Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El tècnic català del City ha lluït avui de nou el llaç groc durant el partit de la Premier League disputat contra l’Stoke City després de rebre una multa per part de la Federació Anglesa de 22.000 lliures angleses, uns 22.500 euros, per portar el llaç groc durant el partit de la FA Cup que el Manchester City va perdre contra el Wigan. I va ser advertit de cara al futur de no difondre missatges polítics.

Avui el llaç groc quedava més amagat donant protagonisme a una flor groga que porten tots els entrenadors de la lliga anglesa des de fa unes jornades, i durant tot el mes de març, per la campanya Great Daffodil Appeal per recaptar fons per a la fundació Marie Curie que es dedica a l’atenció de malalts terminals.

Read Full Post »

Read Full Post »

El dia 9 de Març, a les 19:30 de la tarda, va haver-hi la Junta de Veïns per presentar la nova proposta de conveni de l’EMD de Bellaterra a la que vàrem assistir, lamentablement vaig veure molt poca gent, tot i que és una part important de veure on van els nostres impostos.

No entraré en detalls, per què el que jo volia era dir com em sentia després que el dia 6 de Març van entrar a casa meva a robar.

Volia donar les gràcies en particular al Sr. Quim Oltra d’ERC per fer costat a Compromís per Cerdanyola al haver denunciat les pilones i al Sr. Jordi Macarulla del PDCAT per abstenir-se a la votació.

Amb aquesta postura han fet que Bellaterra sigui, si més no, VEDA OBERTA PER ELS LLADRES.

S’han fet baixar les pilones, s’han anul·lat les càmeres, ens heu donat alguna cosa a canvi?

Volia donar les gràcies també a la Regidora de Relacions Institucionals amb Bellaterra, la Sra. Laura Benseny de la que vam gaudir des de les 19:30 (inici del ple) fins a les 20:00 que es va excusar tot dient que tenia un sopar (¿?)

Jo, que treballo a l’empresa privada i tinc les meves obligacions, no m’entra al cap que la persona responsable d’un “projecte” es disculpi i marxi a un altre acte que, de ben segur, serà més agradable a les orelles, que no pas sentir, segons quines coses.

Es va limitar a llegir un full amb, el que, m’imagino han estat perdent el temps i donant llargues als habitants de Bellaterra.

Vaig sentir la mateixa EMPATIA pels nostres problemes, com quan va venir la Regidora de Seguretat, la Sra. Contxi Haro i vam quedar, amb un pam de nas, quan va marxar tot dient que se l’hi havia faltat al respecte, quan una veïna i va dir, que s’hauria de veure en el mateix tràngol.

EXCUSES I MËS EXCUSES per no resoldre el gran problema de seguretat.

Un altre cop GRÀCIES A Compromís. ERC I PDCAT per fer Bellaterra mes fàcil pels lladres.

Jo us he increpat, en directe, excepte a COMPROMIS, que tenia el sopar…. Si en voleu parlar, estic a disposició, però m’imagino que fareu el de sempre “fugir d’estudi”

Mai, mai, em podreu tornar els meus records, cadascuna de les joies (moltes fetes pel meu pare) els esdeveniments que envoltaven les peces i per aquest motiu us CULPO A TOTS ELS QUE ACCCIÓ INACCIÓ, vau fer que Bellaterra fos feble.

Prou de DEMAGÒGIA. Poseu fil a l’agulla i feu que Bellaterra sigui segura.

Mei Barceló

Read Full Post »

Jordi Tardòs, propietari de Taller de Viatges de Bellaterra, rep la seva família Roda (Foto: Bellaterra.Cat)

La seguretat és un tema molt delicat. Per tant, i abans de res, donar tot el suport i recolzament a totes aquelles famílies que han estat ultratjades amb un robatori. El sentiment d’impotència, ràbia i frustració, fan que sigui un més que amarg tràngol. Dissortadament moltes famílies de Bellaterra ho han experimentat. Així doncs, repeteixo, el més sincer recolzament.

La situació ha fet però que sigui sorprenent. Si un particular instal·la, per exemple, una càmera de vídeo en una via pública, de moment no passarà res. Però el dia que qualsevol veí ho vegi i ho denunciï, el particular té “totes les de perdre”. Totes. En això la llei és clara, contundent i ràpida. Per protecció de dades, les imatges només poden ser custodiades per un cos policial. Ho diu la llei.

Això és el que ha fet el govern de Bellaterra amb les càmeres i les pilones. Es van instal·lar sense respectar cap normativa. Si s’haguessin instal·lat seguint els protocols, les possibles denúncies haurien estat estèrils. Però no es va fer així. I ara, s’estan pagant les conseqüències d’una feina mal feta. I no és correcte culpabilitzar al denunciant. És més, és absurd.

L’equip de govern de Bellaterra està exhaurint la segona legislatura per tant, després de tants anys, si alguna cosa funciona bé, és gràcies al govern. Cal reconèixer-ho. Però si alguna cosa no funciona, també és culpa del govern de Bellaterra. I la seguretat de Bellaterra, no funciona.

El més trist de tot, és que Bellaterra ha pagat els equips de càmeres i pilones, ha pagat les instal·lacions, el manteniment, les actualitzacions, les denúncies judicials, els requeriments per finalment, estar sense funcionar. Molt trist.

És el moment de recordar aquell vell eslògan: “la feina mal feta no té futur; la feina ben feta, en canvi, no té fronteres”.

http://www.bellaterradiari.cat

Read Full Post »

Un interesant projecte del periodista Lluís Vilaró del Municipi Vilanova del Vallès

http://www.enproces.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

Foto: Denuncia vista al Carrer Talent/ Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell

Cal recordar que les pilones d’accés estan provisionalment baixades com mida cautelar dictada pel jutge mentres no es resol la denuncia posada per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, i votat pels partits Esquerra Republicana de Catalunya i Compromís x Cerdanyola, contra l’ús de les pilones per part de el nostre govern de l’EMD de Bellaterra.

Ramon Andreu i Atik, president de l’EMD de Bellaterra, (recordant que va guanyat per majoria per segon cop des de la creació de l’Entitat Municipal del nostre poble), diu que el Camí antic está registrant cues cada matí a l’alçada del barri de Terranova de Bellaterra. Que la carretera s’ha convertít en dresera per a multitud de conductors que han de realitzar desplaçaments entre Sabadell, Sant Cugat i Barcelona. Es tracte de un recorregut de gaire be 3 km. pasant pels carrers de Bellaterra i que és clara dresera respecte els 7 km. col.lapsats cada dia, de l’AP7, B30 i C58, recorregut diari que es realitza en aquests trajectes.

Quan es parla amb la majoria dels veïns de Bellaterra, s’opina que aquesta situació aporta molta inseguretat i omple els carrers baixos del barri de Terranova com un aparcament forani. Que no s’entent com els partits de Cerdanyola, amb seu a Bellaterra, poden anar contre els interessos directes del nostre poble de Bellaterra.

Esperem que properament, al Ple de Bellaterra, tothom voti a favor de les mides positives per gestionar millor els nostre poble i un conveni majoritari dels 4.500.000 de euros que aportem cada any a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Read Full Post »

José Antonio Martín Pallín és un fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem. Ha estat fiscal i magistrat del Tribunal Suprem i l’any 2017 exerceix d’advocat.

CAL VEURE TOTS ELS VÍDEOS:

http://www.ccma.cat/324/el-magistrat-emerit-del-suprem-martin-pallin-ara-governen-els-jutges/noticia/2841889/#.WpvbfPaMF6Q.whatsapp

Read Full Post »

L’EMD TRASLLADA AL PLE APROVAR UNA PROPOSTA DE NOU CONVENI AMB CERDANYOLA

“La proposta haurà de ser també acceptada pel Ple de Cerdanyola i ratificada, en última instància, per una consulta popular als veïns i Veïnes de Bellaterra”

Després de més de 2 anys de negociacions, l’EMD de Bellaterra presentarà formalment al Ple una proposta de nou conveni amb Cerdanyola. La proposta, que tot apunta que serà aprovada, sorgeix dels esbossos del textos tractats e les reunions mantingudes fins a mitjans de l’any 2017 amb l”Ajuntament de Cerdanyola. Així doncs, amb aquesta aprovació de la proposta de nou conveni per part del Ple de l’EMD de Bellaterra, s’espera que s’aconsegueixi per fi l’establiment d’una nova relació entre Bellaterra i Cerdanyola, tal com va requerir el Parlament de Catalunya l’any 2016.

http://www.totbellaterra.com

Read Full Post »

Foto d’arxiu Bellaterra.Cat

El turista que piense que viajar por el mundo occidental le vacuna contra desencuentros culturales, o se engaña o es que aún no ha viajado a EE.UU. Un comportamiento recurrente entre los estadounidenses es el énfasis desmedido que aplica el personal de servicio con tal de agradar al cliente: sonrisas forzadas, lenguaje zalamero y excesos de atención que se ven con recelo e incluso cierta inquietud. «¿Por qué me sonríen y no me quitan los ojos de encima?», se habrá preguntado más de uno.

La respuesta es que no hay alternativa posible, los integrantes de las plantillas de hostelería y restauración del país se limitan a avanzar impertérritos hacia un destino insondable. La cuna del hipercapitalismo y de la desigualdad socioeconómica ni siquiera garantiza los salarios mínimos para este colectivo. Los profesionales se ven forzados a presentarse artificiosamente amigables para convencer al comensal de que merecen ver recompensados sus esfuerzos con un extra, una propina.

Para desmayo de los trabajadores, todo esto es perfectamente legal y está profundamente engranado en la sociedad. Así, la legislación vigente contempla que el crédito en propinas se sume al sueldo del empleador. Si la suma alcanza el salario mínimo interprofesional, todo está en orden. ¿O tal vez no?

Foto d’arxiu Bellaterra.Cat

Los turistas como víctimas habituales de las propinas obligatorias

Para los visitantes desacostumbrados a dar propinas, todo este tejemaneje es alienante. En España y en muchos otros países de Iberoamérica se premia con propinas el servicio excepcional. Y se entiende como tal, aquel que no es forzado sino que surge espontáneamente por el salero especial del camarero, la presteza en el servicio o un savoir faire difícil de caracterizar.

Sin embargo la realidad estadounidense es diferente. Allí la contribución es virtualmente obligatoria. No aportar un pequeño monto adicional al pago requerido por el local se considera poco menos que descortés.

Las consecuencias tragicómicas no se hacen esperar cuando los visitantes extranjeros, desadvertidos, reciben miradas de odio sin comprender el porqué o se devanan los sesos para averiguar cuál es el porcentaje correcto de la factura que deberían abonar como propina. En un intento por aliviar la situación, muchos restaurantes y bares han optado por indicar una propina recomendada en sus tiques, aunque también existen aplicaciones que ayudan a dilucidar la cantidad necesaria para que no le echen un mal de ojo a uno.

No siempre fue así, y parece que no siempre lo será. Esta moda de apoquinar un importe adicional se remonta, en el caso de Estados Unidos, a los años veinte. Por extraño que parezca, este es un desarrollo relativamente reciente, en el siglo XIX eran los extranjeros procedentes de allende los mares quienes, al arribar a Europa, se sentían extrañados por las vails británicas y las ubicuidad de las propinas en el resto de países del continente.

Los cambios que se avecinan en el sistema de propinas de EE.UU.

Hoy, el siempre tambaleante sistema de propinas de EE.UU. se bambolea descontroladamente, mecido por los empujones erráticos del actual presidente Donald  Trump. Y el tremor está causando un oleaje digno de atención en redes sociales y medios de comunicación.

Nada nuevo, pues el peculiar sistema de propinas estadounidense siempre ha sido motivo de convulsión. Sus defensores aportan vehementes argumentos y sus detractores acérrimos los combaten con soltura. De vez en cuando el mar revuelto salpica en la otra orilla del océano Atlántico. Por ejemplo, en 2017 proliferaron bulos por toda España que ponían en boca del Ministerio de Turismo la imposición de un sistema análogo y obligatorio con afán meramente recaudatorio.

Esta semana, la última ronda de consultas públicas sobre la nueva ley que el gobierno republicano de Trump pretende aprobar, ha vuelto a traer vientos huracanados a nuestra costa.

El Departamento de Trabajo de los Estados Unidos presentó el pasado cinco de diciembre una propuesta para regular las propinas bajo el Acto de Estándares Laborales Justos. El periodo de consulta fue prorrogado del cuatro de enero al cinco de febrero, cuando las discusiones online finalmente saltaron por los aires.

Para hacer la situación más incandescente, la propuesta llega repleta de irregularidades. Pululan por la red acusaciones de que el lobby de la industria hostelera mueve los hilos tras el germen de reforma. Aunque este aspecto concreto dista mucho de estar comprobado, sí que es innegable que el proceso carece del informe económico que suele adjuntarse, algo que ha propiciado el inicio de una investigación por parte del Inspector General del Departamento.

Foto d’arxiu Bellaterra.Cat

Con todos los ojos puestos sobre la nueva norma, el informe económico serviría únicamente un propósito confirmatorio. La nueva ley dotaría a la gerencia de los negocios de control sobre las propinas percibidas por el servicio, permitiéndoles redistribuir o quedarse con 5800 millones de dólares, monto estimado que suponen estas aportaciones y que sería el principal efecto de derogarse las limitaciones que el expresidente Obama impuso a la hostelería en 2011.

Los senadores de la oposición denuncian la ofuscación de información y falta de transparencia con la que se está intentando producir la aprobación de la normativa, que ya se ha acuñado como una nueva demostración de los extremos a los que la Administración Trump está dispuesta a llegar con tal de favorecer los intereses de las grandes compañías en detrimento de las familias. Además, los demócratas no escatiman en comentarios sobre los catastróficos efectos que podría tener la reforma sobre los trabajadores.

Opinión pública sobre la potencial nueva ley de propinas en EE.UU.

Para muchos, enmascarada detrás de ideas bonitas como el fondo de propinas compartido y la redistribución de ganancias con el personal de cocina, se esconden numerosos vacíos legales que además de erosionar la confianza del público en los políticos, daría una ventaja injusta a los empresarios de la restauración.

En el famoso agregador de noticias y punto de encuentro social Reddit, un hilo de discusión ha batido récords de participación. Bajo el nombre «Compatriotas americanos, ¿cuál es vuestro sentimiento acerca de eliminar las propinas a cambio de salarios dignos en el sector servicios?», más de 11 000 personas opinaron abiertamente sobre uno de los principales temores, la desaparición de las recompensas personales al integrarse estas directamente en el precio final.

Entre las ventajas que el fondo de redistribución de propinas o tipping pool tendría se mencionaron las siguientes:

▪ Reducción del carácter discriminatorio de las propinas. Asunto claramente evidenciado en la literatura científica: minorías y trabajadores poco apuestos están en desventaja.Concierne también al esfuerzo consensuado por frenar el sexismo, el acoso y la cosificación de la mujer. Y, para más inri, atenuaría el sentimiento de monetización de las relaciones sociales observado.

▪ Moderar el éxodo masivo de profesionales de cocina, quienes percibirían aumentos salariales de hasta el 20% de acuerdo a los datos aportados por restaurantes donde se ha instaurado una política de cero propinas.

▪ Eliminación de malas prácticas en el reparto domiciliario de comida, como por ejemplo los sobrecargos por servicios de reparto sobresalientes que no reportan económicamente al repartidor.

▪ Combatir el desfalco a los organismos nacionales recaudadores. El sistema actual promueve las corruptelas, existiendo una alta correlación entre evasión impositiva y propinas. Algunos restaurantes que decidieron prescindir de las propinas se han visto obligados a retornar al paradigma anterior a causa de la doble imposición realizada por la agencia tributaria estadounidense. Este es el caso del Sous Berre de San Francisco. La gestión centralizada de las propinas repercutiría sobre las arcas del estado positivamente, pero serían necesarios cambios legislativos ulteriores que garantizasen en funcionamiento beneficioso del sistema de propinas.

▪ Amortiguación de la incertidumbre laboral relativa a los salarios. Es menester recordar que actualmente la tarifa mínima por hora asegurada son unos míseros 2.13 dólares (1.73 euros al cambio).

Por otro lado, existe una premonición compartida de que las ganancias en general disminuirían. Varios motivos sostienen este sentimiento. El más grave, sin duda, es la pérdida de un incentivo que motive a los trabajadores a dar un servicio mejor. Si bien este asunto es argüido, pues mientras que los clientes valoran el servicio con puntuaciones que oscilan un 4%, estas no se corresponden con los incrementos que suponen las propinas, que parten de un mínimo del 10%, y más a menudo se sitúan entre un 15% y un 20%.

Cierto segmento de la población que defiende la abolición generalizada de las propinas razona además los terribles fallos de fundamento sobre los que se erige esta ley. El más clamoroso es la máxima filosófica que impone la responsabilidad del pago en el empleador. Así, las propinas se entienden como una delegación de este compromiso en el trabajador. Los que abogan por este principio ven en la ley una acción insuficiente, carente de valor y que debería ser reescrita para subsanar los problemas de fondo existentes en la sociedad estadounidense.

Y mientras tanto, los ciudadanos del resto del mundo, observamos con perplejidad cómo se desarrollan estos eventos en el país más contradictorio del mundo occidental. Algunos de nosotros, probablemente, mientras le dejamos unas monedas al camarero de ese bar de toda la vida, más a modo de «olé», por ser casi un amigo, que por obligación.

http://www.diegocoquillat.com

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »