Gent per Bellaterra va presentar 9 mocions al Ple de l’EMD de dilluns 22 d’abril. Els actuals gestors de l’EMD segueixen sense aportar informació sobre el que es va tractar i votar al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra
Josep M.Riba, president de l’EMD i el seu partit Bellaterra Endavant es varen abstenir a la moció de Memòria Democràtica, llei estatal d’obligat compliment, presentada per GXB‘
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès posa en marxa el projecte ‘L’alcalde al teu barri’, un canal més de comunicació amb l’objectiu d’acostar-se als diferents barris de la ciutat per conèixer les inquietuds i necessitats de la ciutadania.
El dijous 8 de febrer tindrà lloc la primera sessió de l’alcalde, Carlos Cordón, a un barri de la ciutat i en aquesta ocasió visitarà Banús-Bonasort. Durant tot el dia, Cordón, mantindrà trobades informals, visites i reunions programades amb aquells veïns i veïnes, entitats i/o empreses del barri que ho hagin sol·licitat prèviament a través del formulari web o trucant al 617 69 78 22 (en horari de 9 a 14 h). El termini per fer la sol·licitud acabarà el dimarts 6 de febrer i el dia 7 se li notificarà a les persones interessades l’hora i lloc de la trobada.
Carlos Cordón escoltant les reivindicacions de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
Aquesta iniciativa neix com un projecte integrador. L’alcalde visitarà els diferents barris de la ciutat per conèixer les inquietuds i necessitats dels cerdanyolencs i les cerdanyolenques, escoltant-los, parlant amb ells i, sobretot, articulant una via de comunicació propera que permeti resoldre les diferents problemàtiques de cada territori. Carlos Cordón destaca que aquesta iniciativa “facilitarà el diàleg i la participació de la ciutadania per seguir millorant Cerdanyola entre tots i totes”.
De les trobades de l’alcalde amb la ciutadania sorgiran propostes que, una vegada estudiades i consensuades, resultaran en accions que establiran el full de ruta per a la millora dels barris.
Segons publicava ahir, 29 gener de2024, Cerdanyola Info, l’alcalde de Cerdanyola ha confirmat que l’Ajuntament ha presentat al·legacions al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) amb l’objectiu de refermar línies estratègiques de la ciutat com el desenvolupament del Parc de l’Alba amb una connexió ferroviària entre Barcelona i el Vallès a través del túnel d’Horta, entre d’altres plantejaments.
Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, davant de l’Ajuntament
Carlos Cordón indica que el PDUM és una eina que ha d’ordenar un àrea molt densa i consolidada com la metròpolis de Barcelona simplificant la normativa existent, respectant les línies estratègiques i sense generar situacions problemàtiques.
Entre les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Cerdanyola, l’alcalde indica que es troba el respecte al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional per a poder desenvolupar el Parc de l’Alba, afavorir el planejament al sector Redosa per fer possible la construcció de l’hospital Ernest Lluch o que no s’incloguin sols industrials de Polizur en un àmbit d’afectació del nus de Baricentro amb l’objectiu de no perjudicar el polígon industrial de la nostra ciutat. Una altra de les demandes destacades de l’Ajuntament és l’aposta pel túnel d’Horta ferroviari i que l’intercanviador previst al sector Baricentro es situï a la zona del Parc de l’Alba on ja hi ha una estació de Renfe i “volem que arribin els Ferrocarrils”.
En aquest sentit, l’alcalde també destaca que s’ha aconseguit que l’estudi informatiu sobre la nova connexió ferroviària entre Barcelona i el Vallès inclogui les dues alternatives d’Horta, a Cerdanyola, i de Vallvidrera, a Sant Cugat. Carlos Cordón considera que aquest estudi doble suposa “reorientar el tema” perquè la connexió ferroviària per Horta “és estratègica per a Cerdanyola i també per al conjunt del país” i destaca que en aquesta reivindicació hi ha el suport del territori de tota aquesta part del Vallès. La potenciació de l’estructura verda a l’AMB i evitar que el Vial Interpolar es consolidi en un lateral de connexió entre la C58 i l’A7 prioritzant el transport públic són altres demandes municipals a les al·legacions al PDUM.
LLUÍS TORRES| Bellaterra, 25 gener 2024 Carles Aluju Ferrer, ex cap de premsa de l’EMD de Bellaterra i actual Síndic de Greuges de Rubí, publicava l’any 2011, la posició oficial de l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra.
Volien que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya paralitzés el procés de licitació de la futura via Interpolar, perquè s’oposen a la construcció d’una autovia que partiria el districte de Bellaterra en dos.
El Vial Interpolar és una infrastructura projectada que uneix el polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat, a la B30/AP7, amb Sant Pau del riu Sec, a Sabadell, a la C58.
El projecte suposa una autovia de 4 carrils –2 per sentit- amb una velocitat permesa de 80 quilòmetres per hora i el traçat previst a l’estudi de licitació de les obres passa per dins del nucli urbà de Bellaterra, seguint l’antiga via dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), i el president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu (GXB), estaven disposats a treballar amb la Generalitat per trobar la millor solució per a la connexió de les autopistes AP-7 i C-58. Pròximament decidirien quines accions conjuntes portarien les dues administracions. Els dos dirigents van mostrat la sorpresa per la reactivació del projecte, després que en converses amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, abans d’aquell estiu, no se’ls comuniqués res.
L’alcaldessa Carmona va demanar el suport de tots els grups municipals per tombar el projecte.
Les plataformes Bellaterra contra la Interpolar i Ciutadans pel Camí Verd, organitzades des del 2005, van recollir més de 20.000 firmes en contra del nou vial. El president de Ciutadans pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu: “Semblava que era un projecte que no corria pressa i ara ens el volen colar”. Dels 3,5 quilòmetres del traçat que passen per Bellaterra, dos ja són via verda
Ho varen aprovar al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, el 22 gener 2024
Junta Veïnal EMD Bellaterra, 22 gener 2024
LLUÍS TORRES | Bellaterra, 23 gener 2024 Segons informa avui Ràdio Cerdanyola Info, Norman Portell, vocal sense cartera del partit polític Bellaterra Endavant, explica que hi ha un augment de 17.000 euros en relació al pressupost de l’actual exercici i que l’objectiu és incrementar les partides destinades a millores en el carrer i l’espai públic amb la posada en marxa de dues brigades, una d’espai verd i l’altra d’obres.
Portell explica que s’augmenten també partides com la de personal, amb els ajustos salarials marcats per normativa, mentre que es redueixen de manera “dràstica” les despeses jurídiques -passant de 35.000 a 20.000 euros- i també la d’anuncis públics i propaganda institucional. Portell remarca que aquest pressupost no contempla les inversions previstes, que es preveu que s’aprovi al mes de març.
En aquest sentit, el president de l’EMD, Josep Maria Riba, manifesta que s’espera que a Bellaterra “es mogui més d’un milió d’euros” amb 400.000 euros que l’Ajuntament preveu destinar a la millora de l’enllumenat -de la que ja s’estarien realitzant treballs previs al canvi de lluminàries- i 100.000 euros més del compromís d’una aportació extraordinària municipal en actuacions que prioritzaria l’EMD més la subvenció que s’hauria de rebre per a la reforma de la plaça del Pi. Aquesta aportació la va anunciar Cerdanyola quan Ramon Andreu (GXB), presidia l’EMD de Bellaterra.
El vocal Carles Triginer (GXB), explicava que els números plantejats pel govern de l’EMD no quadraven amb els anunciats pel propi govern en un acte públic celebrat el passat desembre, quan el partit polític Bellaterra Endavant va fer balanç dels seus primers sis mesos de mandat, i celebrat a Centre Cívic de Bellaterra, amb l’assistència presencial de 25 veïns. El president de l’EMD, Riba, explicava que era així perquè al pressupost es descomptes de forma automàtica els diners provinents de la taxa de gual i de la gasolinera de Repsol.
Precisament, la nova taxa de guals aprovada inicialment al novembre va ser protagonista del debat sobre les al·legacions a les Ordenances Fiscals ja que finalment no es podrà aplicar fins el 2025. Gent per Bellaterra va presentar al·legacions a la modificació de les Ordenances i no ha estat fins el plenari de gener que s’ha resolt desestimar la que afectava a la nova taxa de guals i admetre les que afectaven la taxa de rodatge cinematogràfic i la d’ocupació d’espais públics per a la instal·lació de mercaderies, bastides o material de construcció, on faltaven els estudis tècnic-econòmics.
Riba explica que l’aplicació de la nova taxa de guals no podrà arribar fins 2025 i això suposa que l’EMD tindrà entre 20 i 30.000 euros menys dels previstos inicialment en una actuació que es volia destinar a la neteja i jardineria del centre de Bellaterra, especialment les zones de les places del Pi i de Joan Maragall.
El pressupost es va aprovar amb el vot favorable de Bellaterra Endavant i el vot en contra de Gent per Bellaterra. La vocal d’ERC, Laura Batalla, no va assistir a la sessió, tampoc Guillem Nadal, de GXB.
Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD, pel partit polític Bellaterra Endavant
Resum de la presentació i balanç dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba, (Partit polític Bellaterra Endavant), el 19 de desembre de 2023.
(1) Confirmació que el dia 12 de gener 2024, l’Ajuntamen de Cerdanyola començarà a canviar l’allumenat de Bellaterra per leds que economitzant un 70% d’energia. Inversió valorada en uns 600.000€, aportats per Unió Europea des de fa un munt d’anys.
(2) Amb la pujada general dels guals i IBI, l’Ajuntament de Cerdanyola té previst una inversió de 100.000€ per asfaltar part dels carrers de Bellaterra. (EMD té la competència de manteniment de voreres i calçades), i voldria que s’aprofités per reparar forats.
(3) Previsió de peatonitzar la zona de comerç de Bellaterra, tram que unirà la part central amb els aparcaments de Farmàcia, etc., i el tram de Joan Fàbregas amb Abalo. Instal·lar una rotonda Av. Bertomeu (BV1414), Ramón Llull, Abalo, perquè els cotxets puguin pujar a Joan Fàbregas per Lluís Avalo. Les obres estàn previstes s’acabin el 2025, sempre i quan la Generalitat aporti els diners.
(4) Es vol crear un “Camí Peatonal” a un tram del Camí Antic, i que els cotxes que accedeixin “se busquin la vida per altres carrers de Bellaterra”. Igual volen fer a Pin i Soler, prohibint l’entrada des de la rotonda de la Vall de Sabadell.
(5) Es podría tornar a obrir l’accés al la UAB a través del carrer Can Miró, ja que si no ho fa, la direcció de la UAB ho demandarà judicialment per fer-ho efectiu.
(6) L’EMD vol contractar 2 brigades, una per espais verds i altra per obres i manteniment (de moment conserva els 2 treballadors actuals).
(7) Es vol prohibir l’aparcament de cotxes a la zona esportiva propera al Centre Cívic del Turó de Sant Pau, per evitar els “Botellons” dels caps de setmana.
(8) Es vol restaurar la zona del Parc de la Font de la Bonaigua, amb un pressupost de més de 400.000€, però és desconeix quan es podria executar.
(9) Queixes veïnals perquè l’EMD no està responen a les propostes enviades per millorar l’espai públic. L’EMD té previst contractar una persona experta per respondre totes les instàncies públiques.
(10) La UAB es nega a permetre fer un aparcament a la seva zona propera a l’estació de Bellaterra, i reclamarà com propis els camins utilitzats per l’EMD, perquè diu és part del seu territori autònom.
(11) L’EMD reclama al veïnat que no deixin permanent els cubells de brossa lligats al fanals de l’espai públic, per evitar la visita de porcs senglars, i la mala imatge de Bellaterra.
(12) Es recorda que en cas d’emergència, si s’utilitza un del 4 desfibrilador públics de Bellaterra, automàticament respòn el 061, i es desplaça al lloc d’urgència.
(13) Sobre l’etern consultori mèdic, tant necessari a Bellaterra, tot segueix igual des de l’any 2010, moltes gestions però cap solució definitiva. Es diu que a Bellaterra ja sóm el 25% de gent gran i un 15% d’infants.
(14) Riba recorda la pendent instal·lació de pantalles acústiques al tram de la B-30, AP-7 al seu pas per Bellaterra, però Fomento no acaba de fer-ho.
(15) Es vol instal·lar un gran contenidor (n’hi deien banyera), a la part baixa de la zona del Camí Antic, per evitar que la maquinària aspiradora de l’Ajuntament no perdi 2 hores portant-lo a Cerdanyola (No s’’ha dit quin cost té la banyera, i si es pagarà algun lloguer o cànon etc.,)
(16) Diuen que no tenim servei d’agents cívics, perquè estan de baixa per malaltia, que no són de seguretat, i que depenen de la Policia Urbana de Cerdanyola.
(17) L’EMD fa públic que demanarà, abans del 29 de desembre la modificació del PDU (Pla Director Urbanístic) per a que es puguin dividir les cases en 2 vivendes a Bellaterra. Al veïnat li preocupa la proposta de l’EMD el fet que ja han decidit “tirar pel dret” en la normativa de dividir les cases, tot i els informes negatius dels experts de la Diputació, i sense fer consulta al ciutadans. Tampoc s’especifica de quina manera es dividirien les cases i si això afectaria a tot Bellaterra o només a algunes zones.
(18) No es pot dir que a l’EMD sigui un Govern, sinó una Junta Veïna presidida pel president de l’EMD de Bellaterra (no de Bellaterra). Els vocals no estan anomenats oficialment com tals, no tenen carteres ni sous, i cobren amb cada assistència als plens i per assessorar al president de la Junta Veïnal.
(19) En el balanç dels 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, no va dir en cap moment, quin dels punts del seu programa electoral han portat a fer-ho realitat, el que és del tot decebedor.
(20) L’EMD vol crear un Mini Bus en demanda, pels carrers de Bellaterra, sempre i quan s’aconsegueixi el seu cost de 100.000€, aportats per l’Ajuntament de Cerdanyola.
(21) L’EMD i Cerdanyola volen crear zones de baixes emissions a Bellaterra perquè no puguin circular vehicles de més contaminació.
(22) Riba diu que l’actual EMD ha trobat a la seu, deutes de més de 85.000€ que va deixar l’anterior president, correponent a deutes a advocats que van tramitar gestions judicials contra Cerdanyola, etc., que han estat negociant per rebaixant-lo fins a 45.000€, i que fins i tot podrien decidir de no pagar-ho.
L’assemblea es va celebrar el 20 de gener de 2024 a Vilamitjana (EMD de Tremp).
EMDs de Catalunya:
A Catalunya, hi ha 65 EMDs: 4 a Barcelona, 1 a Girona, 54 a Lleida i 6 a Tarragona.
Els òrgans de govern d’una EMD són un president o presidenta i la Junta de Veïns/es.
El president o presidenta és elegit directament pel veinat de l’entitat pel sistema majoritari mitjançant la presentació de candidatures pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors/es. Cada candidatura a la presidència ha d’incloure un candidat o candidata suplent.
La Junta de Veïns/es, formada pel president o presidenta i els vocals, és designada de conformitat amb els resultats de les eleccions municipals en la secció o les seccions electorals constitutives de l’EMD. El nombre de vocals de la junta de veïns/es és equivalent al terç dels regidors que integren l’ajuntament.
Les EMDs catalanes rellancen la seva aliança amb Riba com a nou tresorer Josep Maria Riba, segon per la dreta 📷 EMD Bellaterra)
La de Bellaterra és una de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMDs) que ha participat en l’assemblea de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya (AEMDEC) amb l’objectiu de rellançar l’entitat i assolir millores a la proposició de llei per a les EMDs de Catalunya. Josep Maria Riba serà el nou tresorer de l’entitat.
Juanjo Cortès, president de l’EMD de Valldoreix, a Sant Cugat, és el nou president de l’entitat que agrupa aquests organismes de descentralització als municipis en una nova directiva que integra a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, com a tresorer i responsable de comunicació de l’ AEMDEC. Es dona la circumstància que l’anterior president bellaterrenc, Ramon Andreu, era l’anterior president de l’agrupació.
Seu de l’EMD al Centre Cívic de Bellaterra i bandera oficial
Des de l’EMD de Bellaterra destaquen que és una de les entitats “més grans pel que fa al nombre d’habitants, però de les menys dotades pel que fa a competències” i per això consideren “especialment important impulsar aquesta Agrupació i poder tenir una Llei d’EMDs”.
En aquest sentit, l’agrupació vol aconseguir canvis en el text de la proposició de llei per les EMDs de Catalunya demanant una garantia de millora del finançament d’aquests organisme, la modificació del sistema electoral i el canvi en la denominació actual dels càrrecs electes ja que es vol passar de president a alcalde i de vocals a regidors, a més i la dels vocals per regidors.
A més de Cortès i Riba, la resta de la Junta de Govern de l’Agrupació estarà formada pels vicepresidents Víctor Ferrando (EMD-Jesús) i Genís Dalmau (EMD-L’Estartit), la secretària Maria Sinfreu (EMD-Asnurri) i els vocals Sisco Martínez (EMD-Vilamitjana), Josep Galceran (EMD-Baldomar), Guillem Boneu (EMD-Sucs), Juanjo España (EMD-Tredós) i Montse Martínez (EMD-Taús).
Avui dissabte hi ha exàmens per cobrir interinament les vacants, que afecten sobretot els municipis menys poblats des de fa anys
📍Bea Ripol Carulla (secretària interventora de l’EMD de Bellaterra), és jubilarà en 2 anys i caldrà anar-hi preparant la seva substitució, perquè l’administració pública de Bellaterra no quedi gairebé bloquejada.
Bea Ripol Carulla, secretària de l’EMD de Bellaterra, preparant un ple de la Junta Veïnal|ARXIU BELLATERRA.CAT
Aconseguir una subvenció per a l’ajuntament o controlar la companyia de la llum són cosa del secretari municipal, una figura poc coneguda i molt buscada. Alguns consideren que té més poder que l’alcalde perquè ha de donar el vistiplau a gairebé tot. L’alcalde és el màxim representant polític i executiu, però el secretari és el responsable de la gestió administrativa i legal del consistori.
Molts ajuntaments, sobretot de les zones rurals, estan desesperats perquè no hi ha manera de cobrir-ne les vacants. Una administració pot quedar gairebé bloquejada sense el secretari. D’aquesta figura depèn, per exemple, que es puguin pagar les factures a proveïdors o atorgar una llicència d’obres o contractar el servei de neteja o qualsevol altre.
L’Estat és el responsable d’habilitar aquests funcionaris de carrera, que sobretot venen de l’àmbit del dret.
Un dèficit que s’agreuja
Des dels primers ajuntaments democràtics, a Catalunya hi ha hagut al voltant de mig miler de vacants del que es coneix com a funcionaris d’habilitació i el problema no ha fet més que empitjorar per les jubilacions, que no es compensen amb incorporacions noves.
Com a solució provisional, la Generalitat ha convocat per aquest dissabte proves descentralitzades que permetran generar una bossa de treball de substituts de forma interina, per anar tapant forats, una sortida que han trobat també moltes comunitats autònomes.
Hi ha 460 persones admeses per fer l’examen teòric i pràctic d’aquest dissabte. Encara que arribessin a aprovar absolutament totes, continuarien havent-hi moltes vacants. Fa tres anys, es va fer una altra prova semblant i van passar-la molt pocs.
Aquí també cal tenir present que a Catalunya no hi ha la tradició opositora que hi ha a Castella o a Madrid, com també es veu amb notaris o advocats de l’estat.
Diferències segons la mida del municipi
Com qualsevol empresa, l’Ajuntament també necessita l’estructura necessària. Als municipis més petits, el secretari és sovint l’únic funcionari municipal.
Les funcions poden canviar segons la mida de l’Ajuntament. Els més grans també tenen interventor i tresorer, més centrats en el control de la gestió econòmica, però en els ajuntaments menys poblats és el secretari el que s’encarrega de tot. Fins a 5.000 habitants, la figura és la de secretari-interventor.
La majoria dels tràmits jurídics i administratius han de passar per les mans del secretari, un càrrec entre lletrat i notari. És el responsable de garantir que s’actuï d’acord amb la llei, que arribin els recursos públics i que es gestionin adequadament. Són experts en qüestions legals i financeres.
La Granja d’Escarp, al Segrià, és un dels municipis que ara es queda sense secretari-interventor, perquè es jubila el que tenien a jornada completa. L’alcalde, Manel Solé, descriu el panorama com “una situació d’angoixa i precarietat que preocupa molt a l’equip de govern”. Aquest any han de licitar, executar i justificar un milió d’euros i “sense un secretari competent, és impossible”, lamenta l’alcalde.
A un altre municipi del Segrià, Almacelles, també estan sense secretari des del juliol i, com a exemple, s’han vist forçats a prorrogar la licitació d’escombraries, com explica l’alcalde, Joan Bosch.
A la comarca del Berguedà, amb municipis petits, també es viu una situació crítica. Són els que sempre queden descoberts.
Els funcionaris de carrera sovint opten per ajuntaments més grans i amb sous més bons, però també aquests comencen a notar que arriben les jubilacions.
A banda dels secretaris que han guanyat les oposicions, les vacants s’han anat cobrint fins ara, com s’ha pogut, amb funcionaris que tenen la plaça de forma interina o accidental o altres possibilitats, com que una mateixa persona pugui fer de secretari a dos ajuntaments propers.
El servei de les Diputacions, col·lapsat
La sortida de la Granja d’Escarp i Almacelles i d’altres és convocar un concurs-oposició per cobrir la plaça de secretari-interventor, però és un procés lent.
Mentrestant, només disposaran del Servei d’Assistència Tècnica que ofereix la Diputació a través dels Consells Comarcals un dia i mig a la setmana. Estan desbordats.
En el cas de la Diputació de Lleida, aquest servei arriba a 35 ajuntaments petits i a més grans que -per llei- han de tenir secretari i no en troben. Són 19 consistoris que tenen la plaça vacant i que, per culpa d’això, s’arrisquen a perdre ajudes i a paralitzar el funcionament normal del municipi.
Junts s’ha abstingut a la votació dels Reial Decrets a canvi de:
– Delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat per via de l’article 150.2 de la Constitució, acompanyat de recursos.
– La publicació immediata de les balances fiscals
– Blindatge de l’amnistia amb la supressió de l’article 43bis de la llei d’enjudiciament civil (que posava en risc l’aplicació de l’amnistia)
– L’oli passarà a ser un aliment essencial amb un IVA del 0%
– Reforma de la llei de societats de capital mitjançant Consell de Ministres per revertir el RD del PP el 2017 i que les empreses puguin tornar a Catalunya.
– Es multipliquen per 5 els diners previstos per a la digitalització de l’administració de justícia (passen d’1,2M€ a 6,2M€).
– L’estat assumirà la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic.
El Congrés ha aprovat a la cambra del Senat dos dels tres decrets que s’hi presentaven
El que ha arrencat Junts a Sánchez a canvi d’evitar-li la primera derrota de la legislatura:
La llista de contraprestacions que el PSOE ha cedit inclouen el traspàs de competències d’Immigració a la Generalitat, que l’Estat es faci càrrec del 50% de descomptes del transport públic i que l’IVA del preu de l’oli passi del 5 al 0%
L’abstenció de Junts ha permès finalment a Pedro Sánchez salvar els primers decrets del seu govern. Malgrat que fins a l’últim moment ha mantingut la intenció de votar-hi en contra, una negociació in extremis ho ha canviat tot.
Què ha arrencat Junts del PSOE com a contrapartida? Els de Puigdemont asseguren haver acordat amb els socialistes no votar els decrets del govern a canvi de suprimir l’article de la llei d’enjudiciament civil que, a parer seu, posava en perill l’amnistia.
Segons el comunicat de Junts, l’acord també inclou la delegació integral de les competències d’Immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals.
També que l’oli passi a ser aliment essencial amb un IVA del 0%, en comptes del 5% actual.
Un altre dels punts de l’acord és la reforma de la llei de societats de capital per revertir el reial decret del PP el 2017 amb l’objectiu de “facilitar que les empreses puguin tornar a Catalunya”.
També la multiplicació “per cinc” dels diners previstos per a la digitalització de l’administració de Justícia, que passen d’1,2 milions a 6,2 milions.
A més, segons la nota de premsa, l’Estat assumirà “la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic”, que fins ara es repartien en un 30% l’Estat i un 20% les comunitats.
I per últim, segons la formació de Míriam Nogueras, l’acord implica un reconeixement dels “drets històrics de Catalunya en matèria de règim local”.
ERC treu pit dels seus acords La maniobra de Junts també pretén marcar diferències amb Esquerra. Els republicans defensen que la seva estratègia fa menys soroll i obté tants o més resultats.
I citen els 200 milions que calculen que la Generalitat guanyarà amb el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital i fins a una desena de contrapartides que han incorporat els decrets convalidats aquest dimecres.
Entre aquestes, la universalització de la possibilitat d’acumular lactància per allargar els dies lliures, l’ampliació del subsidi d’atur a menors de 45 anys que no hagin cotitzat prou per accedir a la prestació contributiva o l’increment de fins a un 15% del subsidi per als menors de 52.
A més, s’introdueix la possibilitat de compaginar aquesta prestació amb feines temporals i a temps parcial.
La Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra l’any 2010 estava presidida per Ramon Andreu i 4 vocals de Gent per Bellaterra, 3 vocal de Convergencia i Unió, i 1 vocal d’Iniciativa Catalunya Verds.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 5 gener 2024, Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
L’EMD ocupa el Centre Cívic des de l’any 2010
Els 20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Ada Castells Ferrer (Barcelona, 1968) és una escriptora i periodista catalana, col·laboradora del diari Avui i de Barcelona Televisió. Castells col·labora també amb el suplement de cultura de La Vanguardia i amb el Time Out Barcelona. El 1998, va publicar la seva primera novel·la El dit de l’àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l’aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l’obra Pura sang. És professora d’escriptura a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Abat Oliba.
Introducció del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, el 28 de maig de 2023:
A Bellaterra Endavant creiem en el principi democràtic global del dret a l’autodeterminació dels pobles. És un dret que està inclòs a la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU. Els fundadors de Bellaterra dels anys 30, estaven convençuts de que tindríem un municipi propi. Fins a data d’avui, això no ha estat possible. Es va intentar a primers dels 90 per part de la Unió de Veïns de Bellaterra, i al 2015 per part de l’EMD. En les dues ocasions, sense èxit.
Per tant, ens hem de conformar amb una certa autonomia que ve marcada pel Conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallés. Un conveni que no ha canviat des del seu inici, fa 13 anys, i que te molt poques competències i molt poc finançament.
Tenim un poble estancat en molts sentits i el que es necessita és un canvi que el faci avançar de debò. Cal tenir un projecte de poble modern i pioner, inspirat en l’urbanisme sostenible, en el que els seus veïns s’hi vegin almirallats i se’n sentin orgullosos. Amb unes infraestructures i uns serveis propis d’un poble com cal de 3.000 habitants, ubicat en un lloc idoni per les seves comunicacions, per un costat, i la seva connexió amb la natura, per un altre.
Per fer avançar Bellaterra, el nostre programa recull 20 compromisos, que passem a detallar tot seguit.
(1) Amb més seguretat:
La seguretat en un poble com Bellaterra és de màxima prioritat i depèn d’un conjunt de factors. Depèn de l’actuació coordinada de les diferents institucions i autoritats, però també d’una implicació important dels propis veïns. Treballarem amb els responsables de la seguretat pública, en especial la policia local, per reduir els ratis de robatoris i criminalitat. Demanarem una Patrulla fixa i permanent (policia de proximitat) pel nostre àmbit. I també més patrullatge del Mossos. Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal. Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells. Negociarem la pujada parcial de pilones (de 0 a 6h) pel Turó de Sant Pau i pel Camí Antic. Negociarem perquè s’activin les càmeres i que també s’utilitzin per temes de seguretat, no només de control del trànsit. Donarem suport i mantindrem contacte estret amb el grup veïnal de Protec. Si un poble està net i cuidat i els veïns es coneixen, està demostrat que hi ha menys robatoris. Per tant, si aconseguim un espai públic més net i endreçat i que els veïns es coneguin més, també estarem invertint en seguretat
BELLATERRA.CAT 