Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 marc 1953), és dramaturg, professor i director de teatre, cantautor i fundador amb els seus germans Frederic i Àlvar del grup de la nova cançó El Tricicle. El poeta Pere Quart els va batejar, tot dient: “Tres rodes fan un tricicle” El Tricicle (1967-1973). Ignasi és autor del llibre Bellaterra crònica de 75 anys.
EL DRET A TENIR BANDERA
Joan Salvat Papasseit va escriure: “Ja no vull allistar-me sota de cap bandera. De la divina acràcia, seré ara el glossador, de l’acràcia impossible en la vida dels homes que no senten desig d’una era millor”. Poseu anarquia enlloc d’acràcia i entendreu el crit de Papasseit en negar la imposició d’un símbol que encotilla les idees.
Les banderes són un “tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc.”. És a dir que una bandera serveix per a tot, per un estrip o un descosit.
I doncs, com és que es dóna tanta importància a les banderes? El més segur és perquè representen una fita singular, potser èpica, compartida per un grup, un poble, una nació. Aleshores, aquest drap lligat a un pal adquireix significat.
La pregunta, doncs, és: Bellaterra té aquesta fita singular assolida i mínimament èpica per merèixer tenir una bandera? No ho crec. En tot cas algunes de les entitats bellaterrenques sí que ho mereixen i de totes crec que només el club va hissar una bandera distintiva. Les altres entitats mostraven els seus escuts o logotips.
Però, vet aquí que una EMD incipient l’urgeix crear una bandera i munta una paròdia per dissenyar-la. Aleshores, i això ja ho vaig explicar en un article de fa anys, em conviden a opinar sobre que hauria de figurar en el drap que onejarà a la punta d’un pal. -Un tren!, vaig dir jo. Bellaterra existeix gràcies al tren. I no es va creure oportú, no sé perquè. I van optar per l’esquirol, un animaló que mai es va tenir en compte a Bellaterra fins que en Jordi Guiu crea la revista L’Esquirol de Bellaterra i dissenya un logotip que fa fortuna, i en José Antonio Corbera es fa portar uns esquirols de ben lluny per mirar de repoblar la serra de Galliners.
Ara tornem a marejar la perdiu (perdó, l’esquirol) amb la bandera en qüestió. I és que potser encara no ens mereixem tenir bandera i cal esperar una singularitat que motivi la gent a demanar-ne i una que si mostri la voluntat d’una identitat mínimament èpica.
Ignasi Roda
BELLATERRA.CAT 