BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 12 de desembre de 2025

LLUIS TORRES: Segons l’enciclopèdia francesa Larousse gastronòmica, el nom «civet» s’aplica només a estofats o guisats d’animals de caça mamífers, aromatitzats amb vi negre amb cos i acompanyats de cebetes i xampignons

Receptes per a 4 persones

1,5 kg d’espatlla de senglar tallada a daus d’aproximadament 70 g

Marinada de senglar

• 4 grans d’all
• 200 g de cebes
• 400 g de pastanagues
• ½ cap d’alls tallada per la meitat
• 200 g d’escalunyes
• 1 branca de farigola
• 1 fulla de llorer
• 12 grans de pebre negre
• 6 grans de pebre blanc
• 4 baies de ginebró
• claus
• 1,5 litres de bon vi negre amb cos
• 30 cl de brou de senglar o de pollastre
• 1 cullerada d’oli d’oliva
• 20 g de mantega
• Sal, pebre acabat de moldre

Acabant la salsa

• 3 cullerades de brou de carn
• 10 g de xocolata sense sucre al 70%
• 20 g de mantega
• Tallar
• 200 g de xampinyons
• 120 g de cansalada fumada
• 20 g de mantega
• 1 culleradeta d’oli d’oliva

Dos dies abans

Marinada:
Marinar la carn de senglar. En un recipient gran, posar el senglar, les cebes tallades a sis parts, les pastanagues tallades a rodanxes, els grans d’all aixafats sense pelar, les escalunyes, el farigola, la fulla de llorer, els grans de pebre, les baies de ginebró i el clau. Cobrir amb vi negre i marinar durant 36 a 48 hores.

El dia abans

Senglar:
Preescalfeu el forn a 150 °C (300 °F). Escorreu el senglar i les verdures aromàtiques, mantenint-les separades. En una cassola de ferro colat apta per al forn, escalfeu una cullerada d’oli de cacauet (bastant calent). Salpebreu els daus de senglar amb sal i pebre acabat de moldre i daureu-los a la cassola per tots els costats. Això pot trigar de 6 a 10 minuts. Traieu el senglar de la cassola, desgreixeu-lo i poseu la cassola a foc lent. Afegiu-hi la mantega i les verdures aromàtiques ben escorregudes i deixeu-les suar durant uns 10 minuts. Afegiu-hi els daus de senglar, deixeu-los suar durant 4 minuts i desglaseu-los amb el vi negre de la marinada. Afegiu-hi els sucs del senglar, porteu-ho a ebullició, tapeu-ho i poseu-ho a un forn a 140 ° graus. Coeu-ho durant almenys 2 hores i 30 minuts.

Comproveu que el senglar estigui cuit.
Els trossos han d’estar tendres i no hauríeu de trobar cap resistència quan els punxeu amb un ganivet. Traieu el senglar de la cassola i reserveu-lo.

Salsa:
Coleu la salsa amb un colador i poseu-la en una cassola, porteu-la a ebullició i després reduïu el foc aproximadament un quart. Reserveu-la.

Guarnició:
Talleu les puntes terroses dels xampinyons. Renteu-los i talleu-los a sis parts. Salteu-los en una paella amb un tros de mantega. Salpebreu-los. Escaldeu els llardons de cansalada (començant amb aigua freda), refredeu-los i escorreu-los. Salteu els llardons de cansalada en una paella amb una culleradeta d’oli: daureu-los i escorreu-los sobre paper absorbent.

Porteu la salsa a ebullició.
Retireu la cassola del foc, afegiu-hi la sang i el quadrat de xocolata. Barregeu-ho bé amb una espàtula de fusta. Bateu-hi 20 g de mantega, rectifiqueu-ne el punt de sal i aboqueu-hi la salsa sobre la carn. Un cop afegida la sang a la salsa, aquesta no hauria de bullir. Si arriba aquest punt, la salsa pot acabar amb petits trossos de sang coagulada i fer grumolls.

Acabat:
Quan estigueu a punt per servir el guisat, assegureu-vos que la carn i la guarnició estiguin calents. Col·loqueu la carn en una safata de servir. Afegiu la guarnició aromàtica sobre la carn i serviu immediatament.

Font: Art & Gastronomie

Read Full Post »

Bellaterra, 8 de desembre de 2025

LLUIS TORRES✍️ El mestre de cuina català Josep Lladonosa i Giró rebutjà que una bona escudella pugui fer-se el mateix dia: “Quan sento dir que ‘a les deu m’hi poso i a la una ja la tinc feta’, penso pots comptar quina escudella faràs. Una escudella demana molt temps de preparació”.

RECEPTA D’ESCUDELLA I CARN D’OLLA

Ingredients per a 6 persones

6 llitres d’aigua, aproximadament
1/2 kg garró de vedella
1/2 gallina
150 g cansalada
200 g orella i morro de porc
1 peu de porc
100 g carn magra de porc
1/2 kg botifarra negra
1 os de pernil
1 os de vedella
200 g cigrons
200 g de patates
1 col d’olla
1 nар
1 pastanaga
2 grans d’all
1 ou
molla de pa blanc ratllat 2
cullerades, aproximadament
Jarina 1 cullerada
julivert 1 ramet
sal
pebre

El mestre de cuina en Josep Garcia Fortuny en recorda:

Que en la recepta de l’Escudella i carn d’olla, els galets no hi ha un pes determinat. normalment, són uns 45 g/u.
Em permeto recordar-te que cal bullir-los prèviament amb aigua i poca sal, menys o menys a mitat de cocció. Si els bulls amb el brou, els galets  el xoparan i et quedaràs sense ell. Per tant, una precocció dels galets, escorreguts i deixar-los damunt una safata repartits per tal de tallar la cocció.

Font: Josep LLADONOSA I GIRÓ (2000): El Gran Llibre de la Cuina Catalana. Edició a cura de Jaume Fàbrega. Barcelona: Editorial Empúries, 715 pàg. 

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de desembre de 2025

“Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient”

L’Escudella i Carn d’Olla és, sense cap mena de dubte, el plat emblemàtic de la cuina catalana durant l’hivern, i assoleix la seva màxima expressió durant el dinar de Nadal (25 de desembre). Més que una simple recepta, és un ritual culinari que explica la història, la prosperitat i la identitat d’una terra.

Segur que a quasi totes les llars catalanes, ara que arriba el fred farem bullir una olla ben gran amb l’Escudella i Carn d’Olla, el plat per excel·lència de les festes nadalenques catalanes. Anem a fer un repàs per la història d’aquest menjar tan nostre.

Orígens medievals

No sabem exactament des de quan a les cases catalanes es menja Escudella i Carn d’Olla, segur que de ben antic, el que sí que sabem és que és el plat de sopa documentat més antic d’Europa. Francesc Eiximenis un escriptor franciscà nascut a Girona, potser un dels més llegits en l’Edat Mitjana, ja recollia aquest plat en la seva obra “Com usar bé de beure e menjar” del segle XIV.
En ella diu que era un plat que menjaven els catalans cada dia. Tres segles després el Baró de Maldà també fa menció de l’Escudella i Carn d’Olla en el seu dietari “Calaix de Sastre”, dient que en menja molt sovint i li agrada molt, d’on es dedueix que l’Escudella i Carn d’Olla no era un menjar tan sols de pobres, era interclassista.

L’origen el trobem en el món de pagès, on els camperols aprofitaven tots els excedents de les collites i el que tenien al rebost per fer un bon caldo i després es menjaven els ingredients acompanyats d’alguna salsa, el Baró de Maldà diu que s’acompanyava de salsa de tomàquet. Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient.

Amb el temps, la riquesa i la quantitat d’ingredients (especialment carn) es van convertir en un marcador social. El que abans era un brou simple dels camperols, es va enriquir amb la inclusió de múltiples tipus de carn i verdures a les taules benestants.

El costum de menjar Escudella i Carn d’Olla per Nadal, és un costum de ciutat, ja que pels pagesos era un plat bastant habitual. Antigament deien que una bona escudella havia de portar les quatre carns: porc, vedella, xai i gallina, als que anomenaven els “quatre evangelistes” o les “quatre ordes mendicants”, acompanyades de tota classe de verdures i llegums, la gran protagonista de la carn d’olla, la pilota es feia només amb pa i cansalada.

El Salt a Plat Festiu: La Conversió Nadalenca

L’escudella va fer el salt definitiu a plat festiu a la Catalunya rural dels segles XVII i XVIII. Nadal era, i continua sent, la festa més important del calendari. Era el moment de l’any en què les famílies feien la màxima despesa en cuina, i on es podia permetre el luxe d’incloure tots els tipus de carns guardades i embotits.

El plat es divideix en dues parts que se serveixen per separat:

L’Escudella (el Primer Plat): El brou, ric i concentrat, servit amb la pasta de Nadal, els grans galets de grans dimensions que s’omplien amb carn picada (la pilota o altres carns).

La Carn d’Olla (el Segon Plat): El contingut sòlid i substanciós del brou: les carns (vedella, porc, pollastre, botifarres), les verdures (patata, col, cigrons) i la pilota.

La Importància de la Pilota: La pilota, una gran mandonguilla allargada feta amb carn picada i espècies, simbolitza la generositat i la vitalitat del plat i és sovint el centre de la celebració culinària.

Futur i identitat

Avui, l’escudella continua sent un símbol de la cuina catalana, que combina tradició i adaptació. Molts restaurants i famílies mantenen la recepta clàssica, mentre que altres innoven amb versions més lleugeres o creatives. El seu valor no és només culinari, sinó també cultural i emocional, ja que evoca records familiars i reforça la identitat col·lectiva.

Font: M’agrada Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 4 de desembre de 2025

“Els cargols de mar també són excel·lents per a aquesta boníssima recepta“

INGREDIENTS

24 cargols grans – 4 carxofes espinoses
50 g de llenties vermelles pelades
1 pastanaga, 1 ceba tendra, 1 branca d’api, 1/2 dl de brou de pollastre
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
20 g de mantega
150 g de bolets porcini
20 ml de brandi
cibulet
fulles de llorer
llimona –
all
sal i pebre

PREPARACIÓ

-Purgueu els cargols amb sal gruixuda i aigua acidulada; renteu-los bé i bulliu-los en aigua salada aromatitzada amb la meitat de les verdures.
-Coeu-los durant aproximadament una hora. -Escorreu els cargols i traieu-los de les closques amb una agulla.
-Netegeu-los bé, traient la part negra del cos.
-Descarteu les fulles dures de carxofa, després talleu-les a grills, traient el “fenc” i les parts interiors morades.
-Coure-les a foc lent en una mica d’aigua salada aromatitzada amb fulles de llorer, oli d’oliva, all i suc de llimona.
-Remulleu les llenties durant una hora i després cuineu-les amb pastanagues tallades a daus, api, ceba i brou de pollastre. Quan estiguin cuites, haurien d’haver absorbit gairebé tot el líquid.
-Piqueu el cibulet i l’all.
-Netegeu els bolets ceps (porcini), talleu-los a trossos irregulars i salteu-los amb mantega. Salpebreu-los.

CUINAR

-Escalfeu la paella a foc mitjà, afegiu-hi a tros de mantega, a mica d’all picat i salteu bé els cargols salats i pebrats.
-Augmenta el foc, afegiu-hi a raig de brandi, flambeu i deixeu-ho evaporar.
-Afegiu-hi els carxofes, els ceps daurats i barregeu-los amb els cargols.
-Salpebreu amb cibulet picat.
-Cobriu el fons dels plats amb una cullerada de llenties i placeu-hi el ragú de cargol, carxofa i ceps al centre.

PRESENTACIÓ DEL PLAT

-Els cargols, també relacionats amb els caragols, s’utilitzaven com a aliments humits a l’època romana i avui continuo gaudint de les taules europees que tenia.
-Podeu comprar aquests cargols frescos per a tot l’any: ja que estan completament assecats durant els últims mesos de primavera, hibernant la resta de l’any.
-La varietat més preferida és la varietat anònima “vinya”.

Font: Antonio Ghilardi

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de novembre de 2026

Els 8 restaurants de la ciutat de Barcelona “Bib Gourmand”Guia Michelin 2026

AVENIR, Avenir 72, 08021 BCN
http://www.avenir.restaurant.com
En aquest senzill local, a manera de taverna no exempta d’encant, és impossible sortir-ne decebut, ja que l’amabilitat és absoluta i expliquen tant la filosofia de la casa com l’elaboració dels plats amb detall.  El restaurant està portat per dos socis (Roger Viñas i Chesco Salrach) que, coses del destí, van fer amistat a l’escola dels seus fills i van decidir emprendre junts aquest projecte, treballant el primer darrere dels fogons i el segon a la sala.  Aquí defensen una cuina actual, amb picades d’ullet al mar i muntanya, on s’aprecien diferents tècniques, bones textures i un gran domini dels vins.  L’oferta, sempre oberta al fet que puguem compartir, se centra en tres menús degustació: La barra de l’Avenir, La barra pesquetariana i un, més ampli, anomenat Avenir.

BACARO, Jerusalem 6, 08001 BCN
http://www.bacarobarcelona.com
Aquest local d’essència italiana, que ells mateixos defineixen com a “taverna veneciana”, és a poca distància a peu de l’emblemàtic Mercat de la Boqueria i és un d’aquells llocs on dóna gust anar, ja que t’atenen amb afecte i simpatia des del mateix accés.  El local, a manera de bistrot i repartit en dues plantes, presenta una decoració senzilla i eclèctica, amb la idea que no interfereixi en allò realment important, el menjar, de clares arrels transalpines i on s’aposta sempre pel sabor (hi ha pasta, per descomptat, però no et pots perdre les Sardines a Saor, el Hígado  tiramisù).  La carta de vins, com calia esperar, inclou alguns clàssics italians!

BALDENI-CALDENI Valencia 454, 08013 BCN
http://www.bardeni.es
Un meat bar on les carns són les grans i inequívoques protagonistes.  Sorprèn especialment per la seva estètica de carnisseria antiga, amb una barra on també podeu menjar.  El xef Dani Lechuga ens presenta una carta on destaca l’Steak tartar d’Angus, a l’estil Caldeni, i sempre has de preguntar per les “Suggeriments del dia”, ja que no és estrany trobar talls especials de vedella per triar.  Ofereixen mitges racions!

BERBENA, Minerva 6, 08006 BCN
http://www.berbenabcn.com
Una casa diminuta, senzilla i informal on es gaudeix sense restriccions, per això la picada d’ullet a la festa implícita en el nom.  L’ànima de tot plegat és Carles Pérez de Rozas Canut, que aposta per unes elaboracions simples però estudiades i realment captivadores.  Aquí prenen com a base els productes mediterranis de temporada però tocant molts pals;  no en va, als seus plats (tots amb opció de mitges racions i alguns fins a 1/4) veuràs tant elements asiàtics com sud-americans.  Personalitat en estat pur, amb la cuina vista i un suggeridor receptari que ens parla del xef, dels seus viatges i dels seus treballs a altres països.  Aquí les postres també són magnífiques i una que mai falla és el Gelat de crème fraîche, només oli i sal.

CRUIX Entença 57, 08015 BCN
http://www.cruixrestaurant.com
Un restaurant d’ambient informal, amb les parets de maó vist, que es presenta com el lloc idoni perquè ens sentim com a casa, ja que el servei no pot mostrar més empatia amb el comensal.  Aquí la proposta se centra en dos menús degustació, Classic Cruix (11 passades) i Grand Cruix (13 passades), destacant en qualsevol de les dues opcions els seus fantàstics arrossos (solen servir-los en paella, amb un punt de socarrat).  Plats interessants?  El Churro de bacallà, ben fregit perquè quedi daurat i cruixent, ia l’hora de les postres el que anomenen Dia trist a la platja.  Si fa bo, intenta aconseguir taula a la terrassa!

GLUG, Viladomat 289, 08029 BCN
http://www.glugbarcelona.com
Si busques un restaurant per l’Antiga Esquerra de l’Eixample has d’apuntar aquest a la teva agenda.  Glug, davant de la piscina Sant Jordi, és molt més que una referència per als foodies, ja que allà el món del vi també hi té un paper destacat (d’aquí, del so en beure i en abocar el vi, ve una mica el nom del local).  La parella de xefs al capdavant, formada per Iván García i Beatrice Casella (ella, natural de Torí, s’ocupa de les meravelloses postres), ens proposa una cuina sense regles ni formalitats, pensada exclusivament perquè gaudim.  La carta, amb plats tan saborosos com la Sopa de ceba i botons de formatge Comté, treballa amb productes de temporada i fusiona de manera molt interessant elements tant catalans com a italians.

ONÍRIC, Rabassa 37, 0824 BCN
http://www.onoricrestaurant.com
Sota aquest nom, que automàticament ens indueix a pensar en el món dels somnis, hem trobat una d’aquelles cases on a tots ens agrada anar;  no en va, reflecteix que els projectes més anhelats i inabastables poden fer-se realitat.  El tàndem al capdavant, amb Jonatan Izquierdo després dels fogons i Laura Humanes pendent de tot a la sala, defensa una proposta de cuina actual construïda des del sentit comú, amb una petita carta i tres interessants menús: Herrén (tipus executiu, només al migdia entre setmana), Oníric i Somni.  Un plat que ens ha encantat?  L’arriscat però convincent Bunyol de congre, curri verd, coco i tamarinde.

SAÓ, Cesare Cantù 2, 08023 BCN
http://www.saobcn.com
Es troba a la zona alta de Barcelona i no llueix un nom fútil, ja que traduït al castellà (saó) posa en relleu el “punt o maduresa de les coses”.  Juanen Benavent, el xef d’origen valencià al capdavant de la casa, juga les cartes apostant pels productes estacionals de proximitat per oferir una cuina actualitzada, de tall creatiu, amb marcades influències franceses, un detall que s’entén millor després de saber que va estar quatre anys treballant al restaurant Goust de París.  Què hi trobaràs?  Tres menús (Llavor, Germinat i Arrels) i plats per llepar-se els dits, com la seva impactant Crema Catalana Salada, amb albergínia a la base i la coberta de foie caramel·litzat.

Font: Guia Michelin 2026

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de novembre de 2025

“No tenen ni la fama ni la repercussió de les Estrelles Michelin, és clar, però els Bib Gourmand, dels quals sempre es diu que són els establiments preferits dels inspectors, porten a gala tenir el favor del públic al seu dia a dia. Són aquests llocs on un acudeix per donar-se un homenatge sense necessitat que hi hagi una ocasió especial”.

La distinció Bib Gourmand forma part de la Guia Michelin  des del 1997 i, pràcticament des de la seva arribada, va conquistar el cor dels gastrònoms de tot el món. En aquesta edició, la selecció Espanya & Andorra presenta un total de 204 restaurants premiats amb aquest guardó, entre els quals destaca 29 novetats.

La distinció Bib Gourmand forma part de la Guia Michelin des del 1997 i, pràcticament des de la seva arribada, va conquistar el cor dels gastrònoms de tot el món.

En aquesta edició, la selecció Espanya & Andorra presenta un total de 204 restaurants premiats amb aquest guardó, entre els quals destaca 29 novetats.

Si al llarg de l’any heu seguit les  publicacions a la web de la Guia Michelin amb els nous establiments que cada mes han entrat a la selecció, és probable que alguns us resultin familiars, encara que també n’hi ha d’altres que ja teníen com a Recomanats i que han vist recompensat el seu esforç amb aquesta distinció. Ara, després de la Gala Michelin celebrada a Màlaga, podem exalçar-los dins de la categoria Bib Gourmand i donar-los la repercussió que es mereixen.

Els 29 nous restaurants Bib Gourmand Guia Michelin Espanya & Portugal 2026

Ayora (València) – Pinea
Barcelona – Bardeni-Caldeni
Barcelona – Glug
Barcelona – Oníric
Becerril de la Sierra (Comunidad de Madrid) – Malabar Bistró Nómada
Biescas (Huesca) – La Cuchara de Ruba
Calders (Barcelona) – Urbisol
Castelló de la Plana – Arre
Córdoba – Regadera
Granada – Albidaya
Jumilla (Región de Murcia) – Loreto
La Vall de Bianya (Girona) – L’Hostal de Ca l’Enric
Llanes (Principado de Asturias) – Le Bistró
Lleida – Sisè
Madrid – In-Pulso
Madrid – La Barra de la Tasquería
Madrid – Manifesto 13
Madrid – Trèsde
Málaga – Base9
Nava del Rey (Valladolid) – Caín
Pobladura del Valle (Zamora) – La Trébede
Pontevedra – Trasmallo
Salamanca – Bambú
Santiago de Compostela (A Coruña) – Con Culler
Sedella (Málaga) – El Chiringuito
Sevilla – Balbuena y Huertas
València – Memoria Gustativa
Villanueva de la Serena (Badajoz) – Macarraca
Zarautz (Guipúzcoa) – Masta

Font: Guia Michelin

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de novembre de 2025

“De l’extracció a cel obert durant el neolític fins a la nostra taula. La sal de Cardona s’ha consolidat com un producte gurmet amb milions d’anys d’història que no té res a envejar a l’Himàlaia“

La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d’amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l’han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La Muntanya de Sal forma un turó al peu de la serra de les Garrigues i a la dreta del Cardener, al sud del nucli urbà de Cardona. El turó és drenat per torrent Salat que mena cap a la vall Salina o Salada que conflueix amb el Cardener a la Coromina. Són relleus baixos però amb una geomorfologia molt singular amb profundes incisions fruit de la peculiar forma d’erosió lligada als processos de dissolució que presenten les sals

El sal de Cardona s’ha explotat des de l’antiguitat en un cicle cronològic que comença al Neolític mitjà i que compta amb més de 6.500 anys d’explotació.

El seu origen és degut a la muntanya de sal que es va formar fa uns 36 milions d’anys per l’evaporació d’un mar interior que banyava la Catalunya Central. Marco Porcio Catón (234-149 a.C.) ja es refereix a “una gran muntanya de sal pura que, com més arrenques, més creix”. És el diapir de Cardona.
La funció de conservant de la sal és coneguda des de temps immemorials, però va anar adquirint tanta importància que els romans la van titllar d’“or blanc”. Els serveis dels soldats es pagaven amb sal, per això l’origen de la paraula salari.

La sal de Cardona compta amb més de 6.500 anys d’explotació

La importància històrica de la sal de Cardona queda atresorada en les més de 160 referències a la literatura precientífica anterior a 1800 al voltant de tres característiques: el fenomen geològic, la capacitat més gran per conservar aliments i les seves virtuts medicinals.

En aquest sentit, la sal de Cardona està considerada com una de les millors sals del món a causa de la seva major capacitat saladora i de les virtuts medicinals atribuïdes per la saviesa popular. Per posar un exemple, Pere el Venerable, abat de Cluny, al començament del segle XII, ja va destacar les virtuts terapèutiques d’aquesta joia de sal.

Puresa extraordinària

Però fins fa poc no es comercialitzava com a sal comestible. En un exercici recent de reparació patrimonial, la Fundació Cardona Històrica (FCH) l’ha recuperada per tornar-la a situar al centre de les taules. Ja ho diu la dita: “sense sal, ni plàtica, ni menjar”. I si és la de Cardona, millor. Ara us expliquem per què.

La sal extreta del jaciment de Cardona és de màxima puresa (amb el 99,97% de clorur sòdic). Consumir-la és apostar per un producte de proximitat i, alhora, recuperar un bé mineral que durant segles ha estat extret per a l’aprofitament humà.

S’obté d’esmicolar la roca extreta del cor del diapir de la vall salina de Cardona. La seva estructura cristal·lina compacta explica la seva puresa i alta concentració, igual que el seu aspecte transparent i la granulometria cúbica perfecta.  El seu processament és mínim i sense refinar. La sal es neteja i esmicola de forma suau per mantenir-ne totes les propietats, sense afegir additius ni agents antiaglomerants.
El jesuïta Pere Gil, a la seva Geografia de Catalunya (1601), afirma que “la sal de Cardona sala molt més i és més penetrant que la del mar, i una mesura sala tant com una mesura i mitjana de la sal feta d’aigua del mar”. En el cas de la sal de Cardona, encara menys és més.

La sal extreta del jaciment de Cardona és de màxima puresa (amb el 99,97% de clorur sòdic). Consumir-la és apostar per un producte de proximitat.

Per tot això, la Sal de Cardona ha estat recentment incorporada la llista de productes singulars de la Xarxa de Productes de la Terra que impulsa la Diputació de Barcelona. Aquest distintiu posa en valor la seva excepcionalitat geològica i històrica.

Lliure de microplàstics

Segons diversos estudis, el 90% de les sals de taula tenen microplàstics. El mar és la principal entrada de microplàstics a la cadena alimentària; i aquests es poden trobar a les sals marines. De fet, s’estima que hi ha 500 fragments de microplàstics per quilogram de sal marina. Fins i tot s’han trobat en salines d’interior pel fet que es desplacen a través de l’aire.
En extreure’s de l’interior de la vall salina, la sal de Cardona és més saludable perquè està lliurada d’elements químics que la puguin desvirtuar.

La Sal de Cardona ha estat recentment incorporada la llista de productes singulars de la Xarxa de Productes de la Terra que impulsa la Diputació de Barcelona.

Si necessiteu idees de com aplicar-la, podeu consultar la Guia de la Sal de Cardona elaborada per la Fundació Alícia.

Amb valor social Així doncs, la sal de Cardona és pura, és única i té història. Però també té el valor afegit de contribuir al manteniment, la conservació i la divulgació del patrimoni natural, monumental i industrial de Cardona. La FCH reinverteix els beneficis de la venda de la sal a la conservació del Parc Cultural de la Muntanya de Sal.

A més de condiment, la sal de Cardona té moltes possibilitats culinàries com curats, salmorres i marinats humits, cocció a la sal o fermentats.

Però això no és tot. La Sal de Cardona està envasada i etiquetada per persones del Servei de Teràpia Ocupacional d’AMISOL, una associació que atén persones amb discapacitat intel·lectual. A Pili, una de les persones usuàries, li agrada posar les etiquetes perquè “queden bé”. I Mati està feliç perquè “ha après a fer-ho més ràpid i sense arrugues”. D’aquesta manera es fomenta la inclusió social.
L’envasat i l’etiquetatge es realitza al recentment inaugurat Obrador de la Sal de Cardona, un espai dins del recinte del Parc Cultural de la Muntanya de Sal que s’ha rehabilitat per a aquest ús.  Consumir la sal de Cardona és una aposta pel territori, per la història del país, per la gastronomia gurmet i per la inclusió social. En un molinet de la sal hi ha milions d’anys d’història. Assaboriu-la com es mereix.

https://share.google/iPuCLoCE8toelE1rE

Font: Wikipèdia, La Vanguardia, Fundació Cardona

Read Full Post »

Bellaterra, 16 de novembre de 2025

LLUIS TORRES|L’amiga Rosa Maria Piquer ens va convidar i fer de guia per passar una esplèndida  jornada cultural a Vic, -capital de la comarca d’Osona-. Vàrem aprofitar el dia solejat per visitar el seu centre històric, i xino-xano, els atractius carrerons, des de la Plaça Major, fins a la Catedral de Sant Pere, on admiraren les immenses obres murals del pintor Josep Maria Sert, que  gairebé ens va ocupar part del matí.

Després de trepitjar els vells panots del seus històrics carrers, i els edificis més important de la ciutat vella, ens vam dirigir cap el Casino de Vic, on havíem reservat taula per dinar al seu Restaurant situat al primer pis.

Vic, està situada al centre de la Plana de Vic, al territori on conflueixen els rius Mèder i Gurri. Rodejada d’explotacions agrícoles i ramaderes, per ella passen les carreteres més importants de la comarca. Això fa possible que Vic sigui el centre comercial de la zona i un punt estratègic per arribar tant a la costa com als Pirineus.

Vic és una ciutat petita, d’uns 50.000 habitants, que es pot recórrer en un sol dia. Tot i així, el patrimoni arquitectònic és ampli. A més, pels voltants es pot gaudir d’espais naturals de gran bellesa i poblets amb molt d’encant.

Al centre de la ciutat de Vic trobem el Casino de Vic, un edifici centenari on es pot anar a socialitzar, passar una bona estona i anar a dinar al seu Restaurant

El Restaurant Casino de Vic està dotat de dues sales, tot i que la més atractiva i lluminosa és la de l’entrada, amb un servei de bar molt atent. El Restaurant ofereix una cuina mediterrània amb uns tocs moderns i creatius, platillos que van des dels millors embotits de la zona, fins a verdures, peixos més característics, així com les millors carns i guisats. Un punt apart que ens ha sorprès són els postres, tots ells amb una presentació força artística, com per exemple el Mel i mató i el Braç de gitano (veure fotografies)

Vàrem triar el seu atractiu Menú Migdia. Els vespres ofereixen plats de mitges racions  per gaudir-lo com si fos un Menú Degustació, això sí, per a taules completa.

Per la nostra pròpia experiència gastronòmica, a la cuina, per la seva qualitat i presentació, li donem un 9, al local i decoració un 7, al servei un 7 i al preu qualitat un 10. Pensem que el menjador, per la seva grandària i lluminositat s’hauria de situar a la zona d’entrada bar, i les dues petites sales que utilitzen com restaurant fos més interessants oferir-les com salons privats.

CRÍTICA EN POSITIU PER MILLORES

Un detall important a millorar és l’actitutd professional d’anim de servei; caldria que fos més alegre i dinàmic, tot i que es atent. Les flors artificials de la taula podrien ser substituïdes per una petita planta o flor natural, un detall que donaria més categoria i frescor. Ens ha agradat molt la vaixella i coberteria francesa, que es de bon nivell, però no pas els individual de plàstic de les taules. El blanc garnatxa D.O. Terra Alta  s’hauria de servir en una cubeta amb aigua i gel, o sinó vestit de guant glaçat. Un detall més que suggerim és que al finalitzar l’àpat s’ofereixi la possibilitat de fer el cafè al bonic bar que hauria de ser la sala principal del restaurant. Al marxar caldria recordar a la clientela que tenen 1 hora gratuïta al proper aparcament SABA, tal com es pot veure publicat a la web oficial.

SUGGERIMETS:

Saltejat bolets, mongetes i ou ferrat 7,90

Carpaccio de tomàquet amb bacallà exqueixat i olivada 5,10

Amanida amb formatge grec feta i fruites fresques 5,50

Tempura de verdures i soja 5,75

Amanida tèbia de llagostins i taronja 8

Xipironets saltats amb pèsols 6,80

Patata farcida brandada de bacallà 5,50

Pilotilles amb fons de samfaina 6,90

Suprema de salmó a la llimona 7,50

Espàrrecs a la planxa amb formatge manxec gratinats 5,75

Croquetes de pollastre amb amanida 5,50

Arròs de llagostins 6,90

Llom de bacallà amb fons de tomàquet i allioli gratinat 8,50

Raviolis farcits de pera i ricotta 5,70

POSTRES

Braç de gitano de trufa 4,90

Batut de fruites naturals 4,90

Pastís de formatge amb nabius 5,25

Coulant de torró i gelat de xocolata 5,80

RESTAURANT CASINO DE VIC

T. 938 852 463

C/. Jacint Verdaguer, 5, Primer Pis      (08500 Vic, Barcelona)

.

Read Full Post »

Bellaterra, 16 de novembre de 2025

“Situat a l’extrem nord-occidental de la comarca d’Osona, concretament al Lluçanès, la Fonda — Restaurant Sala es troba en una zona tranquila i boscosa, de tradicions agrícoles i ramaderes. El Lluçanès és un territori que s’enlaire en un altiplà amb personalitat pròpia, amb un entorn molt ben preservat amb espais declarats d’interès natural i arquitectònic”.

Fonda Sala, Restaurant i Fonda a Olost

La Fonda — Restaurant Sala d’Olost és un establiment familiar situat al Lluçanès que, tal com el seu nom indica, combina serveis de restaurant i d’allotjament. Al capdavant hi trobem Toni Sala, que juntament amb Aurora Gabasa, van obrir les portes de La Fonda el 1959. La seva llarga experiència els va permetre obrir a la dècada dels vuitanta un nou espai, El Restaurant: una sala comfortable, ample i elegant, on poder oferir una gastronomia més innovadora i de tendència, sense deixar de banda el seu “savoir-faire” de la cuina rural i de caça.

El Restaurant Sala segueix un procés d’elaboració acurat i minuciós que ha estat distingit amb l’estrella Michelin des de 1992. La guia de millors resturants del món ha definit la seva cuina com “una cuina de gran finesa”, un establiment al qual compensa parar-se tant per la bona cuina com per la seva localització emblemàtica i l’entorn que l’envolta.

A més d’aquest espai gastronòmic, pel qual molta gent fa peregrinatge, la Fonda Sala ofereix els serveis que li donen nom a la fonda, com és el menú diari, basat en una cuina casolana i un ambient familiar, amb un servei d’habitacions on poder descansar i gaudir de la tranquil·litat que un poble com Olost pot proporcionar.

Quatre dècades i dues generacions plenes de passió

La Fonda — Restaurant Sala és un establiment familiar que van engegar el 1959 els pares d’en Toni Sala, situant Olost al mapa gastronòmic mundial.

Avui en dia el dirigeixen Toni Sala, com a xef i director, i la seva dona Aurora Gabasa, com a directora de sala, amb l’ajuda i col·laboració de la “saba nova” que aporten els seus fills, Toni Sala (fill) a la cuina i Sergi Sala des del menjador. Cadascú aporta el seu talent per mantenir el prestigi d’una casa familiar de menjars amb una estrella Michelin des de l’any 1992.

Situat a l’extrem nord-occidental de la comarca d’Osona, concretament al Lluçanès, la Fonda — Restaurant Sala es troba en una zona tranquila i boscosa, de tradicions agrícoles i ramaderes. El Lluçanès és un territori que s’enlaire en un altiplà amb personalitat pròpia, amb un entorn molt ben preservat amb espais declarats d’interès natural i arquitectònic.

El seu passat històric entorn al bandolerisme, la bruixeria i els carlins, suposen també una oferta lúdica i cultural pels visitants, en forma d’itineraris plens de llegendes i personatges històrics com el bandoler Perot Rocaguinarda (qui dóna nom a un dels menús gastronòmics del Restaurant), el brigader Cabrinetty o la bruixa Napa.

Font: Restaurant Fonda Sala, Bellaterra Gourmet

RESTAURANT SALA

Plaça Major, 17

08516 Olost de Lluçanès

938 880 106

Read Full Post »

Bellaterra, 11 de novembre de 2025

LLUIS TORRES|Per a molts locals de restauració els comentaris i valoracions a les seves xarxes socials són una targeta de presentació, com ha estat el cas positiu de la Cuisine d’Anetta Els clients poden avaluar des del menjar al servei, l’ambient… Una bona puntuació és un gran reclam, però bàsicament cal valorar, per sobre de tot, el plat i servei. Una luxosa decoració no és la base important d’un bon restaurant, sinó la cuina i el servei atent i professional.

“El Restaurant la Cuisine d’Anetta no és al centre de Carcassonne però val la pena desplaçar-se  fins allà, aparcar gratuïtament just davant i gaudir d’un menú del mig dia molt aconsellable i de canvi diari.  El local és molt lluminós i com la cuina està a la vista, ens permet d’observar tot el Savoir faire d’Anetta, la chef propietària. El servei de
portat per la filla de la propietària és molt  atent, proper i professional.

La qualitat preu de la Cuisine d’Anetta és molt bona, la presentació molt curada en la seva impecable vaixella blanca. Si esteu per Carcassonne s’aconsella  al 100%, considerant que el local no presumeix de sofisticat, perquè l’autèntic luxe està en plat. No espereu us portem la carta, perquè els esforços diaris els concentren totalment en el Menú Migdia de canvi diari. Des del primer plat fins els postres, tot ho fan a casa, el que demostra la professionalitat e interès per conservar el ple diari de gom a gom Reserveu abans si no voleu tornar enrrere i perdre el temps!

Nosaltres vàrem escollir una Lasagna amb dos salmóns, -fresc i fumat- amb porro, Calamar farcit de carn amb tomàquet i arròs, Assortit de formatges, Pavlova amb nata i fruits vermells, i vi negre de la zona. Tot plegat, per la seva qualitat preu, vàrem sortir satisfets per tornar al Barcelona, això sí, decididament, de pasar la veu als nostres familiars i amics.

LA CUISINE D’ANETTA

101, Avenue Franklin Roosevelt

1100 Carcassonne (France)

RESERVES: +33 4 68722604

MAIL: cuisine@anetta.fr

Read Full Post »