Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Recerca’

El Departament de Química de la UAB en col·laboració amb l’ICN2 han desenvolupat un nou tipus de finestres intel·ligents de baix cost i fàcil fabricació basades en recobriments polimèrics que contenen nanopartícules de ceres orgàniques. Així, a temperatures ambient baixes o amb poca irradiació solar la finestra és transparent i a temperatures altes o en dies assolellats es torna opaca.

A l’esquerra el polimer a 20ºC deixa veure la planta que té darrere, a 40ºC es torna opac|UAB

Modulació de la transparència de les finestres intel·ligents induïda per canvis de temperatura.

Actualment, els edificis són responsables d’un 33% del consum energètic global i d’un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades. D’aquestes xifres, gairebé la meitat són degudes als sistemes d’il·luminació, calefacció, ventilació i refrigeració i, per tant, estan associades als fluxos de llum i calor que es produeixen a través de les finestres. Per aquest motiu, una de les principals estratègies proposades per tal de millorar l’eficiència energètica als edificis és l’ús de finestres intel·ligents que modulen la transmissió de radiació solar en funció de les condicions climàtiques — és a dir, que presenten una elevada transparència en dies freds i ennuvolats per tal d’afavorir el pas de la llum solar i el corresponent escalfament, però que es tornen opaques i bloquegen la radiació solar quan fa calor per tal de reduir el consum en aire condicionat. De fet, l’aplicació de finestres intel·ligents en edificis d’apartaments permetria disminuir en un 5-10% el consum energètic privat.

Malauradament, les tecnologies actuals de finestres intel·ligents presenten diversos inconvenients que fan inviable el seu ús massiu, com ara preus elevats, difícil preparació i instal·lació i baixa fotoestabilitat. Per tal de superar aquestes limitacions, al nostre grup de recerca del Departament de Química i en col·laboració amb els investigadors Dr. Claudio Roscini i Dr. Daniel Ruiz-Molina de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) hem desenvolupat una nova metodologia per a la fabricació de finestres intel·ligents.

Els nostres sistemes estan formats per pel·lícules polimèriques dins de les quals es troben dispersades nanopartícules de ceres orgàniques que fonen a temperatures de 20-60 °C. Si s’escull de forma adient la composició d’aquests elements i els seus índexs de refracció, els materials compòsits resultants presenten una elevada transparència a la radiació solar a baixes temperatures quan les nanopartícules de ceres es troben en estat sòlid; en canvi, quan aquestes nanopartícules s’escalfen i es fonen per acció de la calor i la llum ambiental o d’un corrent elèctric extern, els nostres recobriments polimèrics esdevenen opacs i presenten una baixa transmitància a la radiació del sol. De fet, en aplicar aquests materials en les finestres de cases model, es permet una bona il·luminació i escalfament solar en dies freds, mentre que s’aconsegueix una reducció de fins a 6 °C de la temperatura interior en dies calorosos.

Modulació de la transparència de les finestres intel·ligents induïda per la irradiació solar i per l’aplicació d’un voltatge extern|UAB

En relació amb les tecnologies existents, les nostres finestres intel·ligents presenten un ample ventall d’avantatges: fabricació senzilla a partir de materials de baix cost, que permetria reduir-ne el preu entre 10 i 100 vegades respecte als sistemes actuals; elevada fotoestabilitat, flexibilitat i escalabilitat; fàcil adaptació de les seves prestacions a diverses zones climàtiques; i capacitat de respondre tant de manera espontània a les condicions ambientals com sota el control extern d’un usuari. Tot plegat, això hauria d’afavorir el seu ús a gran escala per tal de millorar l’eficiència energètica en edificis i regular el pas de llum solar en altres aplicacions (hivernacles, vehicles…).

Jaume Ramon Otaegui, Jordi Hernando
Departament de Química, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona

jaumeramon.otaegui@uab.cat, jordi.hernando@uab.cat
Referències
Otaegui, J. R., Ruiz-Molina, D., Hernando, J. & Roscini, C. (2023). Multistimuli-responsive smart windows based on paraffin-polymer composites. Chemical Engineering Journal, 463, 142390. https://doi.org/10.1016/j.cej.2023.142390

Read Full Post »

Si la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un indicador clau de progrés i modernitat, i efectivament ho és, Espanya no ha progressat ni s’ha modernitzat en l’última dècada. Les dades fetes públiques per Eurostat per al període 2007-2017 són decebedores: dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), només cinc països van reduir l’aportació en aquest camp crucial, entre ells Espanya. Els altres són Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg i Islàndia, tot i que en aquest últim cas venia de molt amunt i, per tant, és poc comparable.

L’aportació espanyola en R+D se situava el 2017 en l’1,20% (14.052 milions) del producte interior brut (PIB), molt lluny de l’objectiu del 3% que s’ha fixat la UE per a l’any 2020, i també força per sota de la mitjana actual, que és del 2,07%. En comparació amb el seu entorn, Espanya és el segon país amb menys despesa per aquest concepte de l’Europa occidental, només per damunt d’Irlanda (1,05%), per sota d’Itàlia (1,35%) i Portugal (1,32%), i lluny d’Alemanya (3,02%) i França (2,25%). Hi ha, encara, un factor preocupant extra: la inversió en aquest àmbit en el cas espanyol només prové en un 55% del sector privat –el 45% públic ve en un 18% de les administracions i en un 27% dels centres d’educació superior–, quan la mitjana europea és un 66% del sector privat i un 34% del públic. Hi ha, doncs, massa dependència de les aportacions públiques i poc compromís del món empresarial, cosa que limita la fortalesa innovadora i les perspectives de futur de la indústria, i denota una debilitat en la connexió entre món universitari i món empresarial. També és testimonial el suport a aquest tipus de programes de les entitats sense ànim de lucre. En aquest últim punt, l’endèmica falta d’una autèntica llei de mecenatge resulta crucial.

Encara dins d’Europa, els països capdavanters són Suècia (3,25%) i Àustria (3,16%). I entre els països més desenvolupats, destaca Corea del Sud (4,22%), mentre que les dues principals economies del món –els Estats Units (2,76%) i la Xina (2,06%)– també estan molt per davant d’Espanya. La crisi no pot ser excusa, perquè ha sigut global. I molts països han aconseguit millorar els registres d’inversió en recerca i desenvolupament. Aquí els hem tingut hibernant durant una dècada.

Tot plegat dibuixa a l’Estat un panorama d’estancament. Per millorar conceptes com la competitivitat, les oportunitats de negoci o les exportacions, però també els salaris, cal crear productes amb valor afegit. I no surten com bolets, sinó mitjançant una aposta sostinguda en R+D. No anem per aquest camí. L’economia espanyola segueix molt centrada en els serveis, sobretot en el turisme. L’esforç en recerca del sector públic, prou notable a Catalunya –tot i que la crisi també ha passat factura–, no ha aconseguit arrossegar el sector privat, on el pes de la petita i mitjana empresa dificulta la inversió en investigació. I sense l’estímul de la innovació tecnològica resulta molt difícil mantenir posicions en un mercat global.

http://www.ara.cat

Read Full Post »