Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/01/2026

Bellaterra, 15 de gener de 2026

Roda de premsa Comissió Bellaterra – Sant Cugat, d’avui dijous, dia 15 de gener de 2026, al Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra

Roda de premsa Comisió Bellaterra-Sant Cugat 📷 CEDIDA

Bon dia i gràcies per ser avui a Bellaterra.

Hem convocat aquesta roda de premsa amb un doble objectiu. D’una banda, informar amb rigor els veïns i veïnes i els mitjans de comunicació sobre l’estat actual del procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i la seva annexió a Sant Cugat del Vallès. De l’altra, contextualitzar la documentació relacionada amb el procés que han generat les diferents institucions relacionades amb l’expedient de segregació i expressar el posicionament de la Comissió Veïnal respecte a altres manifestacions de representants institucionals sobre les quals els mitjans s’han fet ressò la darrera setmana.

Ens agradaria explicar, per a qui no ho conegui, que aquesta Comissió veïnal Bellaterra és Sant Cugat treballa de manera constant des de l’any 2018. Ho ha fet de forma rigorosa i transparent perquè aquest projecte, impulsat per la ciutadania, pugui fer-se efectiu segons preveu el Decret 244/2007, de 6 de novembre. Parlem, per entendre’ns d’un procediment administratiu i juridic avalat per informes tècnics i resolucions judicials, i fonamentat en la voluntat majoritària del veïnat que ho sol·licita.

La qüestió que dona inici a la voluntat de segregació és molt simple:

Bellaterra pateix des de fa dècades una disfunció territorial, administrativa i econòmica respecte del municipi al qual està adscrita actualment. La presència d’una autopista, d’una linia ferroviária i, des de 1970, l’expansió del Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona han trencat definitivament la continuïtat territorial i funcional amb Cerdanyola. El transport públic és una parada d’autobús.

En canvi, Bellaterra manté una clara continuïtat urbana amb Sant Cugat del Vallès, especialment per la zona del Cami Antic, així com una connexió ferroviària directa cada 5/10 minuts amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb estacions accessibles a peu tant al centre de Bellaterra com a Sant Cugat, on es pot accedir amb parada a diferents part del municipi.

Aquesta realitat contrasta amb la manca de connexions eficients en dies laborables en transport públic amb Cerdanyola per accedir a serveis bàsics com el CAP de referència, serveis de biblioteca infantil o casal d’avis. La manca de connexió en el cas de festius i vacances és total. En definitiva, la disfunció territorial fa que l’Ajuntament de Cerdanyola no proveeixi de serveis bàsics funcionals als veïns de Bellaterra.

L’any 2025, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ens va donar la raó i va declarar ferma la sentència que obligava l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits de l’expedient de segregació de l’ajuntament de Cerdanyola.

Gràcies a aquesta resolució judicial, 6 anys després de l’inici dels tràmits, el procediment administratiu ha avançat i ens trobem actualment en la fase final: la recopilació i tramesa dels informes de les administracions implicades a la Generalitat de Catalunya, que és l’òrgan competent per prendre la decisió tècnica definitiva sobre aquest canvi territorial de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons que passi del municipi de Cerdanyola al de Sant Cugat.

En aquest moment-tal com marca el calendari administratiu- l’Entitat Municipal de Bellaterra, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ja han emés els seus informes respectius a l’ajuntament de Cerdanyola. Una vegada completada aquesta remissió, la Generalitat tindrà aproximadament sis mesos per analitzar l’expedient i decidir si autoritza la segregació i l’annexió.

Es important destacar que l’Ajuntament de Sant Cugat ha emès un informe tècnic favorable a la viabilitat de l’annexió. El model d’integració de Bellaterra-inclós el futur de l’EMD-correspondria decidir-lo posteriorment, en l’àmbit de les competències municipals.

L’EMD de Bellaterra constata tots el problemes amb l’Ajuntament de Cerdanyola, però vincula l’annexió a Sant Cugat a mantenir l’EMD. Aquest informe el va aprovar el President i els Vocals del seu partit, Bellaterra Endavant i en contra dels Vocals de l’oposició que demanaven consens per tal de negociar I’EMD i deixar constància a l’informe del greuges perllongats en el temps de l’Ajuntament de Cerdanyola vers Bellaterra, la manca d’inversions i el precedent d’altres territoris segregats de Cerdanyola del Vallès, com Badia del Vallès el 1994, entre altres qüestions.

L’Ajuntament de Cerdanyola és contrari a la segregació, i després de més de 7 anys de no modificar el Conveni amb l’EMD, ara es mostrava disposat a una negociació i aprovació de un nou conveni que doti de més competències i pressupost a l’EMD de Bellaterra. L’alcalde de Cerdanyola Sr. Cordón en una roda de premsa del dia 12 de gener es va mostrar precipitat dient que utilitzaria tots el mitjans polítics, tècnics i jurídics per evitar la segregació, oblidant la democràcia i la voluntat de la majoria de bellaterrencs i bellaterrenques que en un 61% van signar per marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat. No obstant, ahir en la roda de premsa va comunicar que parava la negociació del Conveni fins que acabi el procés de segregació de Cerdanyola.

Una noticia a la que Bellaterra no li estranya, des de fa més de 7 anys que cada vegada que hi ha un intent de negociació del Conveni, passa quelcom i e trenca la negociació. No es nou, i a més una millora del Conveni en aquest moment no suposa cap canvi en la decisió veïnal d’annexió a Sant Cugat.

Es cert que el fet de que el govern municipal de Cerdanyola i el de la Generalitat siguin del mateix partit polític (PSC), causa preocupació a aquesta comissió veïnal, però alhora confiem que en no tractar-se d’una decisió politica sinó una casuística técnico-juridica prevista per llei a la Generalitat de Catalunya, aquesta podrà ser aplicada i vehiculada estrictament per la llei que ho contempla.

Volem recordar que aquest procés compta amb el suport explicit del 61% dels veïns i veïnes de Bellaterra, que van expressar la seva voluntat mitjançant signatura d’acord al que preveu la normativa vigent. No és, per tant, una iniciativa improvisada ni partidista, sinó un exercici de democràcia veïnal, avalat legalment i judicialment.

Bellaterra és económicament autosuficient, tal com acrediten informes encarregats pel mateix Ajuntament de Cerdanyola. L’annexió no suposaria una càrrega per a Sant Cugat, ni tampoc compromet la capacitat de Cerdanyola per atendre les seves necessitats ordinàries.

Som conscients que hi ha opinions diverses i legitimes al voltant d’aquest procés. Per això, ara toca esperar amb serenitat i respecte institucional l’anàlisi de la Generalitat, confiant que valorarà amb rigor els informes tècnics, la documentació aportada i la voluntat majoritària del veïnat.

El nostre objectiu és clar: millorar la qualitat de vida de les persones que vivim a Bellaterra, reforçar la cohesió territorial, millorar la mobilitat i garantir una millor prestació dels serveis, sempre dins del marc legal i amb responsabilitat institucional.

Moltes gràcies. Quedem a la vostra disposició per respondre les preguntes que considereu oportunes.

Font: Comissió Bellaterra-Sant Cugat Bellaterra, 15 de gener de 2026

Read Full Post »

OPINIÓ ✍️ Annexió o insolidaritat?

Bellaterra, 15 de gener de 2026

“No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí”. Ramón Gutiérrez

RAMÓN GUTIÉRREZ ✍️ L’annexió de Bellaterra no és un tema neutre ni només de mapes i límits municipals. Parlem d’afegir un dels nuclis amb més renda de la comarca a Sant Cugat, una ciutat que ja té un dels mercats d’habitatge més cars del país.

Això passa mentre l’Ajuntament omple titulars amb grans anuncis de projectes d’habitatge i intenta vendre’s com a referent en polítiques d’habitatge. Però, al mateix temps, veiem com aposta per una operació que molt probablement acabarà pressionant encara més els preus, tant de compra com de lloguer.

No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí.

L’informe que ha elaborat el govern municipal parla de viabilitat tècnica, però no entra a valorar què suposa per a Cerdanyola perdre una zona amb força capacitat contributiva. Si un municipi amb menys renda perd recursos, es fa més difícil garantir serveis públics i reduir desigualtats entre barris.

Sant Cugat (i Cerdanyola) necessiten justament el contrari: més barreja social, més parc d’habitatge assequible i una mirada de comarca que posi la cohesió per davant dels interessos de qui més té. El que no ens podem permetre és avançar cap a “ciutats-gueto”, més segregades per renda i on cada cop més gent hagi de marxar perquè no pot seguir el ritme dels preus.

Per això cal preguntar-nos si aquesta annexió ajuda a tenir una ciutat més justa o si, un cop més, fem passes en la direcció de fer de Sant Cugat un lloc cada cop més inaccessible per a moltes famílies. Si de veritat es vol garantir el dret a l’habitatge les polítiques que fem com a ciutat han d’anar en aquesta línia, no a reforçar encara més la bombolla.

Font: Cugat.Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de gener de 2026

EL LLENTISCLE la llentiscla, llentisclera  (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.

Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells“.

El llentiscle 📷 CEDIDA

ON CREIX?

Creix des del nivell del mar fins als 1200 metres, a boscos i bosquets escleròfils.  La seva presència es fa cada vegada més rara conforme les gelades van sent més  freqüents, fins a arribar a desaparèixer. 

TAMPOC TOLERA

Una aridesa excessiva, però és indiferent al substrat. Constitueix part dels matolls més abundants de les comarques de baixa altitud i forma part del sotabosc de pinedes, ullastres, alzinars i sureres termòfils.

ON LA PODEM TROBAR?

Espècie molt estesa a la conca mediterrània i Macaronèsia.  A la peninsula ibèrica és abundant a l’est i la meitat sud, sent escàs a la resta del territori, més fresc i humit.

SABIE QUÈ?

Al medi natural constitueix una bona font d’aliment i refugi per a les aus i altres animals, sent hospedant d’una mena de pugó (Aploneura lentisci) que forma unes ganyes als folíols en forma de mitja lluna vermellosa, de 2 a 3 cm.

Entre els seus múltiples usos, les seves fulles i branques joves han estat emprades per combatre el mal alè i enfortir les genives, gràcies al contingut en tanins. 

A més, destaca l’ús d’una resina aromàtica que flueix dels seus troncs (bé espontàniament, bé sagnant-los), denominada almàciga, que es col·lecta a l’estiu a partir de llentiscles que s’hagin fet gairebé arbres, i és usada com a goma de mastegar per enfortir les genives i perfumar l’alè, i en medicina odontològica, per a la fabricació de certs ciments dentals i vernissos.

Les tiges tendres del llentiscle es consumeixen en algunes zones com a aperitiu, i dels fruits (lentisquetes) s’obtenia un oli daurat i transparent que s’usava en algunes zones com combustible per a l’enllumenat, i fins i tot per a l’alimentació animal i humana en temps d’escassetat.

Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells.

La seva fusta ha estat apreciada per a treballs fins, per la seva agradable olor, qualitat, gra fi i vetejat, i també utilitzada per a carbó, motiu pel qual probablement no han quedat molts llentiscles de port arbori.  També és una planta utilitzada en jardineria mediterrània i bona formadora de bardisses.

Aquesta espècie híbrida fàcilment amb el seu parent la Cornicabra (Pistacia terebinthus), podent trobar a les zones de contacte d’ambdues espècies, exemplars de Pistacia x saportae Burn.  (P. lentiscus x P. terebinthus), fulles imparipinnades,  semicaduques, de folíol terminal assegut, de menor mida i fins i tot reduït.

COM ÉS?

Anarcardiàcia perenne que forma arbustos d’1 a 4 metres d’alçada, encara que ocasionalment pot arribar fins als 6-7m, escleròfil·la, dioica (hi ha individus mascles i individus femella).
L’escorça del tronc és llisa i de color gris, podent arribar a ser vermellosa a les branques joves.

Les fulles fan de 3 a 11 cm, es disposen de forma alterna i són compostes, caracteritzades per tenir raquis alats i un nombre parell de folíols. Aquests mesuren de 2-12 x 1,5-4cm, són obovats, el·líptics o lanceolats, sencers i coriacis.  Les flors són actinomorfes, apeta-les, groguenques o vermelloses, i es presenten en forma de panícules denses de fins a 10 flors. 

Les flors masculines presenten 5 sèpals soldats de 1-1,2mm i 5 estams.  Les femenines  presenten 3-4 sèpals soldats de 1-1,2mm i ovari súper.  La floració és sincrònica entre ambdós sexes.  La pol·linització és anemòfila. 

El fruit és una petita drupa globosa de 3 a 6 mm de diàmetre, vermellós a l’inici i marró o negre a la maduresa.

Font: El Robledo

Read Full Post »