Las últimas semanas han sido muy movidas en Bellaterra, debido a que surgieron rumores sobre un proyecto de cambio de la circulación en el Camí antic y alrededores
Sin tener información oficial, hemos intentado llamar la atención del vecindario, recogiendo opiniones, mayoritariamente negativas
En este proyecto inicial, no había “ganadores”, solo “perdedores”:
📍Los peatones, circulando en la calzada sin una protección real, al lado de coches que no suelen respetar la velocidad autorizada de 30km/h, o 20km/h en zonas sin aceras
📍Los vecinos del Camí antic, con una circulación no pacificada, y potencialmente más rápida, y todavía con un volumen alto
📍Los vecinos de la zona central de Bellaterra, con una circulación no pacificada, más rápida, y un volumen multiplicado por 10 !!
📍Los vecinos de BV1414, porque una modificación en Camí antic puede fomentar más circulación en BV1414
📍Todos los bellaterrenses, usando los nuevos recorridos con cruces peligrosas
La reunión de información de la EMD, convocada para aclarar las dudas, ha permitido a la gente de expresar sus preocupaciones y desconformidad con el proyecto
Después de la reunión, se confirmó que las dudas eran validas, con muchas personas movilizadas para suspender el proyecto, que inicialmente estaba planificado que se aprobase en el ple de 15 de Julio
“Ahir vàrem rebre informació oficial de l’EMD Informa dient que després d’escoltar al veïnat afectat, han decidit dividir l’actuació en dues fases“
Esta decisión es una buena decisión, ya que la primera fase permite mejorar la situación de los peatones sin perjudicar el futuro. Y la segunda fase, permite estudiar con calma todas las alternativas para mejorar la situación, por lo que es muy positiva también
A nivel personal, he aprendido varias cosas en las últimas semanas:
📍La gente de Bellaterra es fantástica. Hemos conseguido algo grande: en lugar de dividirnos y pelear entre calles para mandar los coches de un lado para otro, hemos conseguido hablar, escuchar, entender, y obtener un alto nivel de atención de todos los bellaterrenses.
📍El tema de movilidad es muy delicado. Bellaterra seguirá siendo, a nivel geográfico, un atajo entre C58/Sabadell y AP7/B30. No es algo, por lastima, que se pueda arreglar de un día a otro, y solo con buena voluntad. Proteger el núcleo de Bellaterra contra tráfico de tránsito y pendular es un reto complicadísimo. Por eso se requiere tiempo, estudios, comunicación, convocación, consulta…
Tenemos que seguir insistiendo para que después de este primer logro, no se pierda la motivación para mejorar Bellaterra. Potencialmente, la ZBE y la anexión a Sant Cugat también podrían modificar el panorama de movilidad, ojalá en positivo!
Pero los objetivos quedan claros:
📍Menos coches, más lentos
📍Mandar fuera del pueblo los coches atravesando Bellaterra, no repartirles o desviarlos de una calle a otra
📍Involucración activa de la población, sin hechos complidos, con consultas
Muchas gracias a todas las personas que han contribuido durante las últimas semanas. Todos juntos habéis conseguido que Bellaterra sea más bella!
