El carrer de Juan Valera de Bellaterra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza als Carrers Escultor Vilamitjana i Joaquim Ruyra.
Placa de Juan Valera de Bellaterra on apareix dibuixada la Plantatge Ample
Juan Valera i Alcalá Galiano va néixer a Cabra, Còrdova (Espanya), el 18 d’octubre de 1824. Era fill de José Valera Viaña i la Marquesa de la Paniega Dolores Alcalá Galiano, tots dos aristòcrates. Va estudiar Llengua i Filosofia al seminari de Màlaga entre 1837 i 1840 i al col·legi Sacromonte de Granada el 1841, on va cursar Dret a la Universitat, en aquesta època va començar a escriure a la revista Alhambra. Va publicar el seu llibre Assajos poètics el 1844. Però va exercir la carrera diplomàtica. Ideològicament, era un liberal moderat, tolerant i escèptic en allò religiós, cosa que explicaria l’enfocament d’algunes de les seves novel·les, i la seva atracció per la política que el va portar a presentar-se el 1850 com a diputat pel partit liberal moderat de Narváez. Aquest mateix any es va traslladar a Lisboa. En 1851 va anar a Rio de Janeiro on va conèixer a la seva futura esposa Dolores Delavat. Va ser diputat per Archidona, oficial de la Secretaria d’Estat, Sotssecretari i Ministre de la Instrucció Pública amb Amadeu de Savoia. Després de la renúncia del rei Amadeu, Juan Valera va abandonar les seves funcions i es va retirar a casa de Doña Mencía, a Còrdova. Va tornar a la política ia la secretaria d’estat i va ocupar el lloc d’ambaixador a Lisboa, Brussel·les, Viena i Washington.
Pepita Jiménez (1874) obra de Juan Valera
Pepita Jiménez (1874, la més perfecta). Hi aconsegueix l’ideal que sempre va perseguir el seu autor, l’art per l’art. Va escriure aquesta novel·la als 50 anys i va ser convertida en òpera amb música d’Isaac Albéniz.
En l’últim període de la seva existència, afligit per diverses malalties i cec, va gaudir de la tertúlia a casa seva a la Costa de Santo Domingo.Va morir el 18 d’abril de 1905 a la ciutat de Madrid. Tot i que pertanyia per generació al romanticisme es va decantar per una escriptura preciosista i fluida, amb una subtil descripció de personatges i situacions, que el van convertir en un dels grans novel·listes de la literatura espanyola del segle XIX. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1862 i un literat molt admirat pels escriptors de la talla de José Martínez Ruiz, Azorín, Eugenio D’Ors i els modernistes.
Plànol oficial de l’EMD de Bellaterra |EMD BELLATERRA
Marilyn Monroe,nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker, (Los Angeles, 1 juny 1926-Brentwood, 4 agost 1962) va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l’edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l’erotisme, un dels sex symbol més importants del segle xx, i posteriorment una icona pop, interpretada en l’art d’Andy Warhol.
LLUÍS TORRES|Bellaterra, 11 febrer 2024 Ja saps què hi ha al darrere del nom del teu carrer de Bellaterra? Els noms dels carrers, les coincidències i els errors històrics que ha il·lustrat el Nomenclàtor de revisar les plaques dels carrers de Bellaterra, ha destapat el valor, i la història local defensada pels seus habitants, però sorprèn enormement, que del centenar de carrer de Bellaterra, només un porti el nom d’un personatge femení: el de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda, sense oblidar un segon, el de la Mare de Deu de Montserrat, demostra que només el 1% del nomenclàtor de Bellaterra porta el nom de dona. Caldrà prendre consciència i fer quelcom per ser just amb la societat actual, més quan es conserven alguns noms de la dictadura franquista, el que va contra la vigent llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022.
Els noms dels carrers no sempre agraden a tothom. Hi ha qui considera que el que significa un carrer ha de mantenir-se per fer honor a la memòria històrica, o que cal afegir personatges de la història contemporània o del món de “l’esport, la cultura o la música”.
Carrer Marilyn Monroe de Bellaterra (actual Pintor Utrillo)📷DIARI DE BARCELONA 1975
IGNASI RODA (Cronista de Bellaterra) “Avan la lettre” els he de dir que no, que a Bellaterra no existeix cap carrer amb el nom de l’estrella cinematogràfica. Però va existir! I aquest és el relat.
Tot va començar pels vols de l’any 1972, quan Jaume Pla, un bon veí de Bellaterra i que ara viu a Sant Cugat, va comprar un terreny per fer-se una casa. El va animar un altre vei de Bellaterra, en Frederic Roda, el meu pare, amb el qui tenia una gran amistat des del 1956, quan el Jaume va entrar a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre els va unir per sempre.
Comprat el terreny calia fer la casa, però a poc a poc, com molts que se l’han fet a Bellaterra, per dosificar les despeses. Es a dir que amb poc més de 2 anys la família Pla, en Jaume, la Laura i els seus 5 fills. i algú més, es vans instal·lar definitivament. Bé, això de difinitivament no s’ajusta a la realitat, perquè, ja se sap que, quan els fills creixen marxen de casa i els pares es queden amb el posat, és a dir una gran casa buida de crits i de veus i de presències físiques. Per això l’any 1998 el Jaume i la Laura van anar a viure a Sant Cugat després de viure 24 anys a Bellaterra. Però tornem al 1974, o millor encara, al 1975 que és quan va sorgir la idea de posar nom a un carrer, el carrer on vivia la família Pla.
Era, aleshores un carrer sense asfaltar i on només hi vivien dos veïns. El Jaume ens ho explica amb pels i senyals i, a més, ens diu que te un àlbum on es recull la crònica dels fets amb pels i senyals.
“La idea va sorgir, com no!, del Frederic, gran dinamitzador cultural de Bellaterra. Aleshores la Unió de Propietaris i Veïns tenia la potestat de posar nom als carrers i el Frederic era un dels grans impulsors del nomenclator de Bellaterra. Per la seva dedicació al teatre, en va proposar alguns com: Tirso de Molina, Lope de Vega, Pere Quart, Serafí Pitarra… Jo crec que d’ell en van sortir un munt de noms de carrers, i tots ben relacionats amb l’art i a la cultura. I vet aquí que un dia em proposa de posar nom al meu carrer. I, quin nom? Marilyn Monroe. Com pots entendre, em va sobtar aquella proposta, però tot el que proposava el Frederic tenia una raó de ser. Tots els Bellaterrenc saben que tenim un carrer que es diu Carrer del Film. El que potser no es sap és que a Bellaterra va venir a estiuejar en Fructuós Gelabert, un dels pioners del cinema a Espanya i el primer en rodar a Catalunya. Meravellat per la nostra Bella Terra, va proposar de construir-hi uns estudis cinematogràfics. T’imagines que hauria estat de Bellaterra si aquest projecte s’hagués realitzat? Però el 1928 Fructuós Gelabert anava de capa caiguda. El seu darrer film La puntaire va ser un fracàs estrepitós i he de suposar que l’home va venir a estiuejar en hores baixes. El Frederic no em va saber dir quan i per què el director de cinema va arribar a Bellaterra, però és possible que aquí tingués un dels seus darrers somnis cinematogràfics, fer un gran estudi a l’estil “Cinecittà”. Aquest somni d’en Fructuós Gelabert havia inspirat al Frederic per proposar al carrer el nom de Marilyn Monroe. Jo m’hi vaig engrescar de seguida i, el primer va ser demanar-li al veí si li semblava bé. Després, el Frederic va iniciar una campanya de difusió magnífica, posant en actiu tot els seus contactes i totes les seves amistats. El dia de la inauguració s’hi van reunir un bon nombre de persones, entre elles: en miquel Porter Moix, la Carlota Soldevila, en Guillem Jordi Graells, Juan Germans Schroeder, Manuel Serra, Nadala Batista, Maria Rosa Fàbregas”……y “más y más y más” comrebla laMaria Aurèlia Capmany en el seu article de Tele Estel, car també hi era. Fins i tot la premsa se’n va fer ressò, el Fotogramas i el Diario de Barcelona.
Acte veïnal inauguració del Carrer Marilyn Monroe de Bellaterra 1975 📷 FOTOGRAMAS
Aleshores, posar el nom de Marilyn Monroe a un carrer era molt agosarat i fins i tot desafiador. Un sex símbol, una figura de l’erotisme cinematogràfic, amb una mort en circumstàncies ben estranyes, va provocar certes ires dels dirigents municipals Cerdanyolencs, encara franquistes. Així és que, ben aviat aquella idea va ser censurada i finida i el carrer va recuperar el nom original;
Pintor Utrillo. Però, com explico en el nomenclator del llibre de Bellaterra, d’Utrillo n’hi ha molts i ves a saber quin Utrillo és. Podria ser Miquel Utrillo i Morlius (Sitges 1862-Barcelona 1934) que, junt amb en Rusiñoň i Casas van crear el nucli Modernista més destacat i que es solien trobar als Quatre gats. Fou cartellista i promotor cultural i va dirigir la construcció del Palau Mar i Cel de Sitges. Ara que, dient-se el carrer Pintor Utrillo, deu ser el pintor francès Maurice Utrillo qui es vol homenatjar.
Una de les coses que sí va prosperar va ser la idea de crear unes plaques de ceràmica per nomenar els carrers. Se li van encarregar al ceramista Sallent i en va fer un munt, de les quals, poques queden. Però, això de la retolació dels carrers es tota una altre història que un dia o altre els explicaré.
Deixo per acabar una anècdota simpàtica del Jaume: “Tant la meva dona com els meus fills i jo mateix, vam renovar els nostres passaports posant el nom el carrer Marilyn Monroe. Certa vegada, a un policia li va sobtar el nom i, tot fent-se el graciós, li va dir a un fill meu: Con que Marilyn Monroe. Ha de ser una calle con muchas curvas”
Aquesta iniciativa, el Jaume la té ben documentada, com els hi he dit, i caldrà que ens la cedeixi el dia que Bellaterra tingui un arxiu històric.
Fins a quan només el nom d’una dona al nomenclàtor de Bellaterra? FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CATMur feminista a Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CATLes germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents de Trujillo van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i María Teresa, havien nascut a la regió de Cibas, a la República Dominicana, eren filles d’Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea) i tenien 36, 33 i 25 anys respectivament.
El Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones (o DIEVCM), aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999, se celebra anualment el 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal. La proposta perquè se celebrés en aquesta data la va realitzar la República Dominicana, amb el suport de 80 països. La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica, totes les quals s’interrelacionen i les afecten en diferents nivells.
Alguns tipus de violència, com el tràfic de dones, creuen les fronteres nacionals. Les dones que experimenten violència sofreixen una varietat de problemes de salut, i es disminueix amb això la seva capacitat per participar en la vida pública. La violència contra les dones afecta famílies i comunitats de totes les generacions i reforça altres tipus de violència prevalents en la societat. No està confinada a una cultura, regió o país específic, ni a grups particulars de dones en la societat. Les arrels del fenomen jeuen en la discriminació persistent cap a les dones. Fins al 70 per cent de les dones experimenta violència en el transcurs de la seva vida.
☑️ Feminitzar el nomenclàtor, prestació integral del servei d’aigua i suport a la llibertat d’expressió.
☑️ Cap moció política per eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra com Marcet, Viza o Àbalo.
Al nomenclàtor de Bellaterra només hi ha 1 carrer amb nom de dona: Mercè Rodoreda
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentarà tres mocions al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de febrer: per feminitzar el nomenclàtor de carrers i equipaments; perquè el servei integral d’aigua de Bellaterra el presti una empresa pública metropolitana; i de suport a Pablo Hasél i la llibertat d’expressió.
“El servei d’aigua de Bellaterra el presta Aigües de Sabadell, menys al Turó de Sant Pau que ho fa Aigües de Barcelona”
La moció sobre la feminització del nomenclàtor destaca que només el 5% dels carrers de Cerdanyola tenen nom de dona, apuntant a més que d’aquests 25 carrers, fins a 18 tenen nom “de verges i santes i un és el pseudònim masculí de l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català”. Esquerra indica que tan sols 6 carrers tenen un nom amb referència a una dona concreta i “això vol dir que amb prou feines un 1% dels carrers homenatgen el nom d’alguna dona referent”.
Davant d’aquesta situació, ERC demana que l’Ajuntament es comprometi “a tenir presents només a dones referents, alhora de nomenar nous equipaments municipals, espais i carrers al municipi” amb l’objectiu “ d’anar normalitzant la igualtat efectiva entre dones i homes”. La moció també demana reafrimar el compromís municipal “subscrit amb l’adhesió del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” al febrer de l’any passat.
La segona moció demana que l’Ajuntament mostri la seva voluntat per a què s’opti per gestionar el servei integral del cicle de l’aigua a Bellaterra a càrrec d’una empresa pública metropolitana.
Esquerra recorda que el Consell Metropolità va aprovar al desembre la creació d’una Comissió d’Estudi per identificar els mecanismes i models de gestió més sostenibles i eficients als municipis en que el servei de distribució d’aigua no es presta a través d’Aigües de Barcelona, com és el cas de Bellaterra on es fa càrrec l’empresa Aigües de Sabadell, del grup CASSA.
Pel que fa a la tercera moció, el text encara no està totalment definitiu ja que s’està negociant amb altres grups municipals, però vol donar suport al raper Pablo Hasél i a la llibertat d’expressió i reclamar la despenalització del delicte d’injúries a la corona, pel qual s’ha condemnat, entre d’altres, Hasél.
L’Avinguda de Josep Maria Marcet de Bellaterra té una llargada d’uns 470 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza a l’Avinguda del Film (BV-1414).
Placa de l’Avinguda Josep Maria Marcet(BV-1414) de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Josep Maria Marcet tenia casa a Bellaterra, i des de l’any 1953 a 1956 va acupar el càrrec de president de la UPB/UVB
Josep Maria Marcet Coll (1901-1963), empresari i alcalde de Sabadell. La recent retirada del monòlit a la seva memòria a la plaça que encara porta el seu nom ens brinda l’oportunitat de traçar un semblança biogràfica de qui fou un dels polític més influents de la ciutat al segle XX i home fort de les dues dictadures militars.
El futur alcalde de Sabadell provenia de una família de fabricants tèxtils, el seu avi Josep Marcet i Font (1845-1910), nascut a Olesa de Montserrat, s’instal·là a la ciutat on posseïa des del 1884 un vapor i on muntaria el 1893 una empresa de llanes regenerades. A la seva mort la companyia va prendre el nom de Hijos de José Marcet Font, dirigida pels seus fills Rafael i Plàcid (1875-1949). El 1913 es va transformar en Sociedad Anónima Marcet i va esdevenir una de les més importants del sector. Fins el 1930 la seva principal activitat fou la compravenda i manipulació de llanes i regenerats, així com la importació i la venda de drapots, entre 1928 i 1936 va començar a fabricar mantes i filats de carda. El 1931, Plàcid Marcet va iniciar la fabricació de teixits per a senyors. Entre 1915 i 1935 participà en altres empreses tèxtils com ara Anónima Grau, Anónima Serracant, Hilados y Fantasias, La Estambrera SA i una firma mexicana radicada en San Luis de Potosí. També, SA Marcet era soci de La Lanera Española SA, que muntà a Sabadell el 1915 una fàbrica de rentatge i pentinament de llanes,
Com explica a la seves memòries, la seva mare, Anna Maria Coll, va morir de tifus quan ell només tenia dos anys i “quedé, pues, desde muy corta edad, bajo la sola y relativa tutela de mi padre”. De fet, aquest va decidir anar a viure a l’Hotel España on pare i fill van residir durant deu anys. Com ell mateix confessa va ser un mal estudiant. La seva formació va transcórrer entre el Colegio Mercantil, conegut popularment com Cal Taché, els Escolapis, d’on va ser expulsat, i un parell d’anys en un col·legi francès de Bordeus. Com molts fills de fabricants va deixar els estudis als 15 anys per a treballar a la fàbrica de la família.
Sent encara adolescent va militar en la Juventud Maurista, que va atraure a molts joves de les classes altes, amb un programa polític populista i una tàctica d’agitació als carrers que els estudiosos del tema veuen com un precursor del feixisme. El setembre del 1923, el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d’Estat. El seu pare va fundar al domicili familiar, el setembre del 1924, la secció local de la Unión Patriótica, l’únic partit permès pel règim, on ell va ingressar. Segons Andreu Castells, pare i fill, coneguts popularment com el Cavall d’Atila i Príncipe de Asturias Segundo, foren els veritables dirigents de la dictadura a la ciutat que es valgueren de Paco Mutlló, caporal del Sometent, Joan Sampere, diputat provincial, i el doctor Esteve Maria Relat que ostentava l’alcaldia, l’anomenada Santíssima Trinitat, que executaven els designis dels Marcet. Josep Maria Marcet va ser designat regidor de l’ajuntament de Sabadell i diputat provincial on, segons Ucelay Da Cal, va establir excel·lents relacions amb el denominat “partit militar” de Catalunya (més info: ‘La dictadura de Primo de Rivera‘).
A les seves memòries afirma que amb la proclamació de la Segona República, “me mantuve al margen de toda actividad política y me dediqué exclusivamente a mi familia, mi mujer y mis hijos”. Ara bé, segons un historiador de la solvència de Borja de Riquer en el període republicà va militar a la Lliga Catalana.
Mèrits de guerra
A l’esclatar la Guerra Civil va marxar a Barcelona on s’instal·là a l’Hotel Oriente i poc després sol·licita sortir del país. El conseller España li facilita el passaport i 1’agost de 1936 en companyia del seu amic, l’enginyer Domingo Martí, travessa la frontera per Port-Bou des d’on entrà a peu per Navarra a la zona nacional. Immediatament, segons les seves memòries, s’allistà en l’exèrcit franquista com a cabo tirador d’una secció de metralladores destinada al front d’Osca. Tanmateix a les seves memòries amaga més coses de les que explica de la seva actuació a la guerra.
Devem a Joan Maria Thomàs la reconstrucció de la seva trajectòria en la conflagració. Així sabem que es va afiliar a la Falange Española (FE) i s’incorporà com a voluntari en un centúria falangista que, això sí, va combatre del front d’Aragó. Tres mesos després ja exerceix de segon cap d’un servei d’informació que actua a Franca i Catalunya, adscrit a la delegació d’Ordre Públic de Saragossa. A més, propugna la creació d’una unitat formada exclusivament per catalans per tal d’intervenir en la “liberación” de Catalunya que efectivament es va crear entre finals de 1936 i principis de 1937. Marcet depenia jeràrquicament d’Avel·lí Trinxet Pujol, delegat de la Jefatura Territorial de FE en Aragón. Al febrer de 1937 es desfermà un fort enfrontament entre Marcet i Trinxet. El sabadellenc li recrimina no captar i enviar voluntaris a la centúria, mentre l’altre l’acusa d’insubordinació i d’irregularitats administratives davant Manuel Hedilla, cap suprem de FE. Hedilla ordena l’obertura d’expedient disciplinari i designa com a instructor al manresà Mariano Calviño. Finalment, convocats tots dos per Hedilla a Salamanca, es falla a favor de Trinxet i Marcet és arrestat. Ara bé, Marcet sap utilitzar les seves amistats amb els militars de l’època de la dictadura de Primo de Rivera i poc després torna a posar-se al front de la unitat malgrat continuar els conflictes amb Trinxet i patir un segon arrest.
Al final la centúria de Marcet -en oberta competència amb el Tercio de Requetés Nuestra Señora de Montserrat, format pels carlins catalans- acabarà convertint-se en la Primera Bandera de Cataluña de la FET, però a Marcet se li negarà el comandament d’aquesta unitat i continuarà la guerra com alferes provisional en una bandera de la Falange en el cos d’Exèrcit d’Aragó.
El 27 de gener de 1939 entra a Sabadell amb l’exèrcit franquista, “una de las primeras cosas que vieron mis ojos fue el antiguo edificio de nuestra fábrica, ante la que pasé de largo para proseguir la marcha hasta el centro de la población”. Aquella mateixa tarda es reincorpora a la seva unitat per participar en la conquesta de Conca i en l’ocupació de Madrid on va romandre fins a finals del mes de març quan serà desmobilitzat.
La lluita per l’alcaldia
Entre 1939 i 1942 s’assisteix a un període d’interinitat i de lluites intestines per ocupar l’alcaldia de Sabadell amb diversos personatges de partits d’ordre com exlligaries, monàrquics, carlistes o tradicionalistes. El primer alcalde accidental franquista fou l’ex jutge municipal Eduardo Tormo García, que ocupà el càrrec només uns dies. El 4 de febrer va ser substituït per Esteve Mª Relat, que havia estat alcalde a la dictadura de Primo de Rivera i que dimití en un context d’intrigues entre les diferents faccions del règim. El juliol del 1939 el succeí Ramon Albarada Masip, jardiner i tradicionalista, que havia lluitat amb els militares colpistes a la caserna de Sant Andreu el juliol de 1936, i que va ser substituït el 7 de desembre de 1940 por l’advocat Joan Marí Corominas.
Es constitueix llavors el primer consistori operatiu de la ciutat on Marcet ostenta la primera tinència d’alcaldia, la segona el lligaire Miquel Sala Viñals, la tercera el tradicionalista Pau Maria Llonch Gambús i la quarta el lligaire Joaquim Sallarès Llobet. La malaltia hepàtica de Marí, que va patir diverses operacions, va provo
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
BELLATERRA.CAT 