Bellaterra, 11 de març de 2024
LLUIS TORRES|El consum mitjà d’aigua a Catalunya és d’uns 117 litres per habitant i dia (l’OMS estableix que el límit mínim necessari és de 100 litres/ habitant/ dia). Ens queda, doncs, un cert marge per prendre consciència d’una cultura d’estalvi i sostenibilitat envers el medi ambient.
La recollida d’aigua de la pluja té una llarga tradició: els grecs i els romans valoraven el preuat líquid des de l’antiguitat i construïen grans cisternes per recollir la valuosa aigua de pluja. Aquesta no només servia per beure aigua, sinó també per banyar-se, regar els jardins i cuidar el bestiar. Amb precipitacions anuals d’entre 800 i 1.000 litres per metre quadrat, recollir l’aigua pot valer la pena a les nostres latituds.
Tenir un dipòsit d’aigua a casa és especialment útil durant els mesos més secs de l’any, però quan arriba la tardor i deixa pas a l’hivern, tendim a deixar de preocupar-nos pel nostre dipòsit, i això és un error… Seguir utilitzant-lo cada cop més és important tenir-ne cura, més encara quan s’enfila el fred!
Mantenir el nivell de l’aigua de pluja en moviment: de fet, amb aquest mètode, l’aigua no potable no es podrà congelar, perquè necessita que l’aigua estigui quieta per solidificar-se. Per fer-ho, res més senzill, col·loqueu pilotes de ping-pong o de goma al vostre dipòsit, les pilotes romandran així en moviment i evitaran que augmenti el volum i que l’aigua de pluja es congeli. A continuació, podeu utilitzar l’aigua de pluja emmagatzemada amb normalitat.
Netejar i mantenir el col·lector d’aigua de pluja abans de l’hivern
Després de buidar el teu dipòsit, serà necessari i útil netejar-lo. Mantenir el teu dipòsit és fonamental perquè sempre mostri qualitat i duri anys. Netejar-lo de dalt a baix després de buidar-lo és el moment ideal. A més, no oblidem que la llei exigeix un manteniment regular dels seus sistemes de recuperació d’aigües pluvials no potables. Aleshores, no rentar-lo seria un error.
La neteja del vostre sistema eliminarà i eliminarà totes les impureses i brutícia que s’han acumulat al llarg dels mesos. Per tant, assegureu-vos d’eliminar tots els residus, restes i fulles mortes que s’hagin pogut quedar al dipòsit. Això evita les males olors i ajuda a mantenir la qualitat de l’aigua de pluja recollida.
Aleshores, es recomana netejar tot el sistema i no només el dipòsit. Així que aprofita per rentar la bomba, el filtre que permet el tractament de l’aigua, però també i sobretot els teus canalons que poden semblar molt bruts. Netejar el teu sostre tampoc és una bogeria. De fet, la brutícia present al vostre dipòsit prové més sovint de la superfície bruta del sostre i del canal, així que no descuideu el seu manteniment!
Un cop nets els sistemes del dipòsit, recordeu substituir la coberta. De fet, els espais propers a la tapa o fins i tot a l’aixeta són molt apreciats pels mosquits i les larves quan volen reproduir-se o trobar una llar per als seus ous.
L’aigua de pluja natural, neu i altres formes de precipitació solen tenir baixes concentracions de calci i de magnesi. En canvi, poden tenir petites concentracions de sodi, clorur i sulfats derivats de l’acció del vent sobre el mar.
L’aigua de pluja és una aigua destil·lada sense calci, el que és ideal per rentar roba perquè es necessita fins al 50% menys de detergent i suavitzant. A més, evita les calcificacions en la resistència de la rentadora.
L’aigua de pluja té una qualitat excepcional per a molts usos: les plantes agraeixen el reg amb aigua sense calci ni clor, la rentadora no té problemes de calci, estalviem en detergent i suavitzant per a la bugada i aigua per a la planxa.
Es coneix com a duresa total d’una aigua al contingut de sals de calci i magnesi (bàsicament carbonats, clorurs i sulfats). En moltes comarques l’aigua de l’aixeta sovint conté un elevat contingut de calci (que es coneix com a aigua dura) i és una aigua mal tolerada per algunes plantes, com el rododendre, les camèlies… L’aigua de pluja, en canvi, està lliure d’additius i té una duresa molt baixa. L’aigua de pluja en condicions normals presenta un pH de 5,6. El seu caràcter lleugerament àcid és a causa de la combinació de l’aigua amb el diòxid de carboni present en l’aire.
Les aigües es poden classificar en funció del seu grau de duresa. Entre les diferents classificacions, una de les més emprades és l’escala Merck, que estableix cinc tipus d’aigua segons uns intervals de duresa que es mostren a la taula adjunta.
Font: Regió 7, Sweek
BELLATERRA.CAT 