FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Bellaterra, 21 de maig de 2024
📷 CEDIDES
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
Bellaterra, 21 de maig de 2024
LUÍS TORRES| El diari La Prensa de dia 8 d’octubre de 1953 publicava la notícia que les autoritats de Cerdanyola havien donat nom de dos bellaterrencs als carrrer de Bellaterra: Joan Fàbregas i Luis Ábalo. Aquesta és la crònica de l’època i una petita biografia de Joan Fàbregas i Soler (Barcelona 1889-1953),
LA PRENSA, dijous, 8 d’octubre de 1953
BELLATERRA (Sardañola)
Ha tenido lugar un homenaje con motivo de dar los nombres de don Luis de Ábalo y de don Juan Fábregas (q. e. g. e.) a dos principales calles de la localidad.
Al descubrirse las lápidas hicieron uso de la palabra don Juan Garriga, vicepresidente del Club de Bellaterra y don José María Marcet Coll, presidente de la Unión de Propietarios, quienes élogiaron las actividades desarrolladas por don Luis de Ábalo en pro de la localidad y la gestión del fallecido don Juan Fábregas, quien, en vida, asumió la presidencia de ambas entidades lo- cales.
Hizo uso de la palbra el reverendo Plácido Armengol, capellán de la iglesia de la Santa Cruz de Bellaterra.
Agradeció elocuentemente el acto el propio don Luis de Ábalo y don Federico Roda, en nombre de la familia Fábregas.
El acto fué cerrado por don Juan Pagés, en representación del Ayuntamiento de Sardañola, bajo cuya presidencia había tenido lugar tan emotiva ceremonia.
De esta forma, la corporación de Sardañola, ha dedicado un justo ho- menaje a dos grandes impulsores de Bellaterra, como en un día lo hizo dando el nombre de Avenida Bartomeu, a la arteria de acceso a la localidad, en memoria de don Bartolomé Bartomeu, trágicamente caido en 1936.
Joan Fàbregas i Soler (Barcelona 1889-1953), va ser un industrial de la Ciutat Comtal. Propietari de nombrosos terrenys de Bellaterra, va fer construir dotze cases. Va ser tot un cacic que amb la seva empenta va impulsar la construcció de l’església de la Santa Creu de Bellaterra. Va morir essent president de la UPB (Unió de Propietaris de Bellaterra) i del Club Bella-Terra, càrrecs que en aquella època no eren incompatibles.
Molt abans de la guerra civil, en Joan Fabregas s’havia enamorat de Bellaterra. Era un empresari d’èxit i va adquirir diverses parcel·les a Bellaterra a on hi va construir varies cases que ara han quedat al centre.
Tenia tres filles (Mª Lluïsa, Paquita i Mª Rosa) i els hi va deixar una finca anomenada Villa Maria (el nom de la seva esposa) amb tres cases, una per cada filla, i quan va morir ja havia construït les 12 cases, les altres ja les tenia llogades.
Font: La Prensa,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra 1953 |
Bellaterra, 21 de maig de 2024
“En el vídeo de Filmoteca Española es veu la selecció espanyola de futbol entrenant-se a les instal·lacions del Club Bellaterra”
LLUÍS TORRES|Avui compartim la filmació de Filmoteca Española (RTVE) corresponent al partit amistós de futbol celebrat a l’Estadi de Montjuïc entre les seleccions d’Espanya i Alemanya, el dia 23 de febrer de 1936. Al vídeo es pot veure la Senyera presidint la porta principal de l’estadi, en companyia de les banderes d’Espanya i l’Alemanya nazi. El partit va finalitzar 1-2 a favor d’Alemanya.
📍Podeu veureu interessants imatges de la concentració de la selecció espanyola a l’Hostal Sant Pancras de Bellaterra i als jugadors entrenant-se al Club Bellaterra. El que sorprèn és que el narrador de la filmació no anomena en cap moment Bellaterra, dient que estàn concentrats en una petita població a prop de Barcelona.