Os animo a consultar la plataforma https://www.transitbellaterra.com que nos puede servir para transmitir información en el futuro así como a rellenar el formulario que encontraréis para mostrar vuestro apoyo a la petición de diálogo para encontrar soluciones que beneficien a todos
LLUIS TORRES|Compartim la carta d’opinió de Jordi Clarà Falcó, veí de Bellaterra, que fou candidat per IMPULS a les passades eleccions a president de la EMD i que també es soci de la Unió de Veïns de Bellaterra
Jordi Clarà Falcó 📷 CEDIDA
Respecte a la reunió informativa celebrada el passat dia 26 de Juny i convocada per la EMD per explicar en que s’invertirà la ajuda aprovada per la Diputació per millorar el Cami Antic, m’agradaria expressar la meva opinió i les meves reflexions sobre el tema::
📍Crec que el títol de la subvenció atorgada ja indica quina és la finalitat: Fer un pas de vianants en el Camí Antic. Per poder-ho fer cal fer el camí antic de sentit únic ja que si no hi cap. Per tant tenir sentit únic no neix per pacificar el trànsit sinó per fer viable el pas de vianants
📍Com a veí que viu a prop del Camí Antic i que hi passo molts cops a peu, està clar que és una via molt perillosa i fer un pas de vianants em sembla correcte sempre i quan quedi suficientment protegit dels vehicles
📍Penso que La EMD ha barrejat el tema de pacificació i de millorar la seguretat del camí antic en una sola actuació quan crec que son dos temes que s’han d’abordar des de perspectives diferents i solucions diferenciades
📍En alguna Junta de veïns de la EMD ja he expressat que el concepte pacificació no és l’adequat. Per pacificació entenc trànsit més lent i amb més dificultats per transitar però el que cal fer en el camí antic és reduir dràsticament el trànsit. I crec que això no s’aconsegueix amb la proposta presentada. Si no vaig entendre malament el dia de la presentació (que vaig seguir per Youtube), van dir que hi havia un 66% del trànsit en direcció Sabadell i un 33% direcció Sant Cugat. No seria més lògic posar traves a la direcció més transitada? Van dir que els experts aconsellaven fer-ho direcció Sant Cugat però no van dir motiu esgrimien els experts (També es cert que ningú ho va preguntar). En qualsevol cas també van dir que esperaven que aquest 33% baixes però tampoc molt. És a dir que el 66% direcció Sabadell no canviarà i direcció Sant Cugat molt poc. Per tant no hi haurà reducció de trànsit que és el que importa.
📍Per enfocar-ho correctament la solució ha de contemplar que el pas per Bellaterra acabi sent en temps més llarg que passar per la B30. La solució plantejada només ofereix 700 mts de recorregut i pocs segons més. Penso que els cotxes seguiran passant per Bellaterra. Només s’aconseguirà molestar a més veïns i que els cotxes que passin pel camí antic direcció Sabadell encara passin a major velocitat.
📍Totes les poblacions que han tingut problemàtiques semblants acaben fent passar el trànsit per fora de la població mitjançant una variant o una circumval·lació que els vehicles acaban utilitzant perquè és més ràpid que passar per la població. Crec que aquesta hauria de ser la solució i caldria estudiar quines possibilitats hi ha.
Segons sembla la EMD té previst aprovar l’actuació en la propera Junta de Veïns del mes de Juliol. Crec que tenint en compte que tal com es va veure en la sessió informativa hi ha certa oposició al pla per part de bastants veïns, seria bo enrederir el projecte i donar temps a recollir altres propostes i possibilitats. Parlant la gent s’entén.
Per Josep A. Martínez Llorach, veí de Bellaterra i membre de l’Associació BV-1414
Projecte de mobilitat de l’EMD de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES|Compartim una nota d’opinió que hem rebut del nostre veí en Josep A. Martínez Llorach, que com membre de l’Associacio BV-1414, analitza la proposta de Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, pel partit polític Bellaterra Endavant (BE), que va sorprendre públicament quan va afirmar davant del veïnat de Bellaterra present al Centre Cívic de la Plaça Maragall, que el seu projecte de canvi de mobilitat s’havia consensuat amb les Associacions i Entitats de Bellaterra.
A més a més, Riba va dir al veïnat que si no estaven assabentats dels canvis era perquè no eren de cap Associació i no seguien les notícies, com si fos obligació del veïnat i no de l’EMD informar amb transparència i fer-ho puntualment. Cal recordar que l’EMD no envia notes de premsa als pocs mitjans de comunicació de Bellaterra, el que ho converteix en una anormalitat totalment antidemocràtica. Només el règim dictatorial de Franco ho practicava amb els seus més propers.
Campanyes cíviques de l’Associació Bellaterra BV-1414 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
OPINIÓ DE JOSEP A. MARTÍNEZ LLORACH (Josep A. Martínez Llorach, és veí de Bellaterra i membre de l’Associació BV-1414)
Bellaterra, 28 de juny de 2024
Com sabeu, el passat dia 26 de juny es va fer una reunió informativa respecte a les obres/modificacions que es faran al Camí Antic. Aquestes obres, conseqüentment afectaran el trànsit per zones fins ara tranquil·les.Durant la reunió, el president de l’EMD va dir diverses vegades que aquest projecte havia estat consensuat amb les associacions de Bellaterra. No és el cas, perquè com a membre de l’Associació BV-1414, puc afirmar que a l’esmentada associació no se li va demanar cap opinió ni consens.
Voldria recordar, que qualsevol mesura o projecte referent al trànsit, ha de ser consensuada i aprovada per tot el veïnatge que pugui ser afectat.
Hem de ser conscients que qualsevol modificació que es faci en un lloc concret afectarà la resta de la població.
La gimcana que suposarà el fet de transitar ( sentit Sant Cugat) per Josep Sentis, Abad Oliva i Terranova, farà que un considerable nombre de vehicles incrementin el trànsit a la ja malmesa BV-1414.
Carretera, que des de fa molt de temps, està pendent d’actuacions destinades a reduir la seva perillositat.
Si se’m permet, voldria recordar que l’EMD, és un Ens que ens ha de representar a tots.
LLUIS TORRES| Per ser un problema de plena actualitat, compartim aquesta opinió de la bellaterrenca Francisca Bajona, publicat al número 41 de L’Esquirol de Bellaterra, maig de 1992. Que tracta sobre el tràfic del carrer de Les Acàcies (actual carrer de Can Miró).
Informe tècnic EMD 2020, accés Can Miró a la UAB 📷 EMD BELLATERRA
OPINIÓ “De carrer a carretera” per Francisca Bajona 🐿️ Esquirol de Bellaterra, maig 1992
Varem venir a viure a Bellaterra cap els anys 67-68, al Passeig de les Acàcies, ara anomenat Carrer de les Acàcies, i assenyalat amb un rètol de “Campus 4”. Llavors era un carrer bonic, amb arbres a les voreres i molt tranquil. Tot va canviar quan van fer el pont sobre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat. convertint el nostre carrer en pas directe cap a la Universitat Autònoma de Barcelona. Això vol dir quantitat de cotxes, furgonetes, camions, motos i autobusos, aquest circulen fins i tot dissabtes i diumenges, ja que les biblioteques de l’UAB estan obertes pels estudiants. A vegades es fa difícil poder pujar al cotxe davant de casa. Amb motiu d’aquest transit continu es van col.locar unes plaques limitant la velocitat a 40 per hora, i una altra que prohibeix la circulació en direcció de pujada, però tothom va com vol i quasi ningú les respecta. Els camions carregats van destrossar l’asfalt i les pobres acacies es van quedar sense branques. Gràcies a les queixes constant d’un veí del carrer es van tapar els forats més grans, però la resta roman igual.
Gràcies als recursos presentats per Unió de Veïns a l’Ajuntament van venir amb una serra mecànica a tallar algunes de les acàcies que semblaven mortes, però van deixar una soca de més de trenta centímetres a on ensopeguem o s’enganxen les portes dels cotxes. Tenim soques i arbres morts, les rajoles de les voreres es desenganxen, amb perill d’entrebancarse i l’asfalt està ple de forats i de pedres.
Si el Senyor Guiu es queixava a l’anterior número de l’Esquirol, ja pot veure que nosaltres, els veïns del carrer de les Acàcies, també voldríem viure com la resta de bellaterrencs. Tots hem d’agrair els esforços que Unió de Veïns fa per aconseguir una Bellaterra millor, per això els bellaterrenes hem de col.laborar donant les nostres opinions.
Jo no sé si l’Alcalde llegirà aquesta queixa, amb tota la raó del que he exposat. I pregunto: A on van els diners que hem pagat d’impostos, si en vint-i- cinc anys no s’ha fet res o quasi res al nostre carrer?
Font: L’Esquirol de Bellaterra, número 41, maig de 1992
Bellaterra.Cat ha demanat l’opinió sobre la problemàtica de Can Jeroni Martí a Jordi Macarulla (president del partit polític Bellaterra Endavant) i a Josep Maria Riba (president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra), però no han volgut aportar la seva.
Compartim amb el veïnat de Bellaterra les opinions rebudes i altres publicacions històriques per un millor coneixement de la situació de la zona de la Masia Can Jeroni Martí, una construcció de l’any 1927.
Can Jeroni Martí de Bellaterra |CEDIDA
📍11 desembre 2007, CCMA/3Cat :
La formació política, Gent Per Bellaterra, ha anunciat que presentarà al·legacions contra al pla urbanístic de Can Jeroni Martí, aprovat a l’últim ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El portaveu de la formació, Ramon Andreu, explica que ‘el 96% dels veïns que van respondre a una enquesta feta en període electoral, s’oposen a la construcció de pisos en el municipi’. Aquest pla urbanístic suposaria la construcció d’una vuitantena de pisos a uns terrenys prop de la masia de Can Jeroni. Segons Andreu ‘aquest tipus de construcció no s’adequa a les construccions de la resta del municipi’ i proposen construir-hi dotze cases unifamiliars.
11 novembre 2010, opinió de Fèlix Riba, exregidor de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, a Bellaterra.Cat :
📍Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 13 anys, es va resoldre amb un canvi de Planejament, qu donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasimible per l’Ajuntament, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.
19 juliol 1921, Ramon Viladomat, Diputació de Barcelona :
📍La Diputació de Barcelona entrega l’estudi que analitza l’increment de la densitat d’habitatge i equipament públic a Bellaterra. El document analitza la idoneïtat i les repercussions d’augmentar la densitat d’habitatges i orienta sobre les estratègies per incrementar el sòl destinat a equipaments públics. L’estudi analitza l’estratègia d’un augment de densitat generalitzat en tot l’àmbit, concloent que aquest augment tindria greus repercussions ambientals i funcionals. L’estudi proposa, doncs, un augment de densitat en àmbits concrets, ben comunicats amb el transport públic, poc consolidats o amb disconformitats i amb possibilitats de transformació. Les càrregues urbanístiques de cessió d’aprofitament i de sistemes generades per aquest augment de densitat es proposa destinar-les a la promoció d’equipament públic. Amb l’estudi lliurat l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola podràn argumentar decisions i redactar la figura de planejament adient per tal d’augmentar la densitat d’habitatges en l’àmbit que considerin més oportú.
11 agost 2023, Opinió d’Ignasi Roda a Bellaterra.Cat :
📍Pel que fa a l’expropiació forçada que l’ajuntament va executar de la resta de terres i la casa, val a dir que el consistori mai no va voler pagar el preu estipulat perquè aleshores el preu d’expropiació s’havia equiparat al preu del sol privat. La cosa va anar a judici i l’ajuntament va perdre plet i recursos subsegüents i, es clar, el deute va anar creixent. D’aquí aquella mena de pacte soterrat contrari al pla urbanístic que regia (i regeix) a Bellaterra. Un acord que es van treure de la mànega sense consultar el veïnat, si més no pel greuja comparat de molts propietaris que seguien estant forçats a construir en terrenys de 1000/1500/2000 metres segons la zona. No cal dir que a Bellaterra hi ha hagut picaresca i algunes cases estan subdividides per fer més suportables els costos. També hi va haver alguna cosa tèrbola amb uns pisos construïts al barri de Can Domènec i que encara segueixen funcionant com a tals. Ara assistim a noves requalificacions de dubtosa legalitat o, si més no, que no es fan públiques. L’EMD hauria de donar a conèixer tot aquest “desgavell”. La sostenibilitat econòmica de Bellaterra ha de passar tard o d’hora per un nou pla urbanístic més en consonància amb la realitat que vivim. Bellaterra va deixar de ser fa molts i molts anys una “zona residencial” i va a passar a ser una urbanització més, com tantes que hi ha, deixada a la ma de Déu pel seu ajuntament.
17 novembre 2023, Andrés Rueda a la xarxa veïnal Temes de Bellaterra
📍Si no es recondueix el cop de pilota de Can Jeroni Martí i hi ha un pla digne de l’entorn dels pisos i masia amb benefici a la comunitat continuarem tenint femers, merda, negocis tèrbols i hostals il·legals en tota aquesta zona. Aquí s’ha de moure amb diligència i eficàcia i més aviat que tard la nostra EMD… de fet ja ho haurien d’haver fet i tenir-nos informats. Als veïns potser ens toca sortir de la zona confortable i començar amb les pancartes i els talls de trànsit a les 8 del matí i que la cua col·lapsi l’autopista… que comencin a tenir clar que quan comencem serem serem, però tenaços….i que les utilitzarem amb contundència que ens dóna la legalitat de comunicar-ho. Les nostres armes són poques però potents. No ens podem callar, no ens hem de callar.. Aquesta densitat d’edificació la gaudirem o patirem nosaltres. Si l’operació urbanística només hi és per a benefici de l’Ajuntament és una nova puntada de peu i menyspreu a Bellaterra. Només servim per tapar els forats. L’evidència no necessita gaire argumentari. La bona relació s’ha de fer des del mínim respecte i no des del menyspreu. L’agressió a Bellaterra, entre unes coses i les altres, comença a ser un maltractament tan evident que no fer res frega elbmasoquisme. Doneu-li una pensada veïns…
18 novembre 2023, Guillem Nadal, portaveu de GXB a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra :
📍La zona de Can Jeroni Martí té un cúmul de situacions pendents de resoldre. Uns ocupes a la masia, lloguer d’horts i parcel·les per cases prefabricades, un aparcament enorme de caravanes i autocars en zona forestal, abocaments de runes i restes de jardineria. Tot plegat pendent de desnonar, ordenar i poder convertir-ho en una zona verda i d’equipaments molt necessària i reclamada pels Bellaterrencs que no disposen d’instal·lacions municipals. A més a més ara s’estan construïnt les parcel·les requalificades per l’Ajuntament de Cerdanyola al 2008, abans de la creació de l’EMD amb pisos i cases adossades. Als que erròniament van pensar que posar un pisos podría permetre que els fills o les parelles de gent gran es podrien quedar a Bellaterra, la realitat dels preus ja els ha despertat. Només ha permès la massificació de la zona i l’especulació urbanística. Els hi passarà el mateix als que volen permetre construïr dues cases per parcel·la, la mal anomenada “dividir les cases” perquè els fills es quedin. Permetre l’especulació urbanística, massificar Bellaterra com la resta de l’àrea metropolitana i perdre la Bellaterra singular que avui tenim i hem de conservar entre tots.
19 novembre 2023, Elisenda Clascà, candidata alcaldia de Cerdanyola per IMPULS “Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària” :
📍En relació a la situació actual de la zona de la Masia de Jeroni Marti, el que esta clar és que es tracta d’un cas judicialment tancat. Ara per ara caldria estar ben atent, per poder minimitzar l’inevitable impacte sobre el trànsit, de la millor manera possible, i conseguir que la Masia passi a ser patrimoni de la l’EMD, però amb condicions.
DRET I ÈTICA D’UN SOU per Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)
Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)
Tothom té dret a cobrar per una feina. Aquest axioma, i en una societat com la nostra, no l’hem de qüestionar perquè és par inherent al sistema. Tanmateix un dret no implica una obligatorietat i la persona té la opció de cobrar o no segons li abelleixi. En el cas de la renuncia a percebre diners per una feina, el motiu pot ser diferent segons els cassos: un favor, l’altruisme, la no necessitat, i fins i tot una manera de figurar, que de tot n’hi ha. A Bellaterra, i majoritariament, els que han esmerçat feina per la comunitat ho han fet sempre de manera altruista . Vull possar l’exemple de les diferents juntes que han regit els destins de, la Unió de Propietaris, primer, i després la Unió de Veïns. En destaco aquesta perquè és la més antiga, però podria citar totes les Associacions que conviuen a casa nostra. També vull fer menció de la magnífica feina dels monitors del GEB que, a més d’altruistes és vocacional, tot un altre estadis més transcendent. En algunes ocasions -i crec amb bon criteri- la Unió de Veïns va tenir l’encert de contractar gestors professionals que és feien càrrec de les feixugues gestions amb l’Ajuntament. Això alliberava de burocràcia la junta, cosa que els permetia fer una acció més social i veinal. Cal dir però, que la renúncia a cobrar uns diners per la feina feta no eximeix de ser rigorós alhora de fer la dita feina. És més; mai s’ha de justificar una mala gestió pel fet de no cobrar-la. La responsabilitat moral d’un voluntariat és tant o més compromesa que la no voluntària.
Tot aquest preàmbul ve a conte per la polèmica suscitada pels sous que, ara regeixen l’EMD Bellaterra, s’ha otorgat, un sou al qual hi tenen tot el dret, ja que fan una feina i cal cobrar-la. No val a dir que, fins ara, ningú havia cobrat per treballar per la comunitat ja que, el no fer-ho era una opció personal que res té a veure amb les circunstancies actuals. Tenim una EMD, un òrgan legislatiu el qual contempla el règim de renumeració dels seus càrrecs. La Polèmica però, sorgeix alhora de quantificar aquest sous, i aquí és quan entrem en el terreny ètic o moral. Les empreses privades estableixen (o haurien d’establir) els seus sous en funció dels seus beneficis. Les empreses Públiques en funció dels seus recursos. En el cas de les primeres, tots sabem fins a quin punt es pot arribar a distorsionar els criteris en la aplicació de sous. La privacitat es pot permetre el luxe de ser inmoral. No pas l’empresa pública i, en aquest cas, una EMD. Els recursos de que disposa un ens públic no sempre (per no dir quasi mai) es corresponen a les necesitats. L’actual endeutament dels municipis n’és un exemple prou evident.
L’EMD de Bellaterra neix en un moment de crisi, quan a tothom se li demana estrèyer el cinturò. També neix amb un pressupost molt minso amb el que tan sols es podrà fer front a les despeses que generin les seves, també, minces competències. A aixó cal afegir que, tan la Presidència com les vocalies s’han triat a menys d’un any vista de les properes eleccions municipals i que per tant tenen la precarietat que els hi otorga la curta durada del seu mandat. Totes aquestes circumstàncies em fa pensar si la decisió de Gent per Bellaterra de fixar-se uns sous que, quantitativament, representen vora un terç del pressupost de l’EMD, pot ser o no, èticament desarcertada. Repeteixo que estan en tot el dret de cobrar per la seva feina, però Dret i Ètica, sovint van per camins diferents. Cal reflexionar sobre tot això, tant la societat civil com els que ara exerceixen de polítics. A aquest darrers també dir-los que procurin fer-nos partícips de totes les decisions que ara prenguin ja que poden condicionar la gestió dels qui, el proper any, seran escollits per regir l’EMD. Potser seran els mateixos però, si no ho són, tot allò que ara facin, en aquest breu temps de govern, pot hipotecar el futur de la recent estrenada EMD de Bellaterra i això sí fora començar amb mal peu.
Bellaterra, 15 d’octubre de 2010
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català i Cronista de Bellaterra, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra
GUERRA
Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.
La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)
El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.
“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.
Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.
Ignasi Roda Fàbregas Bellaterra, 13 d’octubre de 2023
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Sorprèn la decisió política de l’actual Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, i vulgui anomenar 1 d’octubre la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall i no pas eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra.
Cronica d’Ignasi Roda Fàbregas
Recollida de signatures per anomenar Frédéric Roda la sala gran del Centre Cívic de Bellaterra
Benvolgut i benvolguda
L’actual EMD té la intenció de posar nom a la sala d’actes del Centre Cívic i anomenar-la 1 d’octubre.
Prou saps del meu compromís amb la causa independentista, per tant aquesta carta no té sospita de refusar la idea per raons ideològiques.
Crec, però que el nom d’una sala o d’un teatre no ha d’estar vinculat a un fet polític sinó a un fet cultural i, en aquest cas, un fet teatral.
Al president de l’anterior EMD li vaig suggerir que, per a mi, i des del punt de vista de cronista de Bellaterra, el nom més adient seria el de Frederic Roda, l’home que va portar a Bellaterra el teatre d’una manera inusualment intensa, comparat a altres urbanitzacions de Catalunya.
Us exposo algunes dades significatives:
Accions teatrals promogudes per Frederic Roda
Cicles de teatre a l’hostal i al Club Bellaterra (dècada dels 40/50)
Impulsor dels Jocs Florals de Bellaterra
Impulsor dels autosacramentals a les escales de l’església, dirigent 5 muntatges. (50/60)
Impulsor del Ier, festival internacional de dansa de Bellaterra (1976)
Fundador del la Companyia Inestable de Bellaterra (1983), havent dirigit més d’una quinzena d’obres.
A això cal afegir la seva activitat de dinamitzador, promovent actes culturals de tota mena: nomenclator de carrers, homenatges a veïns il.lustres, ideant actes de fraternitat veïnal, etc. Una llarga llista d’activitats i iniciatives que crec el fan mereixedor d’un reconeixement.
Potser diràs que em mou el sentiment de fill quan et faig arribar aquesta carta. Potser sí, però, per sobre d’això hi ha la meva convicció que els pobles han de valorar allò que els seus conciutadans han fet per la cohesió veïnal i en favor de la cultura i donar visibilitat a quedat amb accions com posar nom als indrets i espais que compartim (carrers, places, locals, etc ).
Per aquesta raó m’agradaria promoure, junt amb tu, una recollida de firmes per demanar a l’EMD que dediqui el nom de la sala d’actes al meu pare, Frederic Roda.
Si vols recolzar la idea m’ho dius i et faré arribar la carta de recollida de signatures amb la relació dels qui la promocionem, perquè li donis el vist i plau i endaguem aixi la campanya.
Gràcies per llegir-me.
Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra) 15/10/23
Publicacions de Cerdanyola i altres mitjans parlen del “President de Bellaterra“, quan el correcte i legal és fer-ho com President de l’EMD de Bellaterra.
Ignasi Roda Fabregas (Cronista de Bellaterra), ho deixa força clar en el seu recent llibre Nova Crònica de Bellaterra Recull d’articles, cartes i altres documents, 2000-2023
L’Ajuntament de Cerdanyola també va titular Josep Maria Riba, President de Bellaterra, quan el càrrec oficial és President de l’EMD de Bellaterra|CEDIDA
“QUÈ DIU LA PREMSA OFICIAL” Ignasi Roda Fàbregas, (setembre 2017)
CARTA DEL SENYOR RAMON ANDREU
És bo que un càrrec electe agraeixi la contribució de tots aquells que formen la junta de l’EMD, encara que sigui utilitzant un llenguatge tòpic i una certa grandiloqüència.
Potser el temps li ha fet entendre que, en una comunitat com la nostra, el que cal és anar plegats i no actuar amb els tics totalitaris que solen mostrar els que assoleixen majories absolutes.
En les majories absolutes es demostra la intel·ligència dels mandataris que han d’interpretar la confiança dels electors com un mandat per a assolir cohesions i actuar de manera generosa.
En la seva carta, però, hi una cosa que grinyola i és que el senyor Ramon Andreu s’autoproclama President de Bellaterra, i no!, ell no és el President de Bellaterra sinó el President de l’EMD de Bellaterra. Fixi’s, senyor Andreu, que ni tan sols el senyor Puigdemont es presenta com a President de Catalunya sinó com a President de la Generalitat de Catalunya, i fins i tot el senyor Rajoy ho fa com a President del Govern Espanyol. Coses del protocol, ja se sap! Quan Bellaterra sigui una república, com preconitzava Valentí Castanys en la seva auca (República! Monarquia! / Bellaterra cada dia) aleshores triarem President.
Font: Llibre Nova Crònica de Bellaterra Recull d’articles, cartes i altres documents Ignasi Roda Fàbregas, 2000-2023
Veig que Gent per Bellaterra, partit que torna a presentar per quarta vegada i amb el mateix candidat, fa bandera de què Bellaterra és Sant Cugat!!
Àlvar Roda Fàbregas, bellaterrenc president de l”Ateneu de Sant Cugat del Valles
Això em recorda un director de màrqueting de partits polítics que deia “si vols guanyar unes eleccions fes demagògia”. ¿Entenc doncs que si Gent per Bellaterra guanya, automàticament Cerdanyola acceptarà i haurà d’anul·lar l’EMD, ens quedarem en els llims i haurem de demanar a Sant Cugat que ens accepti per crear una nova EMD? Per molt que hi dono voltes no entenc aquesta nova juguesca, i ho dic amb coneixement del tema, perquè ni la Generalitat ni el Parlament ni els mateixos Ajuntaments voldran aquest despropòsit, encara més, em sabria molt de greu que Cerdanyola i Sant Cugat s’enfrontessin per culpa de Bellaterra. Sé que es va fer un referèndum i va sortir que la població de Bellaterra volia anar a Sant Cugat, però entenc que no es va explicar prou bé les conseqüències que això representaria, és més, es va fer una campanya totalment encaminada a què sortís el si i ni tan sols es va plantejar una assenyada taula per parlar-ne i veure els pros i contres. En el seu dia vaig dir que aquell referèndum era el fracàs de la política. Està clar que a cada comicis s’han inventat algun tema que després no han complert. Un any la Independència de Bellaterra, un altre any l’espai sanitari, ara Bellaterra és Sant Cugat i altres promeses, com les pilones, les càmeres, etc… que va fent bulli l’olla. En el seu dia em vaig acomiadar amb un “Apa a deu Andreu” i no per un tema de malícia personal, sinó per un tema d’ineficiència política. Entenc que han intentat fer un esforç que se suposava podria afavorir la Gent DE Bellaterra, però no sé veure per enlloc aquestes millores desprès d’haver governat i amb majoria absoluta durant tretze anys!. Encara més, ha provocat enfrontaments estèrils amb l’Ajuntament de Cerdanyola i amb molta d’altra gent que creiem que l’EMD faria alguna cosa per millorar Bellaterra en conjunt. Sap greu dir-ho, però sento com si Gent per Bellaterra ens hagués tractat com idiotes. De tota manera la política té aquestes coses: que moltes vegades no ens mereixem els polítics que ens governen. Està clar que necessitem un canvi i gent nova, que no perdi el temps amb ximpleries i que sigui mínimament eficaç, imaginatiu i arribi a pactes que és en definitiva el que requereix la política. No voldria caure en el parany del que deia el director de màrqueting, què per guanyar “busqui compari i si trobeu alguna demagògia millor compri” Aquest diumenge, que tinguem sort!!
Àlvar Roda va formar part als anys 60 i 70 del grup Tricicle, juntament amb Frederic Roda i Ignasi Roda. El grup, que va pertànyer al moviment de la Nova cançó, tenia estil amb una forta càrrega d’ironia que es reflectia en les lletres de les seves cançons, moltes d’elles escrites expressament per a ells per poetes catalans: Pere Quart i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.
BELLATERRA.CAT 