Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

Bellaterra, 23 de setembre de 2025

L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach.  Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.

Paquita i Lolita del Restaurant Hispania amb Lawrence Foster, director de l’OBC i Francesc Pérez Torres de La Taula

LLUIS TORRES ✍️ La gastronomia catalana i espanyola és plena de dones cuineres que, moltes vegades, han preferit allunyar-se dels flaixos mediàtics i centrar-se en una cuina autèntica i magistral. Lluny de figures com Carme Ruscalleda, Elena Arzak o Bego Rodrigo, sense no es posaria entendre part del nostre patrimoni gastronòmic.

Dues d’aquestes dones són la Paquita i la Lolita Rexach, que fa més de 50 anys que reivindiquen la cuina tradicional catalana al mític Hispània, ubicat al costat d’Arenys de Mar, a la costa del maresme.

La força de la tradició

Per conèixer la història del restaurant hem de mirar enrere, quan els seus pares van comprar aquesta casa situada en un lloc privilegiat, i que, curiositats de la vida, aleshores era un garatge ja anomenat “Hispània”. Inicialment era un bar de carretera (la nacional II passa per davant) on es paraven els camioners per prendre guisats i carajillos, i va anar evolucionant a casa de menjars.

Va ser en aquest punt quan un dia van demanar a les germanes Rexach si podien preparar un dinar. El menú servit va ser el següent: escudella i carn d’olla de primer i sardines a la brasa de segon. I així fins al final, que ha estat un no parar.

Però quins han estat els valors que fan destacar el restaurant? En primer lloc, una cuina catalana refinada sustentada en un producte de primeríssima qualitat.  Aquest és el lloc ideal per degustar una bona gamba del port d’Arenys, unes sardines i anxoves extraordinàries, i els millors calamars de potera de la comarca. I la prova és que les germanes Rexach es desperten molt aviat per començar a seleccionar aquells ingredients que passen el seu exigent tall de qualitat. Seguidament, els focs es posen a funcionar i l’aire s’omple d’una olor boníssima dels guisats que fa hores i hores que es cuinen lentament i amb l’amor d’un bon xup-xup sense presses.

En segon lloc, tot el personal del restaurant treballa amb una devoció total i absoluta per als clients. I part d’aquesta devoció l’han rebut clients de renom, com el rei Joan Carles, que va venir per primera vegada l’any 1973, i encara és príncep. I li devia agradar molt perquè ha tornat tantes vegades que la taula principal de la primera sala és la del rei.  Tampoc ens hem d’oblidar de Néstor Luján, que fins i tot els va cedir les millors referències del seu celler personal quan va morir. I també de Manuel Vázquez Montalbán, que va fer esment d’aquesta casa a diverses novel·les.

Els pals de paller del restaurant

L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach.  Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.

Plats com les patates Serrat, els pèsols de Llavaneres, la llagosta o el pollastre en escabetx són alguns dels clàssics que ofereixen a tothom qui pelegrina fins al restaurant a la recerca d’una cuina amb molt de caliu i tradició.

Actualment, a diferència de la seva formació auto didàctica a la cuina, el fill de la Paquita, Ramon, ha seguit amb el negoci familiar, formant-se de manera acadèmica i en altres restaurants.

Recomanacions

Si aneu al restaurant, no us podeu perdre alguns plats de renom que li han donat la fama, com els popets saltats, el turbot al forn, els pèsols primaverals de Llavaneras o la crema catalana. I els seus plats de peixos, l’èxit també està assegurat atès que sempre han sabut detectar les millors peces i els talls més saborosos.

Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys.

La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat. L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.

Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys. La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat.

L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.

L’Hispania és, doncs, un monument a la gastronomia i com a tal resulta difícil proposar modificar-lo o ampliar-lo sense perdre la màgia que la història de mig segle li ha conferit. Per aquest motiu, l’encàrrec que rebem de dissenyar una reforma profunda del local ens va omplir de preocupació, per la complexitat del lloc i per la seva significació en la història de la cuina catalana, però també d’entusiasme pel que suposava un repte a l’intervenir amb profit i habilitat en un espai tant carregat de records.

Sorprenentment les propietàries van deixar que els arquitectes suggeríssim on i de quina forma actuar, una responsabilitat que ha pesat sobre els autors fins que finalment s’han vist i comprovat els resultats.

