Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Habitatge’

L’Ajuntament projecta un nou districte al Turó de Can Camps amb 3.000 habitatges en sòl públic per donar resposta a la demanda habitacional a Sant Cugat

El nou barri, amb 3.000 habitatges,  podria triplicar els habitants de Bellaterra, també situat a l’altra banda de l’AP7.

Bellaterra, 18 de febrer de 2025

Recreació del nou districte a Sant Cugat 📷 CEDIDA

El pla preveu la construcció de 2.000 habitages d’HPO, en règim de lloguer,
i 1.000 en règim de cessió d’ús a preu assequible

L’ecodistricte multiplicarà per quatre el parc d’habitatge públic de lloguer
de Sant Cugat

Els habitatges de 60 m2 de lloguer tindran un preu 600 euros de mitjana (10 € m2) i els de cessió d’ús assequible de 200.000 euros (3.000 € m2)

Els habitatges s’edificaran amb estrictes criteris de sostenibilitat i sistemes de construcció innovadors que permetran abaratir els costos

El disseny de l’Ecodistricte 2030 compta amb la col·laboració dels prestigiosos estudis d’arquitectura Batlleiroig i B720 Fermín Vázquez

L’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat avui un ambiciós pla urbanístic per donar resposta a la demanda habitacional a la ciutat. Des de l’inici del mandat, aquesta és una de les prioritats del govern municipal que, durant el darrer any i mig, ha explorat diferents alternatives per elaborar un pla de xoc per atenuar la dificultat de l’accés a l’habitatge, principalment, dels joves de Sant Cugat.

El nou projecte planteja la construcció de 3.000 habitatges en terrenys públics a l’àmbit de Can Sant Joan. D’aquests, 2.000 seran de HPO, en règim de lloguer, i 1.000 en cessió d’ús assequible a preu regulat.

Pel que fa als habitatges en règim de lloguer, tindran una mitjana de 60 m2 i un cost aproximat de 10 € m2, segons el mòdul oficial establert per la legislació vigent. Els habitatges assequibles en cessió d’ús, regulats per les condicions de la concessió del dret de superfície, tindran un cost molt inferior al valor del mercat.

El desenvolupament del pla permetrà a l’Ajuntament multiplicar per quatre el parc públic que gestiona actualment Promusa, i sumar-hi 2.000 nous habitatges de lloguer d’HPO amb rotacions periòdiques. Els 1.000 habitatges en cessió d’ús s’incorporaran al patrimoni públic un cop acabada la concessió.

Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de novembre de 2028

Les associacions que han impulsat el text reclamen celeritat per tirar endavant la llei, que ha començat a tramitar-se amb consens entre els grups parlamentaris

Uns 300 alcaldes han assistit al Parlament per expressar el seu suport al text (Parlament/Sergio Ramos Ladevesa)

El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de l’Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d’arreu del país tinguin més serveis i es reverteixi el despoblament.

El primer tràmit ha comptat amb un ampli consens a la cambra, on cap grup ha presentat esmenes a la totalitat.

Poc abans del debat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut alcaldes i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut.

Les associacions municipalistes, el govern i els partits li han volgut donar tota la solemnitat a la jornada amb un acte en què els alcaldes han aprofitat per reivindicar les solucions que esperen d’aquest text.

Grans en extensió, petits en estructures
El més important és que ens reconeguin l’especificitat dels municipis rurals i introduir aquesta mirada rural a tots els òrgans del govern de la Generalitat”, ha reivindicat als micròfons de TV3 Joan Solà, que és el president de l’Associació de Micropobles.

I és que, com reivindiquen des de fa anys, els ajuntaments dels pobles més petits són els més propers als veïns que serveixen, però també els que compten amb menys mans per fer la feina: en molts casos, un administratiu i un secretari que hi treballa unes hores, i que han de fer la mateixa paperassa que l’Ajuntament d’una ciutat.

Els pobles som grans en extensió, però petits en estructures”, recordava a la sortida de l’acte Anna Torrent, que és alcaldessa d’Ordis.

Canvis en l’urbanisme i el finançament
La simplificació administrativa, així com les millores en el finançament i els serveis públics o els canvis perquè les lleis d’urbanisme s’adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s’hi a viure, són algunes de les claus que aquests ajuntaments posen damunt la taula per frenar el despoblament i que més gent marxi a les ciutats.

