Projecte del nou hospital que donarà servei a Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet 📷 CEDIDA
Segons notícia de l’ACN (Agència Catalana de Notícies), l’Area Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat provisionalment la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per construir el nou hospital del Vallès Occidental.
Respecte a l’aprovació inicial que es va fer al gener s’han introduït alguns canvis.
S’incrementa la superfície destinada al nou hospital, que passa de 18.500 m² a 19.235 m², i puja el nombre màxim d’habitatges: dels 565 inicials a 752, amb una protecció oficial que creix del 40% al 50%.
D’altra banda, s’ha deixat fora del pla la zona dels pisos Sivis de Montcada.
La modificació del PGM afecta uns terrenys situats a cavall de Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet, on està planifiat un nou hospital satèl·lit del Parc Taulí de Sabadell. / ACN
Segons avança al Línia VallèsIgnacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”.
Moment de l’arribada de la manifestació al CAP II Cerdanyola-Ripollet, on les entitats van fer diversos parlaments. 📷 @alberturon
OLGA GARCÍA ✍️ Ja han passat vint anys des que la Generalitat de Catalunya va prometre a la ciutadania de Cerdanyola, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia que tindria un nou hospital comarcal, l’Ernest Lluch, en uns terrenys a cavall entre Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Aviat és dit, però als veïns d’aquests municipis, que dues dècades després continuen reivindicant l’equipament, aquest període els ha semblat una eternitat. Per això, a finals de maig centenars de persones dels cinc municipis afectats sortien al carrer per reclamar que l’hospital sigui una realitat d’una vegada per totes, a l’espera que el pròxim Ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que se celebrarà el 17 de juny, debati sobre aquest punt i permeti que el projecte comenci, per fi, a caminar.
Segons avança al Línia Vallès Ignacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”. La voluntat és que tot plegat es pugui enllestir aquest 2025 perquè, després, l’AMB cedeixi els terrenys a la Generalitat, amb l’objectiu que aquesta liciti la redacció del projecte la primera meitat del 2026 i les obres la segona meitat del mateix any. “Així, l’any 2027 començarien els treballs, coincidint amb els timmings marcats per l’AMB”, detalla Laguna.
“Servei insuficient”
Per a la ciutadania, disposar d’aquest equipament “és una necessitat totalment prioritària, perquè l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que és el que dona servei a tota aquesta zona del Vallès, està saturat”, alerta el secretari. Com que té una àrea de referència que arriba fins a nou municipis i a uns 407.000 ciutadans, “el servei que dona és insuficient”, insisteix Laguna. “De fet, és un dels hospitals amb unes llistes d’espera més desorbitades de tota Catalunya”, critica.
Així ho mostren les dades de les llistes d’espera del Servei Català de la Salut. Les xifres de l’abril, les més recents d’aquest any, recullen que hi havia més de 16.000 persones esperant per fer-se proves diagnòstiques, 10.900 per fer-se intervencions quirúrgiques i 41.370 per a consultes externes d’especialitat. Davant d’aquesta realitat, des de la Comissió han iniciat una campanya per implicar la ciutadania en la lluita pel nou centre. “Estem fent xerrades en diferents espais, estem recollint firmes per entregar-les el setembre al Parlament i també ens estem mobilitzant amb concentracions com la de l’altre dia”, enumera Laguna. La mobilització de finals de maig va sortir de l’Ajuntament de Cerdanyola amb un recorregut que va acabar al CAP II Cerdanyola-Ripollet i, segons el secretari, “va ser un èxit”. “Per ser la primera que convocàvem, va venir-hi moltíssima gent”, celebra.
Un projecte que ve de lluny
Per explicar l’origen d’aquest moviment ciutadà, Montse Garcia, metgessa jubilada de l’Atenció Primària de Cerdanyola, membre de la Comissió i una de les impulsores de la lluita per l’hospital, es remunta al segle passat. “Cerdanyola i la resta de municipis del voltant van créixer molt i molt de pressa, i l’Hospital Parc Taulí, que havia estat un referent, va quedar petit”, explica al Línia Vallès. Per això, l’any 2005, l’aleshores consellera de Salut, Marina Geli, anunciava un nou hospital que havia d’estar operatiu el 2008.
Els terminis establerts no es van complir i el projecte no va acabar d’arrencar fins al 2009, quan es va tirar endavant un concurs d’idees obert a la ciutadania. Llavors, la licitació de la construcció del centre es va ajornar dues vegades, el 2010 i el 2011, i l’aleshores responsable de la conselleria de Salut, Boi Ruiz, va aparcar el projecte. Fins al 2020 la consellera Alba Vergés no el va recuperar, i després de diversos entrebancs amb la cessió dels terrenys de l’AMB, no va ser fins al 2024 quan es va desencallar tot plegat, amb l’aprovació inicial, per part del Consell Metropolità, de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que facilitava un canvi urbanístic essencial per a la construcció de l’hospital. Des d’aquell moment fins ara, només s’ha avançat en el període d’al·legacions.
Davant d’aquest conjunt d’endarreriments, des de l’AMB, que és qui ara té la paella pel mànec, reconeixen que el centre és una “operació estratègica”. Per això, pretenen posar-ho fàcil i asseguren que, “a causa de la importància per a l’interès públic que representa”, el projecte s’ha de completar “com més aviat millor”.
Com serà el nou hospital?
En termes sanitaris, el nou hospital dependrà del Parc Taulí i donarà servei a 180.000 habitants. El centre ocuparà uns 40.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes i comptarà amb atenció ambulatòria especialitzada i proves diagnòstiques de proximitat, cirurgia ambulatòria, urgències, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, tindrà places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts.
Més enllà, les obres comportaran una important transformació urbanística de la zona, amb la creació de 753 nous habitatges: 565 al voltant del centre sanitari i 188 al barri de Terra Nostra, a Montcada. El nou entorn també inclourà centres comercials, oficines, centres religiosos, col·legis i altres equipaments privats encara per definir, segons els estudis adjunts a la modificació urbanística.
A més, el desenvolupament del centre sanitari també implicarà la creació de zones verdes, carrils bici, passos de vianants i rotondes a l’actual carretera urbana N-150, que es transformarà en una avinguda metropolitana que millorarà les connexions a peu, en bicicleta i en transport públic entre els municipis afectats, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital.
Clams per fer-lo realitat
A l’espera que tot plegat tiri endavant, han estat moltes les veus que darrerament s’han pronunciat al respecte per exigir que l’hospital sigui una realitat i no una “gran promesa incomplerta”, en paraules de Laguna. Sense anar més lluny, l’exmetgessa Garcia assegura que “el nou edifici és imprescindible” i que “ha d’anar acompanyat d’un pla de treball focalitzat en les necessitats de la zona, amb un model assistencial que no perpetuï les males praxis sanitàries i que estigui coordinat amb l’atenció primària”. “Si l’equipament no va de bracet de tot això, no servirà de res”, opina.
Per la seva banda, els alcaldes de la zona també han reiterat, en diverses ocasions, la importància de l’equipament i han demanat que s’actuï amb celeritat. “Es tracta d’una demanda històrica de la comarca del Vallès, perquè la construcció del nou hospital i el seu entorn revertirà la situació de degradació actual”, deia l’alcalde de Ripollet, Lluís Tirado, en desencallar-se el projecte. De la mateixa manera, el batlle de Barberà, Xavier Garcés, es mostrava esperançat amb l’aprovació de la modificació urbana i assegurava que, “després de moltíssims anys de reivindicació, aquesta vegada l’hospital es farà realitat”. “Estarem molt alerta perquè aquest compromís s’executi”, afegia.
Mentrestant, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, afirmava que l’hospital “és un dels temes que més preocupen i interessen a la ciutadania” i que ara sembla que, per fi, la situació està “ben encaminada”. “Mai hem estat tan a prop que sigui una realitat com ara”, deia durant una audiència ciutadana celebrada el febrer, on també apuntava que l’equipament “és imprescindible per garantir una atenció sanitària de qualitat a la comarca”.
La radiografia del sistema sanitari català fa temps que la tenim feta: és un sistema de cobertura universal, mixt público-privat, amb una alta capacitació professional, però afectat d’un infrafinançament crònic.
“El centre mèdic de Bellaterra és una reivindicació històrica del veïnat, però no es va arribar a materialitzar”
És un sistema que ha resistit les retallades i està superant la brutal crisi del covid-19 sobretot gràcies al sobreesforç i l’entrega dels professionals, entre els quals preval un fabulós component vocacional. Dit això, arran d’aquestes crisis també s’ha fet evident que no és “el millor sistema del món”, com acríticament s’havia anat repetint, i que moltes coses poden canviar cap a millor. De fet, de la reacció de xoc que en conjunt s’ha adoptat per fer front al coronavirus se’n poden treure uns quants aprenentatges de futur, entre els quals, per exemple, prioritzar encara millor els recursos, desburocratitzar les tasques, donar més autonomia als centres, atorgar més lideratge als professionals, consolidar equips transversals i coordinar la recerca amb l’atenció sanitària.
