“En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Posteriorment, entre 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet”.
* Passà la Festa del Llibre i la gent n’adquirí molts, car l’amor a la cultura té un reconet en molts cors. Mentrestant també hi ha estómacs on perdura el tal amor i els amos de les tals vísceres —uns bocafins dels millors— fan compres en aquell dia de llibres de cuina… i prou. Oh, l’amor a la cultura, als canelons i a l’arròs! JOHN-TINK-UNGEK, Pseudònim de Ramon BLASI I RABASSA, (La Selva del Camp, 1901 – Barcelona, 1980)
* Aquest vers forma part del llibre que el mestre de cuina Josep Garcia Fortuny està preparant sobre els CANELONS.
Font: En Patufet (02/05/ 1936), Josep García Fortuny
LLUÍS TORRES|Compartim aquesta notícia dels alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra publicada a la Revista Cerdanyola l’any 1968
Alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra actuen durant el Nadal de 1968 a TVE 📷 CEDIDA
Un grup d’alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra actuen durant el Nadal a Televisió Espanyola. Una de les cançons que van interpretar va ser «Les figures del Pessebre», de Llongueres, que, fa dos anys, van interpretar també, amb la seva rítmica i plàstica, al nostre Casaj amb gran èxit i aplaudiment.
Nadal! Nadal!
Un pas de pardal, s’allarga el nou dia! Nadal! Nadal! A l’home mortal revé l’alegria! Cantem i ballem. Saltem i brinquem. Deixem la tristesa! Fem ara, germans, donant-nos les mans, florir la infantesa.
Oh que dolça s’ha escampat la llum d’or del jorn que avança! Porta als ulls nova esperança; porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre, una a una, ja han tornat.
La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu la gallina, la del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí; el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el qui sempre plora i el de la simbomba que ronca a tothora.
També els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla que eixiu de la llum que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món porteu resplendor. Oh fràgils figures de Nostre Senyor.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, saludant a Jaume Roures, president d’Abacus Futur 📷 PÚBLICO
Abacus ha inaugurat aquest dimarts Casa Abacus, el nou espai de creació de continguts que acollirà tots els projectes editorials, audiovisuals i altres propostes culturals impulsades per la cooperativa.
Situada al bell mig de Barcelona, al carrer Peu de la Creu número 4 —antiga seu del Memorial Democràtic de Catalunya i, anteriorment, d’Edicions 62—, Casa Abacus serà “un espai per crear projectes que apostin per la qualitat, la creativitat i el compromís”, en paraules del president d’Abacus Futur, Jaume Roures.
En aquest sentit, la presidenta de la cooperativa, Maravillas Rojo, ha assegurat a l’acte d’inauguració que Casa Abacus respon a la voluntat de ser “útils” a la llengua catalana ia la cultura, que ha de ser “accessible, plural i crítica”. “És un dia molt important per tot el que representa haver arribat fins aquí. És un pas més a la nostra història, però sent fidels al nostre llegat i als nostres valors cooperatius”, ha afegit.
L’acte ha comptat amb la presència de nombroses personalitats del món cultural i polític català, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha valorat l’obertura d’aquest espai com una “gran notícia” per a la indústria cultural catalana. Collboni ha destacat la importància de Casa Abacus en la seva tasca de potenciar la creació de continguts en català, especialment perquè ens trobem en plena emergència lingüística.
Casa Abacus, oberta a la ciutadania
L’alcalde ha elogiat els grans finestrals de l’edifici completament renovat, que simbolitzen el compromís de Casa Abacus d’obrir-se a la ciutadania de Barcelona i, en especial, del districte de Ciutat Vella. De fet, al llarg de tot el matí s’han dut a terme una sèrie d’activitats, música en directe i animació als carrers adjacents a la nova seu per donar-la a conèixer i contribuir a la dinamització cultural de la zona.