L’Estatut de Municipis Rurals potser no els ho solucionarà tot, però creuen que els donarà eines per millorar tant en el finançament com en el fet que se’ls hagi de tenir en compte obligatòriament en cada llei que es faci.

En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans dels micropobles i els de qualsevol altra població de Catalunya:

“El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat.”

Les entitats han coincidit que és “un dia històric” i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits parlamentaris i “celeritat” en l’aprovació de la llei, i Salvador Illa s’ha compromès a aplicar-la “al més aviat possible”.

La llei l’havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però la iniciativa va decaure per la convocatòria d’eleccions anticipades.

Beneficis fiscals i una borsa d’habitatge

Entre altres qüestions, la llei oferirà deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; preveurà finançament per incentivar l’activitat econòmica; es crearà una borsa d’habitatge rural, i es posarà en marxa un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia que afecta aquests municipis.

Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que es consideren municipis rurals. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants.

Font: ©3Cat

Read Full Post »

És la tercera vegada que el TC sentencia contra la reforma de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals feta pel govern d’Aznar el 2004

La decisió del Constitucional amenaça una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments

Projecte d’una vivenda unifamiliar a Bellaterra per l’arquitecte Enric Llimona|BELLATERRA.CAT

“Cop judicial a la plusvàlua municipal: el que sabem d’una decisió que no serà retroactiva”

Cop definitiu del Tribunal Constitucional contra l’anomenat impost de les plusvàlues, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge: ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l’impost, de manera que fa inviable que s’apliqui.

En un posicionament fet públic aquest dimarts, el tribunal aclareix que la decisió no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm. En els casos en què s’hagi impugnat i no hi hagi resolució, els ajuntaments hauran de tornar els diners.


Un mètode “objectiu” independent de la realitat

La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja:

” […] estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hi ha hagut augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la xifra real d’aquest increment.”

En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost i fixava com s’havia de calcular, perquè el resultat era que sempre hi havia plusvàlues, encara que la propietat es vengués a un preu inferior al registrat.

L’impost sobre les plusvàlues ha estat una important font de finançament dels ajuntaments: per exemple el 2018 van recaptar més de 2.600 milions d’euros amb aquest impost.

Això és gairebé el 10% del total dels seus ingressos fiscals, i era el segon impost en importància, per darrere de l’IBI, que aquell any va superar els 14.000 milions.


Dos vots discrepants i un de concurrent

És una sentència que respon a un recurs posat pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga, i té dos vots discrepants, els de Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

També el president del TC, Juan José González Rivas, ha fet un vot particular, en aquest cas, concurrent, és a dir, que matisa alguns aspectes de l’argumentació de la sentència amb què no està del tot d’acord.

Aquest dimarts, el TC ha anunciat la sentència i ha afegit que “en els pròxims dies es notificarà” el contingut del text sencer i també dels vots particulars.

Reforma del govern Aznar del 2004

És el tercer cop que el Constitucional sentencia contra aspectes d’aquest impost: el 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia hagut guanys, i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l’increment real que hagués aconseguit el venedor.

La sentència del 2017 va intentar resoldre’s el gener del 2018 amb una reforma de la llei pactada entre el govern espanyol i la federació de municipis i províncies perquè la venda amb pèrdues dels habitatges no comportés haver de pagar aquest impost.

La reforma d’aquesta llei tal com estava fins les sentències del TC la va aprovar el govern de José María Aznar el març del 2004 amb un reial decret.

La crisi posterior va fer que es venguessin immobles o terrenys per un preu inferior al que marcava el cadastre, la referència per calcular-lo, alguns afectats van portar-ho als tribunals i finalment ha estat el TC el que l’ha invalidat.


El PP acusa al PSOE d'”inactivitat”

Malgrat que és una llei obra d’un govern del PP amb majoria absoluta al Congrés, ha estat aquest partit el primer a queixar-se de la sentència del TC i ha culpat al PSOE que ara els ajuntaments rebin menys diners.

