Més contents que un ginjol !
Bellaterra, 6 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|L’any 2007, “L’Associació Salvem el Ginjoler de Sant Gervasi”, al igual que va fer el veïnat de Sant Cugat del Vallès amb el Pi d’en Xandri (1774), van evitar la tala i que l’Ajuntament ho declarés monument, i crear la Placeta del Ginjoler, del carrer Arimon de Barcelona.
“El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar l’any 2007 per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria“
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc Lluís Pérez, propietaris del Restaurant La Taula, -molt proper al Ginjoler-, van participar activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar el veïnat i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.
El Pi d’en Xifré (1774) de Sant Cugat
Símbol de la lluita ecològica veïnal de Sant Cugat per preservar l’entorn natural, el Pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774. L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri
Un quart de mil·lenni no se celebra cada dia i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha volgut aprofitar l’ocasió per fer l’anunci oficial. El Pi d’en Xandri, un enorme arbre situat al parc natural de Collserola, té tots els números de ser catalogat com a arbre monumental de Catalunya. Aquest pi pinyoner és tot un símbol per a la vila i, en aquests dos segles i mig de vida, ha sobreviscut a tot tipus de contratemps.
Ara, el consistori no només vol celebrar-ne l’aniversari amb un conjunt d’activitats, sinó que també ha impulsat que tingui el reconeixement que creuen que es mereix, com explica l’alcalde, Josep Maria Vallès.
“Tots els portaveus polítics de l’Ajuntament vam posar-nos d’acord per fer la petició d’arbre monumental a la Generalitat. El primer filtre ja l’hem passat, ho estan estudiant i, amb la boca petita, puc dir que ens diran que sí.”
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Una icona vallesana
El Pi d’en Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits d’unes terres i les seves dimensions l’han convertit en un punt molt visitat. Lloc habitual de trobada per als excursionistes, l’arbre es troba al parc de la Torre Negra i, actualment, ja està qualificat d’arbre d’interès local i comarcal.
Té 23 metres d’alçada i un tronc de més de 3 metres de perímetre. La copa, de 21 metres d’amplada, té una forma molt peculiar a causa de la gran nevada del 1962, quan l’arbre va perdre bona part de les seves branques pel pes de la neu.
Els santcugatencs van lluitar per salvar-lo quan, el 1997, algú el va voler tallar amb una serra mecànica i també li van calar foc. Un atac que mai ha estat resolt i del qual encara s’està recuperant.
Des d’aleshores, el pi viu apuntalat i tècnics forestals el revisen un cop l’any per veure en quin estat es troba. L’expert Sergio Perdices, que vindria a ser el metge de l’arbre, ens en fa un diagnòstic prou positiu, tot i el repte afegit que ha suposat la manca d’aigua.
“Està sa, però pot ser que hagi estat una mica estressat. Ha estat un any d’una sequera molt forta i això l’arbre també ho nota. Queda una mica més trist, no té gaire bon creixement, el color de la fulla no és el seu verd…”
Per això, s’han de posar en marxa diferents actuacions, com subratlla Jordi Torrijos, que era el director de Parcs i Jardins quan el pi va rebre l’atac d’ara fa 27 anys i va presentar un pla per salvar-lo.
“Han estat anys de sequera molt intensos i ha crescut poquet. Segueix creixent, però molt menys. Per tant, cal seguir treballant en tècniques de manteniment i fer treballs de reg.”
Els actes organitzats per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per celebrar els 250 anys del Pi d’en Xandri han començat amb aquesta jornada, en què han participat alumnes de l’escola que porta el nom de l’arbre, i s’allargaran fins a l’octubre.
Font: 3Cat
BELLATERRA.CAT 