Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra recorda’

RADIO CERDANYOLA, 7 desembre 2018

L’actuació comportarà una inversió d’ 1.600.000 euros i resoldrà una de les mancances històriques de la zona. El projecte es va presentar a l’EMD de Bellaterra en una reunió celebrada el dilluns 3 de desembre

La bellaterrenca Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra va exposar als representants del Govern municipal de Cerdanyola, tota una bateria de temes d’interès comú com és la seguretat, pilones, càmeres de trànsit, allumenat, neteja, ect., etc.,

L’actuació projectada abastarà 17 quadres d’enllumenat públic que alimenten 1.139 punts de llum de l’enllumenat públic de Bellaterra, exceptuant el Turó de Sant Pau.

Les lluminàries projectades seran del tipus led i suposaran una reducció de la potència instal·lada d’un 68%. Així mateix també se substituiran els quadres elèctrics i es modernitzarà la instal·lació muntant un sistema de telegestió de l’enllumenat.

L’import previst per a la realització d’aquestes tasques de poc més d’1,6 milions d’euros.

La Junta de Govern celebrada avui ha aprovat inicialment el projecte. S’informarà l’opinió pública publicant-lo al Butlletí Oficial de la Província perquè qui vulgui i durant 30 dies pugui presentar les al·legacions i les reclamacions que consideri.

També s’ha aprovat que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presenti el projecte a la subvenció d’actuacions susceptibles de cofinançament dins del programa FEDER de Catalunya 2014-2020, eixos 4 I 6.

Millorar i optimitzar l’enllumenat públic.

L’actuació prevista a Bellaterra forma part del programa municipal de millora de l’enllumenat públic de la ciutat, atenent les demandes de la ciutadania i aplicant criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.

Actualment es treballa en la millora i optimització de l’enllumenat públic de Canaletes. Un cop enllestit el projecte tècnic s’enllesteixen els documents que possibilitaran la contractació de la reforma.

Aquestes actuacions segueixen d’altres similars que ja s’han fet a la ciutat. Darrerament s’ha actuat al sector est del barri de Fontetes, Montflorit, Les Fontetes i a les zones de Montflorit,  Pollancres i Guiera.

Els objectius  han estat solucionar els greuges històrics dels barris, millorant l’estat obsolet de la seva instal·lació d’enllumenat públic, que provoca una il·luminació deficient en moltes zones, a més d’un excés de contaminació lumínica i un consum energètic inadequat.

Font: Cerdanyola Ràdio

Read Full Post »

Bellaterra, 30 d’octubre de 2025

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970), és l’autor de la dita casa ‘Climent Vidal Pons ’ , al número 2 de l’ Avinguda de Joan Fàbregas, Bellaterra.

Detall modernista de la façana de la casa Climent Vidal Pons de Bellaterra

Va obtenir el títol a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1914. Des de la titulació fins al 1954 va ser arquitecte municipal de Manresa. Va ser director del Col·legi Sant Ignaci i professor de dibuix de l´Escola d’Arts i Oficis de Manresa i cap de bombers de Manresa.

Del període modernista es conserva a Manresa el quiosc de l’Arpa (1917) a la plaça Fius i Palà, inspirat en el que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch, per a Anís del Mono de Badalona; la decoració de la farmàcia Esteve (1926); la reforma de la Casa Sebastià Tàpias-Lluvià (1908-10). En altres poblacions també va deixar obra seva, com ara la Torre d’en Bernat (1914), la Casa Toribio Garrosset (1914), totes dues de Sant Vicenç de Castellet.

Posteriorment la seva obra és plenament noucentista, entre la qual destaca el Teatre Kursaal de Manresa del 1927.

Obres:  A Manresa: Teatre gran Kursaal (1927); Cinema Goya; cases Sagrada Família; farmàcia Esteve (reforma, 1926); Cambril de l’Església Nostra Senyora de Montserrat (1932); quiosc de plaça Fius i Palà (1917); tribuna de l’hotel Sant Domènec (1917); casa Manuel Ribera, carrer d’Urgell: projecte habitatges “Cases Barates”, carretera del Pont de Vilomara (1926); urbanització plaça de la Reforma; pont de la Reforma sobre el riu Cardener; casa Alter, carrer Sant Fruitós; ampliació, reforma i decoració del Teatre Conservatori; pla d’eixample i reforma de Manresa (1934); edifici Pintó, plaça de la Independència; edifici habitatges carrer Casanova (porta cancel·la); Panteó de la família Dr. Planell; casa Clotet (Muralla); reformes casa Lluvià i ampliació casa Devant, passeig Pere III (1936), entre d’altres. A Sabadell, diversos mausoleus al cementiri de Sant Nicolau.

Es va construir el quiosc el 20 d’abril de 1917, per la raó social Salles i Amat i disseny de l’arquitecte manresà Josep Firmat i Serramalera. Substitueix un anterior de fusta obra d’Ignasi Oms.
Casa d’Àngel Vilà i Llonch, que va ser alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre els anys 1919 i 1921, dissenyada per l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera, sent el constructor Francesc Pons i Piñol (mestre d’obres).
Farmàcia Esteve, establiment que fa cantonada entre el carrer Born i la Plana de l’Om. A la façana del Born hiha un aparador emmarcat per fusteria, mentre que la de la Plana de l’Om hi ha una porta central amb petits aparadors a cada banda. 

– Fonts:. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Firmat_i_Serramalera

. Museu Comarcal de Manresa: http://www.museudemanresa.cat/artistesfitxa/2504

Read Full Post »

Bellaterra, 28 d’octubre de 2025

L’Escola de Tagore de Bellaterra va concedir la Flor Natural dels Jocs Florals 1980 a Mariona Borràs Pueyo, pel seu treball “Palestina, un poble que no vol morir”

Portada de la publicació de l’Escola Tagore de Bellaterra, dedicada als Jocs Florals 1980

PALESTINA, UN POBLE QUE NO VOL MORIR

A la meva amiga Saada; educadora, responsable i mare dels infants i joves que no tenen família al camp de “Rachidie” al Sud del Liban.

I al meu amic Simón Yuri, Fedaí, periodista, responsable a tot nivell de la zona Sud del Líban.

ATZAR

Quan                                                              era a Tir,                                              l’instant en què el sol                            anava a la posta,                                          en aquell temps,                                     sentia brollar,                                            com una font,                                             una estranya alegria                                 que filtrava molt dintre meu,                                                                es deixatava                                               amb tristor                                                       i nostàlgia…

La nit,                                               impavida,                                         esdevenia fosca,                                 talment,                                                      com si fos                                                     una gola de llop:                                         era la por,                                                       el dolor,                                                             i també l’ardor                                              de reviure                                                   una hora profundament                         viscuda                                                          nen altres temps,                                          en altre lloc…

Era com,                                                         de sobte,                                                         en la tranquil.la tarda,                contemplar extasiada                                una llarga processó…

Als acords de metralla,                  desfilaven                                                 amics de l’ànima,       companys,                                                   que mai no tornaran,                                   es veien confusos,                                     com dispersats                                            per la mort.                                                        i la sang,                                                       per l’exili                                                           i la follia,                               amics,                                                 profunds vestits d’eternitat…

Era,                talment,                                                      com si el temps s’hagués deturat…

CANT A UN FEDAÍ

He dormit a prop teu una nit fugissera i espero a la portalada tal com la nit espera….

Quan et somnio,                                           als camps de combat,                            penso                                                            que així t’estimo                                encerclat de bales,                                      roig de roselles,                                          però viu,                                                     com un raig fugisser                                  que ofega                                          l’extermini d’un poble

Necessari                                                        és matar                                                       per continuar.                                         vivint.

Inscriu-me.                                                      en la teva lluita,                                    recorda’m                                                       en el teu combat.                                 Escriure                                                           el teu nom                                                     per carrers i per places… Fedai!, Fedail!                                                                … recorda’m.                                                Iluita pel meu fill                                       que és fill del teu poble.                           Seré l’ombra                                                 del teu somni,                                               del teu amor,                                                  de la teva lluita,                                             de la nostra guerra.                                         i del nostre poble.

TRAÏCIÓ

Israel,                                                       Israel,                                                             un bell somni d’infant,                             una quimera de gran.                                Qui va ensenyar-me aquest mot?            Qui el va parangonar amb la llibertat?

Avui, em sona a cadència d’un màuser,   de sang,                                                          de mares i fills desvalguts,                           de morts,                                                        de flors i de plors,                                         de runes,                                                        de set i de fam…

DELIT

Fill,                                                                  tu que jugues                                              amb fustes i fang,                                        fas cases.                                                           i fas coses                                                     que a tu,                                                          et semblen grans.                                           Si sabessis                                                   com juguen.                                          infants com tu,                                  palestins,                                                      ells,                                                                    ja són “fedaïns”.                                      També                                                      tenen mares                                                     i molts, no tots,                                        tenen pares,                                               però,                                                                ,no tenen cases.

Fill,                                                                    si sabés que farás                                     quan tu siguis gran.

Fill,                                                                  no deixis                                                      mai de fer allò,                                                que a nosaltres,                                            ens ha quedat per a fer.

VENCEREM

Encara                                                          que ens dolgui                                      caminar damunt                                       dels nostres màrtirs,                                    AVANÇAREM!

Faren ben dur el braç,                              més potent el puny;                                  així,                                                                els àgils projectils                             arribaran més lluny                                sense que res ens deturi.        AVANÇAREM!

Caminarem,                                                  de bell nou,                                                  cap al Sud.                                                        I comptarem els que som.      AVANÇAREM!

A poc a poc                                   construirem les cases,                    llaurarem els camps,                     plantarem plataners,                               amb suors,                                                        i llàgrimes,                                                   pels que no hi són,                                     que jauen ben arrapats sota terra. AVANÇAREM!

Després,                                                   farem sonar els tambors,               ballarem,                                          cantarem,                                                    fins que l’alba de bell nou ens cridi per viure.                                            VENCEREM!

Font: Arxiu Bellaterra.Cat

Read Full Post »

Murs de xiprers eliminats per FGC per no pagar servei de manteniments de jardineria❓

Desaparegut mur de xiprers en forma de tren a l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Desaparegut mur de xiprers a l’andada de l’estació de Bellaterra: FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »