Bellaterra, 21 de febrer de 2024 Segons publica avui l’EMD de Bellaterra, el projecte de renovació de l’enllumenat de Bellaterra ha estat reactivat. La primera intervenció va ser al Turó de Sant Pau l’estiu de l’any 2021.
Aquesta setmana s’ha començat la implementació del nou enllumenat als següents carrers:
📍Talismà, Tatuatge, Til·ler, Talió, Talent, Tosca, Tamborí, Tulipa, Topazi, Canigó, Sant Llorenç, una part del Camí Antic de Sant Cugat i Plaça del Pi. Camí de la Font de la Bonaigua, una part Av. Bartomeu, Lluís de Ábalo, Lluís Millet, Ramon Llull, Santiago Rusiñol, Joan Fàbregas, Santa Creu, Balmes, Casimir Clots, Plaça Joan Maragall, Miquel Servet, Josep Maria Marcet, Espronceda, Cisneros i Montseny.
Detall de la renovació parcial d’allumenat en Led de Bellaterra |EMD BELLATERRA
🖕En el plànol podeu veure amb més detall els carrers on s’està duent a terme la renovació de l’enllumenat durant aquests quatre mesos del 2024
La renovació comporta un canvi complet de lluminàries que passaran a ser de LEDS, per tant de menor consum, i aportaran una major intensitat lumínica. En alguns casos, es procedirà a canviar tot el fanal i, en la majoria de casos, es canviarà la lluminària. També es posarà algun fanal nou en les zones fosques. Està previst que els treballs finalitzin d’aquí a 4 mesos.
Carrer Lluís d’Ábalo on s’està procedint al canvi de l’enllumenat per Leds
L’EMD espera que l’Ajuntament de Cerdanyola iniciï aviat una nova licitació per la renovació de la resta d’enllumenat de Bellaterra L’enllumenat és una competència de l’Ajuntament de Cerdanyola i, per tant, el cost de la inversió surt directament del seu pressupost i l’aportació econòmica de la Unió Europea.
Crònica en castellà de “Cruz en el aire” de Frederic Roda Pérez a La Prensa, dissabte 30 desembre 1944
LA PLUMA en el PAPEL
“Cruz en el aire’, Editorial Solidaridad Nacional, Villarroel, 91, Barcelona 1944
POESIAS DE FEDERICO RODA PÈREZ
DECLARA el autor, en el prólogo, que “ha procurado, ante todo, no divorciar la Poesia de la Vida” y que no es “pescador de nubes”. Son dos afirmaciones bastante significativas en cuanto al sentido de la obra propuesta.
El propósito es, sin duda, muy humano: la realidad y la poesia no deben ser antagónicas, como algunos quieren hacernos ver, sino elementos integrantes de un Mundo embellecido por Ios que saben captar la belleza, donde está y aciertan expresarla, o ponerla en relieve con arte. Y sin enbargo, dice el autor de este libro que no es “pescador de nubes”…
La lectura de la composiciones que siguen ancladas suficientamente la cuestión. La poesia de Fiderico Roda se nutre de realidades concretas y expresivas. Hay en ella sentimientos verdaderos y fuertes y aprovecha las imágenes tangibles del Mundo exterior:
….”Una quieta tarde de invierno con visos fragantes de primavera dibujé un tosco Sol en mi cartera, puse ingenuo a su pie: “Que sea eterno!”
De este modo ha ido el autor eternizando Instantes, y, después , ha unido las instantaneas expirituales en un volumen que ofrece bajo el titulo de “Cruz en el aire'” V.P.
LLUÍS TORRES, Bellaterra 21 febrer 2024 |Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra i fundador de la Plataforma ZEO, diu que encarna la part més imaginativa i inspiradora del projecte, i que va idear aquest moviment per a promoure la consciència climàtica i, sobretot, moure a l’acció”. El que sorprèn és la gran deixadesa de l’espai públic de Bellaterra, quan ell mateix és responsable, com és el cas dels més de 100 arbres talats a les voreres, clots als carrers i rotondes sense reparar. Bellaterra Endavant? Massa venda de fum i pocs fets pel veïnat sobre el seu sorprenent programa electoral, que molt aviat complirà un any. També mira cap al cel quan se li demana el canvi de noms franquistes dels carrers de Bellaterra i incorporar més noms de dones al nomenclàtor, ja que només és present una de 100 carrers, si no comptem la Verge de Montserrat.
Agresiva i salvatge poda dels plataners de l’Avinguda Miquel Servet de Bellaterra
L’actual poda salvatge dels arbres plataners de l’Avinguda Miquel Servet, han quedat exposat a les malalties a través de les ferides. Una poda ben feta és necessària, una poda desmesurada i un arbre sense cura posterior és com un gran indefens i maltractat.
Inici i freqüència de la poda del plàtaner:
Segons els experts jardiners consultats per Bellaterra.Cat, existeixen 3 límits en la intensitat de les podes que un plàtan resisteix sense patir danys; No es pot tallar d’un sol cop una longitud de tronc major d’un terç del om. No pot deixír-se una copa menor de 1/3 de l’altura total de l’arbre i no poden tallar-se en una poda més verticals que els anys que fa que es va aplicar la poda anterior.
Agresiva i salvatge poda del plataners a prop de l’Avinguda Josep Maria Marcet i Miquel Servet
Les podes de plataners han de començar quan el diàmetre del tronc no és massa gran, netejar les branques baixes mortes amb podes d’aclarida. La primera poda d’un plàtan exigeix instruccions acurades per part dels podadors sobre l’elecció de les parts del plàtan a podar i les limitacions de la poda.
Detall de l’agressiva poda de plàtans a Bellaterra
Poda de manteniment del plàtan
Les podes de manteniment dels plataners es divideixen en dos grans grups, les podes de manteniment progressives de les seves branques inferiors i les podes d’aclarida de la copa del arbre, a través de la poda de branques més interiors o ombrejades.
Detall d’una poda agresiva a Bellaterra
Poda de rejoveniment del plàtan
El procés d’envelliment d’un plàtan es caracteritza entre altres coses per un desequilibri entre el sistema aeri i el sistema radical pel que finalment no aconsegueix satisfer les necessitats de la copa del arbre. Podar les branques baixes i ombrívoles per reconduir nutrients cap a la copa del plàtan.
PODA D’ARBRES PROFESSIONALS Creu d’en Muntaner 38 08970 Sant Joan Despí. ☎️ 640 951 811 info@podadarbres.com
Bellaterra, 21 de febrer de 2024 L’Avinguda de Miquel Servet de Bellaterra té una llargada d’uns 400 metres, comença a la Plaça de Joan Maragall i finalitza a l’Avinguda del Film (BV-1414). A la seva placa apareix un dibuix de flors, la Margarida de camp.
Placa de l’avinguda Miquel Servei de Bellaterra i el seu bust a Osca
Miguel Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d’Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 – Ginebra, 27 d’octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d’abast universal. També se’l coneix com a Miguel de Villanueva, Michel de Villeneuve o, en llatí, Michael Servetus.
Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l’astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l’estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l’anatomia i la medicina Els seus escrits foren en llatí.
Bellaterra, 20 de febrer de 2024. El Carrer de Balmes de Bellaterra té una llargada de 160 metres, comença a la Plaça de Joan Maragall, i finalitza al Carrer de l’escultor Vallmitjana i el Carrer de Ramon Llull.
Placa de Jaume Llucià Balmes i el dibuix de vimetera, arbre caducifoli de la família de les salicàcies, concretament dels salzes.
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 28 d’agost de 1810-Vic, 9 de juliol de 1848). Eclesiàstic, pensador i polític. Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia (1835). Fou ordenat de sacerdot a Vic (1834), on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura. Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya (del 1841 al 1844, a Barcelona), s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión, La Civilización (publicada per ell en 1841-43 en col·laboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana) i La Sociedad (1843-44), redactada per ell tot sol.
Com a apologista, es donà a conèixer arreu d’Espanya amb els opuscles Reflexiones sobre el celibato (Madrid 1839) i Observaciones sobre los bienes del clero (Vic 1840; Barcelona 1840), i a tot Europa amb l’obra El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea (Barcelona 1842-44), sovint reeditada i traduïda al francès, a l’alemany i a l’italià. Un èxit semblant tingueren les Cartas a un escéptico en materia de religión, impreses a Barcelona el 1846, quan Balmes residia ja a Madrid. Cal esmentar també els opuscles més populars: La religión demostrada al alcance de los niños (1841) i la Conversa d’un pagès de la muntanya sobre lo papa (1842). Aquest escrit, interessant per la seva data primerenca, i una mediocre poesia patriòtica en català el lliguen menys a la Renaixença que no pas la fidelitat al català com a llengua íntima, en la qual redactà els seus tres testaments hològrafs.
Balmes és el cap d’una escola apologètica catalana fundada pels seus col·laboradors a La Civilización, per Joaquim Rubió i Ors, pels baleàrics Tomàs Aguiló i Josep M. Quadrado i per altres. Tots ells depenien directament dels apologistes francesos, amb molts dels quals —Ozanam, Lacordaire, Montalembert, Dupanloup— Balmes mantingué una amistat personal, en ocasió dels tres viatges que feu a París, o una freqüent correspondència. El protestantismo … és un ressò de les polèmiques suscitades a França per François Guizot, sobretot amb el seu llibre Histoire de la civilisation en Europe. Guizot, més historiador, escriví una història ideològica, molts punts de la qual han estat o depassats o precisats per la historiografia posterior: protestantisme i Contrareforma, catolicisme i absolutisme, Il·lustració i liberalisme. Balmes, amb un bagatge històric més elemental, feu una obra d’apologètica polèmica, igualment superada en molts aspectes. Per contrast, cal remarcar la prevenció radical de Guizot davant el socialisme naixent i l’actitud, si no de simpatia, sí d’expectatiu interès, de Balmes envers les noves idees socials.
Ell, que s’havia abocat als problemes socials de Catalunya, durant el viatge a París i a Londres d’abril-desembre del 1842 copsà tota la importància de les noves ideologies socials. El 1844 dedicà a aquest tema set articles aguts —cal remarcar la confrontació entre Robert Owen i Thomas More— en els quals l’aspecte antireligiós dels nous corrents no li impedeix de veure-hi “un tema digne de la meditació de tots els homes que pensen i que estimen la humanitat”. Balmes, acomodant una expressió de Francis Hutcheson, expressa així el seu ideal social: procurar la major intel·ligència, la major moralitat i el major benestar possibles per al major nombre d’homes possible.
Establert a Madrid els anys 1844-48, per tal d’influir més directament en la política espanyola, alternà els escrits filosòfics i els polítics. Llavors curà l’edició d’El criterio (Barcelona 1845), escrit dos anys abans, i escriví les seves Filosofía fundamental (1846) i Filosofía elemental (1847). En la primera d’elles, més personal, completada a París l’any 1845, estudià els problemes bàsics de la gnoseologia, de la psicologia i de la metafísica; feu conèixer, tot i separar-se’n, el criticisme i l’idealisme alemanys i renovellà l’escolasticisme eclèctic del segle XVIII, tant el de Cervera com el de Claude Buffier, conegut aquest a través de la nova filosofia cristiana de Lovaina. Com que també la filosofia escocesa del sentit comú (Thomas Reid i William Hamilton) entronca amb Buffier, d’ací les coincidències parcials de la filosofia balmesiana amb la de Martí d’Eixalà i de Llorens i Barba, influïts directament per Hamilton.
Els escrits polítics de Balmes començaren ja a Barcelona amb les Consideraciones políticas sobre la situación de España (1841) i amb una sèrie d’articles sobre Catalunya, a la qual desaconsellava tant el separatisme com la vinculació amb qualsevol dels partits polítics del temps. A Madrid, però, a través del seu periòdic El Pensamiento de la Nación, seguia amatent el curs de tota la política europea i proposava una política espanyola de la qual el matrimoni d’Isabel II amb el comte de Montemolín (el Carles VI dels carlins) no era tant un fi com un primer pas per a la pacificació del país, condició indispensable per a una política de veritable llibertat. En les reformes polítiques de Pius IX veié una coincidència amb el seu propi pensament; per això les defensà amb tant de coratge en el seu opuscle Pío IX (1847). La malvolent reacció de molts catòlics espanyols contra l’autor n’accelerà la prematura mort, víctima tant de les hemoptisis com dels seus ideals polítics.
Bellaterra, 19 de febrer de 2024 El Carrer de Santiago Rusiñol de Bellaterra té una llargada d’uns 250 metres, comença al Carrer de Balmes i finalitza a 2 escalinates, la Bécquer, que donen a l’Avinguda de Joan Fàbregas i Lluís Millet, que dona al Carrer de Ramon Llull. A la seva placa apareix dibuixada l’orquidia de bosc (Epipactis atrorubens).
Placa de Santiago Rusiñol al nomenclàtor de Bellaterra on apareix dibuixada l’orquidea de bosc
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861-Aranjuez, 13 de juny de 1931). Pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
Heleborina vermell fosc (Epipactis atrorubens és una mena d’orquídia terrestre del gènere Epipactis. Es distribueixen a les zones temperades de l’Oest i Centre d’Europa trobant-se en boscos i en espais oberts, amb desenvolupament sota terra, en sòls calcaris, i sovint en dunes humides a prop del mar.
L’obra teatral de Santiago Rusiñol és una part cabdal de la seva creació literària. Rusiñol va ser un dels màxims exponents de la bohèmia daurada del modernisme català. Com a dramaturg, va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l’artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar el gran renovador teatral, com a introductor de les novetats parisenques per a superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per a fomentar les relacions socials. Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames, sainets, teatre de titelles i vodevils, i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar definitivament com un mite de l’escena catalana.
Bellaterra, 18 de febrer de 2024 La Plaça de Joan Maragall de Bellaterra té aproximadament uns 1.500.m2, es troba al nord de l’Avinguda Joan Fàbregas i on comencen els Carrers Balmes, Miguel Servet, i el Passatge Casimiro Cots. En aquesta plaça es troba la seu de l’EMD de Bellaterra creada el 6 de juliol de 2010, i que ocupa el pis principal del Centre Cívic.
Joan Maragall i placa al nomenclàtor de Bellaterra
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l’«adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de manera més o menys visible. Si bé coetani de Jacint Verdaguer (1845-1902), que és la figura monumental de la recuperació de la llengua catalana per a la literatura culta, culminació de la Renaixença, Maragall representa, per la seva obertura als corrents literaris i de pensament del món occidental, coincidint amb els anys del Modernisme de tombant de segle, l’entrada de la literatura catalana en la modernitat.
La seva vida va ser la d’un burgès il·lustrat en la Barcelona de final del XIX, ciutat que s’industrialitza i creix paral·lelament a l’ascensió del catalanisme polític, nacionalisme que obté el seu primer bastió de poder autònom amb la Mancomunitat (1914), poc després de la mort de Joan Maragall.
Cap fet biogràfic extraordinari en el transcurs d’una vida en aparença tranquil·la i mesurada, d’un rendista físicament fràgil que va arribar a ser el patriarca d’una gran família (tretze fills). Fill d’empresaris tèxtils de la Barcelona vella, anava destinat a continuar la indústria paterna, però s’hi va resistir. Arriba a la maduresa literària tardanament, després d’acabar la carrera universitària de Dret i d’uns anys d’una certa desorientació. Després d’uns mesos de treball intensiu per tal de fer surar la indústria del seu pare, passa per una crisi que aconsegueix superar afermant-se en la seva vocació literària. A començament de la dècada del 1890 entra com a redactor al Diario de Barcelona, que es publicava en espanyol, i es casa amb Clara Noble, d’ascendència anglesa i andalusa, dotze anys més jove que ell.
Havia llegit Goethe en alemany, al qual havia arribat a través del Werther. L’autor alemany serà el fonament de la seva maduresa literària. Traduirà fragments de Nietzsche per primer cop a la Península. Més endavant, Novalis, de qui va traduir Heinrich von Ofterdingen, l’inspirarà en la seva poètica. No es poden menystenir, en el seu cas, altres influències: Carlyle, Emerson, Spinoza.
Durant les dues dècades que van de 1890 a 1910 es desplega la seva activitat poètica i periodística, d’acord amb un programa de «vida poètica» o de «poesia vital» que podrà dur a terme per la seva condició de rendista i gràcies a l’estabilitat que li proporciona el matrimoni amb Clara Noble: el seu estat anímic que arriba sovint a la incandescència troba el contrapunt ideal en l’ordre i la serenitat d’una tranquil·la vida burgesa. La seva poesia i els seus articles demostren una enorme receptivitat envers els paisatges naturals i una gran sensibilitat per connectar amb les situacions, problemes i aspiracions polítiques de la societat barcelonina i catalana de tombant de segle. Expressarà també l’actitud més genuïnament catalana davant la crisi espanyola de 1898, arran del Desastre colonial, i en el diàleg amb Miguel de Unamuno.
No tan popular com ho arribà a ser Jacint Verdaguer, serà, però respectat i escoltat com a orientador moral de la burgesia catalana en el moment de consolidació del catalanisme polític. Però també patirà l’aïllament per part de les noves generacions noucentistes pel fet de no encaixar en els plantejaments estètics d’un moviment estretament lligat al programa polític de la dreta catalana en vies d’aconseguir una parcel·la d’autogovern amb la Mancomunitat de les Diputacions provincials catalanes. El vitalisme impenitent i l’individualisme aristocràtic i anarquitzant de la seva joventut anirà reapareixent en la seva obra i s’afermarà en els últims anys havent passat pel gresol d’una crisi que donarà nova llum als grans temes de fons de la seva poesia i dels altres escrits, en una línia d’orientació que podríem definir com la de l’home interior del Cristianisme: la seva veu discordant es farà sentir arran de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, amb el to gairebé profètic de qui coneix a fons el millor i el pitjor de «l’ànima» dels catalans. És en aquesta línia de tensió interior que cal llegir els poemes més escadussers d’aquests anys, recollits a Seqüències (1911), entre els quals destaca el seu «Cant Espiritual» (1910), o la seva única obra dramàtica Nausica.
El Carrer de Lluís de Àbalo te una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza al Carrer de Joan Fàbregas
Luis de Ábalo Pérez i la seva placa al nomenclàtor de Bellaterra
Luis de Ábalo i Pérez (1881-1955) Va ser un dels homes forts de Fomento de la Vivienda Popular S.A. que els anys 30 va potenciar la venda de terrenys per crear Bellaterra. Tenia la seu a La Rambla de Barcelona. El 1950 també va ocupar el càrrec de vicepresident de la Unió de Veïns de Bellaterra, dit abans Unió de Propietaris de Bellaterra. El 1928 era gerent del Banco Colonial, amb seu a la Rambla dels Estudis, numero 1, de Barcelona, i president de la Creu Roja de Barcelona i província.
Casa de Luis de Ábalo Pérez, al carrer Joan Fàbregas de Bellaterra, projecte de l’arquitecte Lluís Girona, de 1930
L’any 1934, el Gobierno de la primera República Espanyola va concedit a Luis de Abalo Pérez, la Creu de Beneficència de Primera Classe, pels serveis que a la Creu Roja Espanyola venia prestant des de fa molts anys, recordant que a Barcelona, durant la Setmana Tràgica sagnant, (26 de juliol al 2 d’agost de 1909), “pel seu zel, el seu altruisme i l’amor als seus semblants, provat en mil ocasions amb risc de la seva pròpia vida, va deixar memoria agraïda a tota la ciutat”. En aquell moment, Ábalo Pérez, inspector provincial d’ambulàncies de Barcelona.
L’any 1934 va arribar a Bella-Terra, de la mà d’un altre cacic, en Joan Baptista Viza, tots dos personatges del règim franquista. Del 1946 fins l’any 1950 va presidir el Club Bellaterra, i en vida, abans de la seva mort, se li va dedicar el carrer de Bellaterra.
L’autor del primer plànol de la urbanització i de l’estació, Lluís Girona, només projectaria una casa a Bellaterra, la casa de Luis de Ábalo Pérez (projecte de 1930). La torre d’estiueig seguia el mateix esquema de l’estació. Es tractava d’una estructura amb referències tradicionals (novament recordava la cerdanyolenca masia de Can Cordelles) però amb una sintaxi moderna. L’edifici, de forma cúbica i teulada piramidal, estava envoltat d’un porxo d’obertures confinades. El pis superior estaria reculat respecte de la línia de la façana i presentaria obertures rectangulars que airejarien la coberta.
Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA
Font: Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75, Ignasi Roda, Txema Romero, La Libertat,
Salut realitza una acció de carrer per prevenir el suïcidi a prop de 90 punts de Catalunya
📍L’acció forma part de la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi” que el Departament va posar en marxa el desembre passat
📍Es vol posar èmfasi en la detecció i prevenció, per part de l’entorn, de les conductes que atempten contra la pròpia vida i en demanar ajuda, si cal, al telèfon 061/Salut Respon
Vinil contra el suïcidi a la Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès
Suïcidi Pel que fa a les taxes de mortalitat per suïcidi, aquestes han oscil·lat entre 7,9 i 9,2 del 2011 al 2022 inclòs. Amb les dades de 2022 publicades per l’Instituto Nacional de Estadística, l’any 2022 s’han notificat 614 defuncions per suïcidi i autolesió en població resident a Catalunya, el que suposa una taxa estandarditzada de 9,2 persones per cada 100.000 habitants. L’any 2022 es va produir un increment 5% de la taxa estandarditzada per 100.000 habitants.
Més de 21.000 consultes al 061 en relació amb el suïcidi
“Per els que han caigut en el pou negre” AMOR, flors i escrit aportat per una veïna passanant per Sant Cugat del Vallès
D’altra banda, el 20 de juny de 2022 el Departament de Salut va posar en marxa la Taula de Prevenció del Suïcidi a través del telèfon 061/Salut Respon, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Des d’aleshores i fins al desembre de 2023, ha rebut un total de 21.392 consultes.
La franja d’edat que més ha utilitzat aquest servei són persones d’entre 41 i 65 anys, seguides de les de 26 a 40 anys, i les de 18 a 25 anys.
Els professionals especialistes de psiquiatria, psicologia i infermeria d’aquesta Taula han activat el recurs de l’ambulància i d’altres cossos d’emergències quan ha estat necessari per risc imminent de suïcidi i, en altres casos, s’ha facilitat la continuïtat assistencial amb la vinculació a la xarxa de salut.
Bellaterra, 16 de febrer de 2024. El Carrer de Ramon Llull de Bellaterra té una llargada d’uns 460 metres, comença al Carrer de Lluís d’Àbalo i finalitza al Carrer de Balmes. A la seva placa apareixe pintade el Blet o quenopodi, nom que reben diverses plantes amb flor. Moltes pertanyen als gèneres Chenopodium, Amaranthus i Atriplex, de la família de les amarantàcies.
Ramon Llull (Palma, Mallorca, 1232-Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.
Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.
BELLATERRA.CAT 