Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ACM’

Bellaterra, 24 d’abril de 2025

(9) Conclusions per a una nova regulació del sistema electoral de les Entitats Municipals Descentralitzades

La regulació del sistema electoral de les EMD es troba dispersa en diverses normes, tant estatals com autonòmiques, i es fa necessari, per tant, recórrer de forma supletória al sistema electoral dels municipis per tal de resoldre les llacunes existents, sempre d’acord amb la doctrina de la JEC sobre la matèria.

Tot i que la Generalitat de Catalunya tè competències per regular el sistema electoral de les EMD, i que existeix un mandat clar a la LOREG perquè el sistema electoral dels ens locals inframunicipals s’estableixi per llei autonòmica, el Parlament de Catalunya no ha aprovat cap llei que el reguli de forma completa.

Com hem vist, la regulació del sistema electoral de les EMD es troba essencialment a l’article 81 del TRLMRLC, però hi ha molts aspectes que no troben resposta en la redacció d’aquest article.

Així doncs, és convenient que el legislador català aprovi una regulació completa del sistema electoral de les EMD, que vagi més enllà de la redacció vigent en el marc del TRLMRLC I doni resposta a les especificitats del procés electoral d’aquests ens inframunicipals.

Una regulació completa del sistema electoral de les EMD pot tenir cabuda en el marc de la legislació local mitjançant una nova llei de governs locals que substitueixi l’actual TRLMRLC i que n’incorpori una regulació més ex-haustiva i completa. Ara bé, la regulació dels aspectes més propis del procés electoral, com ara la presentació i proclamació de candidatures, la campanya electoral, la publicitat electoral i el material electoral, entre d’altres -exceptuant, això sí, la regulació de l’administració electoral, que no és disponible pel legislador català ja que forma part de la legislació bàsica de l’Estat, tindrien millor encaix en una llei electoral catalana que requlés els processos electorals sobre els quals te competència la Generalitat de Catalunya (eleccions al Parlament de Catalunya, al Conselh Generau d’Aran i a les EMD), o dins d’una llei especifica que regulės el sistema electoral de les EMD tal com han fet altres comunitats autònomes.

En aquest sentit, existeixen diverses llacunes que caldria regular. Així, no hi ha cap norma que estableixi fordre en qué cal dur a terme l’escrutini quan coincideixen, com és el cas, les eleccions municipals amb les eleccions a les EMD. Tampoc s’ha previst una regulació de les subvencions i despeses electorals per aquesta mena de comicis.

També convindria que el legislador català regulés les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat del president de I’EMD i dels vocals que conformen la Junta de Veïns.

Com hem vist, en termes generals, no es pot aplicar de forma analògica allò que la LOREG preveu per als regidors d’acord amb la doctrina de la JEC. Per tant, fora convenient una regulació exhaustiva de les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat del president i els vocals de les EMD i resoldre la llacuna existent en l’actual regulació electoral.

A més, tampoc hi ha cap regulació relativa a la constitució i funcionament de la Junta de Veïns, per a la qual ni tan sols està previst el dia i l’hora en què s’ha de constituir.

Tanmateix, no sembla que aquesta sigui l’aposta del legislador català. En aquest sentit, el darrer intent per regu lar la matèria fou l’any 2013, amb el Projecte de llei de governs locals de Catalunya, en què s’incorporava el règim electoral dins del capitol II del Titol III dedicat a les EMD. La regulació del règim electoral de les EMD continguda en l’esmentat Projecte de llei era parcial, i obviava totalment la regulació del procés electoral; tampoc incloïa cap article especific relatiu a les causes d’inelegibilitat i d’incompatibilitat, ni regulava la constitució i funcionament de la Junta de Veïns.

“Això suposava, un cop més, desaprofitar l’oportunitat de regular de forma completa el sistema electoral de les EMD. Val a dir que aquest projecte de llei va decaure per la finalització anticipada de la XI legislatura”.

Tampoc el Govern de la Generalitat de Catalunya ha dictat les disposicions reglamentàries necessàries per al bon desenvolupament del procés electoral de les EMD. Així, pel que fa a les urnes i al material electoral (sobres i paperetes) apliquem la regulació estatal complementària dels processos electorals, amb les mancances que aixó suposa. Com hem vist, ni tan sols tot el material electoral fa ús de la denominació oficial de l’òrgan unipersonal

(70) Butileti Oficial del Parlament de Catalunya núm. 143 de 9 de setembre de 2013.

