Llibreria Paper’s de Bellaterra recomana “Los pacients del Doctor Garcia” (Novel·la il·lustrada basada en l’obra d’Almudena Grandes (Madrid, 1960-2021)
DESCRIPCIÓ:
Després de la victòria de Franco, el doctor Guillermo García Medina continua vivint a Madrid sota una identitat falsa. Manuel Arroyo, que el va salvar de morir a la pareda, ha tornat de l’exili amb una missió secreta: infiltrar-se en una organització clandestina nazi i falangista. Mentre el doctor García es deixa reclutar per ell, el nom d’un altre espanyol es creua a la destinació dels dos amics. Adrián Gallardo Ortega, que va tenir el seu moment de glòria com a boxejador professional abans d’allistar-se a la Divisió Blava, per seguir lluitant com a voluntari de les SS i participar a l’última defensa de Berlín, malviu a Alemanya, ignorant que algú pretén suplantar la seva identitat per a fugir a l’Argentina de Perón.
Adaptació de Claudio Stassi (La Ciutat dels Prodigis, Res).
Claudio Stassi, nascut l’any 1978 a Palerm, viu i treballa a Barcelona. Ha publicat per a nombroses editorials italianes i estrangeres. Per Sergio Bonelli Editore, dibuixa a les sèries Dylan Dog i Dampyr. El 2007 publica Brancaccio. Històries de la màfia quotidiana, escrita per Giovanni Di Gregorio, i va guanyar el Premi Micheluzzi i el Premi Boscarato.
La seva novel·la gràfica Per això em dic Giovanni, publicada per Rizzoli, ja està a la seva cinquena edició. Amb Luca Enoch va crear La Banda Stern el 2013, un llibre que ha estat traduït a quatre idiomes. El seu darrer treball, Rosario. Amor i mort, basat en textos de Carlos Sampayo, va ser publicat a França i Itàlia.
Amb Planeta Còmic, ha versionat tres de les novel·les més importants de la literatura espanyola: La Ciutat dels Prodigis (Eduardo Mendoza), Els pacients del doctor García (Almudena Grandes) i Res (Carmen Laforet). És professor de l’Escola de Còmic Joso a Barcelona.
La va escriure durant la pandèmia i surt a la venda gairebé un any després de la seva mort
La novel·la pòstuma d’Almudena Grandes, “Todo va a mejorar”, un llibre sobre el futur
Amb “Todo va a mejorar”, l’obra pòstuma d’Almudena Grandes, l’escriptora madrilenya es va imaginar el futur distòpic d’un país com Espanya, sorprès per la pandèmia.
La novel·la arriba a les llibreries aquest dimarts, gairebé un any després de la seva mort per un càncer, als 61 anys.
La també autora de “Las edades de Lulú” va dedicar els últims mesos de vida a escriure aquest llibre, que va acabar el seu marit, l’escriptor, poeta i director de l’Institut Cervantes Luis García Montero, seguint les seves indicacions.
A Almudena Grandes escriure aquesta obra li va servir de refugi durant la malaltia.
Va ser una manera particular d’aferrar-se a la vida, segons ha explicat García Montero en la presentació del llibre.
Almudena Grandes Hernández|LA VANGUARDIA
Almudena Grandes Hernández (Madrid, 7 de maig de 1960 – 27 de novembre de 2021) va ser una escriptora castellana en llengua castellana, autora de 13 novel·les i 3 reculls de narrativa breu, i columnista habitual del diari El País. Va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 2018 i el Premi Jean Monnet de Literatura Europea el 2020 per la novel·la Los pacientes del doctor García (2017).
Després d’estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d’Óscar Ladoire).
La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica [2] que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.
La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.
Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant amb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d’aquesta època.
El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.
La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.
El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle xx. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.
El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora.
La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual es va iniciar la sèrie Episodios de una guerra interminable, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, va ser qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”.
Va ser columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. Es va significar sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.
Va morir el 27 de novembre de 2021 a Madrid, als seixanta-un anys, a causa d’un càncer
La mare de Frankenstein és una novel·la contemporània contextualitzada en la postguerra espanyola. Està escrita per Almudena Grandes i va ser publicada l’any 2020, conformant la sèrie “Episodis d’una Guerra Interminable”.
La Madre de Frankenstein a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Es tracta de la cinquena entrega d’aquesta sèrie sobre la Guerra Civil i el Franquisme, inspirada en els Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdos. La narració descriu una de les pitjors dècades de segle XX – els 50- i la situació de la psiquiatria a Espanya en aquesta època, amb eix central en l’última etapa de la vida d’Aurora Rodríguez Carballeira, ingressada al manicomi de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira va ser coneguda en els anys 30 per haver assassinat la seva filla prodigi Hildegart Rodríguez Carballeira, quan va percebre que perdia el control sobre ella i es va sentir fracassar en l’educació de la jove com a “model de dona de el futur”.
BELLATERRA.CAT 