Teclejant l’enllaç de sota veureu el vídeo de Filmoteca Española compartit per RTVE 👇
LA LIBERTAD, Madrid, 21 febrero 1936
Ante el España-Alemania
A medida que se acerca la fecha de celebración de este encuentro aumenta la expectación entre el público, siendo muchos los forasteros llegados a Barcelona de distintos puntos de la Península. El estadio de Montjuich está totalmente listo para recibir a la gran cantidad de espectadoores que seguramente llenarán todas las localidades del gran recinto deportivo, que será escenario de una de las más importantes luchas futbolísticas en que haya tomado parte España, que indudablemente intentará resarcirse en este match del descalabro sufrido en Madrid ante el equipo nacional austriaco. Hoy, a las dos de la tarde, en el expreso de Francia, ha llegado el árbitro belga M. Langenus, que ha sido recibido por directivos de diversas entidades deportivas. Langenus ha dicho que está verdaderamente agradecido a la distinción que supone el dirigir este encuentro y a las continuas pruebas de atención que los españoles tienen con él designándole como juez en
sus luchas internacionales.
A las tres y cuarto llegó en avión, procedente de Stutgart, el equipo alemán. Todos los jugadores vienen muy animados. A pesar de nuestros requerimientos, no han hecho ningún pronóstico sobre el resultado del partido. Acompañando a los equipos vienen el directivo doctor Haggentller y el seleccionador, doctor Merz.
En el campo de aviación estaban el directivo nacional Sr. Rosich, varios federativos catalanes, autoridades locales, consul de Alemania y numerosos sübditos germanos, que aplaudieron calurosamente a sus compatriotas al descender del avión.
Desde el campo de aviación los jugadores y directivos alemanes se dirigieron a un hotel de esta capital.
Los seleccionados españoles continúan en su reclusión de Bella-Terra. Todos están muy animados y en posesión de una gran moral. El Sr. García Salazar ha manifestado que no tiene decidido todavía definitivamente quién actuará en el centro de la línea media. Depende ello de varias circunstancias, siendo la principal el estado del campo. Si no llueve y el campo está seco, en este caso jugará Solé. De estar el campo húmedo por la lluvia, en cuyo caso se adaptarían mejor a él las condiciones de Muguerza, sería este jugador el que ocuparía el eje del equipo nacional.
-Si yo pudiera formar un medio centro con los conocimientos de Solé y con la moral y temple formidable de Muguerza dijo el Sr. García Salazar-, habría encontrado el mejor medio centro del Mundo.
Font: RTVE, La Libertad
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra 1936, Espanya-Alemanya |
Bellaterra, 20 de maig de 2024
LLUIS TORRES|Compartim la crònica de la concentració a l’Hostal Sant Pancràs de Bellaterra de l’equip espanyol de futbol, apareguda el dia 21 de febrer de 1936 al diari El Debate, de publicació diària i matinal espanyola, d’orientació catòlica, publicat a Madrid entre l’octubre del 1910 i el juliol del 1936. D’abast estatal, El Debate va néixer en un context de tensió per als sectors catòlics, propiciat per les mesures anticlericals que el govern de Canalejas estava implantant (com la Llei del Cadenat, que prohibia la creació de més ordes religiosos a Espanya). En els seus inicis El Debate no va aportar res al periodisme catòlic, tret d’un to agressiu i violent contra el liberalisme de Maura o Canalejas i d’atacs constants a la premsa de la competència. Amb el pas del temps i el seu assentament, El Debate es va convertir en el primer diari que, des del catolicisme, feia un periodisme modern –tocava tots els temes, no els hi girava l’esquena com altres publicacions catòliques feien– i va esdevenir un dels diaris amb seu a Madrid de major influència entre els lectors. El final d’El Debate va arribar el 1936, quan el bàndol republicà el va confiscar. Això, però, no va impedir que fos el diari catòlic més important del seu temps a Espanya.
Ya tenemos «nueve» jugadores
BARCELONA, 20.- En Bellaterra, colonia veraniega situada a 20 kilómetros de Barcelona, se encuentran los jugadores españoles seleccionados para el <match> internacional del domingo. En el día de hoy han efectuado unos ligeros paseos por los alrededores del hotel. Entre los jugadores concentrados se encuentra el medio ala del Valencia Bertoli, que ayer acudió al estadio de Montjuich, pero que no ha participado en los entrenamientos.
El seleccionador nacional señor Garcia Salazar ha manifestado que por las noticias que ha recibido de Madrid confía que podrá alinearse el domingo Lecue. El examen a que le sometieron los doctores Oliver y Oller dió resultado optimista, y, en consecuencia, Lecue será sometido esta tarde a una prueba técnica y física bajo la vigilancia del entrenador del Madrid.
De dar buen resultado la prueba, como se espera, acudirá a Barcelona. De contarse con dicho jugador, el problema de los medios no creará dificultades insuperables, pues este jugador lo considera indispensable el señor Garcia Salazar para la formación de la linea media.
Respecto a la formación definitiva del equipo que saldrá contra Alemania, -el seleccionador muéstrase reservado. -no queriendo facilitar todavía la alineación definitiva de España, pues existen dudas en lo que afecta a la composición de la linea media. No obstante, se puede ya adelantar que el trio defensivo lo integrarán Zamora, Zabalo y Acedo. En la linea media, como se ha dicho, solamente se sabe la alineación de Lécue. La linea delantera no sufrirá modificación y quedará como ante Austria, compuesta por Ventolrá. Luis Regueiro, Lángara, Iraragorri y Emilin.
– En la Federación Catalana se recibió anoche un telegrama anunciando que el equipo alemán llegará en dos aviones, el viernes, a las dos y media de la tarde. En dicho telegrama se confirma la alineación del equipo anunciado con anterioridad, con la sustitución del defensa Haringer por Munkert. Se prepara a los jugadores alemanes un gran recibimiento.
📷CEDIDA
L’any 1936
A diferència del que va passar el 1935, l’any 36 la selecció va deixar mal gust de boca en totes les cites que va afrontar. Va aconseguir la primera derrota a casa en la seva història quan va caure davant Àustria al gener. Pedro Escartín, que va actuar com a linier en aquesta trobada, va resumir els fets: “Desordre en la línia defensiva d’Espanya” i desconcert terrible d’Eizaguirre”.
Després va arribar la segona caiguda a casa, aquesta vegada davant d’Alemanya al febrer. Un partit que no es va escapar de l’ambient de tensió política que vivia Espanya: la trobada es va jugar el 23 de febrer, al mateix moment que s’estaven celebrant les eleccions d’aquell any (el 14 i el 23 de febrer) en què va sortir guanyadora la coalició d’esquerres del Front Popular.
Simón Lecue, recordaria anys més tard a Marca la tensió que va envoltar aquesta trobada:
“Quan els equips estaven preparats per sortir al camp ens van dir que la banda de música no volia tocar l’himne alemany. És clar, els nostres adversaris van protestar i fins i tot es van negar a saltar al camp. La cosa va ser força desagradable i violenta i per fi es va aconseguir que sortissin els dos equips junts i que no es toqués cap dels dos himnes nacionals. Ens acontentem amb uns quants crits al centre del camp”.
Font: El Debate, Rogelio Núñez
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra 1936 |
Carrers Tristeza, Rubí, Fomento, Guimerà, Mossèn Cinto Verdaguer, Nueva, Nuria, Víctor Català, Camino Sardañola…????
Plànol oficial de l’EMD de Bellaterra
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra 1988 |
Bellaterra, 19 de maig de 2024
LLUÍS TORRES|Una primavera més i els gestors de l’EMD de Bellaterra segueixen sense recuperar i obrir el passatge Noucreus, que apareix al plànol i nomenclàtor oficial de Bellaterra. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
Que sabem del nom de Noucreus?
El Pic de Nou Creus, o de Noucreus, és una muntanya de 2.799 metres situada entre el municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès, i la comuna de Fontpedrosa, a la del Conflent (Catalunya del Nord).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
LLUÍS TORRES|Tant li costa entendre a l’alcalde Carlos Cordón, que si l’estació de Bellaterra no és Cerdanyola, l’entrada a Bellaterra des de la rotonda de La Vall no és Cerdanyola?
📍Vol aportar l’Alcalde Cordón un bus nou especial que vagi directament a l’Ajuntament de Cerdanyola, situat a 5 km de Bellaterra?
BELLATERRA ÉS BELLATERRA!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
LLUIS TORRES| Compartim l’article d’Artur Vidal Solà, publicat a L’Esquirol del Vallès de l’any 1988, número 23, dedicat al matrimoni Bartomeu Bartomeu i Fornés (Barcelona, 1892-Bellaterra, 07/10/1936), hipotecari de Cerdanyola i Pepita Miró Llobet, família propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització de Bellaterra.
📷 CEDIDA
Bartomeu Bertomeu i Fornés
(Barcelona, 1892-Bellaterra, 07/10/1936) i Pepita Domènech
Els fundadors de la Urbanització de Bellaterra foren els homes que crearen la societat Fomento de la Vivienda Popular S.A. però al marge i al seu costat, des del primer dia, hi ha una parella que jo entenc transcendental pel nostre barri.
Aquesta parella era el matrimoni format per Bartomeu Bartomeu | Pepita Miró. Ell fou un apotecari establent a Cerdanyola en els anys de la fundació i ella era de la familia Doménech, propietária de molts dels terrenys que després foren la Urbanització, encara que ignoro la quantitat i proporció que la Sra. Pepita participaba en la propietat d’aquests terrenys. La contrada sembla que era anomenada «Solei de Can Doménech», així ho vaig sentir a dir.
Des del primer moment el Sr. Bartomeu participà en el desenvolupament de la Urbanització, va deixar la farmàcia i començà la construcció de l’Hostal de Sant Pancràs. Em sembla que cap a l’any 1930 estava en construcció pero si no erro el 1931 ja estava en funcionament. Era més petit que l’actual, comprenia el restaurant, pisos i soterranis fins a la baixada dels costat de la torre del Sr. Grifé.
A la planta baixa hi havia el restaurant, que essencialment era com es mica que amb el bonic taulell de ceràmica que encara veiem ara. La part del restaurant que dona al torrent estava tancat amb persianes. A la planta baixa, a més del restaurant i donant al carrer , hi havia una perruqueria, que funcionava els diumenges de tot l’any i després un establiment de queviures, que feia una vida molt migrada per la poca gent que aleshores hi havia a Beİlaterra.
El Sr. Bartomeu era un català autèntic, vull dir que tenia les característiques cabdals del català totes juntes, era un home arrauxat i de seny al mateix temps. Un empresari d’empenta que vi- la via de i per Bellaterra. Era també venedor de solars de la Urbanització. Recordo que un dia va dir al meu pare comentant la baratura dels solars, que en realitat el negoci que esperava fer la Societat explotadora, no era en la venta dels solars sinó en el suministre de l’aigua, monopoli de l’empresa; a l’any 1934 ja hi havia dies que estàvem sense aigua. Com era natural estava enemistat amb el Sr. Rovira, l’altre venedor de solars de la Urbanització, que vivia a la torre de l’Avinguda del Sr. Marcet, crec que ara propietat del Sr. Borrull. Era natural la desavinença, doncs els dos estaven a l’aguait de l’arribada dels trens per tal de monopolitzar els viatgers desconeguts que sortien a la i plaça del Pi.
L’Hostal era el centre social de Bellaterra; era el “Casino”on s’hi reunien els pocs bellaterrencs d’aquells anys. A la part del darrera de l’edifici hi havia, a més del Magatzem del restaurant, la vivenda del Sr. Casimiro Cots i la primera església de Bellaterra.
Molts dels primers pobladors de BeIlaterra, varen passar primer per l’Hostal abans d’afincar-se. Recordo que els Fàbregas, els Llorach, els Grifė varen passar un o dos estius a l’Hostal abans de construir-se la torre propia.
Els dissabtes a la nit, durant l’estiu, hi havia espectacles; eren unes folklòriques, o un malabarista, jocs de mans i recordo que en una ocasió, amb gran escàndol dels pares i mares, un grup de ballarines, que en realitat eren marietes o gays com avui es diu.
Totes les festes es feien a l’Hostal. Els sopars més recordats posteriorment foren els celebrats amb motiu de l’atorgament a algún bellaterrenc d’algún titol especial: recordo que es varen conferir els titols de Capità General, Governador, Alcalde, etc. Si no recordo malament els Srs. Fàgrebas i Grifé en foren beneficiaris. El Sr. Bartomeu va organitzar una festa major, crec que era a l’any 1935. Va muntar un envelat davant mateix de l’Hostal, sobre el carrer i taponant l’en- trada a la Plaça del Pi. Envelat amb les seves llotges, orquestra, balls, etc. i fins I tot es va enlairar un globus amb un tripulant a la cistella. Crec que va ésser aquest mateix any que va llogar un home, el va vestir d’urbano com els de Barcelona i el va plantar al bell mig de
Plaça del Pi. Malauradament la vida i empenta del Sr. Bartomeu va quedar estroncada pocs dies després del 19 de Juliol de 1936, assassinat per incontrolats desconeguts. L’any 1939 la seva vidua, la Sra. Pepita, com li deiem, va endegar de nou l’Hostal de Sant Pancràs i no solament va portar una politica de continuitat, sinó que ben aviat, potser seria els anys 1942 o 1943, va començar les obres per donar a l’Hostal l’actual estructura, essencialment el va perilongar cap a l’Estació, seguint les mateixes línies anteriors, afegint-hi el que avui és Hotel i sales dels soterranis. Això és história més recent i molts bellaterrencs han viscut i recorden a la Pepita Bartomeu, amant de Bellaterra, caràcter fort però atent i amable, que va viure molts anys, impossibilitada en els darrers, pero sempre ben acompanyada per la Palmira Marcet Vinyas i la se va familia. (ARTUR VIDAL SOLÀ)
Font: L’Esquirol del Vallès
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bartomeu Bartomeu Fornés |
Gaudint de la Festa Major de la Creu Alta de Sabadell 2024. Tant a prop de Bellaterra!
Arxivat a Bellaterra |
Barcelona, 17 de maig de 2024
LLUÍS TORRES| Remenant al nostre arxiu de L’Esquirol del Vallès/Bellaterra, ens sorprèn l’actualitat de molts articles que tenen molt a veure amb els moments que estem visquent, tot i dispossar d’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra des de l’estiu del 2010.
Fins quan senyors responsables! -La disbauxa amb la rotulació dels carrers -Abandonament i disidia per tot arreu, -Perill i caos circulatori,
Important: Bellaterrencs no oblideu de pagar puntualment els vostres impostos, no sigui que l’any vinent encara fos pitjor
Hem tingut regidors/regidores a l’Ajuntament de Cerdanyola, però el que han aconseguit per Bellaterra, des dels seus càrrecs oficials i amb bons sous, ha estat molt minsa, per no dir inexistent o nula, només cal repassar l’espai públic, l’esport i la cultura, tres de les competències de l’EMD BELLATERRA
L’Esquirol del Vallès, novembre i desembre de 1987:
Dins l’àmbit del nucli urbà de Bellaterra som tots conscients, i en especial la Junta de la Unió de Veïns, que hi ha una sèrie de problemes puntuals que una seriosa planificació urbanística podria solucionar.
Entre d’altres, destaquem avui, el de la circulació rodada per la carretera de la Diputació (BV-1414), que dins del nucli de Bellaterra, pren els noms de Joan Viza, Avgda. de Bartomeu, Avgda. de J. M. Marcet, Avgda. del Film, etc…
Aquesta circulació, cada dia més nombrosa, sorollosa i dificultosa, agreujada tant pels estudiants que van a la Universitat Autònoma, com pels camions que es dirigeixen a Sabadell, a Sant Cugat i a Cerdanyola, deuria ser erradicada del circuit urbà de l’esmentada carretera.
Com a solució factible es presenta l’aprofitar per «via de descongestió», la que en el Pla General Metropolita (P.G.M.) es projectava ja paral·lelament a la via del tren i dintre del campus universitari.
Aquesta via deuria arrencar de la carretera de la Diputació al final del tram denominat d’en J.B. Viza, anant a mo- rir a la carretera de l’Autònoma enfront del poligon del «Turó de Sant Pau».
Quant a la seva amplària i en una primera fase, no caldria fer-la a l’amplaria de 30 m grafiada en el P.G.M., ja que, amb 14 ó 15 m n’hi hauria prou per dues faixes de circulació i una d’estacionament.
Per altra banda, es podria solucionar també la manca d’aparcament en l’Estació fent-ne de nous a l’altre costat de la via i de l’actual plaça del Pi, creant també un accés directe per a vehicles des de la mateixa plaça.
A més amb la solució proposada els estudiants de la banda nord de Barcelona tindrien un accés directe a la Universitat sense atravessar nuclis urbans. Ara faltaria només el petit detall! de lograr dels estaments oficials el finançament de les obres, per l’empenta dels clams populars, dins dels quals no es la més petita la veu de la Junta de la Unió de Veïns.
Font: L’Esquirol del Vallès 1987, número 18
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat L'Esquirol del Vallès |
BELLATERRA.CAT 