La vigília de Sant Jordi, Rojo ha detallat que aquest projecte ha de servir per “donar resposta als reptes actuals de la cultura i l’educació”. Casa Abacus tindrà dues branques: d’una banda, Abacus Futur, el conglomerat que al juny ja va integrar els projectes editorials d’Abacus Editorial (Ara Llibres, Amsterdam, Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Enciclopèdia (Univers, Galera, Elastic Books, Rata, Edicions) Suma Llibres. I, d’altra banda, Abacus Idea, productora de sèries com Jo Mai Mai, programes d’entreteniment com Fang! o Cocina salvatge o pel·lícules com La mort de Guillem o Escanyapobres.
El lliurament del Bolígraf de Sant Jordi
En la mateixa presentació, el director general editorial d’Abacus Futur, Ernest Folch, ha lliurat el Bolígraf de Sant Jordi als autors de la cooperativa perquè aquest dimecres puguin signar i dedicar els seus llibres als lectors. De manera simbòlica, Abacus ha entregat el primer bolígraf a Pilarín Bayés, la renombrada escriptora i il·lustradora que treballa amb La Galera. “Volem convertir-lo en una tradició”, ha apuntat Folch.
La inauguració ha finalitzat amb l’emissió en directe des de l’interior de Casa Abacus del programa radiofònic Vostè Primer de RAC1, presentat per Marc Giró, en què han intervingut el director general d’Abacus, Oriol Soler; el president d’Abacus Futur, Jaume Roures; i escriptors com Sílvia Soler o Roc Casagran.
Font: Ona Falcó, Público
Ona Falcó i Vidal, Redactora de Pauta Media per al servei d’informació d’actualitat de Público 📷 CEDIDA
Ona Falcó i Vidal (Redactora de Pauta Media per al servei d´informació d´actualitat de Públic. Especialment interessada en els feminismes, la cultura i l’actualitat política i internacional. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL. Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista. Redactora de Pauta Mitjana pel servei d’informació d’actualitat de Públic. Especialment interessada en els feminismes, cultura i actualitat política i internacional. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL. Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista).
“Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriba també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses“.
Revista Bella-Terra
A ciutat, l’abril es coneix pels arbres diris’s que hi paus per damunt i que hi deixa trossos de la seva vesta, d’un verd tendre i lluent. Acabat, aquests troms, que poèticament anamenem fulles, són els que, en combinació amb el sol, fan aquell joc tan alegre de pampellugues en les cares dels que hi passen per sota, i aquell inquiet clapejat d’ombres en la terra.
Al camp, la verdur de l’almil presents setanta set canviants. Des del fosquejant com engurbinada fins a l’ingenu com una cope-rança infantil, el verd, en meravellosa competència de tonalitats, ho exmalta tot. Sembla que hauria de tadigar els ulls i és la cosa més distrets d’imaginar.
Aquesta apotensi de verdor, no podent-se introduir d’altra manera en les persones, els encomana el ses equivalent uns juia fresca, un dalit esponjat, una nova claror a la mirada, una skrivada de jovenesa al cor. Per això les dones, que tenen el secret de la gentilesa, corres ponen dignament a la generositat de l’abril, pount-se a lluir el prodigi temptador de la maca i la gracia prenedors dels braços.
Cap altre mes, com l’abril, pot tenir-se pel més de la joventut. Per disfrutar de tan alta categoria, l’abril, ultra la seva pròpia influen cis, compta amb l’adjutori de les disdes de més escaient patronatge per al jovent
Joventut vol dir ardidem, lluita, ambició de gloria. I, no volen dis sixů mateix el diumenge de ramu i la setmana sunta i el dissabte de Pasqua? Quin millur compendi podreu trobar d’una vida de jove que la fadigant pajada una montanya, ni quia millor estimul que una vibració de palmes i llorers i Tembolcall d’un núvol de victoria?
Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriha també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses.
Pel jovent català que el volem brau i generis i triumfador tots els mesos haurien de ser el mes d’abril.
Que Bellaterra fou una zona d’estiueig és sabut, però sovint els seus protagonistes són una mica més desconeguts. A través de l’il·lustrador Valentí Castanys gaudirem de l’auca Al·leluies de Bellaterra, de l’any 1959.
Estiueig a Cerdanyola de Valentí Castanys (1898-1965) 📷 MAC
Valentí Castanys i l’obra “Al·leluies de Bellaterra”, fou un encàrrec de l’any 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra, per fer propaganda
Biblioteca Nacional de Catalunya va organitzar l’any 2023 una petita mostra sota el títol Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la, que repassà la seva vida i obra.
També, el 31 de maig de 2023, el MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) va reunir el comissari de la mostra, Joaquim Maria Puigvert, el periodista esportiu de El Periódico i Cadena Ser Marcos López i especialistes de la Biblioteca de Catalunya en una taula rodona, amb l’assistència de membres de la família Castanys per reivindicar aquesta figura del còmic català
Castanys fou dels dibuixants humorístics més rellevants de la primera meitat del segle XX, i que va col·laborar en la majoria dels diaris humorístics barcelonins, com ara Xut! o L’Instant. Castanys també es va dedicar a l’escriptura, amb obres com La memòria es diverteix o Xofer a Cordelles, i va ser el creador del mític Avi del Barça, la personificació del Futbol Club Barcelona.
També fou un personatge amb ombres, com ara la seva participació a la publicació franquista Flechas y Pelayos.
Amb tot, va ser un pioner del cinema amb “La Tragèdia de Cordelles“, que malauradament no ha estat localitzada, i “La bicicleta“, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor i que es projectà a Cerdanyola, en companyia dels seus familiars.
Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.
Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la ciutat jardí de Cordelles que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.
Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.
Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.
S’acosta el Sant Jordi 2025 i aprofitem la Setmana Santa per avançar la compra dels llibres a la llibreria Paper’s del nostre llibreter expert, en Víctor.
Llibreria Paper’s 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES ✍️ Aquestes són les recomanacions del nostre llibreter Victor, basades en la Cambra del Llibre de Catalunya, per la Diada de Sant Jordi 2025. Paper’s és un dels comerços que ocupen la Plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental).
S’acosta Sant Jordi 2025 i aprofitem els últims dies de Setmana Santa per avançar la compra dels llibres. Un dels dies més assenyalats de l’any ve acompanyat d’una de les tradicions més encomiables: regalar un llibre a la persona que s’estima. Aquest gest tan senzill, però, pot comportar molts maldecaps a l’hora de triar el llibre.
Per això, més enllà de les llistes dels títols més venuts aquest any, el llibreter Victor ens fa les seves recomanacions personals de les novetats d’enguany perquè ens inspirem en les nostres tries. Són perles amagades que van des de la ciència-ficció, passant per llibres premiats, fins a recomanacions infantils i juvenils. N’hi ha per triar i remenar!
Llibres més venuts de ficció en català Quan falta tres dies per la Diada del Llibre i la Rosa, d’ha situa en primera posició la darrera novel·la de Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo, seguida de prop per Diagonal Manhhattan, de Xavier Bosch. En tercera posició, puja Cor fort, de Sílvia Soler.
Quins han estat els llibres més venuts la setmana abans de Sant Jordi?
Entre els autors més populars hi ha Joël Dicker, Xavier Bosch, Xavier Sala i Martín, Javier Cercas i Nazareth Castellanos i Albert Sánchez Piñol
* La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de publicar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català.
Portada de la revista Bella-Terra, abril de 1924 📷 CEDIDA
Ficció en català:
(1) La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (La Campana)
(2) Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
(3) Cor fort, de Sílvia Soler (Univers)
(4) Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
(5) Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers)
(6) Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)
No ficció en català:
(1) Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
(2) L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)
(3) La passada a l’espai, de Manel Vidal Boix (Destino)
(4) La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
(5) La fugida, de Mayka Navarro i Francisco Marco Fernández (Columna)
(6) Crims 4. L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)
Literatura infantil i juvenil en català
(1) Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
(2) La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)
(3) Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres)
(4) Em dic Goa 6. Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de Block)
(5) Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Flamboyant)
(6) Aprendre a llegir a l’escola de monstres, de Sally Rippin (Montena)
* Aquestes llistes s’elaboren amb les dades extretes de Libridata, un sistema automatitzat que recull les vendes de 178 llibreries de Catalunya, i es completa amb una prospecció de la resta de llibreries que configuren el mercat català.