El problema de fons del finançament requereix un gran pacte polític per solucionar-lo i del fet que aquest pacte tiri endavant depenen moltes de les solucions que s’han d’adoptar. Sens dubte, no tot depèn dels diners. Però només amb canvis de gestió i grans dosis de voluntarisme no ens en sortirem. Per començar, si no hi hi ha recursos, si no hi ha una aposta clara i decidida per dotar bé la sanitat pública i fer que sigui la base i l’esperó del sistema, serà per molt difícil acabar amb la temporalitat i precarietat de molts professionals que ho han donat tot en aquesta crisi; o no hi haurà manera humana d’escurçar les llistes d’espera o disposar de les inversions necessàries per renovar equipaments.
Amb el perill a partir d’ara latent de noves pandèmies, o amb l’envelliment de la població i, per tant, la cronificació de moltes malalties, l’enfortiment de la sanitat pública és un imperatiu social indefugible. L’emergència que encara estem vivint ha fet obrir els ulls al conjunt de la ciutadania –i, per tant, també a la classe política– sobre aquesta necessitat. Cal aprofitar, doncs, aquest consens social per avançar de forma decidida. Els aplaudiments hauran de donar pas a polítiques concretes i efectives que ens garanteixin un sistema sanitari més sòlid i sostenible, menys estressat i vulnerable. Un sistema que també inclogui i medicalitzi les residències de gent gran, un gran forat negre, tal com s’ha pogut comprovar, dramàticament, arran de la crisi del covid-19. Un sistema que aprofiti millor l’assistència primària per evitar el perill de col·lapse de les urgències hospitalàries. Un sistema que empoderi i responsabilitzi tant els professionals (no només els metges) com els malalts, traient profit de les noves tecnologies. Un sistema, en fi, que ha de fer un salt endavant per garantir la salut col·lectiva de cara a un futur en què les pandèmies poden ser recurrents.
Les proves passen a dependre de les comunitats autònomes i hauran de tenir prescripció mèdica.
Una infermera fa un test a Múrcia (EFE/Marcial Guillén)
CCMA|Decisió del govern espanyol per evitar preus abusius per als tests que detecten el coronavirus. El Ministeri de Sanitat ha decidit intervenir els laboratoris privats.
A partir d’ara, i segons publica el BOE, els centres de diagnòstic clínic estaran en mans de les comunitats autònomes.
El govern espanyol ha establert els criteris segons els quals aquests centres podran fer proves diagnòstiques de la Covid-19. A més, les comunitats podran regular el preu dels tests per “evitar situacions abusives” en l’accés a aquest servei.
Només sota prescripció mèdica
L’ordre ministerial assenyala que només es faran tests quan hi hagi prescripció prèvia d’un facultatiu.
Les comunitats autònomes hauran de controlar els preus de les proves de detecció (ACN)
El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha explicat que la mesura respon a la voluntat de tenir el “conjunt d’informació sistematitzat i organitzat”.
El BOE explica que la malaltia s’ha de notificar tan bon punt es detecti un nou cas amb la màxima urgència i pel mitjà més ràpid possible. I les comunitats autònomes tindran a la seva disposició els centres i establiments sanitaris de diagnòstic clínic de titularitat privada encara que no estiguin prestant cap servei en el Sistema Nacional de Salut, així com el seu personal.
En definitiva, el govern de l’Estat vol que les comunitats autònomes tinguin les competències per aplicar les mesures que calgui per regular els preus de les proves, amb la finalitat d'”impedir una situació abusiva”. Els centres que incompleixin l’ordre es poden enfrontar a sancions econòmiques.
El govern de Pedro Sánchez busca prioritzar que les proves es facin a qui més ho necessita. Ho ha explicat el doctor Fernando Simón, del comitè d’experts del Ministeri de Sanitat.
“El que no podem permetre és que, per una banda, en un període d’escassetat s’utilitzin les PCR en grups de població que no seran prou eficients per generar resultats adequats i, per un altre cantó, que els diagnòstics que es facin no quedin sota la tutela o sota el coneixement dels serveis sanitaris de les comunitats autònomes.”
Per tant, aquests centres privats no només tenen l’obligació d’estar disponibles per reforçar la xarxa de salut pública sinó que també han d’informar les autoritats sanitàries catalanes de tots els casos positius de Covid-19 que confirmin a través dels testos.
