“Junts per Cerdanyola ha recolzat la modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Tecnològic per a la creació del Parc del Castell per considerar-la l’única opció possible ara mateix per endreçar la zona” .
Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola 📷 CEDIDA
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, creu que “fer un parc a sobre d’un abocador no és la solució ideal perquè la contaminació del subsol genera inquietud, però no hi ha més remei que fer-ho per endreçar la zona i confiar en l’opinió dels tècnics que diuen que la remediaciò que es fa de l’abocador de Can Planas és acceptable tenint en compte les circumstàncies”.
Un altre punt relacionat amb el desenvolupament del Parc de l’Alba aprovat a la sessió plenària de gener va ser el Pla Especial Urbanístic per implantar serveis funeraris a la franja sud del Centre Direccional, on es construirà el crematori en una ubicació allunyada de zones habitades que en opinió de Sánchez Braut “posa fi a la polèmica tot i tractar-se novament del mal menor per no construir en el primer emplaçament ni pagar elevades indemnitzacions a l’empresa Truyols’.
El plenari aprovava també el projecte tècnic per executar les obres de rehabilitació de dos habitatges municipals destinats a emergència habitacional, “una actuació que per a Junts arriba tard perquè els pisos són de propietat municipals des de fa més de dos anys”. Junts apostaria per fer tota la gestió de l’habitatge públic des d’una institució cerdanyolenca, però “dubtem de la capacitat actual de l’empresa municipals per fer-ho quan a prou feines gestiona l’aparcament i les escoles bressol”. Junts per Cerdanyola participava en una moció per impulsar un pla integral contra el sensellarisme recordant que “hi ha persones que s’han quedat sense llar i administracions que han fallat estrepitosament”.
En l’apartat econòmic, el Ple de gener aprovava el Pla Estratègic Territorial de Desenvolupament Econòmic Local i d’Ocupació, que segons Sánchez Braut “estableix una bona diagnosis per fer-nos pensar en la ciutat que volem, amb moltes propostes que ja va fer Junts a l’anterior mandat, com un pla de polígons, l’oficina de promoció empresarial i accelerar els tràmits per agilitar les concessions de la llicències d’activitats”.
El Ple també va aprovar una moció en la que participava Junts per a la recuperació dels usos socials i culturals de l’Església Vella de Sant Martí, tancada arran de les obres d’enderrocament i construcció de nous nínxols al cementiri municipal. Joan Sánchez Braut explica que el govern ha informat que ja s’està en vies de solució per finalitzar el trasllat i recorda que “ja hi ha un excel·lent projecte per convertir el conjunt arquitectònic en un indret de memòria històrica“.
“Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem”. JOSEP M. ESPINÀS
Taula parada al restaurant La Taula de Barcelona
LLUIS TORRES|El volum Del Rebost i de La Taula, de Josep.M. Espinàs, publicat l’any 1985, recull els articles publicats per l’autor a Serra d’Or, des de l’octubre de 1980 al setembre de 1984 amb el títol comú Del rebost estant. La cuina ha interessat sempre a Josep M. Espinàs, encara que ell assegura que no és un expert, però sí que té un instint d’observació àmpliament demostrat en els seus articles a l’Avui, cosa que, junt amb el fet que el diverteix molt explorar i tastar els nous plats, li permet d’escriure amb gran autoritat sobre un tema tan interessant per a tothom. Avui compartim el seu interessant article “Coses que fan nosa a taula” .
JOSEP M. ESPINÀS ✍️ Proposo una relació de coses i fets que caldria evitar quan estem disposats a fer un àpat amb una mica de respecte pel menjar o per nosaltres. Quan s’ha de menjar “en un salt”, deixem-ho córrer. Ara: si tenim el temps suficient, i encara que no sigui massa volem fruir-lo, hi ha unes quantes precaucions que serà bo de tenir en compte.
Suprimir tota mena de música. No us diré que, tot sopant al port napolità de Santa Lucia, una breu aproximació dels guitarristes-violinistes no sigui, a més de típica, agradable, però en el cas -que és el que aquí tractem- d’un àpat familiar o d’amics la música és sobrera, i no cal dir si és mecànica. Aconsellaria també de suprimir-la encara que hom mengi tot sol. Cal suprimir-la no tan sols perquè pot destorbar la conversa, que en un àpat compartit és bàsica, sinó perquè pot distreure lamentablement l’atenció del paladar. Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem.
Atenció a les flors, especialment si són flairoses. Si les tenim massa a prop poden molestar. Altres elements vegetals que no influeixin sobre l’olfacte i no interfereixin la visió dels comensals són, en principi, més aconsellables.
Les copes per al vi han d’ésser perfectament transparents, no de vidre de color, tant les de vi blanc com les de vi negre. El vi, l’hem de “veure” abans de “beure’l”. El color d’un vi ben fet i al punt és una meravella que no hem d’emmascarar; convé que hi vegem els reflexos de la llum. No omplim la copa del tot, no pas perquè faci més fi, sinó perquè quedi un espai en el qual les aromes del vi puguin manifestar-se i condensar-se.
Cal evitar l’excessiva acumulació de menjar en un plat. Hem de poder treballar còmodament amb la forquilla i el ganivet, sense haver de patir pel risc d’expulsar del plat una part del menjar cada vegada que tallem.
En les amanides que no són estrictament vegetals, cal servir l’ou dur, els embotits, el pernil, etc., amb una suficient separació de l’enciam, el tomàquet i tot allò que ha d’ésser amanit. Això demana dos platets, o almenys un plat prou ample. Perquè cal evitar que l’oli, i no cal dir el temible vinagre, impregni si l’amanida és barrejada sol passar els embotits i en desfiguri el gust.
El manament bàsic en aquest apartat és: mai no amanireu l’amanida d’un altre.
No fumeu entre plat i plat. En un sopar una mica solemne a la vella Anglaterra vaig passar molta vergonya. Tot i l’advertiment d’aquesta norma gastro-nòmico-social, dos periodistes espanyols van encendre els inevitables cigarrets. A l’hora del cafè, i arribat el moment que qui presideix l’àpat s’alça de la cadira i enlairant la copa expressa la tradicional salutació a la reina i diu, segons la fórmula clàssica, senyores i senyors: poden fumar, vaig haver d’escoltar que deia, amb un impassible humor: «senyores i senyors, poden continuar fumant».
Si teniu la desgràcia d’haver de compartir l’àpat amb una persona xerraire, el remei és difícil. Hom es pot fer el sord fins a un cert punt. Interrompre la loquacitat amb la pregunta és que no tens gana?» o «no t’a-grada, potser?» pot donar algun resultat si l’altre no és un obtús total.
El telèfon és el gran enemic de la tranquil.litat d’esperit que demana un àpat decent. Si us veieu amb cor de desconnectar-lo, us felicito. Si contesteu, i l’intrús us pregunta si esteu dinant o sopant, digueu sempre: “sí”. És l’única possibilitat d’escurçar la interrupció. Suposo que queda clar que totes aquestes precaucions -i d’altres que podríem afegir-hi- no són vàlides, només, en el cas d’un àpat important; convé de te-nir-les en compte, també, en les nostres menjades més modestes. I la màxima perfecció consisteix a esborrar del nostre cervell qualsevol preocupació tot just seiem a taula. Abans de dur-nos la cullera o la forquilla a la boca, l’última reflexió no gastronòmica ha d’ésser aques-ta: si tinc un problema important, ja me’n recordaré després de dinar. Per tant…
JOSEP M. ESPINAS (Barcelona, 1927-2023) es donà a conèixer com a novel·lista amb Com ganivets o flames, obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (1953). Després publicà diverses novel-les-El gandul, La trampa, L’home de la guitarra, Combat de nit, L’últim replà (Premi Sant Jordi 1962), Tots som iguals, etc., llibres de narracions, com Varietés (Premi Víctor Català), i llibres de viatges a peu sobre el Pirineu, el Priorat i la Segarra. Prop dels cinquanta títols, darrerament ha publicat Diccionari català de falses etimologies, Aprendre a conviure i quatre volums que recullen una àmplia selecció dels articles que publica diàriament a l’AVUI des de fa nou anys. Ha estat un dels fundadors del moviment de la Nova Cançó i amb el títol d’Identitats ha dut un programa d’entrevistes a TV3. Editorial Pòrtic té publicat d’aquest autor, a la col·lecció Llibre de Butxaca, Petit Observatori.
Font: Josep M. Espinàs, Del Rebost i de la Taula, Editorial Pòrtic, 1985 (pàg. 86 a 88)
La Columna, que celebrava la victòria sobre la Dacia, també tenia altres objectius, com el de ser un monument-mausoleu de Trajà: Es va col·locar a la base una urna daurada amb les cendres de l’emperador, que va morir el 8 d’agost de 117, i es va col·locar per sobre una figura de bronze. El 1587, el Papa Sixt V (1585-1590) la substituiria per una nova figura dedicada a Sant Pere.
Columna de l’emperador Trajà de RomaBasant-se en traces de pigments de colors, National Geographic la va reproduir en color.
L’any 113 dC. per homenatjar les conquestes de l’emperador Trajà a Dacia, es va construir la Columna Trajana, que va ser la primera que es va aixecar fins aquell moment de tipus còclid, o sigui, amb adorns que recorren el tronc en forma d’espiral.
Es tracta d’una Columna, ideada per l’arquitecte Apolodor de Damasc per encàrrec del mateix Trajà, que, amb la seva base, té una alçada aproximada de 40 metres i que assenyala l’alçada inicial de la cadira del Quirinal, que es va tallar per a la creació del Fòrum de Trajà, i de la qual la columna seria l’únic testimoni que t’ha fet.
A la Columna Trajana hi ha 17 blocs de pedra massius –elements circulars– monolítics que tenen un volum de gairebé 4 metres de diàmetre. Aquests formen una espiral al voltant de la columna amb 23 voltes d’estupend relleu: són gairebé 200 metres de refinat marbre blanc que es pot desenrotllar com si fos una pel·lícula. La pel·lícula narra les glorioses batalles de Trajà amb els Dacis amb la finalitat de reforçar les fronteres de l’Imperi sobre el Danubi. Al seu interior, es pot pujar a la part superior mitjançant una escala helicoïdal formada per 185 esglaons.
S’hi representen aproximadament 2.500 figures; i entre elles apareix, com és lògic, l’emperador Trajà, que és retratat almenys 59 vegades. La Columna, que celebrava la victòria sobre la Dacia, també tenia altres objectius, com el de ser un monument-mausoleu de Trajà: Es va col·locar a la base una urna daurada amb les cendres de l’emperador, que va morir el 8 d’agost de 117, i es va col·locar per sobre una figura de bronze. El 1587, el Papa Sixt V (1585-1590) la substituiria per una nova figura dedicada a Sant Pere.
El Museu de la Civilització Romana alberga una col·lecció de models de guix que representen el relleu íntegre de la Columna de Trajà, i que van ser realitzats entre 1861 i 1862 per ordre de Napoleó III, disposats en quatre files paral·leles a nivell dels ulls.
BELLATERRA.CAT 