Portada de la revista Bella-Terra (Barcelona, 1923-1927), de l’abril de 1924
Lletra de “La Cançó de Bellaterra”
La cançó de Bella Terra bé l’haureu sentit cantar Qui la sent a la muntanya té ganes de caminar qui la sent en mar o platja té ganes de navegar, i sentida, un clar de lluna, fa ganes de festejar
Qui la canta una vegada ja no fa sinó cantar Bella Terra! Bella Terra! mai més te podré oblidar!
Bella Terra era una reina que brodava vora el mar, de sentir tant les sirenes la reina s’endormiscà, li va caure la corona i el mar se la va emportar Quan la reina es dessonilla sospira que fa penar.
Qui la sent tan sospirosa ja no fa sinó cantar: Bella Terra! Bella Terra! mai més te podré oblidar!
Fa molts anys que Bella Terra no sap fer sinó esperar; mariners no t’haureu vista? d’onades no l’heu besat? Be n’arriben cada dia d’onades i naus del mar! la corona que ella espera no acaba mai d’arribar.
Qui la veu aixi tan trista ja no fa sinó cantar: Bella Terra! Bella Terral mai més te podré oblidar!
Els vassalls de Bella Terra per poder-la aconhortar, li han fet una corona teixida de bona mà la ginesta és de muntanya les pedres del fons del mar i del camp un pom d’espigues i roselles flamejants.
I, ballant-li una sardana, ja no fan sinó cantar Bella Terra! Bella Terral mai més te podré oblidar
Lletra: VENTURA GASSOL Música: JULI ROMEU Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924 Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956
Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil. Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà. La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.
Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista. El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.
“El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva”.
1986: El trencadís de la façana del Club Bellaterra, idea original d’en Ramon Codinach, executat per Rosa Blanch 📷ARXIU BELLATERRA.CAT
El mosaic mural de l’antiga seu del Club Bellaterra, situat al carrer Luis de Ábalo, forma part de la història cultural i social de Bellaterra. Construït l’estiu de 1986 per iniciativa de l’artista Rosa Blanch i amb la participació activa de molts socis del Club Bellaterra, aquest mosaic es va convertir en un símbol de comunitat i col·laboració. Un soci del Club, Ramon Codinach, artista i dissenyador reconegut, va fer un projecte de mural que agradava molt. Tot i que la seva proposta original era pictòrica, les dificultats de conservació van portar a optar per la tècnica del mosaic amb trencadissa, una idea impulsada per Blanch.
No obstant això, després del tancament del Club Bellaterra el passat 31 de juliol, i les reformes platejades pel nou propietari de l’edifici, el mosaic ha de ser enderrocat i, després de consultar diversos experts per mirar de traslladar el mosaic original a un altre espai, els tècnics han conclòs que el material està massa deteriorat i que el trasllat resulta inviable.
Davant d’aquesta realitat, s’ha optat per una solució alternativa que mantingui viva la memòria d’aquest mosaic: la creació d’una adaptació artística. Aquesta nova obra seria realitzada pels alumnes del taller de pintura de Bellaterra, sota la direcció del professor Adolf Priante i Vidal.
El projecte consistiria en la reproducció del mosaic original mitjançant pintura plàstica per exteriors, amb una mida aproximada de quatre metres de llarg. Per garantir la seva durabilitat, primer es prepararà la superfície amb una escatada per millorar l’adherència de la pintura, seguit d’una base especial per formigó abans d’aplicar la pintura definitiva.
Encara no s’ha determinat en quina paret de l’edifici del Centre Cívic de la Plaça Maragall es col·locaria aquest mural, però el projecte està previst que comenci el curs vinent, 2025-2026. Amb aquesta iniciativa, l’EMD vol assegurar que el llegat del Club Bellaterra i el seu mosaic perdurin en la memòria col·lectiva de Bellaterra, convertint aquest nou mural en un homenatge a la història i a l’esperit de col·laboració que el va fer possible.
Sabíeu que al Poblenou ja es parlava esperanto fa més de 100 anys? El dijous 10 d’abril a les 18.30 h, us convidem a conèixer la història del Grup Esperantista Nova Sento, creat al barri l’any 1914, i que durant dècades va promoure aquesta llengua internacionalista nascuda el 1887 de la mà del doctor polonès Zamenhof.
1932.- Un grup d’esperantistes de Nova Sento davant del seu local social del carrer Llacuna, 1 📷 Fons Carme Piqué i Bofarull)
Entre els anys 1914 i 1938, el grup va tenir seu en diversos espais del barri (Cooperativa Flor de Maig, Llacuna, Badajoz, Ramon Turró…), oferint cursets gratuïts nocturns, excursions, biblioteca i correspondència internacional. La majoria dels seus membres eren veïns del Poblenou, de classe obrera o menestral, compromesos amb un projecte de fraternitat entre pobles.
Per aprofundir en aquesta història, comptarem amb el Sr. Jordi Fossas, president de l’Arxiu Històric del Poblenou, que farà un repàs de la presència de l’esperanto al barri, i amb el Sr. Alfons Tur, president de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ens parlarà de l’origen, l’evolució i la vigència actual d’aquesta llengua pensada per unir cultures.
Data: Dijous 10 d’abril Hora: 18.30 h Lloc: Torre de les Aigües del Besòs (Plaça Ramon Calsina) Una cita imprescindible per a qui vulgui conèixer una part singular i compromesa de la nostra memòria col·lectiva. Us hi esperem!
El 1914 un grup de joves del barri de Poblenou va crear el Grup Esperantista Nova Sento (Nova Sensació) amb l’objectiu de fomentar i difondre l’ús de l’esperanto com a llengua universal auxiliar i comuna a tota la humanitat. La seva primera seu estigué emplaçada al Casal Catalanista del carrer de Venero i dos anys després s’instal·laren a la Cooperativa L’Antiga Independent al número 151 del carrer Enna (avui Ramon Turró).[1] Amb l’arribada dels anys 1920’s el grup passà anomenar-se oficialment Societat Esperantista Nova Sento i a l’estiu de 1924 es mudaren a la seu de la Cooperativa La Flor de Maig del carrer Wad-Ras (avui Doctor Trueta). S’hi impartien cursets diaris i totalment gratuïts en horari nocturn i s’organitzaven nombroses excursions i sortides. També es facilitaven contactes postals a tot el món per poder mantenir-hi correspondència en esperanto. La societat va arribar a aplegar en una biblioteca un gran nombre d’obres i llibres en l’idioma universal. Editaven un butlletí mensual anomenat Monata Bulteno. Nova Sento va continuar la seva història itinerant pel Poblenou. Al setembre de 1930 es van traslladar al carrer Independència 79 on hi havia la seu del Centre Democràtic Radical i posteriorment als locals d’Esquerra Republicana del carrer Llull 201. El 17 de desembre de 1932 amb la Segona República ja proclamada, Nova Sento es va mudar als baixos del número 1 del carrer Llacuna on va poder finalment obrir el seu propi local social, que va funcionar fins que a finals de 1938 quan amb la perspectiva de l’acabament de la Guerra i l’ocupació imminent de Barcelona van dissoldre la societat
[1].- Gili, Joan. Revista Poblenou núm. 1. Desembre 1924
LLUIS TORRES| Compartim la biografia d’Agustí Segarra i Plans, filòsof i escriptor, que va participar com a autor i intèrpret en els moviments de la Nova Cançó i del teatre independent. Ha exercit la docència com a professor universitari i ha treballat en entitats de caire editorial, cultural i polític. Ha publicat obres en el camp de l?assaig, la filosofia política i la història del pensament. És autor de les novel·les Refugi entre boires (l989), La Vall dels Forcats (l992) i El bosc subterrani (1998), totes publicades a Columna.
Biografia d’Agustí Segarra i Plans
Agustí Segarra i Plans neix a Barcelona un onze de setembre, del 1945, al barri de Sant Gervasi. La seva mare —lectora empedreïda de les «Pàgines viscudes» de Folch i Torres— li dona a conèixer aquest autor i el seu pare li dona a llegir El Poema de Nadal de Sagarra. Amb aquests dos autors accedeix a tota la literatura catalana, i amb Verne, Scott, Defoe i Rice Burroughs a tota l’altra. Tot i això, als catorze anys, acabat el batxillerat, decideix deixar els estudis i es posa a treballar, això sí pactant que seguirà estudis nocturns d’enginyeria tècnica industrial a l’Escola Industrial de Barcelona. Però també abandona finalment aquests estudis per a llençar-se al món, primer de la Cançó, com a integrant del grup Xirois —amb el qual comparteix cartell amb alguns dels noms més remarcables de la Nova Cançó: Raimon, Serrat, M. del Mar Bonet, Guillem d’Efak, etc.—, amb actuacions a la ràdio i la televisió; i després del teatre independent, com a autor —Prolongacions, La Poesía es un Arma cargada de Futuro— director i intèrpret amb els grups Integral, Bambalinas, La Matraca i Cátaro, juntament amb el qual obtenen el primer premi del VIII Premio Nacional de Teatro de Sitges el 1974.
Un cop acabat el període de servei militar es dedica a viatjar per Europa durant un temps. Tot seguit acaba el batxillerat superior i comença la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Filosofia. El 1976 guanya el Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans amb el projecte d’investigació Aportació catalana a l’anarquisme internacional, realitzant estades d’investigació i recerca a l’Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam entre d’altres. Es dedica professionalment a la docència de la filosofia tant a l’ensenyament privat com en el públic accedint com a professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona on dona classes, cursa el doctorat i redacta la seva tesi doctoral, El pensament anarquista a Catalunya: les teories àcrates, els substrats filosòfics i el seu discurs des de La Federación fins a Solidaridad Obrera, que finalment per circumstàncies polítiques no arribarà a llegir, i que resta dipositada a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest treball és una obra de referència i de consulta obligada pels especialistes en la matèria. Durant aquesta etapa publica obres d’investigació en història del pensament: Federico Urales y Ricardo Mella, teóricos del anarquismo español, «Joan Montseny i l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya» —dins El pensament polític català, a cura d’Albert Balcells—, escriu articles a revistes especialitzades com ara el número 44-45 de Convivium i imparteix seminaris a l’ICESB, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, sobre història del pensament polític català.
Llibres d’Agustí Segarra i Plans publicats a Columna 📷 CEDIDES
El 1987 marca l’inici d’una nova etapa en la qual es dona a conèixer com a narrador i queda finalista del Premi Documenta d’aquell any amb Refugi entre boires, a la que seguiran La Vall dels Forcats, el Bosc subterrani, La ciutat en flames —VI Premi Joaquim Amat-Piniella 2005—, Rendició a la neu i el recull Històries del cabàs de la Mercè Cabús. Paral·lelament, el 1982 emprèn una intensa activitat en el món de les empreses d’àmbit cultural: crea amb d’altres socis la distribuïdora de llibres i música Xarxa Cultural, que concedeix el Premi Xarxa d’Assaig, i participa en els consells editorials del setmanari d’humor El Drall, dirigit per Ramon Barnils, i de l’editorial La Guingueta. Al mateix temps participa en el moviment cívic politicosocial: forma part de la comissió organitzadora del Fòrum Cívic per Catalunya (Plataforma d’Acció Democràtica, 1999) que donarà pas al Congrés per la Sobirania dels Països Catalans, celebrat a l’Ateneu Barcelonès el març del 2005 amb ponències d’arreu de l’àrea lingüística. És un dels signants del manifest «Crida al Poble Català» que el 2006 dona lloc a la refundació del Partit Republicà Català. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i forma part de la seva Junta Directiva com a tresorer (2009-2012), i el 2011 participa en la Conferència Nacional que aprovaria la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, esdevenint coordinador del districte de Gràcia (Barcelona) 2012-2016.
Actualment Agustí Segarra forma part de l’equip de treball de la plataforma «El cas dels catalans» i combina la seva activitat literària amb col·laboracions en el món del teatre i del cinema com a guionista i intèrpret.
BELLATERRA.CAT 