialitzat en TEA.
Els orígens d’aquest Centre es remunten a l’any 1977. En un inici es va constituir com una Associació de professionals (GEPI) de caràcter privat que tenia l’objectiu d’estudiar i tractar l’autisme i la psicosi infantil.
Tretze anys després, l’Associació va obtenir una subvenció del Departament de Benestar Social de la Generalitat que li va permetre adquirir la propietat on ara està ubicada l’escola, al carrer de Ramon Llull de Bellaterra.
El 1995 va ser reconeguda com un centre específic per a infants i adolescents diagnosticats de TEA pel CATSALUT i cap al 2009 es va convertir en una Fundació gràcies a la col·laboració amb la Fundació Collserola.
Seu de la Fundació Bellaire a Bellaterra
FUNDACIÓ BELLAIRE
Carrer Ramon Llull, 31 (08193 Bellaterra) bellaire@fundaciobellaire.cat
📍Es tracta del primer transport d’aquestes característiques que va funcionar a Espanya, es va construir en poc més d’un any amb un cost total de 697.000 pessetes.
📍El Funicular del Tibidabo transporta a les persones, des del 1901, fins al punt més alt de Barcelona
Funicular del Tibidabo el 1901 i 2021
El Dr. Andreu i els inicis de la urbanització del Tibidabo A finals del segle XIX, Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació dels productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme. El 20 de febrer del 1899 el Dr. Andreu constituí la “S.A. El Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època, els quals es llançaren definitivament a l’aventura de l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo) i de la urbanització del Tibidabo.
Els orígens del Funicular del Tibidabo
La decisió d’instal·lar un Funicular per arribar al cim del Tibidabo va ser fruit d’una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere Cantarell (professor de música dels fills del Dr. Andreu) va recordar que havia portat d’un viatge a Suïssa un fullet d’un funicular i es va afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir immediatament que aquell “estrany ascensor” era el transport idoni per accedir al cim del Tibidabo.
L’evolució del Funicular
A mitjans del 1900 es començaven les obres de construcció del primer funicular d’Espanya, inaugurat a l’octubre de 1901, i que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d’atraccions Tibidabo, atès el caràcter innovador a l’època d’aquest singular mitjà de transport.
L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre, una vegada enllestides les obres i ajustaments.
Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 persones.
Des del 1901 fins a l’actualitat, el Funicular, que ha transportat a milers de persones d’arreu del món fins al cim del Tibidabo, ha estat remodelat en diverses ocasions. Una de les més destacades va ser el 1958 en què les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques.
A la tardor del 2019, l’antic funicular va fer el seu últim viatge abans de donar a pas a una nova etapa amb la Cuca de Llum. El nou funicular es convertirà en la primera atracció del Parc. D’aquesta manera es vol recuperar la idea original dels seus primers promotors.
El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres i un desnivell de 275 metres entre l’estació inferior i la superior.
Ex Hotel La Rotonda del Passeig Sant Gervasi de Barcelona 📷 Brangulí
NOTA: Segons recorda el bellaterrenc Francesc Pérez Torres, els treballadors del desaparegut Hotel La Rotonda, del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona -també propietat de la Família Andreu-, tenien un pase gratuït permanent per pujar amb el Tramvia Blau, Funicular i Atraccions del Tibidabo.
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans,especialment a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d’aquesta diada, el vespre del 31 d’octubre.
El Halloween és una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. Com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola.
Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la Castanyada és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paperines o cucurulls de paper de diari que al País Valencià anomenen mesures. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de tardor.
Promoció del Castaloween per l’EMD de Bellaterra i Unió de Veïns de Bellaterra
Aquest diumenge, 29 d’octubre, es farà el canvi d’hora a casa nostra.
Com és tradició l’últim cap de setmana del desè mes de l’any, entrarem en l’anomenat “horari d’hivern”, guanyant una hora de llum als matins i perdent-la a la tarda. La matinada de dissabte a diumenge, a les tres tornaran a ser les dues, un fet que allargarà una hora el cap de setmana.
Carmina Balaguer ha estat premiada a la categoria d’obra periodística, mentre que Plàcid Garcia-Planas ha rebut el premi a la trajectòria. El Col·legi de Periodistes col·labora amb els premis i organitza l’acte de lliurament que tindrà lloc a la Seu de Barcelona el 23 de novembre.
Carmina Balaguer i Plàcid Garcia Planas
Carmina Balaguer, Premi a l’obra periodística
El reportatge “Maestras rurales, las madres ocultas de los cerros”, escrit per la periodista Carmina Balaguer Montón i publicat a National Geographic, ha estat l’obra premiada a la XVIII edició del memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari.
Es tracta d’un reportatge etnogràfic sobre l’educació en contextos d’altura. El jurat destaca la qualitat del text i el seu estil literari. Amb sensibilitat, l’autora descriu la vida de les mestres rurals a los Valles de Altura, a la província argentina de Jujuy.
Dones fortes que, amb compromís i determinació, caminen setze hores a més de 4000 metres d’alçada per a accedir a les comunitats aïllades d’aquest indret inhòspit i poder conviure amb els infants a l’escola. El lector s’endinsa en els costums, creences i formes de vida d’aquestes comunitats indígenes i és testimoni de la perseverança i saviesa de les mestres en aquest indret remot d’extrema bellesa.
Al llarg del text, apareixen temes com el profund respecte de les comunitats andines envers la mare terra, el valor de l’educació o la força del vincle. Destaca el carisma de les protagonistes, la seva vocació i la seva manera d’afrontar l’adversitat, mogudes per una fe que l’autora descriu com motor personal i comunitari.
Plàcid Garcia-Planas, Premi a la trajectòria periodística
En la modalitat de la trajectòria periodística, el jurat ha premiat a Plàcid Garcia-Planas, per ser un referent del periodisme i del reporterisme. García-Planas ha treballat a la secció internacional de La Vanguardia des de 1988 i com a reporter internacional, ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics: a Bòsnia, al Pròxim Orient (guerra del Golf i guerra d’Iraq), a Afganistan o a Ucraïna.
Al llarg de la seva trajectòria, ha fet un periodisme honest i rigorós. Les seves cròniques són relats on les històries personals, amb els seus matisos i contradiccions, s’entrellacen amb fets, dades, i una anàlisi profund de situacions molt complexes. A través de les seves cròniques, entoma el repte narratiu d’apropar-se al dolor de l’altre i reflectir-lo. Així, transporta al lector a una realitat desconeguda i el fa reflexionar.
És autor de llibres com La revancha del reportero, Jazz en el despacho de Hitler, o Como un ángel sin permiso i co-autor de El marqués y la esvástica o La capsa vermella: La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà. Va dirigir el Memorial Democràtic de Catalunya des de 2016 fins a 2018. L’any 2010 va ser guardonat amb el I Premi de Periodisme d’Investigació del Grup Godó i el Grup 62 i l’any 2022 va rebre el Premi Periodístic Cirilo Rodríguez de l’Associació de la Premsa de Segòvia.
Enguany el jurat del Memorial ha estat format per representants de les entitats convocants: Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Fundació Cultura de Pau, Mans Unides, LaFede.cat, la Liga Internacional de Mujeres por la paz y la Libertad, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les revistes El Ciervo i Foc Nou, una representant de la família Gomis i els periodistes Kim Manresa i Queralt del Castillo.
Els premis estan dotats, en ambdues modalitats, amb 1.500€. Les revistes El Ciervo i Foc Nou publicaran un text escrit pels guanyadors i una entrevista. Els premiats també rebran una il·lustració original de Joan Gomis en un acte que tindrà lloc el 23 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
BELLATERRA.CAT 