BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 15 de desembre de 2025

“La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual.  Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona.  I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències”. SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors 1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover  (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985),  pedagog i historiador català

B) NOUS HORITZONTS

Cal afegir que les Escoles Professionals del Tribunal de Menors de Barcelona compleixen les mateixes finalitats que els centres que fins ara s’han anomenat «Reformatoris» o «Eves les de reforma», nomenclatura que aquí s’ha volgut deixar de banda per raons molt poderoses.  Com és sabut, aquest tipus d’institució va néixer a mitjans del segle passat i representava en aquell moment un avenç considerable sobre el règim carcerari a què eren sotmesos aleshores els Menors, però participa molt de l’organització asilar multitudinària pròpia de l’època.  Si bé és cert que la majoria d’aquesta classe d’establiments s’han renovat, d’acord amb les modernes exigències de la pedagogia correccional, no obstant això, el nom de «Reformatori» resulta poc simpàtic, i, en major grau, als seus clients, per als quals, sovint, el seu record constitueix un baló i un malson.

(1) Alicia Pestana, al seu llibre Tendències actuals a la tutela correccional dels menors, manifesta, pel que fa al que entén han de ser els reformatoris, el que creiem s’ha realitzat ja aquí amb les Granges:

Els bons reformatoris d’Europa i Amèrica s’estableixen fora de les ciutats, en finques posseïdores d’extensos camps de labor, amplis tallers i, sobretot, el cultiu de la terra en contacte amb el sol.  La vida entre arbres, plantes, flors i animals és el remei infal·lible i eficaç en aquestes cures contra el mal de la vagància i l’ociositat, que ataca despietadament la infància i l’adolescència abandonades.  L’Escola de reforma ideal seria la que es compongués de petits grups, formant famílies de nois, ben alimentats, alegres i actius, treballant al camp i al taller.

Al camp es poden veure els principals establiments aixecats a favor de tals menors, com el Reformatori de Dartford, a pocs quilòmetres de Londres, per a 120 nois, amb el seu més important edifici dedicat a Granja;  el The Agricultural and State School, dels Estats Units, que dóna alberg a 700 menors, amb les 42 petites Colònies, 202 empleats, i una despesa anual, abans de la guerra, de 400.000 dòlars.  El de Reindahlen tenia 40 vaques, 10 cavalls, etc., per a 250 nois, disposant de 52 empleats, inclosa una comunitat de monges Agustines per al seu règim interior.

Innocenci Jiménez va dir que el millor Reformatori és una casa al camp.  L’ideal és una granja amb ambient familiar.»  Concepció Arenal escrivia: Tales Colònies són els establiments més apropiats per reformar i recuperar els joves delinqüents.  I el Dr. Cuello Calón sosté que les institucions agrícoles, per les raons que exposa, es multipliquen a tots els països.

Les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona són un centre de reforma, però s’hi evita l’inconvenient del nom, igual que, en altres ordres, s’han suprimit les denominacions d’Institut d’Anormals o d’Hospital d’Incurables, amb la qual cosa els pobres pacients, en entrar, quedaven marcats amb un estil complex, que quedava marcat amb un estil de complex,  constituïa el major obstacle amb què havia d’ensopegar la seva recuperació.  Les escoles professionals d’avui són, doncs, un centre de reeducació, però amb un altre nom i altres mètodes.

Per descomptat, la creació de les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona no deixa de ser un altre pas important en el desenvolupament de la fecunda activitat d’aquest, tant més que, paral·lelament a aquesta acció de crear i organitzar tallers industrials, s’ha pogut contemplar l’impuls vigorós que s’ha donat al treball agrícola, gràcies a les dues Colònies que són la finalitat i l’objecte.

El caràcter agrari, l’especialitat agrària havia d’aparèixer al gran marc de la Protecció de Menors.  En aquestes pàgines s’exposen abundants arguments.  Empero dins de la seva abundància potser falta consignar-ne un que té una importància decisiva per imprimir caràcter a l’obra que amb aquesta finalitat havia de crear-se i després es va crear.  I fou donar-li personalitat, perquè alhora pogués tenir responsabilitat pròpia.  Com haurien pogut desenvolupar-se tals Granges, base de les dites Colònies, sense un bon fonament pecuniari que no podien aportar ni la Junta ni el Tribunal?  Haurien pogut aquests dos organismes oficials, amb uns Estatuts ja elaborats i sense poder preveure’s la nova especialitat, moure’s, obrar i dur a terme empreses i iniciatives molt convenients, però amb riscos evidents i despeses elevades?  Va ser indispensable la iniciativa particular, l’esforç personal, correlatius a la responsabilitat personal.

I aquest esforç es va realitzar en la mesura i amb la intensitat que requeria l’Obra, perquè no va faltar qui ho va considerar fill del deure.  D’una banda, el gran amor que sentia per la infància desventurada i el desig de veure-la atesa en aquestes Granges;  de l’altra, contemplar el trist espectacle de la mendicitat infantil que oferia la població com a producte espontani i fatal.

Doncs bé: l’Obra Agrícola ja està en marxa.  Ara el que falta és que adquireixi la seva merescuda importància la seva germana bessona: l’Obra Industrial.

La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual.  Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona.  I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències.

L’ideal somiat que ha d’arribar a cobrir les necessitats de Barcelona i la seva província, on hi ha tantes poblacions de fesomia eminentment obrera, és el d’una Escola Industrial i Agrícola, amb prou capacitat i extensió, situada a prop de la ciutat, però fora del nucli urbà.

Així, en allò moral i en allò material, constitueix com un oasi, des del qual no es perceben els sorolls ciutadans, no s’albira el moviment incessant dels mitjans de locomoció, ni de nit ofusquen els llums temptadors.

En dir això vénen a la nostra imaginació dos exemples interessants: la Children’s Village, de la qual tan excel·lents resultats s’obtenen a Amèrica del Nord, i la Colònia Agrícola de Mettray (Tours), avui per desgràcia desapareguda, segons ens ha informat amablement el recent consultat de França, al sol·licitar  prosperitat, doncs fou el model de semblants institucions a la resta de França i també de no poques d’Anglaterra;  en aquesta Colònia Agrícola de Tours els nois, instal·lats als seus petits pavellons separats, feien vida independent.  Posseíem unes fotografies, ja abans d’anar a visitar-la, obsequi que ens va fer un educand que hi va ser perquè una família barcelonina ens havia demanat informes d’institucions franceses de tal caràcter i li recomanem la de Mettray.

L’Escola Industrial i Agrícola ha de tenir una Secció d’Observació, on es classifiquin i tractin els alumnes a mesura que vagin ingressant, abans de ser destinats a la Secció (pavelló o familia) que per les seves condicions morals i físiques els correspongui, una vegada obtingut un cert grau d’adaptació a la vida institucional.  Però cal evitar que ingressin a l’Escola els anormals psíquics i tota mena de deficients (malalts, semicecs, esguerrats, etc.), per als quals s’han de preveure establiments adequats,

Com el seu nom indica, l’Escola ha de comptar amb una base professional industrial i agrícola;  en ella són discriminats els alumnes segons les seues aptituds i el seu medi social de procedència.  La Secció Industrial es diversificarà en tantes professions qualificades com sigui possible, a fi de respectar la llibertat d’elecció dels nois i procurant un ensenyament complet de l’aprenentatge.  Així mateix, la Secció Agrícola es podrà subdividir en Agronòmica, Hortícola, Avícola i Pecuària.  El cultiu de la Floricultura, atesos els seus valors estètics i el seu poder formatiu, serà comú a tothom.  L’ensenyament agrícola és de necessitat vital perquè el problema de l’alimentació no pot ser més exigent i urgent.  Això no vol dir que ha de ser una Colònia Agrícola amb moltes hectàrees dextensió.

No es pot descuidar tampoc l’aspecte docent, no només pel que fa a l’ensenyament primari, que haurà de ser ben graduat i intens, sinó pel que fa a les assignatures que, per trobar-se en connexió amb l’aprenentatge de cada ofici, necessiten ser ampliades amb aplicacions professionals concretes.

S’haurà de prestar atenció principal a la gimnàstica i als esports, com a manifestació bàsica de cultura física i d’ideals de sa espai.

Gran importància tanca l’educació dels sentiments, i així mateix vèncer la fredor emocional, que integra en substància la base de la constitució delictiva.  Amb aquesta finalitat es procurarà augmentar els llaços afectius, sobretot els que els lliguen als pares, germans i altres familiars,

Les activitats educatives giraran al voltant de la vida espiritual, donant-se a les pràctiques religioses reglamentàries una certa agilitat i procurant que siguin breus, sentides i variades perquè es facin així agradables.  S’evitaran en aquesta matèria tota mena de coaccions.  El sagrament de la confessió serà administrat per sacerdots aliens a la vida de la casa.  S’impediran les comunions generals en què els nens acudeixin formats en filera.  S’ha de procurar que el capellà no tingui cap vincle amb els interessos materials de l’establiment.  A través d’una tasca intensa de direcció espiritual, practicada de forma individual, la pietat sorgirà viva i espontània de dins per fora.

Aquesta és, en línies generals, la gran institució que Barcelona i la seva província necessiten, i es mereixen, a la qual caldrà afegir encara un altre establiment paral·lel, de menor volum, consagrat a les nenes, diferenciant-se, però, pel que fa a les peculiaritats i fins que corresponen a aquest sexe.

Amb aquests dos pulmons en marxa, la tasca descollant que duu a terme avui el Tribunal de Menors de Barcelona acabarà de cobrar una fita insospitada, la seva gestió tindrà l’amplitud que requereix la nostra societat dolenta, i els seus fruits assoliran l’eficàcia de les obres ben aconseguides.

(2) Després a Roma visitem la Colonie dei giovani lavoratori, la direcció de la qual residia a la Via del Leoncino, 16. D’això fa més de 60 anys.

Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Formiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 37 a 45.