Ho ha fet per boca del sotssecretari de Política Territorial, Antonio González Terol, que ha assegurat que el govern de Mariano Rajoy “va deixar en tramitació parlamentària” una llei per donar “seguretat jurídica” als municipis:

“El govern espanyol no ha fet res durant tres anys i avui el TC acaba de declarar nul l’impost, cosa que suposa un impacte directe sobre els ingressos dels ajuntaments que estan elaborant els seus pressupostos.”

González Terol ha exigit que es faci un fons de compensació que permeti als ajuntaments “recuperar els ingressos” que perdran amb la desaparició de l’impost.

Per la seva part l’Ajuntament de Madrid, també en mans del PP, ha dit que la “inactivitat” del govern de Pedro Sánchez els farà perdre els 500 milions que diuen que recaptaven.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’objectiu és evitar els trucs que actualment fan servir els ocupes per allargar els procediments, amb els perjudicis que això comporta als propietaris, com els pagaments de l’aigua, el gas o la llum i el deteriorament de l’immoble mentre hi són els ocupes.

Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|La principal novetat és que els fiscals demanin que es desallotgi de seguida l’habitatge, com a mesura cautelar mentre no es resol el cas, quan hi hagi indicis sòlids d’un delicte de violació o usurpació de domicili i es puguin verificar els perjudicis per al legítim usuari de l’immoble.

Una altra novetat és que a l’hora de demanar el desallotjament cautelar els fiscals no només tindran en compte les víctimes directes, sinó també els veïns a qui el delicte ocasioni un perjudici.

En els casos en què hi hagi persones vulnerables implicades en l’ocupació, la Fiscalia apunta que caldrà posar els fets en coneixement dels serveis socials perquè apliquin mesures per protegir-los, fins i tot facilitant-los allotjament. I és que, amb tot, el document també demana als fiscals que vetllin per la prudència i el respecte a les garanties dels investigats per ocupació.

Violació i usurpació

El document diferencia entre violació i usurpació. En el primer cas es refereix quan s’ocupa un habitatge que és una primera o segona residència on el propietari hi fa la seva vida privada i hi té la seva intimitat. Usurpació té a veure, en canvi, amb immobles i habitatges que no són la llar de ningú perquè estan buits o deshabitats.

En el cas que es tracti de violació de domicili, es demanarà el desallotjament en el mateix moment que hi hagi indicis rellevants del delicte, o sigui, de forma immediata.

El document estipula que els fiscals han de vetllar per la prudència i el respecte dels investigats i aconsella que es doni als ocupes l’oportunitat de comparèixer al jutjat per aportar, si el tenen, algun document que acrediti la possessió de l’habitatge i per donar la seva visió dels fets.

Però detalla que si no compareixen o és impossible entregar-los les citacions judicials perquè ho eviten, el procediment de desallotjament no quedaria paralitzat.

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va anunciar la instrucció la setmana passada per afrontar l’augment d’ocupacions d’habitatges, com demanava el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El Col·legi proposa que el desallotjament exprés estigui aprovat per llei, dins d’un termini de 48 hores després de l’ocupació.

La petició s’ha fet en el marc d’un increment del nombre de denúncies per ocupació il·legal d’habitatges a Catalunya des del 2015. L’any passat van superar les 8.300, molt per sobre de les 6.100 de l’any anterior.

Read Full Post »

Segons informa TV3 avui, els veïns de Collserola tenen quaranta anys per deixar els seus habitatges construïts en sòl que no era urbanitzable durant els anys setanta

Leticia Marcos / Mireia Segú

El pla de protecció del parc natural de Collserola ha posat en evidencia més de 300 cases que no s’haurien d’haver construït a la zona.

Hi ha veïns que fa més de 50 anys que hi estan instal·lats. Ara l’administració busca la manera de resoldre la situació, però el pla urbanístic que proposa no agrada els veïns.

Molts veïns de Barcelona van comprar terrenys i van aixecar el barri de Cal Notari, situat a la muntanya, al costat del començament de la carretera que anava d’Horta a Cerdanyola, malgrat que l’Ajuntament no autoritzava l’edificació de vivendes en aquesta zona.

Per Griselda Trillas, veïna del barri, explica que eren altres temps.

“Eren parcel·les que es venien -explica- i tampoc teníem clar que no es podia construir. Vam venir de molt joves, no teníem les coses molt clares, vols una casa, i no tens molts diners per comprar-te un pis, i potser no érem del tot conscients de com estava tot.”

