Dissabte 26 d’abril, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
“Viu la Fira Modernista al MNACTEC de Terrassa, els dies 10 i 11 de maig“
Programació especial Fira Modernista 2025
El programa inclou visites a les voltes i visites teatralitzades entre altres
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) obrirà les seves portes durant la Fira Modernista de Terrassa amb un programa lúdic que portarà al visitant en un viatge en el temps el cap de setmana del 10 i 11 de maig. El MNACTEC, en col·laboració amb altres entitats, ha volgut ser present així en aquesta festivitat que creix any rere any a la ciutat de Terrassa.
Diverses sessions, el 10/05 i 11/05 |
Passejada per les voltes
“Una oportunitat per descobrir in situ un dels elements més emblemàtics de l’edifici que avui acull el MNACTEC: les voltes de la teulada del Vapor Aymerich, Amat i Jover”.
Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”
“Un passeig per una fàbrica de començaments del segle XX, a través dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover”.
Visita guiada a l’exposició “La revolució de l’automòbil“
“Un recorregut pels inicis de la indústria de l’automoció a Catalunya a través de sis vehicles fabricats entre 1890 i 1936”.
Demostració d’un tren elèctric Payà i d’una locomotora de vapor
“Una mostra d’un tren elèctric Payà dels anys 40-50 del segle passat i d’una locomotora de vapor a escala, a l’entrada del Museu”.
PROGRAMA
Dissabte 10 de maig
Portes obertes de 10.00 a 19.30 h
8.30 h | IV Milla Modernista de Terrassa. Sortida i arribada de la cursa al pati del MNACTEC.
De 11.00 a 19.00 h | Demostració d’un tren elèctric Payà i d’una locomotora de vapor a escala i posada en funcionament de la maqueta ferroviària del MNACTEC.
10.15 i 11.00 h | Visita guiada a l’exposició “La revolució de l’automòbil”.
10.30, 11.30, 12.30, 13.30, 16.30, 17.30 i 18.30 h | Passejada per les voltes de la teulada.
11.00, 12.00, 13.00, 17.00 i 18.00 h | Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”.
12.00 h | Llegida del manifest i inici de la manifestació de dones obreres i sufragistes.
Diumenge 11 de maig
Portes obertes de 10.00 a 14.30 h
10.15 i 11.00 | Visita guiada “La revolució de l’automòbil”
10.30, 11.30, 12.30 i 13.30 h | Passejada per les voltes de la teulada.
11.00, 12.00 i 13.00 h | Visita teatralitzada “1909. Un passeig per la fàbrica”.
Activitats amb reserva prèvia. Preu de les visites: 1 euro a partir de 8 anys.
CONTACTE I ENTRADES MNACTEC:
Rambla d’Ègara, 270
08221 Terrassa
Tel. 93 736 89 66
WhatsApp: 638 68 37 97
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
“El mosaic mural de l’antiga seu del Club Bellaterra, construït l’estiu de 1986 per iniciativa de l’artista Rosa Blanch i amb la participació activa de molts socis del Club Bellaterra, formà part de la història cultural i social de Bellaterra”
Lluis Torres: Penòs i decepcionant que l’EMD de Bellaterra no hagi conservat el mural històric del poble!
Imma Serra Jardí: Sí, els veïns vam col·laborar. Va ser una acció comunitària massiva. Quins records!!
Rosa Tamburini Blanch: Molts vem posar un trosset del mosaic!
Josep A. Martinez Llorach: La desaparició del Club com a tal era una mort anunciada des de feia anys.
Amb l’enderrocament del mosaic que es trobava a la façana del Club, carrer de Lluís de Ábalo, Bellaterra, ha perdut un símbol, una icona emblemàtica.
José Luis Blanco Quevedo: Cau tot a Bellaterra!
EXCUSA DEL PRESIDENT DE L’EMD:
…..No obstant això, després del tancament del Club Bellaterra el passat 31 de juliol, i les reformes platejades pel nou propietari de l’edifici, el mosaic ha de ser enderrocat i, després de consultar diversos experts per mirar de traslladar el mosaic original a un altre espai, els tècnics han conclòs que el material està massa deteriorat i que el trasllat resulta inviable.
“El mosaic mural de l’antiga seu del Club Bellaterra, situat al carrer Luis de Ábalo, formà part de la història cultural i social de Bellaterra“
Construït l’estiu de 1986 per iniciativa de l’artista Rosa Blanch i amb la participació activa de molts socis del Club Bellaterra, aquest mosaic es va convertir en un símbol de comunitat i col·laboració. Un soci del Club, Ramon Codinach, artista i dissenyador reconegut, va fer un projecte de mural que agradava molt. Tot i que la seva proposta original era pictòrica, les dificultats de conservació van portar a optar per la tècnica del mosaic amb trencadissa, una idea impulsada per Blanch.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
📷 CEDIDA
Famílies de l’escola Bellaterra han iniciat aquest matí, dijous, 24 d’abril, mobilitzacions contra l’anunci de supressió del transport escolar amb una manifestació entre el carrer de Serragalliners i el centre educatiu, situat al campus de la UAB. Les famílies destaquen que l’eliminació del transport suposa l’incompliment dels acords assolits al 2017 amb Generalitat i l’Ajuntament que suposaven el pagament a terços de la despesa del transport escolar conjuntament amb les famílies.
Font: Cerdanyola Info
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
(9) Conclusions per a una nova regulació del sistema electoral de les Entitats Municipals Descentralitzades
La regulació del sistema electoral de les EMD es troba dispersa en diverses normes, tant estatals com autonòmiques, i es fa necessari, per tant, recórrer de forma supletória al sistema electoral dels municipis per tal de resoldre les llacunes existents, sempre d’acord amb la doctrina de la JEC sobre la matèria.
Tot i que la Generalitat de Catalunya tè competències per regular el sistema electoral de les EMD, i que existeix un mandat clar a la LOREG perquè el sistema electoral dels ens locals inframunicipals s’estableixi per llei autonòmica, el Parlament de Catalunya no ha aprovat cap llei que el reguli de forma completa.
Com hem vist, la regulació del sistema electoral de les EMD es troba essencialment a l’article 81 del TRLMRLC, però hi ha molts aspectes que no troben resposta en la redacció d’aquest article.
Així doncs, és convenient que el legislador català aprovi una regulació completa del sistema electoral de les EMD, que vagi més enllà de la redacció vigent en el marc del TRLMRLC I doni resposta a les especificitats del procés electoral d’aquests ens inframunicipals.
Una regulació completa del sistema electoral de les EMD pot tenir cabuda en el marc de la legislació local mitjançant una nova llei de governs locals que substitueixi l’actual TRLMRLC i que n’incorpori una regulació més ex-haustiva i completa. Ara bé, la regulació dels aspectes més propis del procés electoral, com ara la presentació i proclamació de candidatures, la campanya electoral, la publicitat electoral i el material electoral, entre d’altres -exceptuant, això sí, la regulació de l’administració electoral, que no és disponible pel legislador català ja que forma part de la legislació bàsica de l’Estat, tindrien millor encaix en una llei electoral catalana que requlés els processos electorals sobre els quals te competència la Generalitat de Catalunya (eleccions al Parlament de Catalunya, al Conselh Generau d’Aran i a les EMD), o dins d’una llei especifica que regulės el sistema electoral de les EMD tal com han fet altres comunitats autònomes.
En aquest sentit, existeixen diverses llacunes que caldria regular. Així, no hi ha cap norma que estableixi fordre en qué cal dur a terme l’escrutini quan coincideixen, com és el cas, les eleccions municipals amb les eleccions a les EMD. Tampoc s’ha previst una regulació de les subvencions i despeses electorals per aquesta mena de comicis.
També convindria que el legislador català regulés les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat del president de I’EMD i dels vocals que conformen la Junta de Veïns.
Com hem vist, en termes generals, no es pot aplicar de forma analògica allò que la LOREG preveu per als regidors d’acord amb la doctrina de la JEC. Per tant, fora convenient una regulació exhaustiva de les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat del president i els vocals de les EMD i resoldre la llacuna existent en l’actual regulació electoral.
A més, tampoc hi ha cap regulació relativa a la constitució i funcionament de la Junta de Veïns, per a la qual ni tan sols està previst el dia i l’hora en què s’ha de constituir.
Tanmateix, no sembla que aquesta sigui l’aposta del legislador català. En aquest sentit, el darrer intent per regu lar la matèria fou l’any 2013, amb el Projecte de llei de governs locals de Catalunya, en què s’incorporava el règim electoral dins del capitol II del Titol III dedicat a les EMD. La regulació del règim electoral de les EMD continguda en l’esmentat Projecte de llei era parcial, i obviava totalment la regulació del procés electoral; tampoc incloïa cap article especific relatiu a les causes d’inelegibilitat i d’incompatibilitat, ni regulava la constitució i funcionament de la Junta de Veïns.
“Això suposava, un cop més, desaprofitar l’oportunitat de regular de forma completa el sistema electoral de les EMD. Val a dir que aquest projecte de llei va decaure per la finalització anticipada de la XI legislatura”.
Tampoc el Govern de la Generalitat de Catalunya ha dictat les disposicions reglamentàries necessàries per al bon desenvolupament del procés electoral de les EMD. Així, pel que fa a les urnes i al material electoral (sobres i paperetes) apliquem la regulació estatal complementària dels processos electorals, amb les mancances que aixó suposa. Com hem vist, ni tan sols tot el material electoral fa ús de la denominació oficial de l’òrgan unipersonal
(70) Butileti Oficial del Parlament de Catalunya núm. 143 de 9 de setembre de 2013.
(71) L’única referència a les causes d’inelegibilitat i d’incompatibilitat en el Projecte de llei de governs locals de 9 de setembre de 2013 en la prevista a farticle 43.6 que establia que per tenir la condició d’elegible cal ser vei en el territori de l’entitat municipal descentralitzada. Els candidats no poden formar part de més d’una candidatura ni es poden presentar en el mateix moment a les eleccions municipals».
(72) X legislatura fins a l’aprovació pel Ple del Parlament de Catalunya, el 2 de juny de 2021, de la Proposta de resolució sobre el canvi de denominació de legislatura
Enllaç informació complerta 👇
Feu clic per accedir a llibre_sistema_electoral_emd.pdf
Font: ACM
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat ACM |
Bellaterra, 23 d’abril de 2025
SENSE PARAULES’…
📷 En Patufet, número 1674, Barcelona 2 de maig de1936
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
“En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Posteriorment, entre 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet”.
* Passà la Festa del Llibre
i la gent n’adquirí molts,
car l’amor a la cultura
té un reconet en molts cors.
Mentrestant també hi ha estómacs
on perdura el tal amor
i els amos de les tals vísceres
—uns bocafins dels millors—
fan compres en aquell dia
de llibres de cuina… i prou.
Oh, l’amor a la cultura,
als canelons i a l’arròs!
JOHN-TINK-UNGEK, Pseudònim de Ramon BLASI I RABASSA, (La Selva del Camp, 1901 – Barcelona, 1980)
* Aquest vers forma part del llibre que el mestre de cuina Josep Garcia Fortuny està preparant sobre els CANELONS.
Font: En Patufet (02/05/ 1936), Josep García Fortuny
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
Bellaterra, 24 d’abril de 2025
“I com a recordança d’aquells benemerits colonitzadors que varen promoure i sostenir el Club, relacionaré el nom dels socis de l’any 1935, trets de la Revista Sport Club Bellaterra, apareguda al juliol de 1936 i de la qual solament en va sortir el primer número”.
ARTUR VIDAL SOLÀ (8) Mercè i Juanita Llorach, les germanes Carme i Mercè Ferrer, les germanes Àgueda i Angelina Bosch, les germanes Sara i Fina Roca, nebodes d’en Bosch Bierge i una d’elles casada amb en Martinez Hidalgo, fins fa poc director del Museu Marítim de Barcelona, la Maria Rosa Novas, la Frasquita Camps, una neboda dels Platero i alguna altra.
L’estol de mascles, com es diu avui, estava format per en Conrado Llorens Suqué, que venia amb els joves encara que era més gran i després matrimonià amb la Mercè Llorach, en Josep Mirapeix, el millor tenista, estudiant de medicina i estiuejava a l’Hostal amb la seva mare, els germans Grifé, en Ramon i l’Antoni, ja que el més gran en Francesc tenia promesa i venia poc; els germans Camps, en Rafael i en Lluís; l’Agustín Uribe, que després es va casar amb la Maria Lluïsa Fàbregas, en Vicents Cots, el meu germà i jo i algun altre que formaren l’orquestra juvenil que va posar en solfa el Club Bellaterra.
També vull recordar les criatures d’aquella època, doncs d’aquella munió n’han sortit unes nissagues que ara formen la base sòlida de Bellaterra.
Agrupant-los per families recordo la niuda dels Roda Ventura, en Frederic, la Isabel, Maria Lluïsa, Pepa i una cinquena noia que no puc recordar el norn. Els nois Tamburini, en Josep i l’Antoni, doncs en Laureà, el més gran ja treia una mica el nas amb els més grans. Les noies Buigas, Núria, Maria Rosa i Montserrat i el seu pare, editor del T.B.O. i un anecdotari vivent i la seva conversa una delicia; la Maria Rosa Fàbregas, la més petita de les tres germanes, que anys després es va casar amb en Frederic; els nois Casolà, amb en Joan en Joaquim i la María José i algun altre de més petit. La noia Dencàs, posteriorment casada amb en Jesús Gómez; els nois Loran, l’Alfons i en Victor i altres de més petits. La Carme Ábalo, que es va casar més tard amb en Rovira Beleta i el seu germà Lluís; en Lluis Grifé, el més petit de la família, un marrec de sis o set anys que va tenir l’honor de ser elegit “Mister Bellaterra”, i en Pepe Cots, germà petit d’en Vicents, casat després amb l’Antonia Duran. Com podeu veure de tot aquell estol en varen sortir unes nisagues bellaterrenques, com les Roda- Fàbregas, Uribe-Fabregas, Llorach-Martinez, la numerosa tamborinada procedent dels germans Josep, Antoni Laureà, Rovira-Ábalo, Gómez- Dencàs, Cots-Duran i potser a extingir la nisaga dels Vidals, doncs el meu germà Climent l’any 1941 va marxar de Bellaterra.
Parlaré breument de la vida social d’aquells dies. El centre n’era l’Hostal de Sant Pancràs i n’era promotor el seu propietari Sr. Bartomeu.
L’Hostal era més petit de com el veieu ara però substancialment amb la mateixa configuració. A la planta baixa hi havia el restaurant i als costats una barberia i una tenda de queviures. Al primer pis hi havien els pissets, que ara en diríem departaments. Molts dels estiuejants de Bellaterra, abans de fer-se les respectives torres, havien començat com a llogaters dels pissets de l’Hostal. En recordo les famílies Fàbregas, Llorach i Grifé. El matí dels diumenges i festius hi havia reunió a la terrassa de l’Hostal, sortint de missa. La CapeIla estava en el mateix edifici però a la part del darrera. S’hi reunien grans i petits per fer el vermut, com es deia aleshores. També era lloc de reunió de set a nou del vespre, quan els pares tornaven de Barcelona.
Els dissabtes a la nit s’hi organitzaven algunes festes de diversa mena a les sales de l’interior. Una nit era una orquestrina, altres vegades varietats amb ballarines folklòriques o no, jocs de mans i mags, i també recordo que una nit hi va haver-hi una actuació de varietats, però amb gran consternació d’alguns estiuejants va resultar que entre els artistes predominaven els que avui en diuen benèvolament gays i llavors tenien un nom més determinatiu.
Sovint es feien sopars que podriem dir-ne comunals. Alguns tenien una motivació especial i gairebé inverosímil però que mostra el sentit de l’humor d’aquella generació fundacional.
S’atorgava a algun prohom de Bellaterra un titol especial com els de Batlle, Governador i també el de Capità General amb el lliurament de les corresponents insignies. Entre altres recordo els Srs. Fabregas, Grifé i Camps, com titulars d’alguna d’aquestes distincions.
I com a recordança d’aquells benemerits colonitzadors que varen promoure i sostenir el Club, relacionaré el nom dels socis de l’any 1935, trets de la Revista Sport Club Bellaterra, apareguda al juliol de 1936 i de la qual solament en va sortir el primer número.
Lluis Ábalo, Lluis Ábalo, junior, Carme Ábalo, Ramon Grifé, Anton Grifé i Lluis Grifé, Conrado Llorens Suqué, Josep Maria Mirapeix, Lluis Rovira, Climent Vidal Pons, Climent Vidal Solà, Artur Vidal Solà, Alfons Loran, Josep Tamburini, Mercè Llorach, Juanita Llorach, Anton Diaz, Maria Lluïsa Fàbregas, Paquita Fàbregas i Maria Rosa Fàbregas, Tomás Llorens, Sara Roca, Fina Roca, Empar Bosch, Josep Cabot, Matilde Vidal, Manuel Vidal, Narcis Rovira, Josep Maria Negre Balet, Casimiro Cots, Moisés Llorach, Angel Sampion, Frédéric Roda Ventura, Agueda Bosch, Angelina Bosch, Joaquim Casolà Cerdà, Gonzalo Bosch Bierge, Isabel Segura Torres, Montserrat Noguera Salsas, Alexandre Pont, Antoni Rossi, Frasquita Camps, Núria Campa, Mercè Ferrer, Carmen Ferrer, Josep Lluis Pérez, Manuel Salsas, senyora Salsas, Rafael Camps, Lluis Camps, Ricard Llorens i Josep Antoni Llorens.
Font: L’Esquirol del Vallès (números 1 a 8), Artur Vidal Solà
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat CRÒNIQUES DEL DESAPAREGUT CLUB BELLATERRA |
Bellaterra, 23 d’abril de 2025
LLUÍS TORRES|Compartim aquesta notícia dels alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra publicada a la Revista Cerdanyola l’any 1968
Un grup d’alumnes de l’Escola Parroquial de Bellaterra actuen durant el Nadal a Televisió Espanyola. Una de les cançons que van interpretar va ser «Les figures del Pessebre», de Llongueres, que, fa dos anys, van interpretar també, amb la seva rítmica i plàstica, al nostre Casaj amb gran èxit i aplaudiment.
Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s’allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l’home mortal
revé l’alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.
Oh que dolça s’ha escampat
la llum d’or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.
Font: Salillas.net
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
Bellaterra, 23 d’abril de 2025
Abacus ha inaugurat aquest dimarts Casa Abacus, el nou espai de creació de continguts que acollirà tots els projectes editorials, audiovisuals i altres propostes culturals impulsades per la cooperativa.
Situada al bell mig de Barcelona, al carrer Peu de la Creu número 4 —antiga seu del Memorial Democràtic de Catalunya i, anteriorment, d’Edicions 62—, Casa Abacus serà “un espai per crear projectes que apostin per la qualitat, la creativitat i el compromís”, en paraules del president d’Abacus Futur, Jaume Roures.
En aquest sentit, la presidenta de la cooperativa, Maravillas Rojo, ha assegurat a l’acte d’inauguració que Casa Abacus respon a la voluntat de ser “útils” a la llengua catalana ia la cultura, que ha de ser “accessible, plural i crítica”. “És un dia molt important per tot el que representa haver arribat fins aquí. És un pas més a la nostra història, però sent fidels al nostre llegat i als nostres valors cooperatius”, ha afegit.
L’acte ha comptat amb la presència de nombroses personalitats del món cultural i polític català, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha valorat l’obertura d’aquest espai com una “gran notícia” per a la indústria cultural catalana. Collboni ha destacat la importància de Casa Abacus en la seva tasca de potenciar la creació de continguts en català, especialment perquè ens trobem en plena emergència lingüística.
Casa Abacus, oberta a la ciutadania
L’alcalde ha elogiat els grans finestrals de l’edifici completament renovat, que simbolitzen el compromís de Casa Abacus d’obrir-se a la ciutadania de Barcelona i, en especial, del districte de Ciutat Vella. De fet, al llarg de tot el matí s’han dut a terme una sèrie d’activitats, música en directe i animació als carrers adjacents a la nova seu per donar-la a conèixer i contribuir a la dinamització cultural de la zona.
La vigília de Sant Jordi, Rojo ha detallat que aquest projecte ha de servir per “donar resposta als reptes actuals de la cultura i l’educació”. Casa Abacus tindrà dues branques: d’una banda, Abacus Futur, el conglomerat que al juny ja va integrar els projectes editorials d’Abacus Editorial (Ara Llibres, Amsterdam, Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Enciclopèdia (Univers, Galera, Elastic Books, Rata, Edicions) Suma Llibres. I, d’altra banda, Abacus Idea, productora de sèries com Jo Mai Mai, programes d’entreteniment com Fang! o Cocina salvatge o pel·lícules com La mort de Guillem o Escanyapobres.
El lliurament del Bolígraf de Sant Jordi
En la mateixa presentació, el director general editorial d’Abacus Futur, Ernest Folch, ha lliurat el Bolígraf de Sant Jordi als autors de la cooperativa perquè aquest dimecres puguin signar i dedicar els seus llibres als lectors. De manera simbòlica, Abacus ha entregat el primer bolígraf a Pilarín Bayés, la renombrada escriptora i il·lustradora que treballa amb La Galera. “Volem convertir-lo en una tradició”, ha apuntat Folch.
La inauguració ha finalitzat amb l’emissió en directe des de l’interior de Casa Abacus del programa radiofònic Vostè Primer de RAC1, presentat per Marc Giró, en què han intervingut el director general d’Abacus, Oriol Soler; el president d’Abacus Futur, Jaume Roures; i escriptors com Sílvia Soler o Roc Casagran.
Font: Ona Falcó, Público
d’actualitat de Público 📷 CEDIDA
Ona Falcó i Vidal (Redactora de Pauta Media per al servei d´informació d´actualitat de Públic. Especialment interessada en els feminismes, la cultura i l’actualitat política i internacional. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL. Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista. Redactora de Pauta Mitjana pel servei d’informació d’actualitat de Públic. Especialment interessada en els feminismes, cultura i actualitat política i internacional. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL. Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
BELLATERRA.CAT 