El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades.
El director canadenc Yannick Nézet-Séguin 📷 CEDIDA
El director canadenc Yannick Nézet-Séguin debutarà l’1 de gener del 2026 al capdavant del Concert d’Any Nou de Viena amb la intenció de «modernitzar» el recital de música clàssica més seguit del planeta gràcies a noves veus, com l’afroamericana Florence Price.
El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades. L’aposta per modernitzar el recital es pot veure en un repertori que, sense abandonar el protagonisme dels Strauss amb els seus tradicionals valsos, polques i marxes, incorpora cinc obres que s’escoltaran per primera vegada, entre les quals dues compositores: Florence Price (1887–1953) i Josephine Weinlich (1848–18).
La inclusió més cridanera al recital de la Sala Daurada és la de Price, una compositora afroamericana la música de la qual ha viscut un redescobriment internacional en l’última dècada, i el seu ‘Vals de l’arc de Sant Martí‘ hi sonarà per primera vegada. «Florence Price va ser una compositora injustament relegada i, segons les seves pròpies paraules, ho va ser pel seu gènere i per la seva raça», va explicar Nézet-Séguin a Viena sobre la inclusió de la compositora al recital, cosa que ell va demanar a la Filharmònica de Viena.
«I ara és una compositora molt important per a la història dels Estats Units, a més d’estar influïda, en certa manera, pel vals vienès. Així que la combinació de tot això amb el Concert de Cap d’Any mostrarà un pas endavant cap a una mentalitat més oberta i cap a un món de la música clàssica més obert», va afegir, sobre la seva idea de «modernitzar» l’esdeveniment musical més seguit del món.
Nézet-Séguin ha repetit en el passat que té l’ambició d’ampliar el missatge de la música clàssica construint un pont entre allò tradicional i sensibilitats més contemporànies.
Un dels grans impulsors per al redescobriment de Price han estat precisament Nézet-Séguin i l’Orquestra de Filadèlfia: les seves interpretacions i enregistraments han estat clau per donar a conèixer la compositora, un treball que a més va ser distingit amb un Grammy el 2022.
A més de Price, sonarà una altra peça d’una compositora: ‘Cançons de sirenes’, de l’austríaca Josephine Weinlich (1848-1887), fundadora i directora de la primera orquestra femenina d’Europa. El famós concert que se celebra cada 1 de gener va incorporar per primera vegada -en el 85è aniversari- l’obra d’una compositora el 2025, el Ferdinandus-Walzer de l’austríaca Constanze Geiger (1835–1890).
Alegria, esperança i un missatge de pau El director canadenc va explicar en una roda de premsa que el seu Concert de Cap d’Any vol transmetre «alegria», però també anar més enllà de l’entreteniment, cap a una forma d’«esperança compartida» gràcies a la música.
Com és tradició, el concert llançarà un missatge de pau al món, cosa que aquest any se subratlla a l’última peça del programa, ‘Palmeres de la pau‘, de Josef Strauss, just abans dels bisos més cèlebres: ‘El Danubi blau‘ i la ‘Marxa Radetzky’.
«I potser aquest sigui el missatge principal, el gran missatge, d?aquest concert: com reunir totes les cultures per intentar inspirar, a través de la música, la pau al món», va dir el director canadenc. «Perquè quan comencem a parlar, discutim i discrepem, però quan comencem a escoltar la mateixa música sentim que tenim més coses en comú que diferències», va concloure.
Sense oblidar la crítica a “un temps que sesforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va”.
Ocell de bosc d’Antoni Puigverd 📷 BELLATERRA. CAT
OCELL DE BOSC és un llibre àlbum de records, idees i pensaments, en què l’Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents. Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar.
Com a La Finestra Discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de Bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe. Diversos gèneres s’hi barregen: del narratiu a l’aforístic, de l’assaig literari a l’elegia.
També hi treuen el cap figures de l’escena política, amb qui l’autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a “un temps que s’esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va”.
“Per commemorar el 80è aniversari del naixement del gran pianista, Decca publica una col·lecció de concerts inèdits que abasten 32 anys de la seva carrera. Aquests inclouen obres de Haydn, Mozart, Beethoven, Schumann, Chopin, Mussorgsky, Bartok i altres, que Radu Lupu només va interpretar en públic.Aquesta caixa també inclou dues sonates de Schubert enregistrades a l’estudi el 1995, però el llançament de les quals havia rebutjat”
Radu Lupu i Horaci Miras a l’últim concert del gran pianista, al Palau de la Música Catalana
LLUIS TORRES|Avui, dia de Sant Esteve, les gravacions de Radu Lupu, un dels pianistes més grans de la seva generació, nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), nacionalitzat britànic i resident a Lausanne (Suïssa), va morir el 17 d’abril de 2022, als 76 anys, a casa seva de Lausana. Els darrers anys de Radu Lupu van estar marcats pels seus persistents problemes de salut, fins que l’any 2019, coincidint amb el seu últim recital al Palau de la Música Catalana, va decidir posar punt i final a la seva carrera. Va participar a les temporades de l’OBC, sota la direcció del titular Lawrence Foster. Cal recordar que per la seva malaltia d’esquena sempre substituïa la banqueta del piano per una cadira normal.
Caixa de Radu Lupu. Enregistraments inèdits 1970 – 2002 – DECCA
Robert Schumann Sonata núm. 1 op.11 en fa# menor 1r moviment: introduzione, un poco adagio – allegro vivace Festival de Ludwigsburg, 29 de setembre de 1973
Robert Schumann Carnaval de Viena op.26 Romanze Amsterdam, Concertgebouw, 29 de maig de 1983
Robert Schumann Estudis Simfònics, Op. 13, fragments. Londres, St. John’s Smith Square, 3 de setembre de 1988
Franz Schubert Sonata D.850 en re major Final, rondo allegro moderato Enregistrament d’estudi 1995
Variacions sobre un tema de Haydn, per a 2 pianos, de Johannes Brahms , Radu Lupu i Murray Perahia , document de YouTube de 1981
Modest Mussorgsky Quadres d’una exposició (fragments) Bydlo – Passeig – Ballet dels pollets a les seves closques – Samuel Goldenberg i Schmuÿle Amsterdam, Concertgebouw, 1 d’abril de 1984
Wolfgang Amadeus Mozart Rondo final del Quartet per a piano K.478 amb membres del Quartet Jerusalem (Chaim Taub, Daniel Benyamini, Uzi Wiesel) Enregistrament d’estudi 1976
Joseph Haydn Andante amb variacions en fa menor (inici) Londres, Wigmore Hall, 1988
Guanyador d’un premi Grammy
Entre 1970 i 1993, Radu Lupu va fer més de 20 enregistraments per a Decca Records. Els seus enregistraments en solitari, que van rebre una aclamació considerable, inclouen obres de Beethoven, Brahms, Grieg, Mozart, Schubert i Schumann, incloent-hi tots els concerts per a piano de Beethoven, cinc sonates per a piano i altres obres en solitari. A més, Radu Lupu també és conegut per les seves interpretacions d’obres de Bartók, Debussy, Enescu i Janáček, entre altres compositors. Radu Lupu va ser nominat a dos premis Grammy, guanyant-ne un el 1996 per un àlbum de dues sonates per a piano de Schubert. El 2016, va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. Al llarg de la seva carrera, Radu Lupu sovint es va negar a concedir entrevistes a la premsa per “por de ser malinterpretat o mal citat”. A més, Lupu normalment no permetia que els seus concerts es retransmessin per ràdio ni que li fessin fotografies.
Radu Lupu amb el bellaterrenc Francesc Pérez i Lawrence Foster, ex director d’orquestra de l’OBC
Radu Lupu es va casar dues vegades. La primera esposa, la violoncel·lista “Lisa” Elizabeth Wilson (nascuda el 1947), filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, amb qui es va casar el 1971, amb qui va tindre el fill Daniel, Lisa era filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, la segona, el 1990 amb Delia Bugarin, violinista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne
Radu Lupu estava fermament establert com un dels músics més importants de la seva generació. Nascut a Romania, va començar les classes de piano amb Lia Busuioceanu als 6 anys. Als 12 va debutar en públic amb un programa complet de música pròpia. Va continuar els seus estudis durant diversos anys amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea abans de guanyar una beca el 1961 al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Galina Eghyazarova, Heinrich Neuhaus i més tard amb Stanislav Neuhaus. Va guanyar el primer premi en tres concursos: el Van Cliburn de 1966, l’ Enescu International de 1967 i el de Leeds International de 1969.
Radu Lupu va actuar amb totes les grans orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Berlín (amb qui va debutar al Festival de Salzburg el 1978 amb Karajan), la Filharmònica de Viena (amb qui va obrir el Festival de Salzburg el 1986 amb Muti), la Royal Concertgebouw, totes les grans orquestres de Londres i totes les grans orquestres americanes. Als EUA les seves primeres aparicions significatives van ser l’any 1972 amb la Cleveland Orchestra i Barenboim a Nova York, i amb la Chicago Symphony i Giulini. Ha tocat a la majoria dels festivals de música notables i ha estat convidat habitual als festivals de Salzburg i Lucerna.
Els seus enregistraments per a Decca inclouen els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert núm. 1 de Brahms, els Concerts de Grieg i Schumann, les Sonates completes per a violí i piano de Mozart amb Szymon Goldberg, Debussy i Franck i Sonates per a piano amb Kyung Wha Chung i obres en solitari de Beethoven i Brahms. , Schumann i Schubert. El 1995 va guanyar 2 premis en la categoria “Millor disc instrumental de l’any”: un Grammy per les Sonates de Schubert en la major D664 i si bemoll major D960, i un premi Edison per Kinderszenen, Kreisleriana i Humoresque de Schumann. També ha realitzat dos discos amb Murray Perahia (CBS), dos discos de Schubert Lieder amb Barbara Hendricks (EMI), i un disc de peces a quatre mans de Schubert amb Daniel Barenboim (Teldec).
La temporada 2009/10 compta amb una residència amb la Tonhalle Zurich, que inclou una gira per Alemanya, actuacions a Zuric amb David Zinman i (més tard a la temporada) amb Franz Welser-Most, un concert de cambra amb membres de la Tonhalle Orchestra i un recital en solitari. Altres compromisos inclouen aparicions en concerts amb la London Symphony i la London Philharmonic, la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica estatal de Baviera i la Filharmònica de Munic, i l’Orquestra de París. Inolvidables els seus concerts a Barcelona, Girona, Bilbao, Madrid, Ginebra, Viena, Roma, Florència i Milà.
Els concerts als EUA inclouran actuacions amb la Chicago Symphony i dues cites al Carnegie Hall de Nova York; un recital i un concert amb la Simfònica de Cincinnati. L’any 2006 el Sr. Lupu va rebre 2 premis: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i, per segona vegada, el premi Abbiati (conferit per l’Associació de la Crítica Italiana). Abans l’havia guanyat el 1989.
“Músics com Jean Pierre Rampal, Marco Scano, Alícia de Larrocha i tants d’altres que ens deleitaren amb el seu art,adherint-se al projecte els pintors Joan Josep Tharrats, Ràfols Casamada, Gustavo Carbó, Maria Girona…..com a creadors dels cartells per a la difusió del Festival“.
Mariciò Llongueras Roch a Cadaqués amb els seus tiets 📷 CEDIDA
MARICIÓ LLONGUERAS ROCH ✍️ Jordi Roch (Barcelona, 5 d’octubre de 1931 – 15 de desembre de 2025), has tingut una vida plena, una vida entre la medicina i la música. President de Joventuts Musicals, Consell de la música internacional de la UNESCO, gestor i programador del Festival de Música de Vilabertran. Has obert moltes portes a joves músics, molts d’ells reconeguts en el temps a nivell mundial.
Aquestes facetes de la teva vida la coneixen moltes persones d’arreu. La que potser no és tan coneguda i per a mi la més important és la de tiet,el meu tiet estimat. Des de que vaig nèixer sempre has estat al meu costat,quan et necessitava, sempre aprop en els moments importants.
Imatges cedides per Marició Llongueras Roch
Un tiet generós.
Hem compartit moltes sortides i entrades d’Anys Nous junt amb la mare, la teva estimada germana, l’has enyorat molt,ara esteu junts. Set fills, set cosins/es persones fantàstiques. Amb l’Àngels em vareu anomenar padrina de la Bàrbara, ho vaig acceptar amb molta il·lusió, he procurat estar a l’alçada, tu padrí de la meva germana Cecília has posat el llistó molt alt. Aquest darrer estiu et vas despedir de Cadaqués que tan has estimat. La Cecília i jo en som testimonis. Et vas despedir de la casa del passeig, et venien records de l’any 1935, molts estius vàrem disfrutar-la. Vares fundar junt amb la família i amics d’aquell moment, l’estiu del 1970, el primer Festival de Música Internacional de Cadaqués, donant un caire cultural a la vila cadaquesenca. Músics com Jean Pierre Rampal, Marco Scano, Alícia de Larrocha i tants d’altres que ens deleitaren amb el seu art,adherint-se al projecte els pintors Joan Josep Tharrats, Ràfols Casamada, Gustavo Carbó, Maria Girona…..com a creadors dels cartells per a la difusió del Festival.
Estimat tiet em sento orfe de nou, amb els records miraré d’anà revivint el que hem viscut i compartit per tal de cobrir la teva absència, ara et mereixes descansar en Pau.
Bon viatge ❤️
Jordi RochBosch (Barcelona, 5 d’octubre de 1931 – 15 de desembre de 2025),
JORDI ROCHI BOSCH, estudià medicina, professió que compagina amb les activitats musicals. Fou president de Joventuts Musicals de Barcelona (1957-63) i de les Joventuts Musicals d’Espanya (1963-2016). Així mateix, presidí la Federació Internacional de Joventuts Musicals (1983-92), any en què fou elegit president d’honor d’aquest organisme. Prengué part molt activa en diverses iniciatives, com ara el Festival Internacional de Música de Barcelona (1963), la Fundació Pau Casals (1972), l’Associació Catalana de Compositors (1974), el Festival Internacional de Música de Cadaqués (1970), l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i el Festival Internacional de Música de l’Empordà (1980) o la Schubertíada de Vilabertran. Vinculat a la UNESCO, en presidí el Consell Internacional de la Música (1993-97) i en fou el representant espanyol (1996-2000). Fou també membre fundador del Consell de la Música del Ministeri de Cultura espanyol (1983). Rebé el títol d’oficial de les Arts i les Lletres del Govern francès i el 1987 fou nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría. L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi.
Santa Llúcia, o Luciadag és una de les festes més esperades de l’any i que comença a les festivitats nadalenques. Suècia és un país amb tradicions antigues força arrelades, i entre elles destaca les festivitats de Midsommar o Nadal, però una tradició que tant a petits com grans esperen cada any és sens dubte la festivitat de Santa Llúcia.
Santa Llúcia a una empresa de Malmö (Suècia) BELLATERRA. CAT
Cada any, durant diverses setmanes de novembre i desembre, els nens, i no tan nens, ens anem preparant i assajant per cantar en un cor, un cor molt especial ja que és per a la celebració de Santa Llúcia, on en llocs amb gran ambient nadalenc es prepara un tradicional concert que és el preludi de les festes hivernals. El dia del concert és el 13 de desembre, una data ja molt assenyalada per tenir un ambient màgic i dolç i és una gran data ja que es considera com l’inici de les festivitats nadalenques a Suècia, on encara que Santa Lucia rememora una màrtir de Sicília, avui dia se la considera com a part dels costums nadalencs suecs.
Però qui era Santa Llúcia?
La història es remunta a l’any 304 dC, Llúcia era una nena de Siracusa, Sicília que la seva mare la va oferir a un home pagà, tal com era el costum per aquell temps. Segons la llegenda la mare estava malalta i Lucía va demanar a la seva mare que resés en una tomba i per això es va curar de la seva malaltia, per la qual cosa posteriorment Lucía va demanar a la seva mare que l’alliberés del seu compromís nupcial, la mare va acceptar però no així el promès que en sentir-se enganyat i deshonrat (com es considerava en aquella època en aquestes èpoques). A partir d’aquí la història es torna no apte per als més petits de la casa… El procònsol va sotmetre la Llúcia a tortures, martiri, li van treure els ulls i finalment li van tallar el cap.
Atès que Llúcia s’havia convertit al cristianisme, l’Església la va santificar ja que va defensar les seves creences i va morir com a màrtir escollint el 13 de desembre com el seu dia, encara que segons la llegenda aquest va ser el dia que va morir.
Curiosament el 13 de desembre al calendari julià, era el solstici d’hivern i una festivitat important i atès que va ser declarat com el dia de Nadal per l’Església, això va engrandir la figura de Santa Llúcia encara més. Però no només això, sinó que a més el nom Llúcia significa “la que porta la llum” una cosa simbòlica ja que aquell dia de Nadal se solien encendre una espelma per commemorar aquell dia tan especial, desembocant aquest fet a declarar a Santa Llúcia també com la patrona dels cecs, ja que tot i que li van treure els ulls, era il·luminava a la os.
Actualment les esglésies catòliques, luteranes i ortodoxes celebren Santa Llúcia el 13 de desembre però ja no coincideix amb la festivitat de Nadal ja que amb el canvi al calendari gregorià pel qual ens regim actualment, la data del Nadal es va traslladar al 25 de desembre.
La tradició avui dia.
L’origen de l’actual celebració de Santa Llúcia a Suècia és encara font de discussió. Hi ha historiadors que afirmen que antigament, en els foscos i llargs dies hivernals escandinaus, era habitual fer servir una mena de corona amb espelmes enceses per anar d’una casa a una altra. I a la missa del gall, coincidien que els veïns caminaven en processó, amb aquestes corones, fins a l’església del poble, i per això va derivar en una professió nadalenca per commemorar l’inici del Nadal.
Hi ha altres historiadors que afirmen que es va originar a Värmland, on en aquella època era habitual dormir amb llargues camises i per tant era la roba que tothom feia servir a casa i que es va anar estenent per la resta de Suècia pel pintoresc que era.
Actualment la tradició consisteix en una processó formada per nois (anomenats “stjärngossar” nois estrella) i noies (anomenades dames d’honor) encapçalada per una nena que representa Santa Llúcia, feia un lloc on formen un cor i canten diverses cançons nadalenques.
Aquesta cerimònia és tan popular a Suècia, que cada localitat sol fer un concurs a principi del mes de novembre per triar la noia que representarà Santa Llúcia, sent una elecció molt popular i important per a les candidates que solen estar practicant les cançons fins i tot des de mesos abans del concurs.
El concert de Santa Llúcia sol ser a col·legis, esglésies, places dels pobles, hospitals, asils o llocs tradicionals on s’arriben a reunir centenars de persones i és un bon motiu per a trobades familiars i entre amics.
De fet és una festa tan important que cada any la televisió nacional sueca escull un lloc emblemàtic per emetre el concert d’aquest cor a tota Suècia, cosa que és aprofitada per les famílies per reunir-se i fer junts un Julfika (berenar especial de Nadal) mentre veuen el concert a la televisió.
Al Julfika és habitual menjar els tradicionals Lussekatter (uns pastes de farina i safrà amb dues panses, que recorden els ulls de gat, d’aquí el seu nom), també se sol servir Pepparkakor (galetes de gingebre) o Godis (el que ve a ser llaminadures) (va venir especiat calent).
Però no et creguis que aquesta festa és només a Suècia, a Finlàndia és també una festa cada any més important. A Dinamarca, curiosament es va començar a celebrar 13 de desembre de 1944, importada des de Suècia, i se segueix celebrant des de llavors. D’altra banda a Noruega ja no és una celebració tan assenyalada com fa un segle, estant més enfocada per als petits a les escoles.
Font: Svea i Pablo, Descobrint els secrets de Suècia
Segons l’agència EFE, el gravat de Francisco de Goya que pertanyia al dictador comunista Nicolae Ceausescu (1918-1989) serà subhastat el proper 16 de desembre a Bucarest.
Enregistrat ‘La Filiación-Capricho nº 57’, de Francisco Goya que va pertànyer al dictador comunista Nicolae Ceasescu. EFE/ casa de subhastes ‘A10 by Artmark
Així ho va anunciar aquest dimecres la casa de subhastes bucarestina ‘A10 by Artmark’ en un comunicat en què afirma que l’obra, titulada ‘La Filiación-Capricho nº 57’, hauria arribat a mans de Ceausescu com a obsequi del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, segons l’entitat de subhastes.
El quadre, exposat ja ara a la galeria de la casa de subhastes, «té una procedència impressionant: pertany a la sèrie ‘Los Caprichos’, creada pel famós pintor espanyol a finals del segle XVIII, i procedeix d’una cobejada col·lecció: és un regal personal rebut per Nicolae Ceausescu del rei d’Espanya, Joan Carles I de Borbó, al voltant de 1979-1980, indica la nota.
Confiscat el 1989 després de la violenta mort del matrimoni Ceausescu, executat el 25 de desembre del 1989 enmig d’una revolta que va posar fi al règim comunista, el gravat va ser lliurat el 2012 als hereus dels seus antics amos.
El preu de sortida del quadre és de 8.000 euros
Posteriorment, per ordre del Ministeri de Cultura, va passar a estar sota la protecció del Fons Nacional de Patrimoni Cultural Mòbil, cosa que implicaria que, mentre pot continuar sent una propietat privada, està subjecta a determinades condicions per poder ser treta de Romania.
Anca Bejan, portaveu de l’esmentada casa de subhastes, ha confirmat a EFE que l’actual propietari és un dels hereus el nom dels quals no pot revelar, i ha assegurat que el procés és plenament legal.
En el comunicat, Artmark informa que el preu de sortida del quadre és de 8.000 euros, cosa que qualifica de «notable» en ser molt inferior a les quantitats per les quals altres gravats comparables de Goya s’han subhastat en el passat a nivell internacional.
“La distinció l’atorga l’European Capital of Christmas i premia les celebracions nadalenques que poden inspirar altres ciutats d’Europa.La candidatura barcelonina ha convençut el jurat per la seva barreja de tradició amb creativitat, sostenibilitat i multiculturalitat“
Foto Turisme de Barcelona
La capital catalana ha estat escollida a la categoria de ciutat de 100.000 habitants. El guardó s’atorgarà el dia 13 de desembre a la localitat lituana de Vilnius, actual capital europea del Nadal.
La candidatura de Barcelona posava en valor una celebració nadalenca que combina les tradicions amb l’esperit innovador i creatiu propi de la nostra ciutat. A més, el premi reivindica les iniciatives de sostenibilitat com les fires o la recollida d’arbres i decoracions vegetals després de les festes.
Dins del programa d’activitats i esdeveniments oberts a la ciutadania que es treballarà per a la capitalitat del proper any, s’ha anunciat la voluntat d’ampliar els carrers amb llums d’autor.
Gisela Macedo|Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Nadal 2026. El reconeixement, promogut per la Unió Europea i atorgat per l’entitat ‘European Capital of Christmas’, es lliurarà el proper 13 de desembre a Vilnius (Lituània), la capital guardonada l’any passat. Ho ha anunciat l?ajuntament en un comunicat aquest dimarts. Segons ha informat l’organització europea, la candidatura barcelonina ha convençut el jurat internacional, reunit a Waterford (Irlanda), pel seu particular model nadalenc que barreja tradició amb creativitat, sostenibilitat i multiculturalitat. “És un reconeixement a la feina ben feta”, ha celebrat aquest dimarts la comissionada de Promoció Econòmica, Nadia Quevedo, qui ha afirmat el reconeixement impulsa el govern municipal a“seguir treballant” en la mateixa línia que fins ara. En aquest sentit, ha anunciat que continuaran ampliant el nombre de carrers il·luminats amb dissenys d’autor, com ja s’ha fet aquest 2025, per convertir la capital catalana en referent europeu en aquest aspecte.
Llums amb segell propi
Aquest any, la plaça de Catalunya, la Gran Via, el carrer Aragó i la Via Laietana pengen propostes artístiques noves, creades per cinc estudis guanyadors d’un concurs d’idees que va convocar l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Associació de Disseny Industrial del FAD (ADI-FAD).
Així, a la plaça de Catalunya es pot veure recreat el vol d’ocells formant cors a l’aire; a la Gran Via, mòduls LED que simulen espelmes; i, a la Via Laietana -que recupera aquest any els seus llums després de les interminables obres-, uns dissenys inspirats en el clàssic panot. Unes propostes a les quals se sumen el recent inaugurat roscó gegant del DHUB i les finestres de còmic del passeig de Sant Joan, que repeteixen aquest any.
Però les que més han cridat l’atenció aquest any són les llums ingenioses del carrer Aragó, amb panells lluminosos on es poden llegir frases que cada any sonen a moltes llars catalanes durant les festes, com ara, Ara, torrons o I demà canelons, “Cerca el caganer!” o “Qui porta el Cava?”
També aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha gastat més en il·luminació de Nadal: 3,8 milions d’euros, un 15% més que l’any passat. D’aquesta manera, aquestes festes la ciutat ha afegit 16 quilòmetres més d’enllumenat respecte a l’any passat, arribant a un total de 126 quilòmetres de carrers il·luminats. Unes xifres que podrien incrementar l’any que ve.
“Els llums d’autor són el camí cap a un model diferenciador que doni a Barcelona una identitat pròpia”, ha dit Quevedo aquest dimarts davant dels mitjans.
El que sedueix el jurat
L’organització que atorga el premi ha explicat què és el que més els agrada del Nadal barceloní: “Les figures del Tió de Nadal i Els Pastorets, les nadales llatinoamericanes, els mercats a l’estil centreeuropeu i la gastronomia mediterrània”. També parlen dels seus pessebres, fires i les ja esmentades llums d’autor. Així mateix, per al jurat europeu, els esdeveniments imprescindibles per a qualsevol visitant són la Fira de Santa Llúcia (la més antiga de la ciutat), la Cavalcada dels Reis Mags i l’esdeveniment d’encesa de llums, que aquest any s’ha celebrat amb magnificència amb un gran espectacle al passeig de Gràcia amb el gran espectacle.
L’organització del concurs també ha subratllat el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat en aquestes dates, amb decoracions amb llums LED de baix consum, fires ‘eco-friendly’ i l’habilitació de punts específics per a la recollida d’arbres de Nadal i elements orgànics, que cada any es col·loquen per tota la ciutat quan acaben les festes.
Què guanyen les ciutats premiades
La convocatòria d”European Capital of Christmas‘ estava oberta a totes les ciutats de la Unió Europea, a més d’Andorra, Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, i es dividia en tres categories segons la mida de les urbs.
Barcelona s’ha coronat com a guanyadora en la categoria de Capital Europea del Nadal 2026 (més de 100.000 habitants).
Les altres guardonades han estat Wels (Àustria) i Kirkop (Malta): la primera, proclamada Ciutat Europea del Nadal 2026 (categoria per a municipis de menys de 100.000 habitants), i la segona, reconeguda com a Villa Europea del Nadal 2 10.000 habitants). A les tres ciutats reconegudes se’ls donarà l’oportunitat de “millorar la seva imatge a nivell nacional i internacional” i rebran assessorament i ajuda per accedir a subvencions i finançament europeus; per buscar patrocinadors i negociar amb ells, i per promocionar-se com a destinacions nadalenques de referència. En aquest sentit, la comissionada barcelonina Nadia Quevedo ha valorat l’impacte positiu que tindrà això en el comerç i la restauració de la ciutat: “Per al govern municipal és una prioritat la promoció del Nadal com una data important per als eixos comercials i per a la restauració de Barcelona”, ha assenyalat.
Notícies relacionades i més
Les sis novetats més destacades dels llums de Nadal 2025 a Barcelona Barcelona opta per un espectacle de llum per prescindir del pessebre a la plaça de Sant Jaume el Nadal del 2025 La Casa Batlló presenta el seu espectacle gratuït de llums de Nadal: dates i horaris
Les guanyadores, per la seva banda, hauran de desenvolupar un programa d’activitats lligat a la capitalitat. L’Ajuntament de Barcelona ha informat que el seu programa serà el mateix que ja té en marxa: “Seguirem treballant en el pla estratègic que ja tenim i millorant any rere any la nostra aposta”, ha dit Quevedo. “Els valors que a Barcelona projectem amb el nostre Nadal, que combinen la part tradicional amb elements més innovadors, sostenibilitat i multiculturalitat, fan que sigui un model nadalenc segurament únic a Europa (…) Seguirem en aquesta mateixa línia. Aquest reconeixement ens indica que anem per bon camí”, ha conclòs.
Font: Turisme de Barcelona, El Periódico de Catalunya
Neix el Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica, impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que formarà part de la Nit de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans, el 14 de març de 2026.
COMUNICAT D’ADB
El membres de l’ADB et fem saber que el proper 12 de desembre de 2025, a les 18h30, tindrà lloc a l’espai Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el lliurament del darrer PREMI FREDERIC RODA DE TEATRE.
Després d’onze edicions el premi acaba el seu recorregut per donar pas al nou
PREMI ÀNGEL GUIMERÀ DE LITERATURA DRAMÀTICA.
Per aquest motiu, a més de lliurar el Premi, presentarem una breu història del compromís de Frederic Roda en la promoció dels dramaturgs catalans des de la direcció de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i la creació del Premi Josep M de Sagarra l’any 1963 i de la continuïtat d’aquell afany quan varem refundar l’ADB i promoure el Premi que ha dut el seu nom els darrers 11 anys.
Si et plau assistir al l’acte fes-ho saber a adb@adb.cat perquè l’aforament és limitat.
Alhora et comuniquem que el nou premi ja s’ha convocat i es lliurarà el propers més de març en marc de
LA NIT DE LES LLETRES CATALANES
En suport a la dramatúrgia catalana
Aquest nou premi manté la trajectòria i l’esperit del seu predecessor, el Premi Frederic Roda de Teatre, creat l’any 2014 per l’Associació Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, en memòria de qui va ser una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana: cofundador de l’ADB, sotsdirector de l’Institut del Teatre, actor, director, pedagog, dinamitzador i crític teatral. A partir de 2018, la Diputació de Barcelona va reformular el Premi Frederic Roda per implicar-hi també el món local i els espais escènics municipals.
Tot mantenint l’esperit original del Premi Frederic Roda, el nou Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica reafirma la voluntat dels seus organitzadors de donar suport, visibilitat i impuls a la creació teatral en llengua catalana, amb l’aspiració de consolidar i projectar aquest guardó com un referent dins l’àmbit de la dramatúrgia catalana contemporània.
La dotació econòmica del Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica 2026 és de quinze mil euros i l’edició del text de l’obra guanyadora.
“Entre problemes, negocis, taxes i impostos, entre bulls i profecies i programes i definicions, ara quan el món s’enganya amb mentides desagradables, entre coses importants que passen desapercebudes i vanitats colossals, entre tanta tragèdia i sàtira i dolor i riallades i llàgrimes, com es distingeix la meva?” FREDERIC RODA PÉREZ*
POESIES DE FREDERIC RODA PÉREZ
DECLARA l’autor, en el pròleg, que “ha procurat, abans de res, no divorciar la Poesia, de la Vida” i que no és “pescador de núvols”. Són dues afirmacions bastant significatives pel que fa al sentit de l’obra proposada, integrants d’un Món embellit pels que saben captar la bellesa on és i encertar-la, o posar-hi la de relleu amb art.
La lectura de les composicions que segueixen, aclareix suficientment la qüestió. La poesia de Frederic Roda es nodreix de realitats concretes i expressives. Hi ha en ella sentiments veritables i forts i aprofita les imatges tangibles del Món exterior:
…”Una quieta tarda d’hivern amb aspecte fragants de primavera vaig dibuixar un tosc Sol a la meva cartera, vaig posar ingenu al seu peu: “Que sigui etern!”
D’aquesta manera l’autor ha anat eternitzant instants, i, després, ha unit les instantànies espirituals un volum que ofereix sota el títol de “Cruz en el aire”.
V. P., 30 de desembre de 1944
Crònica del primer llibre de poesies en castellà Cruz en el Aire de Frederic Roda Perez al diari La Prensa, dissabte dia 30 de desembre de 1944, pàgina 2.
PRÒLEG PER A INDIFERENTS
En aquest ple apogeu de la Primavera, quan les hores són plenes de l’esglaófred triomfal de verds arbres i d’aridesa d’exàmens, escric les paraules que iniciaran la lectura del meu primer llibre.
No estic adscrit a cap escola, ni tinc més pretensió que la justa per ser considerat com a orgullós, ni em presenta ningú. Un sol lector que em comprengui m’omplirà l’ànima de satisfacció.
Podria, és clar, haver esperat que la meva obra fos més madura; però em feien pena aquests pobres poemes ansiosos, amb ganes de veure’s als teus ulls, aquests versos que no escriuré mai més, doncs renuncio solemnement al plagi de mimisme.
Els he escrit entre adolescència i joventut: són, per tant, categòrics i atrevits. És que no tinc por del Destí. Estic segur de vèncer el que em proposi: és terriblement vulgar.
Però no sóc pescador de núvols. Summe, resta i multiplic i encara dividit amb prou soltesa sempre que no hi hagi decimals. En tots els ordres de la vida menyspreu als decimals.
Penso de vegades que m’agradaria fer un viatge llarg, immens; deixaria anar les amarres de l’esperit i viuria per un temps de paisatge i color. Però no puc feri: per això he trencat les lligadures de l’exterior i viatjo per dins en un discorrer íntim.
La meva capacitat d’assimilació, sense ser excessiva, supera la meva capacitat d’admiració. No hi ha tragèdia, ni vall de llàgrimes, ni traïció que em sorprengui; però, de vegades, m’emociono per unes ximpleries!
Aquest llibre té en part la culpa de la meva manca de coneixements en certes branques del dret positiu.
He procurat, sobretot, no divorciar la Poesia de la Vida. Ser poeta és una mica més profund que tenir una facilitat tècnica; és posseir un sisè sentit per apreciar la cadència fins i tot en les coses més vulgars i senzilles. El primer que cal fer per aconseguir-ho és recolzar-se en Déu.
Potser em tracteu d’ingenu. Però no oblideu que ara, la ingenuïtat, és el “que s’emporta”; simplicitat d’estil, retorn a allò natural, a allò instintiu…
Entre problemes, negocis, taxes i impostos, entre bulls i profecies i programes i definicions, ara quan el món s’enganya amb mentides desagradables, entre coses importants que passen desapercebudes i vanitats colossals, entre tanta tragèdia i sàtira i dolor i riallades i llàgrimes, com es distingeix la meva?
És vella la història, Mahoma parlava a les torbes. L’enorme multitud sentia silenciosa les paraules del Profeta: eren milers de humans. Mahoma tenia la veu eixordadora. Es resguardava del sol abrasador sota un arbre. Els arbres no han nascut per acollir profetes sinó per niar ocells. Mahoma tronava l’aire amb la seva veu: a l’arbre hi vivia una cadernera que no estava d’acord amb el mahometanisme. Era una cadernera marró, com si s’emporta l’hàbit de San Francisco. Mahoma alçava els braços i ningú no podia resistir la seva mirada i el torrent de la seva veu. L’ocell es va enfurismar. Si fos una àguila potser hauria encegat el Profeta: però era un ocell petit, una au intel·ligent. Mahoma va cridar un d’aquells dilemes terribles, sofístics i demagògics que posen els oients en l’alternativa de lliurar-se a l’orador o travessar-se el pit. L’ocellet estava fart: inclinant el graciós cap sobre l’orador inspirat, va donar una nota en fals. I el dilema i l’orador i l’atenció de la massa es van fondre com el núvol al sol. I un nen (la saviesa) es va posar a riure.
Vull deixar-vos una mica d’aroma a l’esperit: és una humil gran ambició. Per això us dono de beure al càntir de la inexperiència, perquè estic convençut que la malícia, la teatralitat, són hidres que es devoren a si mateixes.
Estimeu els vells, però no cregueu ni mitja paraula del que us diguin. Han vist massa; estan empatxats d’experiències individuals. Però, estimeu-los mur! És molt dolç fer-ho i és la manera de merèixer que un dia ens estimin a nosaltres.
I ara, vénen a tu els meus poemes com un patell de joves poltres, com una tragella de llebrers caçadors, com un vol reposat d’aus passatgeres…….. Te’ls ofereix cordialment,
F. R.
“Encara he de parlar, o cal que mostri una flama ja ben coneguda i un amor que és més visible del que jo voldria? Però mal puc dissimular-ho, qui és capaç d’amagar un foc que la seva mateixa claredat traeix?”
P. OVIDI (Heroides)
Dedico aquest llibre a MARIA ROSA amb els ulls i el pensament posats en ella.
Frédéric Roda Pérez (Barcelona, 1924-2006) 📷 IGNASI RODA FÀBREGAS
*Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 15 de gener de 1924 — Barcelona, 1 de març de 2006), Director teatral, crític i activista cívic. Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.
Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.
En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre.
Font: Cruz en el Aire, Editorial Solidaridad Nacional, Enciclopèdia Catalana, La Prensa
“L’Escola de Tagore de Bellaterra va concedir la Flor Natural dels Jocs Florals1980 a Mariona Borràs Pueyo, pel seu treball “Palestina, un poble que no vol morir”
Portada de la publicació de l’Escola Tagore de Bellaterra, dedicada als Jocs Florals 1980
PALESTINA, UN POBLE QUE NO VOL MORIR
A la meva amiga Saada; educadora, responsable i mare dels infants i joves que no tenen família al camp de “Rachidie” al Sud del Liban.
I al meu amic Simón Yuri, Fedaí, periodista, responsable a tot nivell de la zona Sud del Líban.
ATZAR
Quan era a Tir, l’instant en què el sol anava a la posta, en aquell temps, sentia brollar, com una font, una estranya alegria que filtrava molt dintre meu, es deixatava amb tristor i nostàlgia…
La nit, impavida, esdevenia fosca, talment, com si fos una gola de llop: era la por, el dolor, i també l’ardor de reviure una hora profundament viscuda nen altres temps, en altre lloc…
Era com, de sobte, en la tranquil.la tarda, contemplar extasiada una llarga processó…
Als acords de metralla, desfilaven amics de l’ànima, companys, que mai no tornaran, es veien confusos, com dispersats per la mort. i la sang, per l’exili i la follia, amics, profunds vestits d’eternitat…
Era, talment, com si el temps s’hagués deturat…
CANT A UN FEDAÍ
He dormit a prop teu una nit fugissera i espero a la portalada tal com la nit espera….
Quan et somnio, als camps de combat, penso que així t’estimo encerclat de bales, roig de roselles, però viu, com un raig fugisser que ofega l’extermini d’un poble
Necessari és matar per continuar. vivint.
Inscriu-me. en la teva lluita, recorda’m en el teu combat. Escriure el teu nom per carrers i per places… Fedai!, Fedail! … recorda’m. Iluita pel meu fill que és fill del teu poble. Seré l’ombra del teu somni, del teu amor, de la teva lluita, de la nostra guerra. i del nostre poble.
TRAÏCIÓ
Israel, Israel, un bell somni d’infant, una quimera de gran. Qui va ensenyar-me aquest mot? Qui el va parangonar amb la llibertat?
Avui, em sona a cadència d’un màuser, de sang, de mares i fills desvalguts, de morts, de flors i de plors, de runes, de set i de fam…
DELIT
Fill, tu que jugues amb fustes i fang, fas cases. i fas coses que a tu, et semblen grans. Si sabessis com juguen. infants com tu, palestins, ells, ja són “fedaïns”. També tenen mares i molts, no tots, tenen pares, però, ,no tenen cases.
Fill, si sabés que farás quan tu siguis gran.
Fill, no deixis mai de fer allò, que a nosaltres, ens ha quedat per a fer.
VENCEREM
Encara que ens dolgui caminar damunt dels nostres màrtirs, AVANÇAREM!
Faren ben dur el braç, més potent el puny; així, els àgils projectils arribaran més lluny sense que res ens deturi. AVANÇAREM!
Caminarem, de bell nou, cap al Sud. I comptarem els que som. AVANÇAREM!
A poc a poc construirem les cases, llaurarem els camps, plantarem plataners, amb suors, i llàgrimes, pels que no hi són, que jauen ben arrapats sota terra. AVANÇAREM!
Després, farem sonar els tambors, ballarem, cantarem, fins que l’alba de bell nou ens cridi per viure. VENCEREM!
BELLATERRA.CAT 