Bellaterra. Cat porta anys reclamant que el Desfibril-lador situat al costat del Condis i Bar del Club, sigui canviat a un lloc més visible des de l’estació dels FGC, però finalment , tot i que últimament es respectava una mica més l’espai situat a la paret del Club, avui divendres, La Brigada de l’EMD de Bellaterra, ha senyalitzat a terra, l’espai reservat pel desfibrilador, i evitar estigui bloquejat amb cadires i taules del bar.
La decisió final ha estat consensuada entre l’EMD, la direcció del Club i la del Condis, amb l’assessoria directa de Protecció Civil de Cerdanyola.
Ara donarà mes visibilitat i espai lliure per si en quansevol moment urgent cal utilitzar aquest cèntric desfibrilador de Bellaterra. Els altres 2 que disposa Bellaterra en l’espai públic, estàn situats a l’entrada del Centres Cívics de la Plaça Joan Maragall i el del Turó de Sant Pau.
Perill: Residus de plom trobats en medicaments contra la diarrea.
Medicament anti-diarrea Smecta |BSIP
Segons l’Agència del medicament, la contaminació per plom exposaria als menors de 2 anys als nivells de plom en sang.
Si esteu acostumats a utilitzar Smecta en cas de problemes intestinals com la gastroenteritis, hauràs de canviar.
La revista mèdica Prescrire recomana “prescindir-ne” per culpa d’un “risc d’exposició al plom”. “Les argiles amb finalitats mèdiques s’extreuen del sòl i les seves propietats absorbents capten les impureses que conté, inclòs el plom”, afirma la revisió.
El març del 2019, l’Agència del fàrmac (ANSM) ja va alertar dels mateixos riscos i va recomanar no utilitzar més als nens de menys de 2 anys aquests sobres de pols per abocar-hi aigua. Segons l’ANSM, la contaminació per plom exposaria els nens menors de 2 anys tractats durant set dies per diosmectitis a un nivell de plom sanguini superior a 50 micrograms per litre.
No recomanable per a dones embarassades
L’ANSM tanmateix tranquil·litza dient que “es tracta d’una mesura de precaució i que no té coneixement dels casos d’intoxicacions amb plom (enverinament per plom) en pacients adults o nens que han estat tractats de Smecta o del seu genèric, Diosmectite Mylan.
L’ús de Smecta o els seus genèrics tampoc es recomana en dones embarassades o en lactància. Altres medicaments a base d’argila, diferents a la diosmectita (Mormoiron attapulgite, montmorillonita beidellítica, caolí i hidrotalcita), estan reservats a adults.
A partir dels 2 anys i en adults, es pot utilitzar Smecta i els seus genèrics, així com per a majors de 15 anys i adults, Smectalia (diosmectita).
Noves recomanacions internacionals
En els casos de gastroenteritis, la gestió es basa principalment en mesures dietètiques i d’higiene i si els símptomes persisteixen en lactants i nens menors de dos anys, el tractament de referència és l’administració de solució de rehidratació. (SRO), recorda l’agència de salut. Els ORS són sacs de pols que cal abocar a una ampolla d’aigua, disponible a les farmàcies sense recepta mèdica.
Aquestes restriccions a l’ús de Smecta i els seus productes genèrics segueixen noves recomanacions internacionals, sobre els llindars de metalls pesants acceptables en les drogues.
La factura pública en fàrmacs es podria reduir en 88 milions d’euros
La factura en farmàcia serà més barata a partir de l’1 de gener, tant per als consumidors particulars com per a l’administració.
Farmàcia Marta Caus de Bellaterra)|BELLATERRA. CAT
Més de1.270 medicamentsbaixaran de preu un cop entri en vigor l’ordre de preus de referència que va aprovar el Consell de Ministres el mes de novembre passat.
Gràcies a aquesta rebaixa,la factura pública es reduirà en 88 milions d’euros.
El paracetamol i l’ibuprofèn són alguns dels medicaments d’ús més comú que baixen de preu. També baixaran els de principis actius que contenen algunsantiinflamatoris, medicaments contra la tos o l’asma, fàrmacs per a l’artrosi, el colesterol, el Parkinson o la hipertensió arterial. La rebaixa d’aquest gran grup de fàrmacs suposael 89% de la despesa total en farmàcia.
A partir del dimarts 1 de gener del 2019, les farmàcies hauran de dispensar aquests medicaments al nou preu, malgrat haver-los adquirit a un preu superior.Hauran d’assumir la diferència de preu en les existències que tinguin en estoc, un fet que no ha agradat el Col·legi de Farmacèutics, que demana un període més ampli de coexistència dels preus.
Les comunitats autònomes hauran de controlar els preus de les proves de detecció (ACN)
BELLATERRA.CAT 