Bellaterra, 27 de desembre de 2025
“Per commemorar el 80è aniversari del naixement del gran pianista, Decca publica una col·lecció de concerts inèdits que abasten 32 anys de la seva carrera. Aquests inclouen obres de Haydn, Mozart, Beethoven, Schumann, Chopin, Mussorgsky, Bartok i altres, que Radu Lupu només va interpretar en públic. Aquesta caixa també inclou dues sonates de Schubert enregistrades a l’estudi el 1995, però el llançament de les quals havia rebutjat”
LLUIS TORRES|Avui, dia de Sant Esteve, les gravacions de Radu Lupu, un dels pianistes més grans de la seva generació, nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), nacionalitzat britànic i resident a Lausanne (Suïssa), va morir el 17 d’abril de 2022, als 76 anys, a casa seva de Lausana. Els darrers anys de Radu Lupu van estar marcats pels seus persistents problemes de salut, fins que l’any 2019, coincidint amb el seu últim recital al Palau de la Música Catalana, va decidir posar punt i final a la seva carrera. Va participar a les temporades de l’OBC, sota la direcció del titular Lawrence Foster. Cal recordar que per la seva malaltia d’esquena sempre substituïa la banqueta del piano per una cadira normal.
Caixa de Radu Lupu. Enregistraments inèdits 1970 – 2002 – DECCA
Robert Schumann
Sonata núm. 1 op.11 en fa# menor
1r moviment: introduzione, un poco adagio – allegro vivace
Festival de Ludwigsburg, 29 de setembre de 1973
Robert Schumann
Carnaval de Viena op.26
Romanze
Amsterdam, Concertgebouw, 29 de maig de 1983
Robert Schumann
Estudis Simfònics, Op. 13, fragments.
Londres, St. John’s Smith Square, 3 de setembre de 1988
Franz Schubert
Sonata D.850 en re major
Final, rondo allegro moderato
Enregistrament d’estudi 1995
Variacions sobre un tema de Haydn, per a 2 pianos, de Johannes Brahms
, Radu Lupu i Murray Perahia , document de YouTube
de 1981
Modest Mussorgsky
Quadres d’una exposició (fragments)
Bydlo – Passeig – Ballet dels pollets a les seves closques –
Samuel Goldenberg i Schmuÿle
Amsterdam, Concertgebouw, 1 d’abril de 1984
Wolfgang Amadeus Mozart
Rondo final del Quartet per a piano K.478
amb membres del Quartet Jerusalem
(Chaim Taub, Daniel Benyamini, Uzi Wiesel)
Enregistrament d’estudi 1976
Joseph Haydn
Andante amb variacions en fa menor (inici)
Londres, Wigmore Hall, 1988
Guanyador d’un premi Grammy
Entre 1970 i 1993, Radu Lupu va fer més de 20 enregistraments per a Decca Records. Els seus enregistraments en solitari, que van rebre una aclamació considerable, inclouen obres de Beethoven, Brahms, Grieg, Mozart, Schubert i Schumann, incloent-hi tots els concerts per a piano de Beethoven, cinc sonates per a piano i altres obres en solitari. A més, Radu Lupu també és conegut per les seves interpretacions d’obres de Bartók, Debussy, Enescu i Janáček, entre altres compositors.
Radu Lupu va ser nominat a dos premis Grammy, guanyant-ne un el 1996 per un àlbum de dues sonates per a piano de Schubert. El 2016, va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic.
Al llarg de la seva carrera, Radu Lupu sovint es va negar a concedir entrevistes a la premsa per “por de ser malinterpretat o mal citat”. A més, Lupu normalment no permetia que els seus concerts es retransmessin per ràdio ni que li fessin fotografies.
Radu Lupu es va casar dues vegades. La primera esposa, la violoncel·lista “Lisa” Elizabeth Wilson (nascuda el 1947), filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, amb qui es va casar el 1971, amb qui va tindre el fill Daniel, Lisa era filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, la segona, el 1990 amb Delia Bugarin, violinista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne
Radu Lupu estava fermament establert com un dels músics més importants de la seva generació. Nascut a Romania, va començar les classes de piano amb Lia Busuioceanu als 6 anys. Als 12 va debutar en públic amb un programa complet de música pròpia. Va continuar els seus estudis durant diversos anys amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea abans de guanyar una beca el 1961 al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Galina Eghyazarova, Heinrich Neuhaus i més tard amb Stanislav Neuhaus. Va guanyar el primer premi en tres concursos: el Van Cliburn de 1966, l’ Enescu International de 1967 i el de Leeds International de 1969.
Radu Lupu va actuar amb totes les grans orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Berlín (amb qui va debutar al Festival de Salzburg el 1978 amb Karajan), la Filharmònica de Viena (amb qui va obrir el Festival de Salzburg el 1986 amb Muti), la Royal Concertgebouw, totes les grans orquestres de Londres i totes les grans orquestres americanes. Als EUA les seves primeres aparicions significatives van ser l’any 1972 amb la Cleveland Orchestra i Barenboim a Nova York, i amb la Chicago Symphony i Giulini. Ha tocat a la majoria dels festivals de música notables i ha estat convidat habitual als festivals de Salzburg i Lucerna.
Els seus enregistraments per a Decca inclouen els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert núm. 1 de Brahms, els Concerts de Grieg i Schumann, les Sonates completes per a violí i piano de Mozart amb Szymon Goldberg, Debussy i Franck i Sonates per a piano amb Kyung Wha Chung i obres en solitari de Beethoven i Brahms. , Schumann i Schubert. El 1995 va guanyar 2 premis en la categoria “Millor disc instrumental de l’any”: un Grammy per les Sonates de Schubert en la major D664 i si bemoll major D960, i un premi Edison per Kinderszenen, Kreisleriana i Humoresque de Schumann. També ha realitzat dos discos amb Murray Perahia (CBS), dos discos de Schubert Lieder amb Barbara Hendricks (EMI), i un disc de peces a quatre mans de Schubert amb Daniel Barenboim (Teldec).
La temporada 2009/10 compta amb una residència amb la Tonhalle Zurich, que inclou una gira per Alemanya, actuacions a Zuric amb David Zinman i (més tard a la temporada) amb Franz Welser-Most, un concert de cambra amb membres de la Tonhalle Orchestra i un recital en solitari. Altres compromisos inclouen aparicions en concerts amb la London Symphony i la London Philharmonic, la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica estatal de Baviera i la Filharmònica de Munic, i l’Orquestra de París. Inolvidables els seus concerts a Barcelona, Girona, Bilbao, Madrid, Ginebra, Viena, Roma, Florència i Milà.
Els concerts als EUA inclouran actuacions amb la Chicago Symphony i dues cites al Carnegie Hall de Nova York; un recital i un concert amb la Simfònica de Cincinnati. L’any 2006 el Sr. Lupu va rebre 2 premis: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i, per segona vegada, el premi Abbiati (conferit per l’Associació de la Crítica Italiana). Abans l’havia guanyat el 1989.
Font: Decca, Ràdio France
BELLATERRA.CAT 