Vam escollir, doncs, una solució que ens va semblar la més neutra, la qual menys interferia en la història de la casa. I, en un jardí contigu, annex a la façana de la construcció principal, vam projectar un pavelló de vidre, lleuger i transparent, aeri, donat suportat per dos únics punts sobre la base del jardí. L’edifici d’estructura metàl·lica està cobert mitjançant una jàssera central postensada permetent construir-lo en només 3 mesos i mig gràcies als sistemes fabricats en taller i a l’ús de panells autoportants thermochip. Amb unes mesures exteriors totals de 16.45 x 5.00 x 3.50m d’altura, l’espai està configurat com una sala única connectada al menjador antic mitjançant un cos-manxa que actua de vestíbul previ i separador dels dos espais, el nou i l’antic.

Una actuació exigent davant el comportament acústic, amb la base de panells ecofon i murs perimetrals de fusta ratllada, assegura un confort ambiental sorprenent, que complementat amb altres materials com el parquet de roure en el paviment, les cortines enrotllables de teixit sobre els vidres perimetrals i les cadires folrades de tapisseries de qualitat donen a l’espai una sensació de benestar que el client de l’Hispania agraeix.

La distribució modular basada en mobles auxiliars mòbils permet variar amb facilitat la configuració del nou menjador, alhora que la il·luminació, programada per ordinador, matissa i encerta amb exactitud els escenaris desitjats.

El menjador ha entrat ja en ús i la seva relació amb la sala històrica s’ha demostrat no només compatible sinó extraordinàriament complementària. De fet està adquirint principalitat donada les seves formes rotundes, el seu lluminós i confortable espai i el seu mobiliari acollidor i versàtil.

La història de l’Hispania podrà prosseguir el seu camí sense contratemps. El seu nou menjador passarà a ser un capítol més que escriuran, amb admirable vocació, les seves propietàries i magistrals cuineres, Paquita i Lolita Reixach.

Font: Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats

Restaurant Hispània
Camí Ral, 54                                       08350 Arenys de Mar                             ☎️  93 791 04 57

http://www.restauranthispania.com

Read Full Post »

Bellaterra, 21 de setembre de 2025

LLUIS TORRES✍️Ramon Cabau i el chef Josep Bullich foren els grans mestres gastronòmics de la Cuina Catalana al Restaurant l’Agut d’Avinyó de Barcelona. Ells i el seus equips de cuina i menjador varen aconseguir la primera estrella de la Guia Michelin per Barcelona.

Qui va ser Ramon Cabau?

Per què s’està esborrant l’empremta d’un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana?

I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: quin patiment insuportable el va empènyer al suïcidi al bell mig del mercat de la Boqueria, que tant estimava?

Parlar de Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores; és assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca pròpia; és obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes; és visualitzar el portaveu d”un idealisme contagiós, d”una filosofia de page’s en un moment màgic; és esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixança del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme; és entendre que la solitud més dolorosa és quan s”està envoltat d”ulls inquisitius; i és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si l’obsessió és no caure en l’oblit.

Ramon Cabau, el chef Josep Bullich i dos cambrers de l’Agut d’Avinyó 📷 CEDIDA

Després d’anys d’èxits a l’Agut d’Avinyó, el Chef Bullich va passar a ser el chef del Via Veneto, on va canviar la sofisticada cuina francesa per la Cuina Tradicional Catalana amb un toc creatiu.

Durant la dictadura franquista, els restaurants de luxe de Barcelona no apostaven per la cuina pròpia de casa nostra, i només la van practicar en democràcia.

Josep Monje, -el director que l’any 1980 va comprar les últimes accions al creador del Via Veneto, en Oriol Regàs, “Monje es va fer d’or amb l’incorporació del Chef Josep Bullich“.

Qui no recorda la seva Crema freda de pera de Lleida, el Rosssejat de fideus, l’Arròs negre, les Garotes gratinades, els Peus de porc farcits de ceps, o el Menú de Temporada a preu fixe, -creat i suggerit amb l’incorporació del Maître Francesc Pérez Torres-, provinent del Restaurant Finisterre, i guanyador de la millor carta de vins de Catalunya, concedida per l’INCAVI, i que el Via Veneto segueix penjant a les seves parets.

