Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category


Per Marc Andreu

Whatsapp s’ha colat en tots els àmbits de la nostra vida. Família, feina, fills, parella, oci 😲 (i fins i tot en aquest post). És inevitable la seva presència en forma de vibracions, ‘clings’, doble ‘checks’, emoticones, memes i missals que volen canviar el món. Però tot i així, es pot comunicar tot per Whatsapp? Tallar amb la parella, informar d’una malaltia, la mort d’un familiar, estar embarassada… són temes que encara perviuen en la comunicació presencial o, per lo menys, telefònica.

El Whatsapp és la trinxera perfecta per tirar una bomba i que la metralla no t’escatxigui. De fet, et dóna tota la seguretat que et faltaria si el mateix tema el tractessis en persona. Un exemple és deixar una feina, sabent que la teva absència pot ser tot un debacle per aquell lloc de treball. Doncs bé, pots estar tranquil perquè la llei t’empara i fa que sigui totalment legal poder deixar una feina a través d’aquesta aplicació. Si estàs pensant de fer-ho, només tinguis en compte que has de ser el més clar possible, no donar peu a la confusió i ser molt concret en la teva voluntat de dimitir d’aquell lloc de treball. Per tant, estalvia’t metàfores, lletres de Martí i Pol, cançons de Julieta Venegas o un exèrcit d’emoticones per desxifrar.

Si dimitir és legal, que t’acomiadin també? No, en aquest cas només ho serà si el treballador es troba dins el període de proves, per la resta de situacions l’empresari haurà d’acudir a la comunicació convencional. Verificar l’autoria de l’empresari que acomiada, indicar les causes i la quantitat de la indemnització per escrit i acompanyar-se de la carta de comiat.
Quedeu informats i, si us ha interessat, sempre podeu compartir l’article per Whatsapp (com idea, eh).

http://www.timeout.cat

Read Full Post »

Miguel Molina i Albert Lázaro de Stop Direccional durant la roda de premsa a Cerdanyola del Vallès
http://www.cerdanyolainforma.com

Stop Direccional va anunciar ahir en roda de premsa que la plataforma ciutadana cessaria la seva activitat per la gran desil·lusió que ha tingut amb el Govern de Compromís per Cerdanyola.
stopdireccionalLa Plataforma Stop Direccional ha dit prou: abandonarà la guerra per la descontaminació de la Plana del Castell, una guerra que considera perduda, “malgrat haver guanyat algunes batalles importants”.
“Estem orgullosos d’aquests tres anys”
Stop Direccional es mostra orgullosa del treball realitzat durant els seus tres anys de vida, ja que “han plantat cara als polítics locals per demanar la descontaminació local – mai remediació – dels abocadors de la Plana del Castell.
Durant aquests tres anys la plataforma ha aconseguit participar en l’aturada d’un projecte de construcció d’una escola que es volia construir entre l’abocador Elena i l’abocador de Can Planas. Aquest projecte demostra, de nou, que el Consorci del Centre direccional anteposa l’economia a la salut dels nens i nenes, un sector de la població molt propens a patir les malalties causades per la contaminació ambiental.

La plataforma també celebra haver aconseguit que, en un futur proper, s’instal·li un mecanisme per aprofitar els gasos descontrolats que emet l’abocador Elena per generar electricitat.
Per últim, la plataforma també es mostra contenta – a mitges – per haver aconseguit, de nou, que el plenari de Cerdanyola aprovés una moció per instar a la Generalitat que declari Can Planas sòl contaminat. En aquest sentit, Stop Direccional lamenta que a dia d’avui el Govern de Compromís per Cerdanyola no ha portat aquesta moció al Parlament, “mostrant la passivitat que té davant aquesta problemàtica”.
Per tot això, Stop Direccional considera que Compromís per Cerdanyola “és una estafa a la lluita pel medi ambient”. A més a més, la Plataforma denuncia que el partit que ara governa ha faltat el respecte als votants i ha incomplert els següents punts:
Establir un control permanent dels nivells de contaminació a l’aire, l’aigua i la terra del municipi. Aquest control es farà, si és possible, coordinat de forma comarcal, atès que la contaminació no té fronteres.

Estudiar i aplicar mesures urgents per a disminuir la contaminació de l’aire al municipi, atès que ja supera amb escreix els límits legals.

Creació d’un pla de recuperació dels cursos fluvials evitant els projectes que interfereixin en el curs natural de l’aigua.

Clausurar i netejar totalment l’abocador de Can Planas i de tots els abocadors de la plana del castell i restaurar la zona . Aquesta neteja l’han de pagar els responsables de la contaminació, cosa no prevista actualment. Això comportarà, sens dubte, un conflicte amb altres administracions que s’ha d’afrontar amb medis polítics i jurídics.

