BELLATERRA.CAT

http://www.ara.cat

L’interrogatori a què va ser sotmès ahir el regidor de Vic Joan Coma per part del fiscal a l’Audiència Nacional va fregar el ridícul, però alhora va evidenciar fins on estan disposats alguns a retorçar la llei per perseguir càrrecs públics catalans. Coma va haver d’explicar el significat de les paraules truita, ou i trencar, en un intercanvi en què el fiscal va buscar infructuosament convertir una metàfora en una crida a la violència. Tot per poder sostenir l’acusació que la intervenció de Coma al consistori en defensa de la desobediència i de la declaració del 9-N aprovada pel Parlament de Catalunya era constitutiva del delicte de sedició.
El regidor cupaire va aprofitar l’ocasió per fer una defensa activa de la desobediència com a mètode per canviar marcs legals que es consideren injustos, en la línia de l’article que va publicar a l’ARA ara fa un mes. Allà Coma feia seves les reflexions de Hannah Arendt publicades a The New Yorker l’any 1970 en què apuntava: “Una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals habituals per canviar les lleis han deixat de funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni resoltes. […] Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però perquè això es produeixi haurà calgut desobeir la legalitat vigent”. El jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar dos titellaires sota l’acusació d’enaltir el terrorisme per després arxivar la causa, va deixar el regidor en llibertat amb càrrecs i li va retirar el passaport. El suport rebut per Coma demostra que l’estratègia de persecució judicial de càrrecs electes catalans té l’efecte contrari al buscat, és a dir, reforça els arguments del moviment independentista i cohesiona els partidaris del referèndum. Si algú a Madrid es pensa que la via per frenar el procés sobiranista passa per devaluar la democràcia i restringir drets fonamentals com el d’expressió i opinió està molt equivocat perquè és al contrari. Les demandes catalanes només es poden resoldre amb més democràcia, és a dir, amb una votació lliure en què cadascú pugui exposar els seus arguments. I aquesta és una decisió que s’ha de prendre des de la política i no des d’un tribunal que, recordem-ho, és l’hereu del Tribunal de Orden Público franquista.

Read Full Post »

Més d’un centenar de veïns de Bellaterra van tallar el matí del 9 de novembre del 2015 la carretera que connecta amb l’autopista AP7 / B30 per demanar respecte al resultat de la consulta Bellaterra Municipi i, al mateix temps, reclamar als partits favorables al dret a decidir que respetin el resultat de la consulta bellaterrenca, que amb una participació del 54% va obtenir un 94% dels vots a favor de la independència de Bellaterra respecte a Cerdanyola del Vallès.

Els motius pels quals Bellaterra vol ser municipi venen de lluny. Es tracta d’una reivindicació història que té els seus origens al 1974 quan els veïns ja van reclamar convertir-se en una Entitat Local Menor. Actualment, Bellaterra és més gran que el 70% dels municipis catalans i és la segona Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) més gran de Catalunya. El nucli de Bellaterra està totalment deslligat de Cerdanyola i els seus habitants tenen més relació amb els municipis veïns –fins i tot Barcelona– que amb la mateixa Cerdanyola.

Molts veïns de Bellaterra estem sorpresos de que l’Assemblea de Bellaterra no hagi fet cap mena de campanya per reclamar i fer respectar la votació final guanyada per majoria absoluta. On és la democràtica campanya? Sincerament, el poble de Bellaterra mereix aquesta important acció i no escoltar sempre aquelles velles opinions que ens compara amb la de Catalunya i Espanya. No, la nostra lluita democràtica és en contra de Cerdanyola, que tot i els seus radicals canvis polítics, segueixen sense respectar el resultat, sense mires d’alçades cap els nostres desitjos de governar-nos sols. Exigim respecte, no és cap privilegi, és respectar un poble que ha votat majoritariament crear el Municipi de Bellaterra. 

 El partit Gent per Bellaterra va obtenir la majoria absoluta al plenari de l’EMD en les eleccions del 24 de maig, amb sis escons de nou. Ramon Andreu en va tornar a ser nomenat president. Un dels punts del programa electoral era precisament fer la consulta per saber si els veïns volien anar més enllà de l’EMD i constituir-se en municipi independent de Cerdanyola del Vallès. La decisió definitiva de dur endavant la consulta es va aprovar per unanimitat al ple del mes de juny. CiU i ERC també hi van votar a favor.

Començarem el 2017 amb més democràcia o seguirem com fins ara, d’oblit en oblit? Si Bellaterra fos una part de Suïssa, la realitat seria molt diferent i ja tindríem en nostre propi ajuntament, amb una situació de gran respecte. Fets i no paraules!

Read Full Post »

Des de Bellaterra.Cat us desitgem un Bon Nadal i un Millor 2017!

Read Full Post »

José Antich http://www.elnacional.cat

Com que la política moltes vegades (massa) és política-ficció suggereixo als lectors, aprofitant que ja estem en les vigílies nadalenques que deixen tan esgotat el meu amic Quim Monzó, un exercici bastant simple: Què passaria si C’s, el PSC i el PP es presentessin en coalició electoral a Catalunya i no arribessin al 14%? No s’ha de ser gaire perspicaç per avançar que haurien de dimitir, fins i tot en un país en què gairebé tothom troba excuses per no fer-ho. Aquest escanyolit –però òbviament respectable– percentatge és el que sumen els partidaris que hi ha a Catalunya que no se celebri el referèndum d’independència. La dada és important, molt important, perquè amb la devastadora campanya en contra que han protagonitzat tots els grups de comunicació espanyols i els dos principals de Catalunya, un 86% de la ciutadania catalana a favor del referèndum és, en termes democràtics, un autèntic disbarat. Gairebé una unanimitat.
Que aquestes xifres s’hagin sabut al voltant de Nadal és molt tranquil·litzador per als àpats d’aquestes festes. Ens evitarem sentir el mantra que va posar en circulació per Nadal del 2013 l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz assegurant que algunes famílies no s’havien reunit al voltant de la taula perquè el procés independentista les havia dividit. Si algú s’ho va creure va fer mal fet, però que sàpiga que ja pot tornar a convocar tots els membres de la família, sobretot aquells dels quals havia prescindit, i que també poden parlar obertament del tema durant l’àpat. Tothom ja pensa el mateix menys aquest pobre 13%. Estaria bé que l’exministre de l’Interior que apel·lava a la seva condició de català per propagar això per tot Espanya reconegués que les discussions al voltant de la taula seran, en tot cas, a Catalunya, per una altra cosa. I que no es preocupi, els catalans som especialistes a ficar-nos en discussions que no porten enlloc i segur que en sorgirà alguna.
La paradoxa i també la ironia de la política és que l’actuació del PP, el PSOE i C’s pot acabar fent que els que no es reuneixin per Nadal pel referèndum al voltant de la taula siguin les famílies de la resta de l’Estat. Allà sí que estan dividides, ja que segons la cadena de televisió La Sexta un 44,8% dels espanyols estan a favor d’un referèndum, una xifra que ha crescut uns deu punts en els últims catorze mesos. A veure si el mal anomenat trienni rupturista que alguns interpretaven erròniament que Catalunya estava deixant enrere i que l’independentisme estava plegant veles era, simplement, un avís d’un altre trienni rupturista: el que es comença a instal·lar en alguns sectors la societat espanyola, perduts, com estan, en una partida en la qual ja no tenen les millors cartes i en què han passat a dependre dels errors del rival després de gairebé quatre anys sense donar senyals de ser al camp.

Read Full Post »

Video de Bellaterra. Cat

Read Full Post »

Ramon Andreu i Atik, president de l’EMD de Bellaterra, llegeix el manifest de suport a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que ha estat citada a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’acte s’ha celebrat aquesta nit al Centre Civic de Bellaterra (Vallès Occidental). Demà divendres dia 16 de desembre, junt amb el Govern i càrrecs electes de tota Catalunya, estarem a les 9 del matí al Passeig Lluis Companys, davant de la seu del TSJC, per deixar clar que al demanar-li responsabilitats per permetre el debat al nostre Parlament sobre el que el Gobierno de Madrid no vol sentir-ne a parlar, estan enfrontant-se a tot un poble que està tip d’aquesta manera de fer, intentant portar les nostres justes reivindicacions als tribunals, per veure si així poden silenciar la veu d’un poble que vol recuperar la seva llibertat.

Demà divendres a les 8 del matí, sortirà un autocar devant de l’estació de Bellaterra. El preu per cobrir el cost és de 5€.

http://www.assemblea.cat

Read Full Post »

Foto: Iñigo Urkullu, president d’Euskadi

Notícia publicada per : http://www.elnacional.cat

En plena ofensiva política i mediàtica del Govern espanyol, el PP, el PSOE, C’s, les seves respectives organitzacions polítiques a Catalunya, però també dels ‘comuns’, per boca, almenys, del seu màxim representant a Madrid, Xavier Domènech, per pressionar a Carles Puigdemont perquè anés a la Conferència de Presidents autonòmics convocada per Mariano Rajoy el proper mes de gener, al president del Govern espanyol se li ha desmuntat la cimera. I ha estat per on menys s’esperava: el lehendakari basc, Iñigo Urkullu. Per una vegada, el titular de l’Executiu de Vitòria ha sortit de la zona de confort en la qual es mou la política oficial basca i s’ha alineat amb el seu homònim català. No és, ni de bon tros, un alineament amb el seu full de ruta independentista però la plantofada a la Moncloa és important.
La campanya contra Puigdemont perd força, i la política, que sol estar plena de paradoxes, ens n’ofereix una de ben curiosa. El moderat Urkullu, posat com a model permanentment des de Madrid davant Puigdemont, que governa Euskadi amb els socialistes bascos i que sap que pot comptar amb els diputats del PP, manté la mateixa actitud que el Govern català de Junts pel Sí al qual donen suport els diputats de la CUP. A l’hemeroteca recent s’hi troben, per exemple, unes declaracions de Domènech assegurant que l’absència de Puigdemont era una irresponsabilitat amb el país. A partir d’aquí, la llista de crítiques és interminable entre els polítics unionistes.
La raó que addueix Urkullu per a la seva absència és, en síntesi, que ha arribat el moment de prioritzar la negociació bilateral atesa la singularitat basca. En part, la mateixa de Puigdemont: les reunions de totes les autonomies serveixen de ben poc, almenys, per a Catalunya. En aquests moments ja és irrellevant el desenvolupament de la Conferència de Presidents, ja que la reunió, si es manté, neix ferida de mort, perquè únicament hi acudiran presidents del PP i del PSOE. Serà interessant de veure com encaixa el govern espanyol aquest contratemps perquè creia haver trobat un filó amb l’anunciada absència de Puigdemont per acorralar-lo i presentar-lo com un intransigent. L’Operació Diàleg va en part d’això: de crear estats d’ànim per revertir la imatge de quietisme del govern espanyol i enfocar cap a la inflexibilitat de l’independentisme català.
La primera, els ha sortit malament.

Read Full Post »

Foto: No abocador Can Fatjó de Bellaterra

Durant les darreres setmanes alguns veïns se’ns han adreçat preguntant pels treballs que s’estan duent a terme als terrenys del clot de Can Fatjó dels Aurons, que aparentment no són de restauració. La preocupació dels veïns augmenta a mesura que passen els dies i que veiem que l’empresa Puigfel està acondicionant les rampes i els talussos per dur a terme alguna activitat que actualment desconeixem però que, tenint en compte tots els antecedents, ens dona motius per pensar en el pitjor escenari.
El pla de restauració actual de l’argilera estableix que l’empresa Puigfel ha de reblir el clot amb terres netes. Ens ha arribat de diverses fonts que l’empresa Puigfel s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cerdanyola per sol·licitar un permís per convertir l’argilera en un abocador i poder reblir el clot amb runes i altres materials. Aquestes mateixes fonts ens diuen que l’Ajuntament està analitzant la petició. 

Ens hem adreçat a l’Ajuntament perquè ens doni resposta a les qüestions següents:
1. Que ens confirmi si l’empresa ha sol•licitat el permís per abocar-hi runes (convertir Can Fatjó en un abocador classe I). En cas afirmatiu, demanem que l’Ajuntament ens informi dels motius pels quals no l’ha denegat.
2. Que ens confirmi si l’Ajuntament pot donar permís per convertir Can Fatjó en un abocador (ja sigui de classe I o de classe II) sense modificar la qualificació urbanística dels terrenys o sense fer-hi un pla urbanístic especial.
3. En el cas que l’Ajuntament estigui considerant donar el permís per fer-hi un abocador de runes o altres materials, li demanem que ens informi dels motius que justificarien la concessió del permís per fer-hi un abocador.
Com ja hem explicat en posts anteriors, la qualificació urbanística actual dels terrenys és l’únic obstacle que ha impedit que a Can Fatjó tinguem un Elena II. Una vegada concedit el permís per fer-hi un abocador de classe I (runes) el canvi de qualificació a abocador de classe II (abocador de deixalles) és considerada una modificació no substancial i, per tant, l’Ajuntament no s’hi podria oposar.
Confiem que en els propers dies tindrem una resposta tranquil·litzadora de l’Ajuntament de Cerdanyola…

Read Full Post »

Andrei i Lenuta Topor, pares de Marcela Topor mostren fotos de noces entre la seva filla i Carles Puigdemont

MÂNDRIE…Vasluianca Marcela Topor, jurnalist de profesie, a devenit Prima Doamnã a Cataloniei, dupã ce sotul sãu, separatistul Carles Puigdemont, a fost învestit sef al Executivului Cataloniei. Marcela a absolvit Liceul “Mihail Kogãlniceanu”, promotia 1994, profilul limbi strãine si a intrat la Facultate la Iasi, a doua pe listã. Cei doi s-au cunoscut pe vremea când Marcela era studentã la Facultatea de Limbi Strãine si activa si în trupa Teatrului Ludic din Iasi. Tânãra a mers cu colegii de trupã în Spania, la un festival de teatru, în Girona, unde Carles Puigdemont era directorul Cãminului Cultural. Trupa de actori amatori a luat trofeul, iar vasluianca i-a furat inima directorului. Acesta s-a îndrãgostit de Marcela, a tinut legãtura cu ea si când a absolvit facultatea, a mers si a cerut-o pãrintilor. Cei doi s-au cununat civil la Girona si au fãcut nuntã mare la Iasi, la care a fost prezent si primarul de atunci, Simirad. Marcela Topor si Carles Puigdemont formeazã o familie frumoasã, au împreunã douã fetite frumoase, de sapte si nouã ani. Vin cu drag în fiecare varã la Vaslui, iar Carles Puigdemont este îndrãgostit de bucatele moldovenesti, cel mai mult îi plac sarmalele si mãmãliga. Marcela este mândria pãrintilor, oameni simpli, dar muncitori si cu suflet mare. Vasluianca este jurnalist de succes în Spania, lucreazã la publicația în limba englezã “Catalonia Today”, dar realizeazã si o emisiune de televiziune, dedicatã strãinilor care trãiesc în Catalonia.

Foto familiar de noces entre Marcela Topor i Carles Puigdemont
Prima Doamnã a Cataloniei este o vasluiancã ambitioasã si muncitoare, de 40 de ani, care s-a ridicat prin forte proprii si are o carierã strãlucitã în Spania. A absolvit Liceul “Mihail Kogãlniceanu”, promotia 1994, profilul limbi strãine, la clasa doamnei profesoare Gicuta Dãriescu. Dascãlii, dar si colegii îsi amintesc cu drag de ea, ca fiind o elevã tenace si silitoare. De altfel, a obtinut peste 9 la admiterea la facultate si a intrat a doua pe listã, la Facultatea de Limbi strãine, profil englezã-francezã, din cadrul Universitãtii “Alexandru Ioan Cuza” Iasi. Pe lângã pasiunea pentru limbi strãine, Marcela îndrãgea si teatrul, asa cã s-a înscris în trupa actorilor amatori. Teatrul Ludic în cadrul cãruia a activat în timpul studentiei, avea sã îi traseze linia destinului. Împreunã cu colegii de trupã a colindat lumea si a participat la diferite festivaluri si concursuri din America, Franta, Spania sau Polonia. Asa si-a cunoscut marea dragoste si asa a început povestea Primei Doamne a Cataloniei. Marcela Topor a mers împreunã cu cei 16 colegi de trupã în Spania, la un festival de teatru, în Girona, unde Carles Puigdemont era directorul Cãminului Cultural. Reprezentatia micutei trupe de actori amatori români a impresionat si a fost premiatã. Una dintre studentele actrite i-a furat însã inima directorului de cãmin cultural, care nu a mai lãsat-o. Distanta nu l-a descurajat, din contra, Carles Puigdemont a tinut permanent legãtura telefonic, cu Marcela, ba mai mult, când aceasta a ajuns cu trupa de teatru în Franta, a venit si el din Spania pentru a o vedea si pentru a o sustine. Si-a asteptat rãbdãtor mireasa, doi ani, pentru a-si termina studiile. Între timp, relatia lor s-a consolidat si când Marcela a absolvit facultatea, Carles s-a prezentat în fata pãrintilor sãi si i-a cerut mâna. S-au cãsãtorit în orasul Girona din Spania, iar apoi au fãcut nuntã mare la Iasi, la Hanul Trei Sarmale. La petrecere a fost prezent si Constantin Simirad, atunci primar al Iasului, care i-a înmânat mirelui, cheia orasului.

Taula familiar a casa dels pares de Marcela Topor al poble de Vaslui (Romania)

Carles Puigdemont vine în fiecare varã la Vaslui, îi place sã gãteascã si se relaxeazã la bucãtãrie

Marcela Topor si sotul sãu, Carles Puigdemont, au împreunã douã fetite superbe, de sapte si nouã ani. Pãrintii Marcelei au stat cinci ani în Spania, pentru a-si ajuta fiica sã îsi creascã copiii. Oameni modesti, cu fricã de Dumnezeu, acestia au numai cuvinte de laudã la adresa ginerelui. “ Este un om extraordinar, o iubeste foarte mult pe Marcela. Este popular, provine dintr-o familie de cofetari, cu opt copii, el fiind al doilea nãscut. Vin în fiecare varã aici la Vaslui, el gãteste foarte mult, îi place si se relaxeazã la bucãtãrie. A fãcut paella, dar îi place foarte mult de la noi, ciorba, sãrmãlutele si mãmãliga”, a povestit LenutaTopor, mama Primei Doamne a Cataloniei. Tatãl este mai sever, acesta îsi aminteste cã fata sa era curtatã de mai multi bãieti, printre care si jurnalistul Ovidiu Marincea, în prezent purtãtor de cuvânt la SRI, dar si Victor Vasuta, acum un celebru scenarist. “ Nu prea îi dãdeam voie sã iasã. Într-o zi, a venit acasã si a spus cã iubeste un spaniol si chiar dacã nu suntem de acord, ea tot pleacã. A spus, aici în Vaslui, eu nu am bãieti de teapa mea”, a declarat Andrei Topor.

Tatãl Primei Doamne: mã mândresc cu ea, nu îmi venea sã cred, a fost o bucurie mare!

Seful Executivului Cataloniei vorbeste limba românã, pe care a învãtat-o de la sotia sa, dar si din vizitele pe care le-a fãcut frecvent în România si la Vaslui, la familia socrilor sãi. Prin realizãrile sale, Marcela, dar si sora sa mai micã, care lucreazã la un hotel celebru din Anglia de cinci stele, si-au fãcut pãrintii fericiti. Andrei si Lenuta Topor au inimile pline de bucurie. “Mã mândresc cu ea, nu îmi venea sã cred, a fost o bucurie mare, ca pãrinti, sã -ti vezi fetele realizate, e cea mai mare bucurie! Este foarte inteligentã, frumoasã se vede, este jurnalist, este foarte ambitioasã, stie limba englezã la perfectie”, se laudã tatãl cu fiica sa. Mama cu ochii plini de lacrimi spune cã nu are cuvinte sã exprime bucuria pe care o simte. “Nu îmi venea sã cred, când am aflat, am fost emotionatã, nu pot descrie în cuvinte, nu am reusit decât prin mesaje sã vorbim cu ea, sã o felicitãm, nu are timp, e foarte ocupatã”, spune mama Marcelei.

Elevã eminentã la Liceul “Mihail Kogãlniceanu”

AMINTIRI…Marcela Topor a fost o elevã foarte bunã la învãtãturã, în conditiile în care la Liceul “Mihail Kogãlniceanu” profesorii erau extrem de exigenti, mai ales, imediat dupã Revolutie. Aceasta a încheiat clasa a XII-a cu 9 la francezã, 8,67 la englezã si 8 la limba românã. Iatã cum si-o amintesc profesorii, dar si colegii sãi de clasã.

Aurica Rozeanu, profesoarã de geografie

“Din atâtea clase câte mi s-au perindat în fata ochilor, în atâtia ani cât am stat la catedrã, e greu sã-i tii minte pe fiecare în parte. Dar pe fata asta parcã o vãd si acum în fata ochilor. Stãtea în rândul de la geam, în banca a treia. Era foarte isteatã. A terminat liceul cu brio, într-o vreme când se fãcea carte, iar notele mari se obtineau cu multã trudã. Acum nu mai stiu nimic despre dânsa. Nu a venit nici la o întâlnire de promotie, însã am citit despre ea cã a reusit. Mã bucur când vasluiencele noastre rãzbat în viatã. Era si normalã ascensiunea sa. Încã de când era elevã avea un respect deosebit pentru muncã. Sã stiti cã nu e singura fatã de la liceul nostru care a reusit în Spania. De curând am primit e veste minunatã de la o fatã, Adina Butnaru, stabilitã la San Sebastian, tot din tara Bascilor. Am primit de la aceasta un cadou simbolic prin intermediul domnului primar, Vasile Pavãl, si al administratorului judetului, Valeriu Caragatã, care au fost acolo într-un schimb de experientã, lucru care m-a bucurat”, a declarat Aurica Rozeanu, profesoarã de geografie la clasa unde a învãtat Marcela Topor.

Silviu Calancea, director adjunct la AJOFM Vaslui “Marcela este pentru mine o amintire plãcutã. Isteatã, bunã la carte. Era o tipã OK, cuminte si discretã. A plecat în Spania înainte de intrarea României în UE. Stiu cã s-a cãsãtorit cu un spaniol si cã are doi copii si atât. Mã bucur cã o colegã de a mea joacã un rol atât de important în Catalonia, o regiune cu aspiratii si idealuri mãrete”, a declarat Silviu Calancea, director adjunct la AJOFM Vaslui

Ecaterina Florea, profesoarã de latinã

“ Marcela a fãcut parte dintr-o clasã unde se studia în mod deosebit limba latinã, avea sensibilitate, fiind atrasã si de o limbã clasicã, descoperã si taina traducerii si a scandãrii. A înteles foarte bine cã limba latinã se aflã la baza culturii. Am remarcat cã are talent, traducerile ei erau literare, fiind atrasã de operele unor poeti”, a declarat Ecaterina Florea, profesoarã de latinã.

Cãtãlin Ilie, angajat ISU

“Acum aflu cã o colegã a ajuns atât de importantã într-o tarã, într-un context geopolitic extrem. Nu mi-as fi putut imagina vreodatã cã Marcela noastrã va ajunge atât de sus. O felicit. Despre ea nu pot sã spun decât cã era o fatã ok. Nu prea aveam noi treabã cu fetele din clasã, eram patru bãieti într-o mare de fete”, a declarat Cãtãlin Ilie, angajat ISU Vaslui.

Read Full Post »

Read Full Post »