“En aquells moments, l’any 1985, aprofitant la tranquil·litat de les nits, el Via Veneto, que disposava d’un molt petit celler en el soterrani, va aprofitar per ampliar-lo en un 100%”.

“Segons recordava a les seves memòries en Oriol Regàs, artífex de la decoració fou el seu germà Xavier Regàs, després de les seves visites gastronòmiques al desaparegut restaurant Sans Sauci, de la Via Sicília de Roma”.

Josep Bullich, chef director de La Dama, amb Tete Montoliu i
Senyora 📷 CEDIDA

Després de 6 anys, el 1987, el chef Josep Bullich va obrir el restaurant barceloní La Dama, un dels últims modernistes de la Ciutat Comtal, on passaren totes les personalitats durant les olimpíades Barcelona’92, posteriorment, aquest restaurant va tancar per la jubilació del mestre chef i director Josep Bullich, nascut a Solsona.

Font: FNAC, Josep Bullich

Read Full Post »

Bellaterra. 21 de setembre de 2025

Bombes de pruna de Transilvània

LLUIS TORRES ✍️ Găluștele al l’estil de Transilvània són unes bombes dolces
coneguts com a “gomboți” (dumplings de prunes), són unes postres tradicionals de l’Europa Central i Oriental, també d’Alemanya, que recorden la masa del Gnocchi italians, fets amb patates, farina, ous, pa ratllat, canyella i prunes estil Bistrita.

Es fan com a boles de massa farcides de fruita (prunes) que després es bullen en aigua, s’escorren i després es arrebossen en una barreja de pa ratllat i sucre.

Ingredients:

5 patates grans
150 de sucre
100 grams farina qualitat 000
50 grams sèmola
50 grams mantega
6 cullerades de galeta
2 ous ecològics del 0
500 grams prunes estil Bistrita
2 sobres sucre de vainilla
1 culleradeta de canyella
Una mica de sal

Instruccions de cocció:

Bulliu les patates amb pell en aigua amb una mica de sal, després escorreu-les i aixafeu-les. Afegiu-hi els ous sencers, la sèmola, la farina qualitat 000 i pasteu-hi una massa força tova.

De la massa es formen boletes petites, però suficients per a que hi càpiga una pruna a dins.(Sense el pinyol). Compte, que s’han de regar constantment, per poder formar les boletes, que s’aplanen al palmell de la mà i hi cobreixen les meitats de la pruna.

Es posen a bullir en una olla amb 5-6 litres d’aigua i es posen al forn durant uns minuts.

Després que comencin a pujar a la superfície, es deixen uns minuts més, es retiren amb una espàtula i es deixen escórrer una mica.

Mentrestant, prepareu el pa ratllat.

Poseu la mantega en una paella i, quan s’hagi fos, afegiu-hi el pa ratllat i torreu-lo lleugerament.

Retireu-ho del foc i barregeu-ho amb el sucre, i després arrebosseu les bombes pel pa ratllat.

El sucre es pot aromatitzar amb vainilla, canyella o el vostre sabor preferit.

També, en comptes de prunes, es poden fer servir albercocs o altres fruites, això sí, al seu punt de maduresa.

Bona cuina i bon profit!

Read Full Post »

Bellaterra, 16 de setembre de 2025

Can Edo va obrir les portes el 1967
📷 Cedida Família Edo

FRANCISCO EDO VILLANUEVA

Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.

L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.

El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.

Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.

Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.

La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.

En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.

Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.

Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.

En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.

Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.

Molta sort!

*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero

Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de setembre de 2025

Tot i que és fonamental per enfortir i mantenir la massa muscular, sobretot en esportistes i dones en menopausa, les necessitats d’un adult normal solen suplir-se amb una dieta convencional

Val la pena triar al supermercat els productes amb proteïna afegida?

Segons el Ministeri de Sanitat, la recomanació per a la població general és entre 0,8 i 1 gram de proteïna al dia per quilo de pes corporal 📷Carlos Gawronski

LAURA CONDE ✍️ Menjar proteïna i fer exercici de força.  És el nou mantra de moda per a una vida saludable, que ha donat lloc a la proliferació de pols, barretes, batuts, iogurts enriquits i les típiques receptes altes en proteïnes que abunden a les xarxes socials.  Són molts els missatges que ens recorden, des de diversos fronts, que no estem consumint prou proteïna, un macronutrient que “ajuda a construir i reparar teixits, mantenir un sistema immunitari fort i regular processos hormonals, entre altres funcions”, explica Isabel Martorell, dietista-nutricionista de Nootric, un servei on-line de nutrició.

La proteïna també és fonamental per enfortir la massa muscular.    “És perd amb molta rapidesa a partir de la mitjana edat, sobretot en el cas de dones en menopausa. I més si no fan exercici de força ni ho han fet al llarg de la vida”, adverteix la nutricionista Nuria Monfulleda, del centre Loveyourself, a Barcelona.    De fet, les investigacions més recents posen en valor el paper decisiu de la massa muscular com a indicador de salut al mateix nivell que el colesterol, la pressió arterial o la diabetis.    Una, publicada al Journal of Cachexia, Sarcopènia and Muscle, destaca que l’índex de massa muscular esquelètica és un predictor de mortalitat per qualsevol causa, especialment en persones amb diabetis.
L’evidència científica més recent constata la importància de la proteïna per a una dieta equilibrada.  Un estudi publicat el 2004 a l’American Journal of Clinical Nutrition, a partir de prop de 50.000 infermeres de mitjana edat, conclou que un consum adequat de proteïnes és crucial per a un envelliment saludable, especialment si procedeixen de fonts vegetals.  Una altra investigació, publicada a Frontiers in Nutrition, constata que la quantitat total de proteïna consumida diàriament és el factor més important que influeix en la massa muscular magra.  Altres estudis vinculen la proteïna amb una millor funció cerebral o salut cardiovascular.

Tot i això, Martorell alerta que no cal obsessionar-se amb la proteïna, comptar els grams i molt menys suplementar-la en el cas d’adults sans.  “Si parlem dʻesportistes o dones en menopausa podríem ser més estrictes, però en línies generals la població no sol tenir dèficit de proteïna, sinó tot el contrari”, recorda Martorell.

Una persona de 60 quilos necessitaria entre 48 i 60 grams de proteïna al dia, cosa que a la pràctica sol complir-se sense massa dificultat

Segons el Ministeri de Sanitat, la recomanació per a la població general és entre 0,8 i 1 gram per quilo de pes corporal.  És a dir, una persona de 60 quilos necessitaria entre 48 i 60 grams de proteïna al dia, cosa que a la pràctica sol complir-se sense gaire dificultat.  Què passa si superem aquestes xifres?  La comparació és eloqüent: “És com si omples un got d’aigua fins a la vora i segueixes fent-ne fora. No hi cap més. Amb la proteïna passa una cosa semblant: més no sempre és millor”.

De fet, el veritable problema amb la proteïna no sol ser el dèficit sinó l’excés.  “De sobte, ens preocupa molt no assolir el consum proteic necessari cada dia, però els estudis indiquen que només una de cada deu persones té un consum adequat: nou de cada deu el superen amb escreix”, apunta l’experta.  De fet, la ingesta de carn continua sent alta.  Segons informa Greenpeace, Espanya és el cinquè país del món i el primer d?Europa en consum de carn per persona, amb una mitjana de 275 grams diaris, mentre que les recomanacions científiques suggereixen un màxim de 300 grams setmanals.  Un consum, recorda aquesta organització, “excessiu i insostenible des del punt de vista ambiental, sanitari i social”.

En menopausa o vellesa, augmentar lleugerament la proteïna pot ajudar a frenar la pèrdua de massa muscular

Tot i així, convé diferenciar entre les diferents etapes de la vida: en menopausa o vellesa, per exemple, augmentar lleugerament la proteïna pot ajudar a frenar la pèrdua de massa muscular associada a l’edat, encara que tampoc no requereix una gran addició.  “No cal oblidar que darrere d’aquesta febre pel consum de proteïna hi ha una indústria que vol vendre’ns pólvores i barretes i que, per tant, té molt interès a fer-nos creure que tenim un dèficit. Per sort, no és així en el gruix de la població, ni tan sols entre els vegans”, assegura Martorell.

Un altre punt que se sol passar per alt és l’origen de la proteïna.  L’animal (carns, ous i peix) domina la dieta occidental, però “no hem d’oblidar les vegetals: llegums, fruita seca, tofu, formatge o iogurt”.  Fins i tot certs cereals, com ara la quinoa, aporten una quantitat interessant de proteïnes.  Tot i que la proteïna vegetal té menor biodisponibilitat, no sol suposar un problema: “En persones veganes no s’ha observat un dèficit proteic si la dieta està ben planificada”, explica Martorell, que recomana estratègies senzilles com el remull dels llegums o una lleugera cocció prèvia al consum per millorar l’absorció.

No cal ni pesar els aliments no obsessionar-se amb cap macronutrient.  Es tracta de menjar menjar real, variat i sa Isabel MartorellDietista-nutricionista de Nootric
Cal, doncs, incloure proteïnes a cada àpat?  No cal ser tan rígids, ja que l’obsessió per consumir proteïnes fa que moltes vegades desplacem altres nutrients sense adonar-nos-en.  “Si dedico molt de temps a mirar el mòbil, em treu temps d’altres coses, oi? Doncs passa el mateix amb el menjar: si em concentro només a la proteïna, deixo fora aliments vegetals, fibra, vitamines…”, apunta Martorell.  A més, moltes persones associen les dietes altes en proteïnes “amb carta blanca per menjar aliments poc saludables: cansalada, costelles o embotits el consum dels quals pot comprometre la salut cardiovascular”.

Per estructurar un plat equilibrat, el mètode del Plat de Harvard segueix sent una eina útil: la meitat del plat verdures, una cambra hidrats de carboni integrals i la cambra restant una font de proteïna, que pot ser també vegetal.  “No cal ni pesar els aliments ni obsessionar-se amb cap macronutrient. Es tracta de menjar menjar real, variat i sa, i repartir-lo al nostre gust en cada menjar”, conclou Martorell.

Font: La Vanguardia

Read Full Post »

Bellaterra, 14 de setembre de 2025

Història del Restaurant Cristal Diagonal, 589-591 (08014 Barcelona)

Francesc Pérez Torres, Restaurant Manager del Cristal, saludant aPeter Michael George (3 d’octubre de 1943 – 4 de gener de 2007), qui va exercir com a president i director executiu del Hilton Group, empresa britànica que opera hotels Hilton fora dels EUA i cases d’apostes Ladbrokes. 

LLUIS TORRES ✍️ Pocs restaurants d’hotels de Barcelona han tingut una situació tan privilegiada con el Cristal del Barcelona Hilton, situat a peu de carrer i accés directe, tot el contrari que altres hotels de luxe que situaven el restaurant en soterranis o en zones sense accés directe des del carrer, per ajudar que la clientela accedeixi sense pasar pel vestíbul de l’hotel i es vegi com un restaurant més de la ciutat.

El seu nom ve per les seves parets, totes elles de vidre, que l’aportava llum natural. La decoració interior sorprenia per la seva vegetació i una cascada d’aigua, però les taules de marbre i cadires de ferro, pel seu pes, no eren pràctiques quan s’havien de juntar per un petit group de família o empresa. Riccardo San Martino, el dinàmic director italiano del Barcelona Hilton, per la posterior renovació realitzada, es va comprovar que no ho va encertar en moltes instal·lacions, com el Bar Atrium, situat al centre del vestíbul, -aixecat en una tarima de marbre de Carrara-, on també es va situar un elegant piano negre de cua, interpretat pel jove pianista català de nom Richard, que aportava els vespres, moments musicals romàntics. Trist que al cap de poc temps, el director Sant Martino va substituir el jove pianista per un sistema automàtic de reproducció pianistic, una decisió del tot inadequada per un hotel de luxe.

Francesc Pérez, amb quatre dels professionals del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, de dreta a esquerra, José Jiménez, Eduard Tintó, Carles Cuende i Jordi Rubio. Foto feta devant de l’escultura comestible de la Sagrada Família, al Gran Saló de banquets del Barcelona Hilton

El mànager del restaurant fou en Francesc Pérez i Torres, un prestigiós professional de l’escola de Suïssa, amb anys d’experiència com Maître als restaurants Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona i Director de l’Hotel Saurat d’Espot (Lleida). Francesc, en contra de les idees inicials de la direcció de l’hotel, va apostar de valent per aportar Cuina Catalana al Cristal, així com oferir cada diumenge el seu creat Cava Brunch amb música en directe, que amb la col·laboració de la Relaccions Públiques, Mercè Marsol, es va promocionar en plena Diagonal, amb gegants en forma d’ampolles de Cava, aportades per cellers catalans, els col·laboradors del Restaurant Cristal, que cada diumenge subministraven una marca diferent de Cava, per així promocionar aquest producte català exitós, conegut en tot el món.

No seria just parlar del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton sense valorar i recordar els professionals de sala, que amb la seva entrega i “Savoir faire” varen fer posible un bon servei atent i personalitzat, en un local únic a la ciutat de Barcelona. És per això que publiquem els noms d’aquells selectes professionals  que durants dos mesos abans de l’obertura, varen preparar-se fent cursos intensius, en una sala de l’hotel, per aportar unitat de servei i atenció al client, al nivell dels millors restaurants i hotels del món.

Part dels professionals del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, acompanyats de les cambreres de servei d’esmorzar (Lamentablement no tenim els seus noms)

US PRESENTEM L’EQUIP DEL CRISTAL:

Restaurant Manager:                  Francesc Pérez Torres

Maîtres:                                              David Cayuela
Josep Juncosa
Julio del Olmo

Chefs de Rang:
José Jiménez
Carles Cuende
Eduard Tintó
Manuel Burguillos
Sergio Esquerra
Víctor Lambea
Javier Embiz
Sergio Morera                                     Jordi Rubio

Chefs: Lucas (NL) i Cayuela

Barman: Felip Puig

Francesc Pérez i Torres, restaurant Manager del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, davant de la porta d’entrada amb el clàssic logotip

Cuina Catalana al Restaurant Cristal

La carta del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton oferia Cuina Catalana i internacional, disponia de carrets d’argents de la casa Christofle de Paris. Al carret calent oferia, des de un Pollastre de pota blava del Prat, un Gigot d’Agneau rôtí, fins a un Filet Wellington, etc., (sempre a 5.000 Ptes. la porció). Els pastissos del carrer de pastisseria eren elaborats pel un  matrimoni francès formats a Fauchon de Paris, una qualitat extraordinària que també comentava la nombrosa clientela, que amb un ple de gom a gom, assistia al Cava Brunch dels diumenges.

Una nota simpàtica era que per saber el preu que pagararien els infants que acudien al Cava Brunch, a l’entrada els pesaven en una bàscula antiga i multiplicaven el seu pes per 75 pessetes. Aquest novedós detall era sorprenent per totes les famílies assistents.

Caldria recordar que el Restaurant Cristal del Barcelona Hilton va ser el primer a Catalunya de no disposar de gas natural a les cuines, introduint l’inducció industrial, al un hotel de Barcelona, fet que va sorprendre enormement al visitants.

Quan se li va preguntar a Riccardo San Martino, director del Barcelona Hilton, sobre la necesitat d’un guardarroba al Cristal, va dir que no calia, que es podia baixar al soterrani del Saló de banquets, una opció del tot anormal.

Patrick Ewing, prestigiós jugador de l’ANB, signant el llibre d’or del Restaurant Cristal del Barcelona Hilton

Pel Restaurant Cristal varen pasar moltes personalitats locals i mundial, com per exemple, Henri Kissinger, ex secretari d’estat dels EUA, Alberto Sordi, actor italià, Raphael, cantant de Linares, Mari Cruz Soriano, pianista i periodista, Patrick Ewing, jugador NBA, Miguel Torres, propietari Bodegas Torres, Aaron Spelling, productor cinema, President Jordi Pujol ( que va aportar la placa oficial d’inauguracio, així com l’alcalde Pasqual Maragall, etc., etc.,

Si en aquests moments visiteu el Barcelona Hilton, veureu que ja no existeix aquella romàntica decoració, -han modificat el Cristal per altre restaurant anomenat Mosaïc, i trobareu el bar molt més comercial, sense piano. El que més sorprèn ha estat l’eliminació del Gran Saló de Banquets, -ara sense làmpares de cristal, més fred i comercial, segurament modificat des del fracàs del banquet d’Homenatge al President Jordi Pujol, per la decisió de Miquel Boldú, l’anterior director de banquets, -incorporat després d’un munt d’anys al Margarita Hilton de Veneçuela-, va dir al chef Miquel Moy, (cuiner que va oferir feina de rentaplats al jove Ferran Adrià, (sempre se li havia anomenat Fernando), a l’Hotel Playafels de Castelldefels. Moy l’examinava cada dia, amb deures del llibre de cuina El Pràctico), que fes un Menú de Gala Català, servint de primer plat una Torrada amb escalivada i anxoves de l’Escala, de segon plat, Perdiu a la Vinagreta i de postre, Crema Catalana.

Aquest banquets cuinat pel chef Moy, i organitzat per Boldú seria el pitjor que s’ha servit mai en una sala de banquets de la ciutat de Barcelona.

Al dia següent començaren ha arribar cartes personals de molts dels 400 assistents (del mon català de la restauració i empresariat català), aportant fortes queixes que feien plorar a tot els professionals del Barcelona Hilton, resultant que els comensals assistents es treien de la boca, restes de les plomes de les perdius, etc., etc., Això va enfonsar la bona imatge del servei de banquets dirigit per Miquel Boldú, sort que el Restaurant Cristal va conservar la seva permanent qualitat gastronòmica.

Diari Avui entrevistant a Francesc Pérez Torres, Restaurant Manager del Cristal del Barcelona Hilton 📷 ARXIU BELLATERRA GOURMET

Font: Noms dels professionals aportat pel company i amic José Jiménez (Papi)

Read Full Post »

Bellaterra, 12 de setembre de 2025

Senglar a Bellaterra 📷 CEDIDA

RECEPTA CIVET DE PORC SENGLAR

Senglar 1 kg
Vi negre Garnatxa 1 ampolla
Brandi 1/2 copa
Cebes 2
Llorer 3
All 3 grans
Oli d’oliva 1/2 copa
Pastanagues 2
Escalunyes 5
Farigola 1 branqueta
Julivert 5 branquetes
Cansalada de porc 200 g
Farina 2 cullerades
Sal i pebre

(1) Marinar la carn i les verdures
(Talleu la carn a trossos i poseu-la en una cassola poc profunda. Talleu les cebes i les pastanagues a rodanxes fines. Piqueu l’all i el julivert gruixudament. Afegiu les verdures, l’all picat, les herbes i l’oli a la carn. Salpebreu-ho i cobriu-ho amb vi. Deixeu-ho marinar durant almenys 12 hores.

(2) Cuinar el senglar
Escorreu la carn, mantenint les verdures i el vi separats. Daureu la panxa tallada a daus en una cassola. Afegiu-hi els trossos de senglar escorreguts i deixeu-los daurar, després flambeu-los amb el brandi. Traieu els trossos i reserveu-los.

(3) Cuinar les verdures
Salteu les escalunyes tallades finament i afegiu-hi les verdures marinades i 2 cullerades de farina. Humitegeu-ho amb 1 got d’aigua.

(4) Cocció a foc lent
Remeneu i afegiu-hi els trossos de senglar. Aboqueu-hi el vi i deixeu-ho coure a foc lent durant 2 hores, deixant la cassola amb la tapa entreoberta. Recordeu de remenar de tant en tant.

(5) Per acabar
No ho vaig necessitar, però si la salsa us queda una mica massa líquida, la podeu reduir, però no us oblideu de treure els trossos de carn.

Civet de senglar 📷 CEDIDA

Serviu immediatament… Bon profit!

Font: Journal de Femmes

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de setembre de 2025

https://www.emdbellaterra.cat/actualitat/noticies/programa-detallat-de-la-festa-major-de-bellaterra-2025–llibret-digital.html#

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de setembre de 2025

https://www.emdbellaterra.cat/actualitat/noticies/programa-detallat-de-la-festa-major-de-bellaterra-2025–llibret-digital.html#

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de setembre de 2025

https://www.emdbellaterra.cat/actualitat/noticies/programa-detallat-de-la-festa-major-de-bellaterra-2025–llibret-digital.html#

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »