‘Público’ revela en exclusiva per a Espanya la nova macro-filtració de WikiLeaks: 17.000 documents interns de Hazte Oir i CitizenGo previs a l’enlairament meteòric del partit de Santiago Abascal, inclosos els llistats i aportacions dels “grans-grans donants” que van fer possible l’auge electoral de la ultradreta.
CARLOS ENRIQUE BAYO| La plataforma de filtracions i protecció de whistleblowers (alertadores) WikiLeaks torna avui a la palestra (després de molt temps de silenci per l’empresonament a Londres, sota total aïllament en solitari, del seu creador, Julian Assange) amb una publicació conjunta per mitjans d’Itàlia (Il Fatto Quotidiano), Alemanya (Taz), Espanya (Públic) i Mèxic (Contralínea), de milers de documents interns i confidencials generats per les organitzacions espanyoles d’ultradreta Hazte Oir i CitizenGo entre 2001 i 2017, en un projecte que s’anomena The Intolerance Network (La Xarxa d’Intolerància)
Expurgats de totes les identificacions personals protegides per la Llei de Protecció de Dades, i contrastats un a un per Wikileaks i pels mitjans que hem col·laborat durant mesos en aquesta investigació, dos milers d’arxius han estat descartats per mantenir una biblioteca d’uns 17.000 documents, que inclouen campanyes de propaganda i captació de fons, instruccions internes sobre la gestió d’informacions adverses, power-points, cartes dirigides a socis internacionals i molt més.
El material cobreix tant les activitats de Hazte Oir, fundada el 2001 per Ignacio Arsuaga Rato (nebot tercer de Rodrigo Rato i amic íntim de l’líder de Vox, Santiago Abascal), com de CitizenGo, que va posar en marxa el mateix Arsuaga el 2013 com a plataforma internacional de la seva organització i ha estès les seves operacions a mig centenar de països, amb seus permanents en 15 ciutats.
Entre el més destacable de tota aquesta base de dades hi figuren les taules d’Excel amb tots els donants que van finançar el naixement i creixement d’aquesta plataforma internacional ultracatòlica, tal com resa la seva Guia per a Comunicar en Situacions de Crisi (l’esborrany de 2014 portava marca de aigua com “Confidencial”):
“Hazte Oir es finança únicament i exclusivament amb les aportacions i donatius dels seus socis i de les persones que volen ajudar-nos” […] “té gairebé 7.000 socis, més de 20.000 col·laboradors i més de 400.000 simpatitzants”.
Milionaris per finançar el Congrés Mundial de Famílies
Sens dubte, els Excel estudiats pels quals hem participat en aquesta nova exclusiva mundial de Wikileaks mostren petits donatius de milers de persones, que queden registrades les seves adreces, correus electrònics i telèfons. Però a més dels molts ciutadans corrents que aporten quotes, destaquen nombrosos milionaris i alts executius, entre els quals hi ha grans fortunes que no són socis però van aportar molts milers d’euros per esdeveniments com el Congrés Mundial de Famílies de 2012, any en què per primera vegada es va celebrar a Espanya aquest World Family Congress (WFC) anual que organitza el nord-americà The Howard Center for Family i reuneix el nucli dur de les associacions ultra-catòliques de tot el món.
En 2017, aquest WFC va tenir lloc a Budapest, amb la participació i intervenció de l’ultradretà primer ministre hongarès, Víctor Orban, i al de 2019, que es va celebrar a Verona, va assistir el llavors vicepresident de el Govern italià i líder de la neofeixista Lliga Nord, Matteo Salvini.
Aquell any 2012 en el qual el WFC va ser organitzat a Espanya per Hazte Oír, el llistat de “grans donants” inclou a 800 persones que aporten uns centenars d’euros cadascuna, però en aquest mateix Excel hi ha una segona pàgina, identificada com “Grans Grans donants “en la qual figuren 209 contribuents a les finances de l’organització ultra-catòlica, amb aportacions de milers d’euros, i on salten a la vista alguns noms més que coneguts, com els d’Esther Koplowitz (FCC), Isidoro Álvarez (El Corte Inglés) o Juan Miguel Villar-Mir (OHL).
Aquí sota reproduïm el principi d’aquest llistat, on hem ratllat els noms de tots els que no tenen una clara rellevància pública, així com totes les dades personals de telèfons o adreces (els que resten, corresponen a les seus corporatives de les companyies que dirigeixen les personalitats corresponents):
De el Grup Eulen a Esther Koplowitz i Villar Mir
El primer de la llista, per haver contribuït amb 20.000 euros a el Congrés Nacional de Famílies, és David Álvarez Díez, propietari de el Grup Eulen (un imperi multinacional de serveis externalitzats amb més de 84.000 empleats en una dotzena de països) que va morir el 2015 i va deixar als seus set fills embrancats en una guerra familiar sense quarter pel control d’aquest grup d’empreses, amb uns ingressos anuals que ronden els 700 milions d’euros.
En segon lloc (amb 10.000 euros de donatiu) apareix Esther Alcocer Koplowitz, marquesa de Peñalver, presidenta en aquest moment de Foment de Construccions i Contractes (FCC), i propietària d’hotels Ritz en diverses ciutats del món, la fortuna estimava Forbes en més mil milions d’èuros abans de la pandèmia.