Creació d’una oficina municipal de delictes ecològics, amb control ciutadà.

Per la seva banda, Stop Direccional ha continuat defensant aquests punts bàsics, malgrat que han estat qualificats com “alarmistes”.
La plataforma lamenta que durant aquests tres anys de Govern de Compromís només s’ha convocat un Consell de Medi Ambient, fet que també posa en evidència la importància que li dóna el govern als abocadors.
El procés participatiu és per netejar la imatge de Compromís
Stop Direccional considera el procés participatiu per elaborar el nou Pla Director com “un rentat de cara del Govern” on “ens han venut fum” perquè el marge de maniobra que teníem les entitats era mínim. També han denunciat que no van deixar aportar al debat un científic que defensava la viabilitat de la descontaminació total de la Plana del Castell.
Respecte a Pere Solà, director del Consorci del Centre Direccional, Stop Direccional ha recordat que Compromís va reclamar públicament el seu cessament per presentar un recurs contra la sentència guanyada contra el segon estudi de l’abocador de Can Planas però, a partir d’aquesta petició pública, la ciutadania no hem sapigut res més, només que Pere Solà continua mantenint el càrrec de director. “Sembla ser que ja li agrada a Compromís”, afirmaven des de Stop Direccional.
Refem haurà de continuar lluitant per la descontaminació
Stop Direccional té esperances que el grup de Refem, creat per membres d’ERC, de Compromís i independents, aconsegueixi que es descontamini completament la plana del Castell i que no es conformi amb la remediació. “Els desitgem molt èxit”, deien des de Stop Direccional.
“No s’ha fet cap moviment per trobar els responsables”
Stop Direccional lamenta que Compromís per Cerdanyola, “que era molt valent en l’oposició”, no ha fet cap moviment per trobar els responsables d’aquest desastre mediambiental. La plataforma ha recordat que alguns tenen noms i cognoms: PSC Cerdanyola, CiU Cerdanyola, ICV Cerdanyola, Andreu Puigfel, Consorci del Centre Direccional, Àrea Metropolitana de Barcelona i ara també Compromís per Cerdanyola.
Una lluita que ha durat onze anys.
Albert Lázaro va ser un dels impulsors de la lluita contra els abocadors. A la roda de premsa va explicar com el 2006, al ple de l’Ajuntament va aprovar el conveni del cost de remediar Can Planas. A l’Ajuntament li tocava pagar un 20%. A resultes d’això “em vaig emprenyar i vaig escriure una carta oberta que es va publicar al Tot Cerdanyola”. Aquesta carta denunciava que, a sobre de tenir els abocadors tòxics, havíem de pagar el 20% per remediar-ho.
Aquells dies Làzaro es va posar en contacte el periodista Josep Maria Cortada “Xaneta”, l’historiador Miquel Sànchez, i el Sagarra, que no estava aquest partit polític. Tots es van reunir i van parlar del problema dels abocadors, ja que eren coneixedors del problema. Ells van dir que per les seves ocupacions no podrien formar part de cap plataforma pero es van comprometre a ajudar des de fora en tot el que necessitessin. Llavors el Sagarra i el Lázaro van convocar el PAS i els Maulets. Era el juliol de l’any 2007 i es van reunir al bar Càrdenas, a Serragalliners. Allà es van comprometre a formar una plataforma per vetllar per la salut pública del poble, ja que aquests abocadors eren perillosos i a més a més costaven diners.
Poc després va entrar Via Verda, ERC i el PP. En una època determinada d’aquesta etapa, va haver-hi gent de Ciutadans, durant tres o quatre mesos. Llavors aquesta plataforma estava ja integrada per tots aquests partits polítics, menys ICV, “que sembla una ironia que es diguin verds” – deia Lázaro -, el PSC i Convergència. “Aquests tres partits, des que va entrar la democràcia, han estat governant sempre l’Ajuntament de Cerdanyola llevat d’aquests últims tres anys. Aquests partits han deixat que tiressin endavant la política dels abocadors, perquè això ja li va bé a la burgesia i al capital català que hi hagués aquest Centre Direccional, perquè aquí hi ha molts interessos de la burgesia i els bancs”, comentava.
Per últim, Lázaro deia que “és curiós que ara sembla que la solució de què s’acabi la contaminació tòxica de Can Planas consisteix a fer un mur perquè no entrin les aigües freàtiques i no posin en marxa la reacció de les 110.000 tones de sals d’alumini. Això és posar portes al camp, perquè els freàtics si no entren per una manera entraran per altra. I ens venen la moto d’aquest mur. Aquest mur el fan perquè a la punta nord-oest de l’abocador de Can Planas hi ha unes petites hectàrees per on passa un carrer, i aquest carrer està sobre una punta de l’abocador, i després del carrer hi ha uns blocs de pisos”.
Tota la documentació al servei de la premsa
Albert Lázaro ha posat tota la documentació relativa als 11 anys de lluita contra els abocadors al servei de la premsa i de les persones que estiguin interessades a abordar la problemàtica que tants problemes està causant a la ciutadania de Cerdanyola. Per poder consultar-los heu d’escriure a numifil@gmail.com.
*Stop Direccional va néixer en juny de 2015 i es va donar a conèixer amb una acampada que va durar tres dies a la

Read Full Post »

Read Full Post »


Article de Guillem Genovès

La factura de l’aigua és complexa, i amb el temps ens hem acostumat que les factures energètiques (d’aigua, llum o gas) estiguin plenes de conceptes, taxes i cànons que en molts casos no entenem. Si mirem una factura d’aigua de Barcelona o de l’àrea metropolitana veurem que, a banda dels metres cúbics de subministrament que hem gastat, ens toca pagar el cànon de l’aigua, la taxa de clavegueram, la taxa de tractament de residus i l’IVA. 
Algunes empreses energètiques no estan d’acord amb aquest sistema de recaptació indirecte d’impostos a través de la factura de l’aigua. És el cas d’Aigües de Barcelona, que considera que la taxa de clavegueram -un impost municipal- no hauria d’estar inclosa a la factura de l’aigua sinó que els ajuntaments l’haurien de cobrar amb un altre sistema que no alterés el concepte de subministrament a les llars.

De la mateixa manera, l’empresa considera que la taxa metropolitana de tractament de residus municipals –que correspon a l’entitat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- tampoc és un impost aplicable al consum d’aigua. Aquestes taxes, segons Aigües de Barcelona, queden camuflades en una factura que s’acaba inflant amb uns conceptes que no corresponen al producte que consumim.
Si s’agafa una factura estàndard i li traiem aquestes taxes afegides, veurem que el cost de l’aigua consumida és només el 34% del preu que acaba pagant el consumidor. Per exemple, si ens arriba una factura bimensual amb un import de 44,6 euros, en realitat només haurem consumit 7 euros al mes d’aigua. La resta són impostos.

 Els rebuts de l’aigua contenen conceptes i taxes que sovint el consumidor no entén i que acaben inflant el preu final

La factura de l’aigua és complexa, i amb el temps ens hem acostumat que les factures energètiques (d’aigua, llum o gas) estiguin plenes de conceptes, taxes i cànons que en molts casos no entenem. Si mirem una factura d’aigua de Barcelona o de l’àrea metropolitana veurem que, a banda dels metres cúbics de subministrament que hem gastat, ens toca pagar el cànon de l’aigua, la taxa de clavegueram, la taxa de tractament de residus i l’IVA. 
Algunes empreses energètiques no estan d’acord amb aquest sistema de recaptació indirecte d’impostos a través de la factura de l’aigua. És el cas d’Aigües de Barcelona, que considera que la taxa de clavegueram -un impost municipal- no hauria d’estar inclosa a la factura de l’aigua sinó que els ajuntaments l’haurien de cobrar amb un altre sistema que no alterés el concepte de subministrament a les llars.

De la mateixa manera, l’empresa considera que la taxa metropolitana de tractament de residus municipals –que correspon a l’entitat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- tampoc és un impost aplicable al consum d’aigua. Aquestes taxes, segons Aigües de Barcelona, queden camuflades en una factura que s’acaba inflant amb uns conceptes que no corresponen al producte que consumim.
Si s’agafa una factura estàndard i li traiem aquestes taxes afegides, veurem que el cost de l’aigua consumida és només el 34% del preu que acaba pagant el consumidor. Per exemple, si ens arriba una factura bimensual amb un import de 44,6 euros, en realitat només haurem consumit 7 euros al mes d’aigua. La resta són impostos.

Operari de GrupCassa fent control rutinari als carrers de Bellaterra| Foto Bellaterra.Cat

La gestió directa de l’aigua, a debat

Recentment hi ha administracions municipals que han obert el debat de la gestió directa de l’aigua, és a dir, que l’ajuntament passi a controlar directament la gestió de l’aigua en lloc d’encarregar aquesta tasca a una empresa com passa actualment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La mesura, segons Aigües de Barcelona, tindria costos elevats per a l’administració, i de retruc al ciutadà. Segons l’empresa, si l’aigua passa a ser de gestió municipal, l’ajuntament corresponent hauria de fer front a les altes despeses en manteniment i reparacions, cosa que faria insostenible el sistema sense apujar el cost de la factura. Segons Aigües de Barcelona això és el que ha passat a Arenys de Munt, on des que s’ha remunicipalitzat l’aigua la tarifa ha augmentat un 34%. En el cas d’una ciutat gran com París, l’increment ha estat del 19%.

El Fons de Solidaritat d’Aigües de Barcelona

Els últims anys, la crisi econòmica ha provocat que moltes famílies tinguin problemes per pagar les factures energètiques. Per ajudar a pal·liar aquest problema, el 2012 Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat d’Aigües de Barcelona, avançant-se tres anys a la llei de pobresa energètica 24/2015. 
“La crisi estava afectant a moltes famílies i nosaltres tractem amb un bé comú que s’ha de garantir a tothom per igual. Calia implementar un sistema d’ajudes per aquell que no pot pagar”, explica Núria Latorre, directora d’Estratègia de Clients d’Aigües de Barcelona.
Per fer-ho, l’empresa energètica ha firmat convenis amb 21 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i amb entitats socials per poder identificar les famílies que tenen problemes econòmics. El Fons de Solidaritat garanteix que les famílies que no poden pagar els rebuts segueixin rebent el subministrament d’aigua de manera gratuïta. “Actualment 20.000 famílies es beneficien del nostre fons, al qual hem invertit més de 7 milions d’euros fins al moment”, afirma Latorre.
Les entitats del tercer sector amb les quals treballa Aigües de Barcelona són Càritas, Creu Roja, Fundació Hàbitat3, Fundació Mambré, Fundació de l’Esperança i Fundació ABD. 

http://www.naciodigital.cat 

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

Segons informacións internes de treballadors de SEAT, la direcció de la multinacional alemanya ha començat a oferir prejubilacions als treballadors que compleixen 58 anys i així fins a la reducció total de més del 65% de personal fins l’any 2030. Motiu? La futura fabricació de cotxes elèctrics al 100%

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Informació sobre els robatoris de Bellaterra apareguda al TN de TV3

Read Full Post »


El periodista Lluís Vilaró és un dels impulsors de la sèrie de televisió En procés. Foto: En procés.

Mireia Prat
http://www.radiosabadell.fm

Un grup de periodistes i comunicadors audiovisuals ha iniciat un projecte televisiu per estudiar els casos de 13 municipis segregats a través de processos d’independència. De moment han gravat un programa pilot, que s’estrenarà demà a través de les xarxes socials, i han iniciat una campanya de micromecenatge per finançar la gravació de la primera temporada.
Els processos estudiats són des del restabliment de la democràcia, és a dir, dels últims 30 anys, per poder entrevistar testimonis vius que n’expliquin el procés. Al Vallès, han posat el focus en dos casos: Badia del Vallès i Bellaterra.
Badia del Vallès
Un dels impulsors del projecte, el periodista sabadellenc Lluís Vilaró, ha explicat que Ciutat Badia depenia de Barberà i Cerdanyola fins que l’any 1974 va guanyar un referèndum per majoria absoluta i es va constituir com a municipi propi. “Badia del Vallès és un cas paradigmàtic. En aquest programa sobretot volem deixar clar que no volem ser partidistes d’una banda o l’altra. Badia del Vallès és un cas que durant molts anys ha sigut un poble que econòmicament no ha estat sostenible. La independència ha sigut bona per Badia del Vallès? Un 30% del seu pressupost és a base de subvencions de la Generalitat. Badia no té sòl industrial, té pocs comerços, la majoria de pisos són de protecció oficial”, ha explicat Vilaró.
Bellaterra
El programa també repassa processos que no han acabat amb la independència del municipi, com és el cas de Bellaterra, que continua sent una Entitat Municipal Descentralitzada amb un conveni de relacions amb Cerdanyola. “L’any 2015, i a partir de la llei de consultes que va fer el president Mas per fer la consulta del 9N, Bellaterra s’hi agafa i fa un referèndum el setembre de 2015. I en aquest referèndum, un 94% dels vots diuen que volen ser independents. Però què passa? Cerdanyola del Vallès no ho acaba de veure clar i presenta una moció a l’Ajuntament en què proposen establir un nou marc de relacions entre Cerdanyola i Bellaterra. I el que és curiós d’aquí és que l’únic regidor que vota en contra i per tant és partidari de la independència de Bellaterra és el regidor del Partit Popular”, detalla Vilaró.
De moment, l’equip de En Procés només ha gravat el capítol de Vilanova del Vallès, independitzat de Montornès i la Roca, que es podrà veure demà al web http://www.enproces.cat. L’objectiu és que el públic valori si val la pena gravar els 3 capítols de la primera temporada i aconseguir el finançament necessari per fer-ho, que és de 5.000 euros.

Read Full Post »

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »