Bellaterra, 14 de desembre de 2025
“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“. ROSA MARIA PIQUER I POMER
De fet, SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors 1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985), pedagog i historiador català, qui cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933). Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors. Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972). Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del ‘Monasticon Cataloniae’ (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.
Rosa Maria Piquer i Pomés recorda que Ramon Albó li va encarregar el llibre al seu pare, però després es va publicar amb el nom de Ramon Albó, sense fer cap referència al seu pare Josep-Joan Piquer i Jover, així
com les Memòries anuals del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, que les feia ell i el seu nom no constava enlloc, també la revista Pro Infància y Juventud, que quasi tota la feia ell amb diferents noms i inicials.
“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“.
LES ESCOLES PROFESSIONALS DEL TRIBUNAL TUTELAR DE MENORS DE BARCELONA (26 de novembre de 1949)
A) EL SEU FUNCIONAMENT
Situades en un edifici contigu al Laboratori Psicotècnic i Casa d’Observació, (inaugurat el 10 d’octubre de 1946), aquestes escoles tenen capacitat per donar una completa formació professional a 200 alumnes, xifra que ja s’ha assolit a causa de l’ingrés constant de nous nois. Segons s’ha indicat al capítol anterior, aquest edifici es va posar en servei el dia 26 de novembre de 1949, amb un grup inicial de vint-i-cinc nens, a fi d’aconseguir integrar un nucli relativament selecte, al voltant del qual ha anat prenent forma la preparació i l’ensinistrament dels restants aprenents admesos després.
El Tribunal Tutelar de Barcelona ha pogut comptar des de la seva creació, i desitja poder continuar utilitzant en endavant, la valuosa cooperació de l’Asil Toribio Durán, del Patronat del qual ens honrem a formar part des de fa més de mig segle. Però no en tenia prou per poder atendre les seves necessitats, cada dia més grans, ja que aquesta Casa de Correcció, a més de l’important servei que prestava i presta al Tribunal Tutelar de Barcelona, igualment ho ha anat concedint a 15 Tribunals Tutelars més de la resta d’Espanya, a 8 Juntes de Protecció de Menors, a altres entitats, alguna de tan important com l’Ajuntament de Barcelona, i a varis particulars.
(1) Si serem vells! Ens haurem d’acollir a les paraules d’ULLMAN, que reprodueix el General MacArthur: «S’envelleix només quan s’abandona el propi ideal. Els anys arruguen la pell, però només renunciar a l’entusiasme arruga l’ànima. Ets tan jove com la teva confiança, la teva serenitat i la teva esperança.»
Això ho diem ara per demostrar que el problema de la correcció de la joventut és d’interès general i que no es fa a tot arreu quant s’hauria de fer. Els mateixos pares dels nois necessitats de reforma senten de debò aquest interès, amb prou feines descobreixen en els seus fills els primers símptomes d’una conducta irregular. També les mares hi demostren una profunda sensibilitat i una gran inquietud. Pobres podem ser, diuen algunes quan, amb llàgrimes als ulls, acudeixen al Tribunal reclamant cooperació i auxili; però volem ser honrades i que els nostres fills també ho siguin. És recent el cas que se’ns va referir d’un pare que es va suïcidar fill havia comès un al pas d’un tren, en assabentar-se que el seu atracament.
El procés de correcció pot ser llarg i difícil. Requereix docilitat i vigilància, constància i paciència, severitat i amor.
Tenint en compte la procedència dels tutelats i de la fi que es persegueix, s’ha implantat un règim de vida amb sòlid fonament religiós. Sense recarregar l’horari amb pràctiques pietoses prolongades, més aviat es procura que la pietat sigui l’atmosfera que purifiqui i entoni la vida tota de l’aprenent tutelat.
Per això s’està sempre a l’aguait de l’oportunitat pedagògica i d’apostolat: Una simple mirada significativa, paraules breus, advertiments, xerrar-les diàries de formació moral i religiosa, i ensenyament pràctic d’una conducta correcta, aplicant de manera concreta els principis educatius a les diverses conjuntures de l’horari. Poques regles i molta assiduïtat per part de l’educador sobre el terreny. Això suposa una vida del tot entregada als nois. Però és la millor manera que els deixebles també s’obrin i lliurin a l’educador. La qual cosa no és només teoria, sinó veritat comprovada per la mateixa pràctica actual. És a dir que, tan bon punt pot ser, es procura crear un ambient d’educació «familiar». Com fa un bon pare o una mare de família excel·lent en l’educació dels seus fills, així es procura suplir o esmenar l’actuació familiar en l’educació sana i completa dels nostres internats.
D’altra banda, els tallers respectius de què està dotada la institució permeten la bona distribució dels aprenents en diferents professions. De moment s’han agrupat els tutelats en cinc oficis, és a dir: Fuster-ebenista, mecànic, impressor, sastre i sabater; els uns i els altres compten amb locals, estris i eines excel·lents. Aquesta gamma inicial pot ampliar-se molt més, perque queda espai apropiat i ben disposat per a instal·lacions ulteriors, per exemple, d’electricitat, radiotècnia, lampisteria, i estereria, etc. La jornada de treball dels aprenents és de 6 hores i l’horari transcorre de 9 a 12.30 i de 15 a 17.30 hores.
L’antic adagio Mens sana in corpore sa té aquí perfecta aplicació: Tant el servei higiènic com els esports i passejades, la distribució dels diferents apartats de l’horari general i dels dies extraordinaris, l’alimentació sana i abundant, a més del lavabo i dignificació estètica de l’aixovar, vestit i port, tot es procura que coadjuvi a la integral educació dels nostres nois, que així queden millor etc., que se’ls proporciona a les espaioses aules de les escoles, i a donar el rendiment pedagògic adequat en totes les seves activitats, tant escolars com de pràctiques de taller, o de comportament social i religiós.
Es completa tot allò apuntat amb lectures sanes, amenes i formatives, amb l’estalvi escolar i amb passejades i visites a fàbriques, museus, monuments artístics, centres d’interès excursionista, etc.
L’ordre i la disciplina escolar, tan necessaris i imprescindibles, van tamisats per un criteri obert i serenament paternal, procurant que els nois rebin el mateix càstig com una medicina saludable i mai com una venjança o un abús de força. llavor de possibles rebel·lies. Justícia i amor, en un ambient de viril caritat cristiana. Ordre, feina, esperança d’un matí honrat i un futur venturós. Bon ambient per ser presidit per la Mare del diví Obrer de Natzaret, la Santíssima Verge de l’Esperança.
Amb el que ja està en marxa i amb el que està a punt d’afegir-se, aquestes Escoles Professionals constitueixen un eficaç instrument del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona per tornar a la societat obrers competents, honrats, sans d’ànima i cos i capaços de fundar noves famílies millors i més felices.
Els horaris que s’insereixen donaran una idea de la distribució del temps i de la feina dels aprenents.
(1). L’educació professional és un altre factor important de reeducació. L’acord sobre la importància és absolut. CUELLO CALÓN.
HORARI GENERAL
MATÍ
7.30: Alçar-se. Lavabo personal. Arranjament dels llits. (Els educands que vulguin assistir a la Santa Missa s’aixecaran a les 7.)
8.15: Oracions matinals a la Capella; prec de la Corona a la Santíssima Verge.
8.50: Esmorzar.
9. Classes i Tallers.
12.30: Fi de Classes i Tallers. Esbarjo.
TARDA
1. Menjar. Esbarjo.
3.: Classes i Tallers.
5.30: Fi de Classes i Tallers. Esbarjo. Berenar.
6- Estudi, per als escolars; Classes, per als aprenents.
7.30: Sant Rosari a la Capella.
8. Sopar. Esbarjo.
9.- Oracions de la nit a la Capella.
9.30: Descans.
NOTES:
1. Cada dissabte, primers dijous de mes i vigílies de festes de precepte, hi ha confessions a les 12 hores.
2. Cada dissabte, després del Sant Rosari, Lletanies cantades i Salutació Sabatina a la Santíssima Verge. Explicacions litúrgiques.
3. Tots els diumenges i festes de precepte, a les 9 del matí, Santa Missa; durant aquesta té lloc l’explicació de l’Evangeli corresponent a la festa que se celebra.
4. Tots els diumenges a les 10.30, conferència doctrinal i moral pel Director Espiritual de les Escoles. A les 4.30 de la tarda, Catecisme pels catequistes de la Congregació de la Immaculada i de San Luis Gonzaga. Tot seguit, sessió de cinema o altres esbarjos.
HORARI ESCOLAR
Dilluns, dimecres, divendres
MATÍ
Dimarts, dijous, dissabte
9-a 9.10: Entrada. Pregària. Cant patriòtic.
9.10-9.40: Aritmètica. Geometria.
9.45 a 10.15: Llenguatge Escriptura ortogràfica, redacció i Gramàtica. Fisicociències. naturals
10.15 a 10.45: DESCANS 10:50 a 11:20: Lectura. 11.25 a 12. Dibuix lineal. 12.-: Recollida del material. Pregària. Sortida i Esbarjo. Dibuix dadornament.
TARDA. 3.-a 3.10: Entrada i Oració. 3.10-3.40: Geografia. 3-45 a 4.15: (Catecisme. Religió. Història Sagrada. Història d´Espanya. Fisiologia i Higiene.
4.20 a 4.40: Cal·ligrafia
4-45 a 5.-A les 5.-: Educació cívica.
Recollida del material. Pregària. Eixida. Cant patriòtic. Berenar i Esbarjo.
A la ja esmentada publicació sobre els Vint-i-cinc anys de labor del Tribunal es va oferir una descripció, acompanyada de plànols i de fotografies, de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic. Toca’ns ara fer el mateix amb les Escoles Professionals. Aquestes ocupen un ampli pavelló de quatre plantes d’uns 17 x 80 metres al llarg del carrer Wad-Ras. Les característiques i detalls dels locals es poden veure en els plànols que s’hi reprodueixen. Però mereixen una menció especial, pel seu interès i importància, els tallers, segons es detalla a continuació:
Escola taller de Sastreria. Està instal·lada provisionalment a la planta del pis primer de la Casa d’Observació, i ocupa una dependència que mesura 6,5×7,5 metres, i disposa d’una màquina de cosir a pedal, marca Singer, i una altra amb motor de 1/10 HP., marca Gritzner, a més d’estris accessoris com són planxes, vetlladors, taules per tallar. Va començar a funcionar el novembre de 1949. Compta avui amb 16 alumnes matriculats, dels quals deu són aprenents, un aprenent avançat i cinc mig oficials.
Escola taller de Sabateria. Es troba provisionalment instal·lada en una aula que mesura 6,5×6,5 metres, del pis primer de la Casa d’Observació, i compta amb un banc d’acabat, o darrera mà, una màquina de cosir, una de posar ullets i altres utensilis. Funciona aquest taller des del juny del 1952, amb 16 alumnes matriculats, 14 dels quals amb la categoria d’aprenents i z amb la d’aprenents avançats.
Escola taller de Tipografia. Magníficament acomodada en una nau que fa 6 x 27 metres, amb llum esplèndida per mitjà d’espaioses finestres que dan al patio interior. Posee dos minervas, una de folio y otra de delle folia y entintado cilíndrico, una guillotina de 71 em. de luz y uns prents toes pruebas de sobremesa, además de un completo surtido de herramientas e ins trumentos, y gran variedad de tipos. Se puso en marcha en junio de 19gz y cuenta con una matrícula de 12 alumnos, de los cuales o son sprendices, y los 3 restantes, adelantados. Posteriormente el Tribunal ha acordado la adquisición de otra máquina de mayor tamaño, gracias a la generosa cooperación de los amigos de los Menoress. Otras buenas obras se han logrado por medio de tal cooperación.
Escuela taller de Mecánica. Situada en los semisótanos, dispone de une espaciosa nave de 6x 26 metros, con ventanas al exterior. Cuenta con veintidis tornillos de mesa para otros tantos muchachos, dos tornos tipo «Mas, ho monopolea de 150 cm. y otro conopolea de 50 cm., tres taladradoras mecánicas «Elsa» y «Delfos», con motor acoplado, una fragua, un cortador de puente, a mano, una muela de dos piedras con motor de 1 HP, y un generador Gasel de soldadura autógena (acetileno), además de los equipos de herramientas apropiadas. Este taller también abrió sus puertas en junio de 1952 y tiene matriculados 20 alumnos, clasificados en 18 aprendices y a aprendices adelantados.
Escuela taller de Carpintería y Ebanisteria. Ocupa la mitad de la planta de semisótanos, además del almacén para madera, construído al aire libre. Hay una nave dedicada a máquinas, y otras dos para trabajos de manipula ción. Se dispone de veinte bancos de carpintero y de los fútiles y accesorios que requiere la profesión. La relación de la maquinaria, toda ella de la acre ditada marca Guilliet», aparte una sierra de calar a pie, es como sigue:
1) Máquina Sierra de cinta, de 1.000 mm. de diámetro de volantes, éstos a radios, montados sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 10 HP. por medio de correas trapezoidales y poleas acanaladas.
2) Máquina Planeadora, de 2.500 mm. de longitud de mesas por 500 mm. de ancho, montada sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 3,8 HP. en el interior de la máquina.
3) Máquina Cepilladora a grueso, de 600 mm. x 250 de ancho útil, mon tada sobre cojinetes de bolas. Motor de 4.5 HP. acoplado a la máquina por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales.
4) Taladro mural, con motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales.
5) Máquina para hacer ranuras, rebajos, etc., llamada Tupis, con árbol de 50 mm. de diámetro, mesa ranurada de 850 x 800 mm., con cojinetes de bolas. Motor acoplado de 3 HP., oculto en el interior de la máquina, con aparato inversor de corriente para girar a derecha e izquierda.
6) Máquina de taladrar, horizontal, con dispositivo de bedano, montada sobre cojinetes de bolas. Motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acana-ladas y correas trapezoidales.
7) Máquina automática con piedra de esmeril, para el afilado recto de hojas de sierra, circular y de cinta, admitiendo cintas desde 15 a 100 mm, de amplada. Màquina automàtica, els principals moviments de la qual són graduables i obtinguts per excèntrics, amb motor acoblat de 1/4 d’HP.
8) Màquina per esmolar fulles rectes, fins a 610 mm. de longitud muntada sobre coixinets de boles. Amb motor acoblat de 0,6 HP. per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades.
9) Un turets per esmolar eines circulars (maduixes), amb capçal per a dues pedres, muntat sobre peu de ferro i motor acoblat de 0,6 HP. per mitjà de politges acanalades i corretges trapezoïdals.
10) Màquina polidora, disposada per a les diverses aplicacions, amb taula corredissa per rebre els panells i portes acoblades. Amb aspirador de pols i motor acoblat de 3 HP. per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades.
11) Premsa per enxapar la fusta, amb tauler únic de 2’10×1,10 metres, plataforma i somier de biguetes recobertes de fusta, amb dos cilindres, bomba de mà i fre patentat, que actua sobre el mateix pistó. Manté una pressió de 30 tones.
Aquest taller va iniciar les classes el novembre de 1949; té 18 alumnes matriculats, els quals es classifiquen en 12 aprenents, 3 aprenents avançats i 3 mitjans oficials.
Ha contribuït a aquestes instal·lacions la cooperació social, és a dir, els amics dels Menors, ja que els recursos del Tribunal no eren suficients.
Els avantatges que per als nois reuneixen les escoles d’arts i oficis són evidents. Només cal dir que el Menor que coneix bé un ofici té assegurada la seva col·locació, gaudeix al taller de singular estima i consideració, i treballa més satisfet, perquè guanya més jornal, que és el millor estímul per a la feina. Gràcies a unes bones escoles professionals pot el jove, fill de treballador, als divuit anys, començar a guanyar allò que el seu pare no va poder aconseguir en trenta o quaranta anys. És, alhora, aquest ensenyament el millor remei contra l’autèntica «aversió a la feina que, segons SIMONE WEIL, sent l’obrer industrial francès.
La Conferència Sindical de Londres, celebrada el 1945, va declarar que l’ensenyament professional s’ha de facilitar a tots els obrers. Hi eren representats seixanta milions de treballadors.
Algunes vegades es veuen als nostres carrers uns cartells amb la llegenda: «Es necessiten aprenents». Doncs bé: Els joves que tenen l’ensenyament professional són sempre sol·licitats i preferits a tots els tallers.
Al costat dels grans centres industrials s’aixequen molts edificis de nova planta, moderns, airejats, saturats de llum, al recinte dels quals grups de simpàtics aprenents llauren la seva intel·ligència amb coneixements teòrics i tensen la seva voluntat manejant instruments sota la força de l’estímul, somiant un món millor.>>
El Jutge de Menors LINDSEY, de Denver, Amèrica del Nord, al seu llibre La rebel·lió de la joventut moderna, en recomanar l’ensenyament professional, cita aquesta frase que va llegir al Talmud: «Qui, podent, no ensenya un ofici a un noi, és com si l’ensenyés a robar». Es pot afirmar que destinar un menor a un establiment com el que ens ocupa, lluny de ser-ne un càstig, és proporcionar-li el benefici més gran a què pot aspirar, l’ensenyament d’un ofici, juntament amb l’educació cristiana, per la qual cosa haurà de recordar sempre la seva estada aquí, amb satisfacció i gratitud.
Fa poc, Pius XII va dirigir als obrers espanyols paraules d’elogi per institucions professionals que havien creat per educar els joves treballadors, fent-ne excel·lents obrers especialitzats i, alhora, cristians convençuts. I va afegir: «No podíeu fer res millor».
Que la Mare de Déu de l’Esperança, sota la dolça i prometedora advocació de la qual han estat posades les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona, converteixi en fruits de realitat les flors de confiança que fan brotar en les ànimes dels organitzadors la ferma esperança d’obtenir, amb l’acció educadora i reformadora del treball que l’hi ensenya, les que s’ensenya.
(1) La Junta de Protecció de Menors també es preocupa amb un bon èxit d’aquest problema. Com a antecedent, es pot recordar que en el ple que va celebrar el 29 de desembre de 1947, el seu Vicepresident va presentar a la consideració dels reunits la urgent necessitat que, sense deixar desatès cap dels serveis que tenia organitzats la Junta, ampliés aquesta la seva tasca tutelar en una esfera més extensa i intensa. adolescents, mitjançant la creació i organització de l’ensenyament professional, en la qual acabava d’oferir un magnífic exemple Madrid, amb la gràficament anomenada «Ciutat de l’aprenent, institució de la Mare de Déu de la Coloma, conforme havia tingut la satisfacció d’admirar, visitant-la, a càrrec de l’organització Sindical i sota la direcció dels religiosos Salesians, acompanyats en els nostres especialistes. La creació d’aquestes escoles, va afegir, és tan urgent, que es pot dir són el colofó imprescindible de la tutela que hem de dispensar amb tant d’afecte com d’eficàcia el menor desemparat. El ple va acordar que es durà a terme el projecte que s’acabava de proposar, després d’unes autoritzades paraules del Vocal el senyor Pedro Gual.
Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Hormiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 29 a 37.
BELLATERRA.CAT 