La mateixa quantitat que Esther Koplowitz va donar per l’ultraconservador Congrés Mundial de Famílies el ja mort Isidoro Álvarez, que va ser president d’El Corte Inglés, després de succeir al seu oncle Ramón Areces. En canvi, Juan Miguel Villar-Mir, exministre d’Hisenda i amo llavors de la constructora OHL i moltes altres grans empreses, va contribuir a aquesta mateixa iniciativa amb la meitat: 5.000 euros.
De l’estudi de les diferents fulls de càlcul dels grans donants que van contribuir a l’expansió de Hazte Oir, base sobre la qual s’alçarien després els fonaments del partit Vox i els seus èxits electorals, es conclou que van ser molts els multimilionaris que van participar en l’auge de la ultradreta espanyola. Per exemple, en aquest mateix full d’Excel apareixen altres donants importants d’aquest any, encara que siguin menys coneguts.
Més de 17 milions d’euros en donacions
Entre ells, Bernard Meunier (conseller delegat de Nestlé Península Ibèrica el 2012, qui va ascendir el passat març a vicepresident executiu de Nestlé S.A., així com director de Negocis Estratègics, Màrqueting i Vendes de la multinacional suïssa); Ignacio Esquer De Oñate (secretari de el Consell d’Administració de Fertiberia, amb càrrecs en una altra desena d’empreses); o Javier Javaloyes (d’Agència Negociadora i el Grup Reacciona).
Més endavant en el llistat figuren altres alts executius com Luis Vilaclara Pont (apoderat o administrador d’una desena d’empreses immobiliàries).
Són els dos centenars de donants d’aquest nivell els que permeten que Hazte Oir tanqui l’any 2013 amb un pressupost de gairebé dos milions d’euros. Aquest any, el llavors ministre de l’Interior de Rajoy, Jorge Fernández Díaz (avui imputat en la causa Kitchen per la destrucció de proves sobre la Caixa B del PP), va signar la resolució que dotava a la sala principal ultraconservador, amb la seva plataforma internacional CitizenGo, de els beneficis fiscals d’una “associació d’utilitat pública”, ia partir de llavors les donacions van créixer fins a sumar en total més de 17 milions d’euros.
Arsuaga va demanar 100.000 € a un oligarca rus
L’impuls financer d’aquests milionaris espanyols es va combinar amb altres aportacions de magnats estrangers, com es demostra amb la carta que vam mostrar, datada a París el 4 d’abril de 2013, en la qual Arsuaga demana una contribució de 100.000 euros a l’oligarca rus Konstantín Maloféyev, fundador de el fons de capital risc i banca d’inversió Marshall capital i president del grup de mitjans de comunicació Tsargrady; un think tank d’extrema dreta que manté estretes relacions amb el lobby ultra-religiós dels EUA i que va contractar a l’productor Jack Hanick, de Fox News, per crear en 2014 Tsargrad TV, una cadena integrista ortodoxa.
En la seva missiva en anglès, encapçalada “Dear Mr Malofeev” (grafia anglesa de el cognom rus), Arsuaga li agraeix haver-li permès presentar-li personalment el projecte CitizenGo, de què s’espera que “es converteixi, en tres anys, al lloc web més influent de la mobilització internacional d’inspiració cristiana “. També informa el magnat rus que “ja hem trobat a dos donants que s’han compromès a ajudar-nos a impulsar CitizenGo amb 170.000 euros (218.000 dòlars USA). Però tot i així ens vam quedar curts en 258.000 euros per finançar el projecte complet”.
“Espero de veritat que estigui vostè interessat en participar en el llançament d’aquest projecte amb una contribució inicial de 100.000 euros”.
Abascal va enlairar-se amb el suport ultra a Europa
No hi ha dubte que les aportacions de multimilionaris a les arques de CitizenGo van aconseguir convertir aquesta plataforma ultra-catòlica en un motor internacional d’impuls als partits i organitzacions d’extrema dreta, en vista del seu ràpida extensió i consolidació en cinquanta països. Una cosa que també va propulsar l’enlairament de Vox, després dels seus fracassos electorals inicials a Espanya, en l’àmbit europeu a partir de la seva participació a la cimera de la dreta “euroescèptica” de 2017 a Coblença (Alemanya), on Abascal va establir contacte directe amb la francesa Marine Le Pen, l’holandès Geert Wilders i l’alemanya Frauke Petry, entre d’altres líders de potents partits ultres.
No obstant això, les relacions entre Arsuaga i Abascal començarien a complicar-se després dels grans èxits electorals de Vox (2018 i 2019) i els seus acords amb PP i Ciutadans per formar un Executiu dretà a la Junta d’Andalusia i donar suport als governs regionals de la dreta en Madrid i Múrcia. Així que a l’agost de 2019 Fes-te Sentir anunciar la seva ruptura amb Vox com a resposta a la marxa enrere d’Abascal en la seva exigència de derogar les lleis LGTBI: “S’han venut molt barat”, va proclamar Arsuaga.
En realitat, Abascal també estava intentant independitzar-se d’Hazte Oir, un cop ja alliberat de la hipoteca del seu suport econòmic a través dels generosos donants de CitizenGo, per allunyar-se del descrèdit que suposaven les creixents proves que Arsuaga formava part de la cúpula de la societat secreta integrista l’Enclusa, com explicarem en el proper capítol d’aquesta exclusiva.
Font: Público
BELLATERRA.CAT 