La família Vallhonesta era la propietària dels terrenys, que va parcel·lar i vendre a molts nouvinguts a Barcelona. Els mateixos veïns van aixecar amb les seves mans el barri de Cal Notari, també conegut com a Font del Gos. Segons Enric Alfa, president de l’Associació de Veïns Font del Gos, l’Ajuntament de Barcelona va reconsiderar la seva decisió inicial de deixar construir en aquella zona de la ciutat.

“Este barrio lo aparceló y lo vendió el señor Vallhonesta, con derecho a construcción, pero luego quedó afectado. Los obreros que vinieron del sur, emigrantes, compraron los terrenos. No tenían nada más i ilegalmente fueron construyendo las viviendas. El barrio de la Font del Gos no forma parte de Collserola, está en el acceso al parque. Nosotros no lo vamos a deteriorar, al contrario, somos los garantes del entorno”.

El Pla General Metropolità del 1976 va definir tota aquesta zona com a sòl no urbanitzable, i amb això es van sentenciar les 51 cases que hi ha a desaparèixer.

A tot el parc natural de Collserola hi ha 354 cases afectades i construïdes fora d’ordenació dins de quatre municipis: Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei.

La majoria estan concentrades en catorze urbanitzacions, i algunes desapareixeran senceres, com les 40 cases de Sol i Aire o les 35 de Mas Fortuny, a Sant Cugat.

Els veïns culpen d’aquesta situació la seva inclusió dins del del parc natural de Collserola, l’any 2010, i del Pla de Protecció Especial de la zona, PEPNAT, que s’està a punt d’aprovar per regular millor tot aquest entorn natural, segons Mari Ángeles Zuazo, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes

“En teoría no tenía ningún problema más que estar afectada, y ya sabíamos que no se podía ampliar la casa. Pero lo que no puede ser es después de todas las cosas arbitrarias que han hecho, que ahora salgan con esto”

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, ho neguen. Asseguren que la Llei d’Urbanisme ja determinava que aquestes cases estaven fora d’ordenació.

D’acord amb Josep M. Carreres, de la direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és el pla especial el que converteix aquestes cases en il·legals, sinó que ja ho eren.

“El parc natural afegeix un element de protecció, -explica- i més responsabilitat cap a l’administració, però des d’un punt de vista urbanístic, abans de la declaració de parc natural, totes aquestes cases ja estaven en una situació d’il·legalitat La manera com s’arribarà a l’extinció final requerirà una gestió urbanística complexa i negociació amb els propietaris, perquè no hi ha interès a impactar a les famílies.”

Però els veïns no estan d’acord amb els criteris urbanístics d’ordenació que s’han aplicat. Per exemple, al carrer Nebuloses de les Planes, creuen que l’Ajuntament de Barcelona hauria pogut legalitzar un conjunt de cases construïdes fa cinquanta anys, en comptes de convertir en sòl urbanitzable els terrenys que hi ha just al davant, al mateix carrer, on hi havia bosc.

Ara, els veïns tenen uns quaranta anys abans d’haver de deixar les seves cases i tornar els terrenys a l’administració. I sense cap indemnització, perquè les cases es van construir en uns terrenys on no es podia edificar, i, per tant, no se’ls expropiarà ni se’ls buscarà un altre habitatge alternatiu, excepte en casos puntuals.

Hortènsia Duran, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes creu que no és just.

“Nosaltres hem viscut aquí, -diu- la meva àvia i els meus pares, i jo, i ara hi viu el meu fill. El meu fill el faran fora de casa sense res, i això és indecent.”

La direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona considera que és una herència que s’arrossega.

“Es van construir moltes cases -diu Carreres- en terrenys que no es podia urbanitzar abans dels anys 80. Després, fins l’any 87 es van fer moltes operacions per recuperar sòl d’urbanitzacions il·legals, però a l’administració li va quedar feina pendent. Tots, la Generalitat, els Ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenim molta feina pendent”.

L’objectiu és resoldre el conflicte ” de la manera més consensuada possible, però són situacions difícils, molt difícils”.

http://www.ccma.cat

Read Full Post »