Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Opina’

Bellaterra, 4 de setembre de 2024

LLUÍS TORRES|Compartim la crònica del nostre veí Joan R. de Clascà sobre els túnels entre Barcelona i el Vallès, apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80.

Vista del Parc de Collserola des de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

ELS TÚNELS INEVITABLES

Pensant en un complement per afegir al mot objecte d’aquest escrit, inevitables ha sorgit amb força pensant en Bellaterra com a la condició primordial del contexte. La posició relativa d’ambdues paraules tampoc ha tingut gaire dubte inevitables túnels hagués pogut obrir, entre altres interpretacions, la de expectativa de evitabilitat, és a dir que els túnels de Collserola són discutibles o poden no veure’s mal realitzats. La meva convicció -que raonare- de que tard o d’hora els túnels es construiran m’ha portat finalment a la capselera que porta l’escrit i que enceta la seva temática. El desenvolupament metropolità de Barcelona, està geográficament delimitat i té molt poques expectatives de variació. Els relleus de les serralades que envolten la ciutat fixen les possibilitats d’expansió i la realitat recent ens confirma com Barcelona i l’àmbit metropolità ha anat creixent per les planes de l’entorn i pujant per les dels rius Besòs, Ripoll i Llobregat. El resultat observable és, pel que fa a l’entorn de Bellaterra, que el fet metropolità empalma a Cerdanyola-Ripollet amb l’expansió Sud del nucli Sabadell-Terrassa, i l’eix Sant Cugat-Rubí-Terrassa es consolida ràpidament. La reserva urbanitzable de qualitat, pràcticament única, de l’àrea metropolitana de Barcelona queda insertada dins d’aquestes realitats urbanistiques i limitada al Nord pel bosc de Sant Quirze i al Sud per la serralada de Collserola (Tibidabo), el Pla General Metropolità l’anomena Centre Direccional Sant Cugat-Cerdanyola, i constitueix, com sabem els veïns de Bellaterra, una de les zones més privilegiadament comunicades de Catalunya. Aquests fets urbanístics que es dinamitzen amb recents actuacions polítiques com es la de potenciació del Parc Tecnològic de Catalunya (Silicon Vallès) a l’entorn de la Universitat de Bellaterra, fan irreversible l’urbanització d’aquest sector cap a la residència i els serveis terciaris, ambdós amb forta generació de mobilitat i en definitiva amb necessitat de comunicació intensa i variada amb el nucli metropolità. Aquesta comunicació, atesa la saturació de les entrades actuals a Barcelona (Meridiana|Diagonal), precisa produir-se pel camí més directe: Collserola, i això, atesa la condició muntanyenca del Parc, comporta definitivament l’aplicació de la solució tecnológica natural per travessar muntanyes, els túnels. Fins aqui, el tema dels túnels del Tibidabo té poca polémica, aquesta comença quan s’esbrinen les possibilitats tipológiques per contruir-los i explotar- los. Autopistes si o no, peatge o vies Iliures, un o tres túnels són els ingredients dialéctics de la polémica que recentment han mantingut les institucions i que els ciutadans hem pogut seguir, sense entendre massa, pels mitjans de comunicació.

Des de la meva perspectiva de veí de Bellaterra, i partint de la inevitabilitat ja raonada, resulta evident quina fóra la filosofia a emprar en el desenvolupament de aquestes infrastructures, i hauria de ser-ho per qualsevol anàlisi des de una perspectiva de l’interès col·lectiu: els túnels són trossos de vies de comunicació inter-metropolitana que conecten ciutat amb ciutat, així el túnel de Vallvidrera conecta la Via Augusta amb l’avinguda central entre Sant Cugat i Valldoreix, el del Tibidabo Balmes o República Argentina amb el nucli del futur Centre Diagonal i el tú- nel d’Horta amb Cerdanyola i Sabadell, perquè doncs volguer-ne fer autopistes d’aquests carrers. El fet que travessin el Parc de Collserola, que al ser serralada obliga als túnels, tampoc justifica la segregació de vies, els grans parcs de les capitals del món tenen tots ells avingudes que comuniquen les zones urbanitzades que els envolten però aquestes vies no son autopistes. Del peatge, als Bellaterrencs no cal parlar-ne, l’espectacle insolit de la B-30 que contemplen a diari en parla sol.

Queda, com sempre, el tema en mans de les institucions, esperem aquesta vegada una major sensibilitat que d’altres en la seva resolució.

JOAN R. DE CLASCA

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de setembre de 2024

Ignasi Roda Fàbregas i el seu llibre Bellaterra 1930-2005, Crònica de 75 anys

ELS CARRERS DE BELLATERRA

Els carrers d’un poble han de ser simpàtics. Que vol dir simpàtics?
De les moltes accepcions del mot (fins a 8) em quedo amb aquesta:

“Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia
per una persona. Sentir simpatia per algú”.

Es clar que aquí parlo de carrers i no de persones, és a dir d’un territori d’ús comú per part de vehicles (en el més ampli sentit de la paraula) i vianants. Però no només les persones generen simpatia sinó tot allò que ens proporciona gaudi, ens és atractiva i ens aporta un:

“…sentiment o estat afectiu, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva”.

Perquè un carrer susciti aquest sentiment de simpatia cal que sigui
agradable de transitar, també que sigui bonic, net i endreçat. Vet aquí algunes de les condicions necessàries perquè un carrer rebi aquest distintiu.

Us convido a fer una ullada mental als nostres carrers. Dediqueu-hi una
estona. Busqueu a quin carrer de Bellaterra atorgaríeu aquest títol. Jo m’he passat una bona estona pensant i fins i tot, i davant la dificultat de trobar-ne un, he agafat el cotxe per fer una volteta, a veure si en trobava un, i m’he calçat per caminar per aquells (pocs) carrers i camins pensats únicament per fer-los ha peu, i he comprovat que en són molt pocs, tant i més quan penso que la nostra Bellaterra va néixer amb l’esperit d’una Ciutat jardí on cases i carrers havien de conviure en consonància.

Aquesta consonància, però crec que no va arribar a existir mai i això de “Ciutat
jardí” era un eslògan, un reclam públicitari per atreure clients de les grans urbs, amb una promesa ben expressada per Valentí Castanys en la seva auca:

“-Bellaterra!, el pare exclama
davant d’un bell panorama”

“Davant d’ells se’ls ofereix
aquella ciutat que neix”.

Val a dir també que l’auca anunciava:

“Uns carrers de gran volada
de dotze metres d’amplada”.

Segurament els promotors sumaven carrer i voreres. Tot el que fos necessari per vendre i arribar a dir:

“I hi veuen satisfets
que aquí l’aigua va a raig fet”

Ni fet ni desfet, que l’aigua a Bellaterra va ser un dels gran problemes durant molt de temps.

Tornant al carrers, han estat aquests els grans oblidats de la urbanització, perquè són més de 36 quilòmetres que cal cuidar, asfaltar, entapissat, plentar, podar, etc., etc. A això cal afegir la manca d’escrúpols d’urbanitzadors posteriors (Terranova, Can Llobet, etc.) que només miraven d’enriquir-se venent parcel.les sense pensar en els serveis comuns (vorres, enllumenat, etc.). Afegim al còctel la desídia de l’Ajuntament durant molts anys (80 i escaig) i l’herència que va deixar a l’EMD que, en ser aprovada, va ser enverinada i que sumada als 12 anys de govern absolutista amb actuacions sospitoses com, per exemple, carregar-se un munt d’acacies o ignorar l’arbrat dels carrers, etc., han donat com a resultat el que ara tenim.

Costa, i molt trobar carrers simpàtics a Bellaterra, carrers que convidin a passejar i creïn un teixit urbà que estigui en consonància amb el “luxe” de les torres que configuren la ciutat jardí, barri, poble, o com vulgueu dir-li.

Des d’aquest mitjà s’ha fet una crida per a reflexionar, i fins i tot es fa un esbós de manifest. La veritat és que jo ja no crec en els manifestos a Bellaterra. Els manifestos neixen quan hi ha una consciència col.lectiva sobre un problema, cosa que aquí no passa.

Un Ajuntament, una EMD no forja aquesta consciència, en tot cas és la consciència popular que genera les estructures polítiques que puguin regir la voluntat popular. Però tampoc convé que radicalitzem el focus sobre aquestes estructures quan reclamem el que sigui, com, en aquest cas, els carrers i trama urbana. La societat, el veïnat ha de plantar cara i fer accions on s’evidenciï el seu malestar. No hem de conservar les formes com ho fan els polítics, sinó que cal fer crides, manifestacions, escrits, etc., i també actuar amb coherència amb allò que reclamem.

Read Full Post »

Bellaterra, 26 d’agost de 2024

Quan un arbre corpulent amenaça caure de tal forma que pot causar perjudicis a una altra finca o als transeünts d’una via pública o particular, l’amo de l’arbre està obligat a tallar-lo i retirar-lo i si no no ho fes ho farà l’autoritat a càrrec seu.

LLUÍS TORRES|Artur Vidal Solà, va ser cronista oficial de Bellaterra i jutge d’Ascens del Districte número 2 de Sabadell. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial el va jubilar forçós, -perquè va complir l’edat legalment establerta, el dia 25 de juny de 1984.  Com ja venia fent, va ser el moment en què es va dedicar de ple i fer interessants cròniques locals a la revista l’Esquirol del Vallès de Bellaterra.  Avui compartim l’article d’opinió que es va publicar al número 17 de l’estiu de 1987, que donà a conèixer els problemes que pateix Bellaterra a l’espai públic, ple de cables de llum, telèfons i arbrat situat en terrenys privats, que en tempestes poden fer mal a passejant i altres finques properes.

Pins privats caiguts durant la tempesta Gloria a un carrer de Bellaterra i la ràpida intervenció de la brigada de l’EMD 📷ARXIU BELLATERRA.CAT

AVIAT HI TORNAREM, per Artur vidal

Bellaterra gaudeix d’un excel.lent clima: fa fred a l’hivern i força calor a l’estiu. Fa uns anys que no són estranyes les nevades com també sovintejen els temporals d’estiu amb vendavals i torrentades. Naturalment, després d’aquestes maltempsades és habitual quedar-nos unes hores o una nit o un dia sense servei elèctric i també telefónic.

La nostra primera recriminació, és, naturalment: “altra vegada la FECSA». Però si donessim un tomb per la nostra barriada ens adonariem que no sempre és culpa de la FECSA. Us convido a passejar pels carrers de Bellaterra, fareu un exercici molt sa i amb notables descobriments.

No em direu que les nevades i tamborinades de cada any són imprevisibles! També seguint els romans, per alguna raó aquí hi va passar la Via Augusta, l’article 390 del Codi Civil també ens diu: “Quan un arbre corpulent amenaça caure de tal forma que pot causar perjudicis a una altra finca o als transeünts d’una via pública o particular, l’amo de l’arbre està obligat a tallar-lo i retirar-lo i si no no ho fes ho farà l’autoritat a càrrec seu“.

Qui pot fet complir la llei? L’autoritat: és autoritat l’Ajuntament. Pot fer-la complir qualsevol perjudicat o amenaçat acudint als tribunals per obligar al propietari que fa l’orni a complir la llei. Aviat vindran les tempestes d’agost i setembre: no us oblideu pas de comprar unes quantes espelmes per si de cas.

Només us caldrà mirar enlaire i veureu com sovint la línia elèctrica i també la
telefònica passen per un entramat de branques i per sota de pins llargaruts prims i inclinats cap el carrer i que semblen d’una sustentació miraculosa. Naturalment, cau una nevada, ve un temporal acompanyat d’unes aquells pins desmesurats o aquelles branques imprudentes cauen sobre el carrer i trenquen i malmeten els fils elèctrics o telefónics.

Això és una amenaça pels veïns de Bellaterra, tant perquè hem de soportar mancances elèctriques i telefòniques –per la incuria d’alguns veïns o propietaris– com per les possibles conseqüències físiques.

Existeixen unes lleis, que ja venen del temps dels romans, homes previsors, i que el Codi Civil va recollir dins d’un article, el 1.908 n. 3 i que tradueixo al català, per si algú no enten l’espanyol, que diu: Igualment els propietaris són responsables dels danys causats: 3r. Per la caiguda d’arbres col-locats en llocs de trànsit, quan no sigui motivat per força major.

És clar que un temporal, una riuada, una nevada, no és força major, perquè no reuneix els dos requisits d’ésser una circumstància inevitable i imprevisible.

Font: Artur Vidal Solà, L’Esquirol del Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 2 d’agost de 2024

NOTA: Cal recordar que el 61/% del cens de Bellaterra va signar en 2018/2019, davant de Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra, per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, seguin el Decret 244/2007, de 6 de novembre, de la Generalitat de Catalunya. (Aquesta normativa contempla la segregació de part d’un municipi per a agregar-lo a un altre mitjançant la recollida formal de signatures del veïnat).


Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat” (IGNASI RODA FÀBREGAS).

La Comissió Promotora d’Annexio de Bellaterra a Sant Cugat es va presentar al Centre Cívic de la Plaça Maragall el dia 18 de desembre de 2018 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

FREDERIC RODA FABREGAS |L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista d’intervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original.

En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga, no és pas certa. Fins l’any 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruït d’això va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de bellaterrencs.

Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc d’estiueig.

Però la gent s’hi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho d’alguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.

Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.

El  referèndum de Bellaterra del 8 de juny de 1977, on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir-se en una ELM (Entitat Local Menor). És significatiu això de caps de família, oi?

També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial.

És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista.

Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC, va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina.

La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Domènec Fatjó, els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.

Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, no seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra no comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora,

Primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres.

Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona

També em sembla poc encertat que es compari la Independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan es diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa”.

Per acabar vull afegir l’opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul.

No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un Ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa.

Jo li vaig respondre que si un Ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquestes grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.

Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.

No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.

Ignasi Roda Fàbregas
(Extracte publicat a Bellaterra.Cat, el dia 25 de novembre de 2022)

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de juliol de 2024

“Caldria que la vella Bellaterra respectés les consultes veïnals legals i democràtiques i deixés de posar sempre pals a les rodes, perquè el 61 % va signar per l’annexió a Sant Cugat” LLUÍS TORRES

Presentació de la Comissió Promotora per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, 28 desembre 2018 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

I ARA ES VOL SER DE SANT CUGAT? Novembre de 2018

La intervenció del president de l’EMD Ramon Andreu en el Ple Municipal de l’Ajuntament advertint al Consistori que s’ha creat una comissió de veïns per annexionar Bellaterra al terme municipal de Sant Cugat entra en contradicció amb tot allò que el seu partit ha reclamat des de la seva creació, i que és que Bellaterra sigui un municipi. Quina mena de maniobra barroera és aquesta?

Com és de tots sabut i ho he dit abastament, la meva posició no és gens favorable a la creació del municipi de Bellaterra, no pas perquè vulgui ser Cerdanyolenc sinó perquè crec que un poble ha de néixer d’un esperit humanista i no pas per uns interessos econòmics i partidistes.

Doncs bé, si jo fos dels partidaris de la segregació en sentiria ofès, traït per aquesta maniobra del President Ramon Andreu que, fent ús del seu càrrec, un càrrec, no ho oblidem, que es deu a la tutela de l’Ajuntament, promou de manera unilateral una plataforma annexionista a un altre municipi.

Que no ens duguin a engany! La proximitat d’unes eleccions municipals obliga a fer gestos simbòlics de poca, per no dir baixa, entitat política. Promoure una comissió? Per ventura va dir el senyor Ramon Andreu en el Ple si s’han fet gestions properes a l’Ajuntament de Sant Cugat? I si s’han fet, a esquenes de qui? De tots els veïns, és clar.

Gent per Bellaterra li té agafat el gust a les consultes estèrils i fins ara li han donat bons rèdits electorals, però un dia o altre la gent de Bellaterra s’adonarà que, en els més de 8 anys del seu mandat, a Bellaterra s’han empobrit les relacions humanes, s’ha oblidat la cultura com a motor de cohesió i s’han destinant esforços i diners públics a litigar de manera constant amb l’Ajuntament.

Caldria veure si el Consistori pot cridar a l’ordre a un càrrec electe per la circumscripció de Cerdanyola que traeix l’objectiu d’un organisme, I’EMD, destinat a gestionar amb encert i bona voluntat les seves competències.

Font: Llibre Nova Crònica de Bellaterra, 2000-2023, Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de juliol de 2024

Ens alegrem de la creació de la plataforma “Trànsit per Bellaterra” que va en la mateixa direcció del que, durant molts anys, ha reivindicat la nostra Associació BV-1414, davant les administracions: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola i els diferents governs de l’EMD.

Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’Esquirol de Bellaterra

L’objectiu és “PROU TRÀNSIT PER BELLATERRA”. Això inclou la carretera, el Camí Antic i la resta de carrers. Si volem anar teixint un poble, cal treure els cotxes i prioritzar els drets dels vianants. Cal tenir places on pugui jugar la canalla i trobar-se amb els veïns, cal poder anar a peu o en bicicleta pels nostres carrers, però tot això no és possible si no s’elimina el perill, la contaminació i el brogit que comporta el pas de vehicles forans, com molt bé coneixem els veïns de la carretera. Fa més de trenta anys que es demana que s’elimini el trànsit de pas per la carretera (recordem el parany de la Via Interpolar com a solució) i des de la nostra associació sempre hem demanat que els cotxes que envaeixen el nostre poble siguin desviats a les moltes autopistes que envolten Bellaterra, tot seguint el mateix criteri emprat a la resta de pobles i ciutats. Nosaltres defensem que la carretera (que cap administració ha volgut reconvertir-la en carrer) i tots els altres carrers siguin per la gent de Bellaterra i no pel trànsit de pas. Ni “els de dalt”, ni “els de baix de la carretera” volem que els cotxes passin per davant de casa. Si ara s’hi afegeixen “els del mig”, doncs benvinguts. Ja ha arribat l’hora de parlar amb una sola veu, com a poble, i de reclamar una solució global a les tres administracions implicades. La qualitat de l’entorn és un motiu molt important pels que residim a Bellaterra i que cal recuperar i preservar davant l’agressió del trànsit.

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de juliol de 2024

Philippe Renaudin, veí de Bellaterra

AHORA QUE HACEMOS?

Las últimas semanas han sido muy movidas en Bellaterra, debido a que surgieron rumores sobre un proyecto de cambio de la circulación en el Camí antic y alrededores

Sin tener información oficial, hemos intentado llamar la atención del vecindario, recogiendo opiniones, mayoritariamente negativas

En este proyecto inicial, no había “ganadores”, solo “perdedores”:

📍Los peatones, circulando en la calzada sin una protección real, al lado de coches que no suelen respetar la velocidad autorizada de 30km/h, o 20km/h en zonas sin aceras

📍Los vecinos del Camí antic, con una circulación no pacificada, y potencialmente más rápida, y todavía con un volumen alto

📍Los vecinos de la zona central de Bellaterra, con una circulación no pacificada, más rápida, y un volumen multiplicado por 10 !!

📍Los vecinos de BV1414, porque una modificación en Camí antic puede fomentar más circulación en BV1414

📍Todos los bellaterrenses, usando los nuevos recorridos con cruces peligrosas

La reunión de información de la EMD, convocada para aclarar las dudas, ha permitido a la gente de expresar sus preocupaciones y desconformidad con el proyecto

Después de la reunión, se confirmó que las dudas eran validas, con muchas personas movilizadas para suspender el proyecto, que inicialmente estaba planificado que se aprobase en el ple de 15 de Julio

Ahir vàrem rebre informació oficial de l’EMD Informa dient que després d’escoltar al veïnat afectat, han decidit dividir l’actuació en dues fases

Esta decisión es una buena decisión, ya que la primera fase permite mejorar la situación de los peatones sin perjudicar el futuro. Y la segunda fase, permite estudiar con calma todas las alternativas para mejorar la situación, por lo que es muy positiva también

A nivel personal, he aprendido varias cosas en las últimas semanas:

📍La gente de Bellaterra es fantástica. Hemos conseguido algo grande: en lugar de dividirnos y pelear entre calles para mandar los coches de un lado para otro, hemos conseguido hablar, escuchar, entender, y obtener un alto nivel de atención de todos los bellaterrenses.

📍El tema de movilidad es muy delicado. Bellaterra seguirá siendo, a nivel geográfico, un atajo entre C58/Sabadell y AP7/B30. No es algo, por lastima, que se pueda arreglar de un día a otro, y solo con buena voluntad. Proteger el núcleo de Bellaterra contra tráfico de tránsito y pendular es un reto complicadísimo. Por eso se requiere tiempo, estudios, comunicación, convocación, consulta…

Tenemos que seguir insistiendo para que después de este primer logro, no se
pierda la motivación para mejorar Bellaterra. Potencialmente, la ZBE y la anexión a Sant Cugat también podrían modificar el panorama de movilidad, ojalá en positivo!

Pero los objetivos quedan claros:

📍Menos coches, más lentos

📍Mandar fuera del pueblo los coches   atravesando Bellaterra, no repartirles o desviarlos de una calle a otra

📍Involucración activa de la población, sin hechos complidos, con consultas

Muchas gracias a todas las personas que han contribuido durante las últimas semanas. Todos juntos habéis conseguido que Bellaterra sea más bella!

Os animo a consultar la plataforma https://www.transitbellaterra.com que nos puede servir para transmitir información en el futuro así como a rellenar el formulario que encontraréis para mostrar vuestro apoyo a la petición de diálogo para encontrar soluciones que beneficien a todos

Read Full Post »

LLUIS TORRES|Compartim la carta d’opinió de Jordi Clarà Falcó, veí de Bellaterra, que fou candidat per IMPULS a les passades eleccions a president de la EMD i que també es soci de la Unió de Veïns de Bellaterra

Jordi Clarà Falcó 📷 CEDIDA

Respecte a la reunió informativa celebrada el passat dia 26 de Juny i convocada per la EMD per explicar en que s’invertirà la ajuda aprovada per la Diputació per millorar el Cami Antic, m’agradaria expressar la meva opinió i les meves reflexions sobre el tema::

📍Crec que el títol de la subvenció atorgada ja indica quina és la finalitat: Fer un pas de vianants en el Camí Antic. Per poder-ho fer cal fer el camí antic de sentit únic ja que si no hi cap. Per tant tenir sentit únic no neix per pacificar el trànsit sinó per fer viable el pas de vianants

📍Com a veí que viu a prop del Camí Antic i que hi passo molts cops a peu, està clar que és una via molt perillosa i fer un pas de vianants em sembla correcte sempre i quan quedi suficientment protegit dels vehicles

📍Penso que La EMD ha barrejat el tema de pacificació i de millorar la seguretat del camí antic en una sola actuació quan crec que son dos temes que s’han d’abordar des de perspectives diferents i solucions diferenciades

📍En alguna Junta de veïns de la EMD ja he expressat que el concepte pacificació no és l’adequat. Per pacificació entenc trànsit més lent i amb més dificultats per transitar però el que cal fer en el camí antic és reduir dràsticament el trànsit. I crec que això no s’aconsegueix amb la proposta presentada. Si no vaig entendre malament el dia de la presentació (que vaig seguir per Youtube), van dir que hi havia un 66% del trànsit en direcció Sabadell i un 33% direcció Sant Cugat. No seria més lògic posar traves a la direcció més transitada? Van dir que els experts aconsellaven fer-ho direcció Sant Cugat però no van dir motiu esgrimien els experts (També es cert que ningú ho va preguntar). En qualsevol cas també van dir que esperaven que aquest 33% baixes però tampoc molt. És a dir que el 66% direcció Sabadell no canviarà i direcció Sant Cugat molt poc. Per tant no hi haurà reducció de trànsit que és el que importa.

📍Per enfocar-ho correctament la solució ha de contemplar que el pas per Bellaterra acabi sent en temps més llarg que passar per la B30. La solució plantejada només ofereix 700 mts de recorregut i pocs segons més. Penso que els cotxes seguiran passant per Bellaterra. Només s’aconseguirà molestar a més veïns i que els cotxes que passin pel camí antic direcció Sabadell encara passin a major velocitat.

📍Totes les poblacions que han tingut problemàtiques semblants acaben fent passar el trànsit per fora de la població mitjançant una variant o una circumval·lació que els vehicles acaban utilitzant perquè és més ràpid que passar per la població. Crec que aquesta hauria de ser la solució i caldria estudiar quines possibilitats hi ha.

Segons sembla la EMD té previst aprovar l’actuació en la propera Junta de Veïns del mes de Juliol. Crec que tenint en compte que tal com es va veure en la sessió informativa hi ha certa oposició al pla per part de bastants veïns, seria bo enrederir el projecte i donar temps a recollir altres propostes i possibilitats. Parlant la gent s’entén.

Read Full Post »

Per Josep A. Martínez Llorach, veí de Bellaterra i membre de l’Associació BV-1414

Projecte de mobilitat de l’EMD de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Compartim una nota d’opinió que hem rebut del nostre veí en Josep A. Martínez Llorach, que com membre de l’Associacio BV-1414, analitza la proposta de Josep Maria Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra, pel partit polític Bellaterra Endavant (BE), que va sorprendre públicament quan va afirmar davant del veïnat de Bellaterra present al Centre Cívic de la Plaça Maragall, que el seu projecte de canvi de mobilitat s’havia consensuat amb les Associacions i Entitats de Bellaterra.

A més a més, Riba va dir al veïnat que si no estaven assabentats dels canvis era perquè no eren de cap Associació i no seguien les notícies, com si fos obligació del veïnat i no de l’EMD informar amb transparència i fer-ho puntualment. Cal recordar que l’EMD no envia notes de premsa als pocs mitjans de comunicació de Bellaterra, el que ho converteix en una anormalitat totalment antidemocràtica. Només el règim dictatorial de Franco ho practicava amb els seus més propers.

Campanyes cíviques de l’Associació Bellaterra BV-1414 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

OPINIÓ DE JOSEP A. MARTÍNEZ LLORACH (Josep A. Martínez Llorach, és veí de Bellaterra i membre de l’Associació BV-1414)

Bellaterra, 28 de juny de 2024

Com sabeu, el passat dia 26 de juny es va fer una reunió informativa respecte a les obres/modificacions que es faran al Camí Antic. Aquestes obres, conseqüentment afectaran el trànsit per zones fins ara tranquil·les.Durant la reunió, el president de l’EMD va dir diverses vegades que aquest projecte havia estat consensuat amb les associacions de Bellaterra. No és el cas, perquè com a membre de l’Associació BV-1414, puc afirmar que a l’esmentada associació no se li va demanar cap opinió ni consens.

Voldria recordar, que qualsevol mesura o projecte referent al trànsit, ha de ser consensuada i aprovada per tot el veïnatge que pugui ser afectat.

Hem de ser conscients que qualsevol modificació que es faci en un lloc concret afectarà la resta de la població.

La gimcana que suposarà el fet de transitar ( sentit Sant Cugat) per Josep Sentis, Abad Oliva i Terranova, farà que un considerable nombre de vehicles incrementin el trànsit a la ja malmesa BV-1414.

Carretera, que des de fa molt de temps, està pendent d’actuacions destinades a reduir la seva perillositat.

Si se’m permet, voldria recordar que l’EMD, és un Ens que ens ha de representar a tots.

Salutacions

Josep A. Martínez Llorach

Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de juny de 2024

LLUIS TORRES| Per ser un problema de plena actualitat, compartim aquesta opinió de la bellaterrenca Francisca Bajona, publicat al número 41 de L’Esquirol de Bellaterra, maig de 1992. Que tracta sobre el tràfic del carrer de Les Acàcies (actual carrer de Can Miró).

Informe tècnic EMD 2020, accés Can Miró a la UAB 📷 EMD BELLATERRA

OPINIÓ “De carrer a carreteraper Francisca Bajona 🐿️ Esquirol de Bellaterra, maig 1992

Varem venir a viure a Bellaterra cap els anys 67-68, al Passeig de les Acàcies, ara anomenat Carrer de les Acàcies, i assenyalat amb un rètol de “Campus 4”. Llavors era un carrer bonic, amb arbres a les voreres i molt tranquil. Tot va canviar quan van fer el pont sobre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat. convertint el nostre carrer en pas directe cap a la Universitat Autònoma de Barcelona. Això vol dir quantitat de cotxes, furgonetes, camions, motos i autobusos, aquest circulen fins i tot dissabtes i diumenges, ja que les biblioteques de l’UAB estan obertes pels estudiants. A vegades es fa difícil poder pujar al cotxe davant de casa. Amb motiu d’aquest transit continu es van col.locar unes plaques limitant la velocitat a 40 per hora, i una altra que prohibeix la circulació en direcció de pujada, però tothom va com vol i quasi ningú les respecta. Els camions carregats van destrossar l’asfalt i les pobres acacies es van quedar sense branques. Gràcies a les queixes constant d’un veí del carrer es van tapar els forats més grans, però la resta roman igual.

Gràcies als recursos presentats per Unió de Veïns a l’Ajuntament van venir amb una serra mecànica a tallar algunes de les acàcies que semblaven mortes, però van deixar una soca de més de trenta centímetres a on ensopeguem o s’enganxen les portes dels cotxes. Tenim soques i arbres morts, les rajoles de les voreres es desenganxen, amb perill d’entrebancarse i l’asfalt està ple de forats i de pedres.

Si el Senyor Guiu es queixava a l’anterior número de l’Esquirol, ja pot veure que nosaltres, els veïns del carrer de les Acàcies, també voldríem viure com la resta de bellaterrencs. Tots hem d’agrair els esforços que Unió de Veïns fa per aconseguir una Bellaterra millor, per això els bellaterrenes hem de col.laborar donant les nostres opinions. 

Jo no sé si l’Alcalde llegirà aquesta
queixa, amb tota la raó del que he exposat. I pregunto: A on van els diners que hem pagat d’impostos, si en vint-i- cinc anys no s’ha fet res o quasi res al nostre carrer?

Font: L’Esquirol de Bellaterra, número 41, maig de 1992

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »