Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Ecològica’

Bellaterra, 11 de març de 2024

LLUIS TORRES|El consum mitjà d’aigua a Catalunya és d’uns 117 litres per habitant i dia (l’OMS estableix que el límit mínim necessari és de 100 litres/ habitant/ dia). Ens queda, doncs, un cert marge per prendre consciència d’una cultura d’estalvi i sostenibilitat envers el medi ambient.

Depòsit d’aigua de pluja de 600 llitres sense obres 📷 Sweek

La recollida d’aigua de la pluja té una llarga tradició: els grecs i els romans valoraven el preuat líquid des de l’antiguitat i construïen grans cisternes per recollir la valuosa aigua de pluja. Aquesta no només servia per beure aigua, sinó també per banyar-se, regar els jardins i cuidar el bestiar. Amb precipitacions anuals d’entre 800 i 1.000 litres per metre quadrat, recollir l’aigua pot valer la pena a les nostres latituds.

Tenir un dipòsit d’aigua a casa és especialment útil durant els mesos més secs de l’any, però quan arriba la tardor i deixa pas a l’hivern, tendim a deixar de preocupar-nos pel nostre dipòsit, i això és un error… Seguir utilitzant-lo cada cop més és important tenir-ne cura, més encara quan s’enfila el fred!

Mantenir el nivell de l’aigua de pluja en moviment: de fet, amb aquest mètode, l’aigua no potable no es podrà congelar, perquè necessita que l’aigua estigui quieta per solidificar-se.  Per fer-ho, res més senzill, col·loqueu pilotes de ping-pong o de goma al vostre dipòsit, les pilotes romandran així en moviment i evitaran que augmenti el volum i que l’aigua de pluja es congeli.  A continuació, podeu utilitzar l’aigua de pluja emmagatzemada amb normalitat.

Netejar i mantenir el col·lector d’aigua de pluja abans de l’hivern
Després de buidar el teu dipòsit, serà necessari i útil netejar-lo.  Mantenir el teu dipòsit és fonamental perquè sempre mostri qualitat i duri anys.  Netejar-lo de dalt a baix després de buidar-lo és el moment ideal.  A més, no oblidem que la llei exigeix un manteniment regular dels seus sistemes de recuperació d’aigües pluvials no potables.  Aleshores, no rentar-lo seria un error.
La neteja del vostre sistema eliminarà i eliminarà totes les impureses i brutícia que s’han acumulat al llarg dels mesos.  Per tant, assegureu-vos d’eliminar tots els residus, restes i fulles mortes que s’hagin pogut quedar al dipòsit.  Això evita les males olors i ajuda a mantenir la qualitat de l’aigua de pluja recollida.
Aleshores, es recomana netejar tot el sistema i no només el dipòsit.  Així que aprofita per rentar la bomba, el filtre que permet el tractament de l’aigua, però també i sobretot els teus canalons que poden semblar molt bruts.  Netejar el teu sostre tampoc és una bogeria.  De fet, la brutícia present al vostre dipòsit prové més sovint de la superfície bruta del sostre i del canal, així que no descuideu el seu manteniment!
Un cop nets els sistemes del dipòsit, recordeu substituir la coberta.  De fet, els espais propers a la tapa o fins i tot a l’aixeta són molt apreciats pels mosquits i les larves quan volen reproduir-se o trobar una llar per als seus ous.

Mides del depòsit d’aigua de pluja Sweek

L’aigua de pluja natural, neu i altres formes de precipitació solen tenir baixes concentracions de calci i de magnesi. En canvi, poden tenir petites concentracions de sodi, clorur i sulfats derivats de l’acció del vent sobre el mar.

L’aigua de pluja és una aigua destil·lada sense calci, el que és ideal per rentar roba perquè es necessita fins al 50% menys de detergent i suavitzant. A més, evita les calcificacions en la resistència de la rentadora.

L’aigua de pluja té una qualitat excepcional per a molts usos: les plantes agraeixen el reg amb aigua sense calci ni clor, la rentadora no té problemes de calci, estalviem en detergent i suavitzant per a la bugada i aigua per a la planxa.

Es coneix com a duresa total d’una aigua al contingut de sals de calci i magnesi (bàsicament carbonats, clorurs i sulfats). En moltes comarques l’aigua de l’aixeta sovint conté un elevat contingut de calci (que es coneix com a aigua dura) i és una aigua mal tolerada per algunes plantes, com el rododendre, les camèlies… L’aigua de pluja, en canvi, està lliure d’additius i té una duresa molt baixa. L’aigua de pluja en condicions normals presenta un pH de 5,6. El seu caràcter lleugerament àcid és a causa de la combinació de l’aigua amb el diòxid de carboni present en l’aire.

Les aigües es poden classificar en funció del seu grau de duresa. Entre les diferents classificacions, una de les més emprades és l’escala Merck, que estableix cinc tipus d’aigua segons uns intervals de duresa que es mostren a la taula adjunta.

Font: Regió 7, Sweek

Read Full Post »

És epoca en que ens ve de gust escalfar-nos al voltant de la família a la nostra llar de foc.

Aquest es converteix en un punt de trobada amb la familia. Un lloc en el que ens relaxem al arribar a casa mentre entrem en calor. Però alguna cosa s’ha de fer amb el que queda quan les flames s’apaguen!

Us parlem de 5 usos que podeu donar a les cendres de la vostra llar de foc. Aprendreu a treure’ls partit, i és que són més útils del que penseu.

Què fer amb les cendres de la llar de foc? Aquí teniu 5 usos per la vostra casa:

1. Transforma-les en detergent.

La primera cosa que heu de fer és tamisar-les per assegurar-vos de que no queden residus que no voleu a la barreja. Després només heu de barrejar un got de cendres amb un litre i mig d’aigua molt calenta. La barreja ha de reposar durant un dia com a mínim i després haureu de passar-la per un filtre de cafè. Això és tot!

2. Utilitzeu-les per netejar els vidres.

Posseu-les a un paper de diari humit i ho notaràs en el resultat. Això sí, no oblidis tamisar-les primer; si no ho, fas podries arribar a ratllar el vidre. Pots utilitzar-les fins i tot per netejar el vidre de la teva llar de foc, si en té.

3. Fes-les servir com a desengreixant.

Només heu de barrejar-les amb aigua fresca i aconseguireu una pasta amb un alt poder desengreixant. No oblideu, això sí, que no tindran cap efecte contra les bactèries, de forma que després haureu d’utilitzar el vostre detergent habitual.

4. Fes compost amb elles.

Les cendres de fusta, per les seves propietats, són útils com a compost. Només heu de vigilar que no les útilitzeu amb espècies àcides ni en quantitats excessives.

5. Neutralitza l’olor de les mascotes.

Si voleu neutralitzar els olors dels animals domèstics, la cendra de la llar de foc pot ajudar-nos. Una opció es afegir-ne una mica a la caixa de la sorra.

Ja sabeu què fer amb les cendres de la llar de foc?

Considereu aquestes idees i treureu partit als residus de la llenya de la vostra llar de foc.

Read Full Post »

El nostre veí Albert Pantaleoni Xercavins, lluitador pels espais naturals nets ha convocat la primera recollida post Covid en la Vía Verda, el proper diumenge 25 de julio.

Us podeu inscriure a l’enllaç de sota👇👇👇👇

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdOP8MteMOzD7agQJW_kjvjiEP0ZI4NnazfaXItStWzZpZ44Q/viewform?usp=pp_url

Read Full Post »

D’una banda, les cendres ens ajuden a combatre plagues i d’altra banda aprofitem els nutrients que les cendres aporten a terra o substrat.

Cendra d’una llar de foc de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Les cendres s’obtenen a partir de la combustió de llenya o fusta que no contingui vernissos ni pintures. Anem a conèixer més en profunditat els usos de la cendra en agricultura ecològica.

Cendres per plagues i malalties de l’hort i jardí

Les cendres són fàcils de manejar i aplicar, tant en horts com jardins, per protegir les plantes hortícoles i ornamentals de l’atac de plagues i malalties.

Entre les plagues més comuns que podem combatre amb cendres podem ressaltar els cucs i plaga de llimacs o llimacs i cargols. Empolvora cendra al voltant de la tija de les plantes dibuixant un cercle i una altra línia més ampla delimitant el pas als cultius que impedirà l’accés a cargols, llimacs i cucs.

Pel que fa a malalties, les cendres són un remei natural molt útil per a les causades per fongs. Per utilitzar les cendres amb aquesta finalitat, únicament hem escampar les cendres sobre les fulles, tiges, flors, etc. afectades pels fongs. Una altra forma d’utilitzar la cendra és preparar una pasta o crema i aplicar-la en les zones afectades oa les zones que vulguem prevenir el contagi.

Cendres per fertilitzar el sòl

L’altre ús principal de les cendres en agricultura o jardineria ecològica és el d’aprofitar les qualitats d’aquestes per millorar la qualitat de terra i augmentar la seva fertilitat.

Les cendres aporten bones quantitats de potassi, el macronutrient més demandat per les plantes després de l’nitrogen. El potassi afavoreix el creixement de l’fullatge i els fruits i millora la tolerància de la planta davant falta d’aigua. Llegeix més sobre els nutrients que necessiten les plantes.

La cendra també neutralitza l’acidesa de terra ia més té la característica d’estimular l’activitat dels bacteris que fixen el nitrogen a la terra.

Per tant, les cendres poden ser una opció natural i casolana per a la millora de l’estructura de terra i l’augment de la seva fertilitat.

Per utilitzar les cendres només hem de barrejar fins a 1 quilogram de cendra per metre quadrat amb la terra. Fes-ho preferentment abans de sembrar plantes hortícoles i ornamentals que requereixen substrats rics en matèria orgànica. Aquí pots ampliar informació sobre les necessitats de nutrients de les plantes ..

Font: Mi jardín en el desierto. Info jardín. Ecoagricultor

Read Full Post »

Contra el que es podria pensar, la caiguda de fulles s’avança vegada més aviat

Font al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

L’escalfament global fa caure les fulles abans, tot i retardar l’arribada de la tardor

Això no sols afecta els ritmes de la natura i les interaccions entre plantes i animals, sinó que redueix la capacitat dels boscos per capturar carboni

Banc al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Quan la tardor triga a arribar i és menys freda, podríem pensar que les fulles dels arbres cauran més tard. I això és el que creien, fins ara, els científics.

Doncs segons investigadors suïssos, és justament a l’inrevés: les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat.

El descobriment l’ha fet un equip de l’Institut Federal Suís de Tecnologia, amb seu a Zurich, encapçalat per Constantin Zohner. Els resultats s’han publicat a la revista Science.

Els autors s’han basat en dades de sis espècies europees, entre elles roure, faig i bedoll, recollides entre 1948 i 2015 a vora 4.000 llocs d’Europa Central. També han fet experiments dissenyats per estudiar com les variacions de llum solar i dels nivells de CO2 afecten els arbres.

A part d’estudiar la tendència, els investigadors han fet una projecció sobre què pot passar el 2100 si les emissions segueixen augmentant.

Les dades mostren que si bé la productivitat dels arbres a la primavera i a la tardor augmenta, a causa de la concentració més elevada de diòxid de carboni, això també fa que les fulles es tornin grogues i caiguin abans. Sembla com si les fulles tinguessin un límit sobre la seva productivitat i si aquesta augmenta en certs moments, s’ha de reduir en altres.

Deixar caure les fulles, un estalvi d’energia

Catifa de fulles caigudes al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Amb la fotosíntesi, mitjançant la llum solar i el CO2, les fulles dels arbres capturen carboni i produeixen nutrients. Quan s’acosta l’hivern, hi ha menys radiació solar i el procés deixa de ser rendible per a l’arbre.

Per això, els caducifolis no conserven les fulles, cosa que significaria una despesa, sinó que les deixen caure. Es tracta d’un procés d’adaptació per optimitzar l’energia.

Primer es tornen grogues, perquè produeixen menys clorofil·la –el pigment verd que absorbeix la llum solar. I finalment, cauen.

L’estudi mostra que la caiguda s’ha avançat, de mitjana, entre 3 i 6 dies. I els seus càlculs preveuen que si les emissions no es redueixen, el 2100 la caiguda s’haurà avançat dues o tres setmanes.

Això representa, d’una banda, una altra evidència de l’escalfament global. De l’altra, té impacte en els ritmes de la natura. Com que arbres, plantes en general i animals depenen els uns dels altres, això pot incidir en la disponibilitat d’aliment o en els condicions d’aparellament i cria.

Menys absorció de carboni

També té impacte en l’absorció de carboni. Amb la caiguda precoç de les fulles, també es perd capacitat d’absorció de CO2 i, per tant, de compensar, en part, les emissions.

Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

I si bé el paper dels boscos en l’absorció és important, sense reduir les emissions l’escalfament global seguirà augmentant. Per això, en un comentari que acompanya l’article, Christine R. Rollinson, del Centre de Ciència dels Arbres de l’Arboretum Morton d’Illinois, assenyala això:

“No es pot esperar que el segrest de carboni pels boscos tot sol segueixi el ritme de les emissions antropogèniques de carboni o el canvi climàtic. L’estudi mostra que l’embornal de carboni dels boscos està limitat per mecanismes que encara no entenem completament. Així, considerant que arbres i boscos segueixen sent una solució per mitigar els impactes del canvi climàtic, no poden ser l’única manera de respondre a aquest canvi.”

Font: CCMA. Xavier Duran

Read Full Post »

Aquesta familia de Bellaterra es mereix un homenatge per la seva feina i estima per l’ecologia del nostre poble ‼️

Alzina del Cami de la Font de la Bonaigua de Bellaterra protegida per evitar la seva caiguda|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

HEM D’EVITAR LA TALA HISTÒRICA D’AQUESTA ALZINA DE BELLATERRA‼️

Per experiències contrastades veïnals d’altres alzines de Bellaterra, (pot viure amb una poda parcial de les branques en perill de caiguda). FEM BELLATERRA!

NOTA: Hem parlat amb Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i ens ha confirmat que aquesta històrica alzina es salvarà amb una poda profesional per evitar la seva caiguda. Bona feina ecològica per Bellaterra ‼️

Alzina històrica de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Alzina històrica podada i salvada de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“Les peces per fer el fàcil bancal ecològic medeix 100x30x4 i es ven a un euro unitat”

La Huertina de Toni ens mostra com fer fàcils bancals elevats econòmics i ecològics amb peces de “rasillons ceràmics”, perfectes pels nostre horts o jardins de Bellaterra.

Read Full Post »

La Brigada de l’EMD, després de les seves intervencions a l’espai públic de Bellaterra, deixa tallat l’arbrat caigut als marges perquè el veïnat l’aprofiti per les seves llars de foc.

La Brigada de l’EMD de Bellaterra tallant un arbre caigut durant el tempral Gloria|BELLATERRA. CAT

La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s’hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

És una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se i històricament, per a cuinar. Les llar de focs tradicionals són el sistema de calefacció més eficient que hi ha.

En temps antics no hi havia xemeneies i un forat al sostre en feia l’efecte, sovint el fum envaïa l’habitació.

La llar de foc era al mateix temps la cuina. Al voltant de la llar de foc es disposaven bancs de fusta i en alguns casos era el lloc on hom dormia els mesos més freds de l’any.

Al segle XVIII Ben Franklin desenvolupà una cambra de convecció que millorà molt l’eficiència tèrmica de les llars de foc i també en millorà el tiratge. A finals del mateix segle Benjamin Thompson va dissenyar una llar de foc que eliminava més bé el fum.

Històricament la llar de foc ha tingut un ús multifuncional: com a font d’escalfor a l’hivern, per a la coure i cuinar aliments, per a assecar (fumat) alguns aliments perquè es conservin (embotits, formatges, etc.) i fins i tot per a facilitar el treball amb certs materials mitjançant l’escalfor.

La vida d’una família se solia centrar entorn de la llar de foc, sobretot a l’hivern i més especialment en els climes freds. La gent gran s’asseia en els escons (bancs de fusta amb respatller al costat de la llar de foc, que de nit podien servir de llits) i els joves en banquetes.

Era molt habitual que sobre el foc pengés una olla mitjançant una cadena perquè estigués constantment calenta amb l’escalfor de les brases.

Les brases de la llar de foc també s’utilitzaven, quan arribava l’hivern, per a escalfar altres cambres de la casa posades en uns recipients metàl·lics anomenats brasers, on hom les deixava cremar lentament sota la cendra. També es posaven brases en uns cubicles anomenats burros que es feien servir per a calfar els llençols abans de ficar-se al llit.

Read Full Post »

Tala d’arbres sans propers a Bellaterra|MIGUEL CLEMENTE

La Bellaterra ecológica es queixa de la tala d’arbres sans propers a la nostra població, i que han creat un fort debat per demanar explicacions a les autoritats corresponents. Sembla ser que aquesta zona del Turó de Mataric i Can Barata correspon a Sant Quirze del Vallès.

Segons informa Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, la normativa de proteccio d’incendis obliga a mantenir un perimetre de les zones habitades i a determinats camins forestals amb baixa carrega de foc. Aixo obliga a talar arbres sans i frondossos. Aquestes intervencions don dirigides generalment per tècnics de la Diputació o del Consell Comarcal amb coordinacio del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Zona de terrenys de Sant Quirze del Vallès|MIGUEL CLEMENTE

L’EMD autoritza només aquestes actuacions oficials de Diputació, Consell Comarcal i Bombers

Read Full Post »

Older Posts »