En contra de la creença popular, les Guies MICHELIN no se centren únicament en l’anomenada “alta cuina”. Trobareu restaurants de luxe i senzills pubs o bars de poble, ja que les Guies MICHELIN ofereixen adreces interessants per a tothom, a les diferents franges de preus.
Original d’Enric Llimona Raymat, creat l’any 1994 pel Restaurant La Taula de Barcelona|📷 BELLATERRA GOURMET
Des del 1997, els restaurants amb “la millor relació qualitat/preu” (aquells que proposen un àpat complet a un preu màxim raonable) es distingeixen amb un premi especial: el Bib Gourmand.
Òbviament, el límit de preu per a la consideració del Bib Gourmand varia d’un país a un altre, normalment en funció del cost de la vida, però els nostres inspectors apliquen els mateixos barems a tots els restaurants a l’hora de valorar la qualitat dels productes.
No hi ha una fórmula establerta per a un restaurant Bib: tots són únics i poden variar molt d’un lloc a l’altre. A Hoppers, a Londres, serveixen plats vibrants i ben condimentats del sud de l’Índia i Sri Lanka, inclosos els seus famosos hoppers i doses. Al restaurant O Balado de Boqueixón – Codeso, a Galícia (Espanya), s’aposta sense complexos per la sostenibilitat i només utilitzen productes “kilòmetre 0”, exaltant les possibilitats del medi rural i parlant de l’entorn més proper amb plats com el Jurel fumat o el Cua de vaca de Bandeira estofat. Al seu torn, a l’Edosoba Hosokawa de Tòquio, la pasta soba, fina i “al dente”, es mostra com una autèntica delícia.
El que sí que tenen en comú els restaurants Bib és el seu estil de cuina, més senzill, reconeixible i… fàcil de gaudir! A més, un restaurant amb la distinció Bib Gourmand us deixarà amb una sensació de satisfacció per haver menjat, tremendament bé, a un preu raonable.
Potser aquest guardó no és tan conegut com l’Estrella MICHELIN, però el Bib Gourmand és molt popular entre els nostres seguidors i els nostres inspectors dediquen la mateixa quantitat de temps a buscar-los. Aquest premi a la relació qualitat/preu demostra que el bon menjar no ha de tenir un preu elevat.
Trobeu tots els restaurants Bib Gourmand de la Guia MICHELIN, Espanya, Portugal i Andorra aquí:
Benvingudes i benvinguts Gourmet, compartim una recepta deliciosa i fàcil, ideal per amants de la combinació del dolç i el salat. Una bona recepta on podeu gaudir d’una carn exquisida i gustosa de l’Empordà amb el toc d’una rica salsa elaborada amb Pedro Ximénez i gerds.
Magrets d’ànec de l’Empordà
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
2 Magrets d’ànec
100 gr. de gerds
150 ml. de Pedro Ximénez
200 ml. de brou de carn
100 gr. de sucre
unes fulles d’alfabrega al gust
pebre de molinet al gust
sal en escates
Per elaborar la salsa de fruits vermells:
En un cassó col·loqueu les gerds, el sucre, una mica d’aigua i el Pedro Ximénez
Cuinar a foc mitjà durant 15 minuts.
Afegiu-hi una mica més d’aigua si fos necessari.
Apartar i reservar
Amb un ganivet afilat fer uns talls al biaix a la part grassa dels magrets, assaonar banda i banda amb sal i pebre. Posar al foc una paella antiadherent i de fons gruixut, quan estigui calenta, posar els magrets amb la grassa cap avall, cuinar durant 6 minuts, donar la volta i cuinar 6 minuts per l´altre banda.
Retirar de la paella, tapar i deixar reposar durant uns 5 minuts.
Treure una part de l’oli de la cocció i amb la resta desglaçar la paella amb el brou de carn, reduir a la meitat.
Servir els magrets filatejats junt amb la vostra guarnició estimada i la salsa de Pedro Ximénez i gerds
Decorar amb alfàbrega. Afegir sal en escates al gust.
ANTONIO CANCELA* Des de temps immemorials les dones eren les que cuinaven a casa i les que s’encarregaven de les cuines de les fondes i cases de menjars. Elaboraven una cuina tradicional que els permetia compaginar la seva vida familiar (en general eren les encarregades de cuidar els seus fills) i laboral.
Paquita i Lolita germanes cuineres del Restaurant Hispania amb Lawrence Foster, director de l’OBC i el bellaterrenc Francesc Pérez Torres
A la dècada dels vuitanta, les dones matriculades a escoles d’hostaleria representaven només el 10%, però, actualment, arriben al 40% i, a més, (igual que a les universitats) obtenen millors qualificacions que els homes.
L’alta cuina és un ofici molt dur, exigeix esforç, molt de temps i capacitat de comandament sobre un equip nombrós de persones, similar a l’alta direcció. Hi ha poques dones que vulguin dedicar tant de temps a l’alta cuina i desatendre les seves obligacions familiars. Això és un claríssim impediment perquè les dones puguin triomfar en aquest món. Elles, en general, tenen més vocació de mares que de cuineres.
Actualment, a causa del canvi de mentalitat, la dona ja no es queda a casa com en els temps del “Caudillo“, ja que estudia i obté títols universitaris. A l’època de Felipe González van entrar al mercat laboral prop d’un milió de dones, cosa que va suposar una revolució en la societat, ja que van poder tenir una independència econòmica. Actualment, la dona té la preparació i la mentalitat per competir al món de l’alta cuina, cosa que fa que en el futur hi hagi més dones liderant restaurants.
Ferrand Adrià va dir: «A la cuina professional hi haurà tantes dones com elles vulguin», i coincideixo amb ell. La dona no és a l’alta cuina perquè no li dóna la gana. No és un problema de capacitat, sinó actitud davant la vida professional i familiar. A la Guia Michelin Espanya 2025 hi ha un total de 290 restaurants amb estrelles, i només 33 tenen cuinera. Considero que, encara, és un nombre molt reduït.
*Antonio Cancela és expert gastronòmic i col·leccionista especialitzat en l’univers Michelin.
Fernando “Ferran” Adrià Acosta (nascut el 14 de maig de 1962 a L’Hospitalet deLlobregat, Barcelona, Espanya) realitza els seus estudis bàsics al Col·legi Casaldels Àngels de la seva ciutat natal i al Col·legi de Sant Isidre de Barcelona,mentre viu amb els seus pares, Ginés, estucador, i Josefa, mestressa de casa, i el seu germà Albert.
El xef Josep García Fortuny, (primer per la dreta), i Fernando “Ferran Adrià”, (tercer per l’esquerra) l’any 1981 a la Masia Castell Arnau de Sabadell
La seva passió és el futbol, i juga amb el club Joventut de l’Hospitalet fins al 1974 i al Santa Eulàlia F.C. fins al 1980. En canvi, la seva relació amb la cuina és gairebé nul·la, la normal dun nen de la seva edat. El 1977 ingressa a l’Institut Politècnic de la Mercè per cursar estudis administratius, com a antesala per a la carrera de Ciències Empresarials. Sensenun motiu concret, el 1980, deixa els estudis i, amb la voluntat de guanyar diners per anar de vacances a Eivissa, comença la seva carrera culinària de manera modesta, per atzar, entrant a treballar com a fregaplats a l’hotel Playafels, de Castelldefels, a prop de L’Hospitalet. Allà, el xef Miquel Moy, molt amic del seu pare, li permet familiaritzar-se amb les tècniques culinàries bàsiques. Al cap d’uns mesos, ja el 1981, a Eivissa treballa al Club Cala Leña, a Es Canà.
Després de tornar a Barcelona, entre el 1981 exerceix diverses comeses en establiments com El Suquet, Castell Arnau i Martinica. El 1982 ingressa al prestigiós restaurant Finisterre, on romandrà fins a partir cap al Servei Militar, el 2 de juliol de 1982.
Des de mitjans de 1982 fins a finals de 1983, Ferran compleix el servei militar a Cartagena, on forma part de l’equip de cuina de l’Almirall, cosa que serveix d’experiència a l’hora d’assumir responsabilitats, ja que per primera vegada és responsable d’una cuina.
Seguint una suggeriment d’un altre recluta català que treballa a elBulli, Fermí Puig, a l’estiu del 1983 passa el seu mes de permís al restaurant de Cala Montjoi.
Marketta Schilling fundadora del restaurant El Bulli, va morir el 31 d’octubre de 2007 als 87 anys, en una clínica de Figueres on havia estat portada, després d’una llarga malaltia, des de casa seva, a la cala Montjoi, a Roses 📷 Bellaterra Gourmet
En acabar aquest stage, i en vista de la satisfactòria experiència, Ferran apalabra ja el seu ingrés en plantilla per quan acabi el servei militar. En finalitzar el servei, de gener a març de 1984 treballa al restaurant San Marcs de Sevilla. L’abril de 1984 entra a formar part a elBulli com a cap de partida, fins que l’1 de novembre, després de la marxa del xef Jean-Paul Vinay, el director, Juli Soler, el nomena a ell i a Christian Lutaud caps de cuina a tàndem.
“Juli Soler anima Ferran a viatjar a França a conèixer el món de l’alta restauració”. L’octubre del 1986 passa a convertir-se en xef únic d’elBulli, després de la marxa de Christian Lutaud. Cursa stages a les cuines de Georges Blanc i Jacques Pic.
A partir del 1987, Ferran decideix deixar de banda el receptari de la nouvelle cuisine i proposar la seva pròpia manera de veure la cuina. Comença basant-se en l’ús d’ingredients, tècniques i elaboracions autòctones, donant-los una visió des de l’alta cuina. Fins al 1993, aquest “estil Mediterrani” marca la cuina d’elBulli i exercirà més tard una important influència a la cuina catalana i espanyola de lèpoca.
El 1990 neix elBulli SL, societat formada per Juli Soler i Ferran Adrià, que desenvolupa diferents vies i models de negoci, elBulli S.L. reinvertia el 20% de la facturació en creativitat. En realitat, elBulli restaurant era el departament d’R+D d’una empresa que gestionava consultories i assessories amb empreses d’alimentació i restauració però que sempre va anteposar l’aposta per l’avantguarda al negoci.
La radicalitat d’elBulli s’ha pogut mantenir gràcies a aquest model.
A partir de principis dels noranta es comença a produir un canvi a la cuina de Ferran i elBullirestaurante, i juntament amb els plats “mediterranis”, apareix una sèrie de nous conceptes, elaboracions, tècniques i formats de servei que preparen el camí al canvi que es produirà de forma incontestable el 1994.
A nivell organitzatiu, Ferran i Juli estipulen, ja des de finals del 1987, una temporada dividida en dues parts: sis mesos de servei i sis mesos de tancament del restaurant. Durant aquests darrers sis mesos, al llarg dels anys noranta es va buscant la fórmula per crear un taller, el primer de la història de l’alta cuina, i després de diversos emplaçaments, es crea el 2000 elBullitaller, al carrer Portaferrissa de Barcelona. A partir d’aquest esquema, s’estableix un model de creativitat que a poc a poc s’anirà perfeccionant. En lloc de crear un plat a partir d’una idea, durant els mesos de tancament a Barcelona es llancen centenars d’idees per a conceptes, tècniques i elaboracions, que en els sis mesos a elBulli donaran lloc a receptes acabades i a menús. A més, se sotmeten totes les variables i recursos del procés a una auditoria creativa que proporciona un nivell d’eficiència i eficàcia elevat, que és al capdavall el que ha determinat la longevitat creativa d’elBulli.
Des del 2002, Ferran està casat amb Isabel Pérez, i no tenen fills.
El 30 de juliol de 2011, elBullirestaurante tanca les portes i neix elBullifoundation. El projecte de transformació d’elBulli es comença a conceptualitzar a mitjan 2010 i, a partir de llavors, es va avançant i es duen a terme una sèrie de challenges que ajuden a donar forma al nou projecte. Actualment, sota el paraigua d’elBullifoundation, Ferran i el seu equip han definit aquests projectes de característiques i vocacions diferents, encara que estretament interrelacionats: elBulli1846 – Un lab expositiu ubicat a l’espai que ocupava elBullirestaurante, a cala Montjoi, on es treballarà sobre eficiència a innovació i es faran servir les exposicions com a eina de treball.
Els bellaterrencs Angi i Francesc a elBulli a elBulli de Cala Monjoi
LABulligrafia – L’arxiu que posa en valor què va ser elBulli i qui són Ferran Adrià, Juli Soler i Albert Adrià. És el llegat material i immaterial de l’històric restaurant elBulli. Tot el saber fer que explica per què des d’elBullirestaurante es va canviar el paradigma de la restauració gastronòmica. Basa el contingut i la narració a l’auditoria creativa i el cas d’elBulli com a empresa. Tindrà dues versions: off-line (l’arxiu físic d’elBulli. Un arxiu-museu visitable de 6.000 m2) i on-line (L’espai virtual on es presentarà el llegat d’elBulli ordenat i classificat segons la taxonomia derivada de la Metodologia Sapiens, desenvolupada per Ferran com a mètode d’anàlisi i comprensió.
Bullipedia – Una plataforma multimèdia que edita continguts que es divulgaran en una sèrie de formats, per a la divulgació de Sapiens de la restauració gastronòmica occidental. Serà la primera enciclopèdia sobre gastronomia, creativitat i innovació del món. El primer pas consisteix en la publicació de més de 30 llibres de 500 pàgines sobre continguts multidisciplinaris que formen una col·lecció transversal que permeten una comprensió holística de la restauració gastronòmica.
“Cal humilitat a la cuina, fer el que sap i no voler fer i servir el que no domines” JOSEP MARIA BOIX
El matrimoni Loles Vidal i Josep Maria Boix amb el bellaterrenc Francesc Pérez Torres
FRANCESC PÉREZ ✍️ Josep Maria Boix és un dels grans mestres de cuina, modernitzador de la cuina tradicional catalana, al costat d’altres mestres com Arzak, Subijana, Arguiñano….que feien el mateix procés al País Basc per modernitzar la cuina espanyola, i portar-la a uns alts nivells internacionals mai vistos.
Boix oferí als seus clients, en substitució de la Paella, arrossos creatius amb bolets, conill, cargols, etc., Boix va aportar a la restauració pública de Catalunya el Trinxat de La Cerdanya, avui dia convertit en un clàssic imprescindible en tots els menús dels restaurants de casa nostra. Sense dubte, la seva recepta històrica recuperada és la Cuixa de xai a les 7 hores, plat que també va oferir a la Reina Elisabeth II del Regne Unit al Palau de Pedralbes de Barcelona. Així com també ho va cuinar per la Princesa del Japó a Tòkio.
Mai oblidaré, i no puc deixar d’agrair al mestre de cuina Josep M. Boix, quan els anys 90, just quan jo portava la direcció del Restaurant Cristal de l’Hotel Barcelona Hilton, després la del Restaurant Tragaluz i el Cercle Comtal, la seva oferta perquè jo dirigís l’Hotel Boix de Martinet de la Cerdanya, ja que la Loles i en Josep Maria volien dedicar-se de ple a la seva Torre del Remei de Bolvir. Ells estaven cercant a la ciutat comtal un professional acreditat per gestionar al 100% l’Hotel Boix. La meva renúncia final a aquesta bona proposta professional de dirigir el Boix de Martinet va ser deguda a la decisió familiar de no deixar la nostra llar de Barcelona, com ja havia fet amb la meva esposa Angi el 1974, tot per al dirigir l’Hotel Saurat d’Espot. Finalment vàrem donar el pas definitiu d’obrir el nostre propi petit restaurant, La Taula, fita que amb la meva esposa Angi vàrem fer realitat el 30 de maig de 1994 i a la jubilació, després de 22 anys, venut al nostre chef Dani Feraru i la seva esposa Sandra.
Torre del Remei de Bolvir de La Cerdanya
El dia 4 de novembre de 2018, en Josep Maria Boix va ser l’últim dia com Xèf i propietari de la Torre del Remei, un petit gran Relais Château de Catalunya, obert amb la seva dona Loles Vidal, que ens va deixar als 66 anys, un 21 de juliol de 2014. El matrimoni Josep Maria i Loles va ser també els creadors de l’Hotel Boix de Martinet de La Cerdanya, un dels més acreditats de Catalunya, on l’escriptor i gastrònom Nestor Luján, va fer niu de la seva pàtria cultural gastronòmica.
La Torre del Remei va obrir les seves portes l’any 1991 i va aportar la creativitat de la Cuina Catalana Moderna, i és impossible oblidar els seus Raviolis de Foie-gras, el famós Trinxat de La Cerdanya amb Rosta o el tendre Xai a baixa temperatura, sempre acompanyats de uns postres excepcionals i un celler de vins inolvidable. El servei del seu equip sempre era discret pero d’una qualitat professional que molts dels grans de Catalunya voldrien gaudir als seus establiments.
Dedicatòria de Lawrence Foster, qui fou Director de l’Orquestra Simfonia de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i foto de la seva visita a La Torre del Remei
La Torre del Remei, Pirineu català al costat del Parc Natural del Cadí, envoltat d’un jardí de 3 hectàrees amb magnífiques sequoies, un palauet d’estil modernista, acull avui un hotel de classe internacional. Un limitat nombre d’habitacions, al costat d’una cuina reconeguda garanteixen una estada de calma i comoditat. Torre del Remei té tots els elements de confort d’un hotel Gran Luxe, com televisió pantalla amb DVD i satèl·lit, la seva pròpia línia de productes de bany i perfumeria i el servei 24 h. a les habitacions més dels serveis habituals (caixa forta, minibar, …). També podrà aprofitar la piscina climatitzada (de maig a setembre); del jardí i la sala de massatges i tractaments per relaxar-se.
Des de que Josep Maria Boix va jubilar-se és Carles Gaig qui gestiona la cuina de la Torre del Remei de Bolvir de La Cerdanya
LesOstres Rockefeller van ser creades el 1889 al restaurant Antoine’s de Nova Orleans per Jules Alciatore, fill del fundador Antoine Alciatore. Jules va desenvolupar el plat a causa de l’escassetat de cargols , substituint les ostres disponibles localment. La recepta del restaurant es manté sense canvis, amb uns tres milions i mig de comandes servides el 1980.
Ostres estil Rockefeller (*) sobre fons de musselina d’espinacs
Ingredients per a 4 persones: 24 ostres 200 gr d’espinacs frescos prèvia-ment bullits i finament trossejats 1/2 llitre de crema de llet 1/2 ampolla de Cava brut 1 escalunya picada mantega, sal i pebre 4 cullerades de salsa holandesa Sal i pebre
Sal gruixuda marina
Elaboració Obriu les ostres, retireu la carn de les closques
Feu-les coure en la seva mateixa aigua sense deixar-la bullir.
Reserveu el suc de la cocció.
Per fer la salsa, poseu en un cassó el Cava, l’escalunya i el brou de coc-ció de les ostres.
Feu-ho reduir fins que quedi una quarta part del volum, afegiu-hi una mica més d’1/4 de litre de crema de llet i dei-xeu que es torni a reduir uns ins-tants.
Seguidament, incorporeu-hi la salsa holandesa i amaniu-ho amb sal i pebre. Salteu els espinacs amb mantega i afegiu-hi una mica de crema de llet.
Cobriu el fons de cada closca amb una culleradeta d’espinacs a la crema.
Col·loqueu-hi al damunt una ostra i cobriu-la amb la salsa al cava.
A continuació, poseu-les al grill perquè es gratinin.
Serviu-les molt calentes en plats calents individuals sobre sal marina.
Suggeriment:
Acompanyar amb el mateix Cava Brut que les heu cuinar però fred a 6 graus de fredor. Bon profit i bona cuina!
(*) LesOstres Rockefeller van ser creades el 1889 al restaurant Antoine’s de Nova Orleans per Jules Alciatore, fill del fundador Antoine Alciatore. Jules va desenvolupar el plat a causa de l’escassetat de cargols , substituint les ostres disponibles localment. La recepta del restaurant es manté sense canvis, amb uns tres milions i mig de comandes servides el 1980. El president Franklin Delano Roosevelt va menjar ostres Rockefeller a Antoine’s el 1937. L’alcalde Robert Maestri va comentar a Roosevelt “Què t’agraden aquestes erstas?”, mentre la premsa nacional transcrivia l’accent iat de Maestri. El plat va rebre el nom d'”ostres Rockefeller” en honor a John D. Rockefeller , l’americà més ric d’aleshores, per la seva extrema riquesa. Consisteix en ostres amb mitja closca cobertes amb una salsa verda i pa ratllat , i després al forn o a la planxa. Tot i que la recepta original de la salsa és un secret, inclou un puré de diverses verdures verdes que poden incloure espinacs. Versions similars del plat han proliferat a Nova Orleans, sense que se’n conegui cap com a duplicat precís. El xef Alton Brown afirma a l’episodi “Shell Game” de la seva sèrie Good Eats de Food Network que Alciatore es va endur la seva recepta a la tomba i que qualsevol versió posterior és simplement una suposició. Mentre que molts aconsegueixen el color verd característic de la salsa simplement utilitzant espinacs, els xefs d’Antoine han negat repetidament que el plat en contingui. Una anàlisi de laboratori del 1986 realitzada per William Poundstone a Bigger Secrets va indicar que els seus ingredients principals eren julivert , api triturat i colat , cebes tendres o cibulet (indistingibles en un laboratori d’aliments), oli d’oliva i tàperes .
El Moll o Roger és un peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa Catalana, una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca.
Presentació del molls de roca amb favetes
INGREDIENTS
4 llisses de roca
200 g de tomàquets madurs però ferms
20 ml d’oli d’oliva
1 gra d’all
1/2 dl de brou de peix lleuger
100 g de faves fresques pelades
Sal – bitxo
1/2 dl de vi blanc sec
Fulles de marduix
Dibuix de Perico Pastor
PREPARACIÓ
❖Escameu, destripeu i filetegeu els molls
❖ Peleu els tomàquets escaldant-los uns segons en aigua bullent. Traieu-ne les llavors i talleu la polpa a daus uniformes.
❖Traieu la pela de les faves; escaldeu-les durant 1 minut en aigua bullent amb sal i refredeu-les immediatament. És millor que les faves conservin una textura força cruixent perquè siguin reconeixibles no només pel seu bonic color verd, sinó també pel seu gust.
❖Talleu gruixudament les fulles de majorana i piqueu finament l’all.
❖ Escalfeu la paella i aboqueu-hi oli d’oliva fins que cobreixi el fons i afegiu-hi l’all picat.
❖ Daureu lentament l’all, després afegiu-hi el bitxo picat i una mica de vi blanc, deixant-lo evaporar completament.
❖ Augmenteu el foc, afegiu-hi la polpa de tomàquet, salpebreu-ho i deixeu-ho coure durant aproximadament un minut.
❖ Passat aquest temps, afegiu-hi les faves escaldades i immediatament hi poseu-hi els filets de moll vermell lleugerament salats per sobre.
❖ Afegiu-hi una mica de brou de peix, un raig d’oli d’oliva i el marduix picat Tapeu-ho.
El brou de peix serveix per diluir lleugerament la salsa de tomàquet, mentre que l’oli d’oliva actua com a aglutinant per evitar que la salsa es torni aquosa.
❖ Coeu-ho a foc lent durant un minut i apagueu el foc. Pot ser necessari augmentar el temps de cocció si els filets de moll vermell són més gruixuts del que és habitual.
❖ Tasteu la salsa i rectifiqueu el condiment si cal.
❖ Serviu disposant els filets de mullet en forma radial al plat, acompanyats de la salsa de tomàquet i faves.
LLUIS TORRES✍️L’Àncora es troba situat al barri del Serrallo de Tarragona. És un restaurant familiar amb més de 50 anys especialitzat en el peix fresc i cuina marinera de Tarragona, elaborada amb productes del seu km0.
Detall de la cuina vista del restaurant L’Ancora del Serrallo de Tarragona
La decoració és el que més destaca a l’entrar de l’establiment del Serrallo, ja que fa sentir als comensals com a plena mar, amb un ambient i una decoració de vaixell de fusta, ulls de bou, timons, peixeres i un exterior amb vistes, ambient i aroma a mar.
Vista de la terrassa del restaurant L’Ancora del Serrallo
La cuina del restaurant és a la vista i es pot gaudir d’una gran varietat de més de 100 plats d’arrossos, peix, carn i tapes típiques. Entre els millors plats hi trobareu la cassoleta de peix, les mariscades, el peix de platja al forn i els calamars, frescos, a la romana i andalusa.
Vistes des de la terrassa del restaurant L’Ancora del Serrallo de Tarragona
Nosaltres hem gaudit de valent a la seva terrassa amb vistes al mar, plena de gom, unes racions tradicionals, a saber, musclos a la marinera, calamars a l’andalusa, sèpies mitjanes amb all i julivert, pop a la gallega, patates braves… Tot plegat una bona qualitat preu per sucar-hi pa.
Vistes del Serrallo de Tarragona
Hem comprovat en directe que ha estat l’únic restaurant de tot el Serrallo ple de gom a gom, i que després de poc temps s’havia format una llarga cua d’espera. Sens dubte ens han restat ganes de tornar-hi.
Detall de la terrassa de L’Ancora del Serrallo
RESTAURANT L’ANCORA DEL SERRALLO Carrer de Trafalgar, 21 (43004 Tarragona)
HORARI: de 13 a 00 (Tancat dilluns al vespre i dimarts)
HORARI PER RESERVAR TAULA: 10:00h a 15:00h i 17:00h a 21:00h RESERVA PER WHATSAPP 617 49 46 54
“Aquest és un plat nutritiu, saborós i de preparació ràpida, que té el gran avantatge de no requerir cap preparació en cas d’arribades inesperades“.
Bunyols de Gruyère rodons una presentació de Vinzel 📷 CEDIDA
Recepta de Bunyols de Gruyère
Talleu un tros de Gruyère sencer en trossos rectangulars de 8 cm de llarg, 4 cm d’ample i 2 cm de gruix. Submergiu aquests rectangles en un ou batut lleugerament pebrejat, però sense sal (el formatge és prou salat). A continuació, una rere l’altra, submergiu suaument aquestes llesques en el pa ratllat daurat. Repetiu aquest últim pas una segona vegada, de nou molt suaument per no desprendre la primera capa. Fregiu-ho i serviu-ho ben calent. Quan el bunyol es talli al plat, el formatge s’ha de fondre com una fondue.
Coulis balsàmic:
Reduïu el vinagre balsàmic a 3/4.
Deixeu refredar i afegiu-hi la mel.
Afegiu el condiment i reserveu-lo.
Plànol de Suïssa amb els seus principals formatges
Nota: Aquests bunyols es poden preparar amb antelació, però s’han de cuinar a l’últim moment. Aquest és un plat nutritiu, saborós i de preparació ràpida, que té el gran avantatge de no requerir cap preparació en cas d’arribades inesperades. Serà molt popular tant com a àpat com a sopar a la taula familiar.
Font: Union Suisse du Commerce de Fromage, Verne, 1938
Llibret de receptes de formatges suïssos, Berna, 1938
Recepta de Canelons suïssosde 1938
Aprofitant la massa de raviolis, estireu una làmina molt fina i talleu-la a tires de 10 cm de llarg i 5 cm d’ample, pinteu-los amb rovell d’ou i ompliu-los amb la barreja següent:
Salteu les escalunyes i el julivert picats amb mantega, juntament amb una mica d’all, després afegiu-hi nou moscada, pebre vermell dolç i un pessic de farigola, i després un grapat d’espinacs escaldats i picats.
Humitegeu-ho amb una bona demi-glace o suc de rostit.
Incorporeu-hi 300 g de formatge Emmental tallat a daus petits, barregeu-ho bé, aboqueu-ho en una safata i deixeu-ho refredar.
Amb una màniga pastissera amb un broquet d’uns 1,5 cm de diàmetre, feu servir aquest farcit sobre els rectangles de pasta, plegueu la pasta sobre el farcit i segelleu les vores.
Escalfeu els canelons en aigua bullent amb sal, retireu-los amb una escumadora i escorreu-los sobre un colador folrat amb una gasa neta.
Col·loqueu els canelons en una safata de forn untada amb mantega, empolseu-los generosament amb formatge ratllat i coeu-los al forn calent.
Quan estiguin a punt per servir, amaniu-los amb un bon suc de vedella i arrebosseu-los amb una mica de mantega molt calenta.
BELLATERRA.CAT 