(71) L’única referència a les causes d’inelegibilitat i d’incompatibilitat en el Projecte de llei de governs locals de 9 de setembre de 2013 en la prevista a farticle 43.6 que establia que per tenir la condició d’elegible cal ser vei en el territori de l’entitat municipal descentralitzada. Els candidats no poden formar part de més d’una candidatura ni es poden presentar en el mateix moment a les eleccions municipals».

(72) X legislatura fins a l’aprovació pel Ple del Parlament de Catalunya, el 2 de juny de 2021, de la Proposta de resolució sobre el canvi de denominació de legislatura

Enllaç informació complerta 👇

Feu clic per accedir a llibre_sistema_electoral_emd.pdf

Font: ACM

Read Full Post »

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha estat present aquest divendres 26 de novembre a la reunió bilateral d’Infraestructures entre Estat i Generalitat de Catalunya.

El president de l’ACM, Lluís Soler, ha format part de la delegació catalana, liderada pel Vicepresident i Conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que s’ha reunit a la seu del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a Madrid, amb la secretaria d’estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo.

El municipalisme català ha donat suport al Govern català en les reivindicacions relacionades amb el traspàs de Regionals i Rodalies, l’estat d’execució de les inversions per al 2021, la previsió d’actuacions previstes a Catalunya en el pressupost de l’estat per al 2022, així com als diners pendents en inversions i als projectes que formaran part dels Fons Next Generation a Catalunya. Així, el vicepresident ha anunciat, després de la reunió, un acord amb el govern espanyol per desbloquejar els 3.500 miloins d’euros pendents de la disposició addicional tercera de l’Estatut entre els anys 2008 i 2013, i el dèficit d’explotació de Rodalies, valorat entre 270 i 300 milions d’euros aproximadament.

La darrera reunió bilateral en Infraestructures s’havia produït el 2 d’agost. La delegació catalana també estava formada pel secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, el secretari general d’Economia, Jordi Cabrafiga, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas, i la presidenta de l’FMC, Olga Arnau.

Font: ACM

Read Full Post »

Els plans d’integritat volen ser un segell de qualitat democràtica i mostra de compromís i garantia amb la transparència i la integritat.

Centre Cívic i seu de l’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, defensa, en aquest sentit, la necessitat del municipalisme d’anar més enllà de la bona gestió i el compliment de la llei:“Volem autoexigir-nos més eines, per poder fer millor la nostra feina. Volem impulsar bones pràctiques i establir mecanismes de prevenció i control.”


El projecte ha començat amb una prova pilot a dos municipis de més de 5.000 habitants, Terrassa i Mollet del Vallès. En la segona fase, per a ajuntaments petits i mitjans (de menys de 5.000 habitants), que es posarà a licitació el mes de febrer, participaran Vilobí d’Onyar i Sant Hipòlit de Voltregà.
L’objectiu de les proves pilot és disposar d’una guia metodològica i una guia d’autoavaluació amb indicadors adaptats al món local per facilitar que tots els ens locals de Catalunya puguin impulsar polítiques d’integritat pública.
El projecte té la participació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que assumeix la formació i sensibilització en els ajuntaments i valida les fases del projecte, i de l’Administració Oberta de Catalunya, que dissenyarà una plataforma digital que incorpori la guia metodològica en integritat local.
A l’acte de presentació, fet el passat 21 de gener, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno,va destacar que “la integritat en una institució exigeix que totes les persones que formen part d’una administració, siguin electes o treballadors, actuïn conforme amb els valors de la institució”. Per la seva part, la directora del Consorci d’Administració de Catalunya, Marga Bonmatí, va explicar que “hi ha una relació directa claríssima que els governs més transparents són els més íntegres i cal donar confiança a la ciutadania en les seves institucions i la millor manera és ser governs oberts”. També hi van ser presents l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la primera tinent d’alcalde de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, els dos municipis que estan treballant amb la primera fase del projecte de plans d’integritat. Per a Ballart, el project és un punt d’inflexió per millorar la qualitat democràtica dels ens locals: “És l’exemple que des del món municipal som referents.” Mentre que Mireia Dionisio va dir que cal treballar en aquests plans d’integritat pública. “Som servidors públics i gestionem diners públics i això ens ha de fer ser encara més ètics”, va concloure.
Per altra banda, Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’ACM, assenyala que “no volem traslladar la compliance privada a l’àmbit públic, sinó anar més enllà, hem d’aspirar a una cultura d’integritat pública que es consolidi als nostres ajuntaments”. I avança que, per donar continuïtat al projecte, s’està parlant amb el govern de la Generalitat per a incorporar-la com una estratègia de país.

Font: El Punt Avui, ACM,

Read Full Post »