“Passejant per l’avinguda dels 7 noms de Bellaterra (BV-1414) observem que la majoria d’acacies tenen moltes branques seques i que han crescut sense cap cura profesional de jardineria”
Acàcies a la BV-1414 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
“La Diputació de Barcelona, titular de la BV-1414 de Bellaterra, hauria de fer una intervenció general per salvar aquest munt d’acacies en perill de mort”
Poda: a finals d’hivern. S’ha de treure les branques seques, malaltes o dèbils, i retallar totes aquelles que hagin crescut en excés. La copa de l’arbre ha de ser arrodonida o aparasolada.
Quines són les característiques de l’arbre de acàcia?
Quan tens un terreny i vols aconseguir crear un jardí amb plantes de ràpid creixement que donin molt bona ombra, és molt interessant optar per plantar algun arbre d’acàcia. Si les condicions són adequades, pot créixer a un ritme de mig metre any, ia més no cal regar molt sovint doncs resisteix la sequera.
Si us agrada saber més sobre ell, us diré quines són les característiques de l’arbre de acàcia perquè pugueu identificar-lo cada vegada que vagi a un viver o visiteu un jardí. D’aquesta manera, podrà obtenir idees sobre com dissenyar el vostre amb aquest preciós arbre.
Acàcies a l’Avinguda del Film de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Origen i característiques de l’arbre d’acàcia
L’Acàcia és un gènere d’arbres i arbustos que pertanyen a la família botànica Fabaceae, subfamília Mimosoideae. Hi ha unes 1400 espècies acceptades, encara que hi ha més de 3000 descrites a tot el món. És, amb diferència, un dels que més s’ha estès. Pot trobar-se en les regions tropicals i subtropicals de tot el planeta, sobretot d’Àfrica i Austràlia. En el cas d’Espanya, són molt populars l’Acacia dealbata, trobant fins i tot assilvestrada en alguns punts, i la Acàcia saligna.
La seva altura depèn de l’espècie, però solen créixer de 5 als 10 metres. Vegem en detall quines són les seves parts:
Les fulles poden ser perennes o caduques, depenent de el clima que hi hagi a la zona. Així, aquelles espècies que viuen en llocs on en algun moment de l’any no plou ia més fa molta calor, deixaran caure les fulles per poder sobreviure, com és el cas de l’A tortilis per exemple; en canvi, les que visquin en llocs on puguin disposar d’aigua i no tinguin problemes ni amb la calor ni el fred, s’aniran produint de noves al llarg de la temporada de creixement.
Si parlem de la mida, en la gran majoria d’espècies són petites, de no més de deu centímetres de longitud, però hi ha alguna, com la Acàcia saligna, que les produeix de fins a 20cm de longitud. Poden ser lanceolades o bé paripinnadas, és a dir, estar compostes per molt petits folíols. Els colors varien, podent ser verd clar a verd fosc.
Acàcies a la carretera de Bellaterra | BELLATERRA. CAT
Brollen de branques espinoses o inermes.
Les flors s’agrupen en inflorescències racemosas. Cadascuna d’elles sembla un pompó en miniatura, d’uns 2-3cm de diàmetre, de color groc. Són hermafrodites majoritàriament, però n’hi ha que són unisexuals.
Les llavors es troben en un fruit sec que pot ser aplanat o subcilíndrico. Es troben en gran nombre (mínim 10) i germinen amb força rapidesa. De fet, tan sols has de sotmetre-les a l’xoc tèrmic, és a dir, introduir-les un segon en aigua bullint i 24 hores en aigua a temperatura ambient, i després sembrar-les en planter amb torba negra barrejada amb perlita, i en qüestió d’una setmana començaran a germinar.
Branques i tronc
La fusta d’aquest arbre és bastant dura. El tronc, tot i que creix molt ràpid (algunes espècies són capaces de créixer a un ritme de 70cm per any), a l’mantenir-se ben ancorat a terra és un dels més forts i resistents de tots els arbres de ràpid creixement. És, per tant, una planta molt recomanable per tenir en jardins on bufa el vent amb regularitat.
Així mateix, les branques a l’cap d’uns pocs anys es mantenen flexibles però no són de les que es trenquen amb facilitat. De fet, la fusta s’utilitza per construir mobles de tot tipus: taules, cadires, tamborets …
Arrels
El sistema radicular de les acàcies és molt fort. A l’viure en zones on la pluviometria és, sovint, escassa, les seves arrels no només són capaços de penetrar bé a terra sinó que a més s’estenen. Per aquest motiu, no es deu plantar res a prop d’elles. Com a mínim, hem de deixar una distància de 3 metres entre l’arbre i qualsevol altra planta que necessiti abonaments regulars, i d’uns 7 metres de qualsevol construcció i canonades.
Principals espècies d’Acàcia
Us mostrem les tres principals espècies d’aquest increïble gènere:
Acàcia baileyana
Es tracta d’un arbust o arbret perennifoli originari d’Austràlia que aconsegueix una altura d’entre els 3 i els 10 metres conegut com mimosa o mimosa comuna. Les seves fulles són bipinnades, de color cendra de color gris verdós o blavós. És una de les primeres a florir, ja que ho fa a mitjans d’hivern. Resisteix fins als -10ºC.
acàcia dealbata
Es tracta d’un arbre perennifoli originari d’Austràlia i Tasmània que aconsegueix una altura d’entre els 10 i els 12 metres. Les seves fulles són bipinnades i estan formades per fins a 40 parells de folíols amb el feix glabre i el revers tomentós. Floreix des de mitjans d’hivern fins a començaments de primavera. Resisteix fins als -10ºC.
Acacia longifolia
Es tracta d’una de les espècies més altes: pot créixer fins als 11 metres. La hi coneix com Acàcia trinervis, Aroma doble, Mimosa daurada, Golden Wattle, Sallow Wattle i Sydney Golden Wattle, i és originària d’Austràlia. Les seves fulles són perennes i llargues, de fins a 20cm de longitud, de color verd fosc. Floreix a la primavera i resisteix fins als -8ºC.
Font: Jardinería On
BELLATERRA.CAT 