BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 7 de desembre de 2025

“Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient”

L’Escudella i Carn d’Olla és, sense cap mena de dubte, el plat emblemàtic de la cuina catalana durant l’hivern, i assoleix la seva màxima expressió durant el dinar de Nadal (25 de desembre). Més que una simple recepta, és un ritual culinari que explica la història, la prosperitat i la identitat d’una terra.

Segur que a quasi totes les llars catalanes, ara que arriba el fred farem bullir una olla ben gran amb l’Escudella i Carn d’Olla, el plat per excel·lència de les festes nadalenques catalanes. Anem a fer un repàs per la història d’aquest menjar tan nostre.

Orígens medievals

No sabem exactament des de quan a les cases catalanes es menja Escudella i Carn d’Olla, segur que de ben antic, el que sí que sabem és que és el plat de sopa documentat més antic d’Europa. Francesc Eiximenis un escriptor franciscà nascut a Girona, potser un dels més llegits en l’Edat Mitjana, ja recollia aquest plat en la seva obra “Com usar bé de beure e menjar” del segle XIV.
En ella diu que era un plat que menjaven els catalans cada dia. Tres segles després el Baró de Maldà també fa menció de l’Escudella i Carn d’Olla en el seu dietari “Calaix de Sastre”, dient que en menja molt sovint i li agrada molt, d’on es dedueix que l’Escudella i Carn d’Olla no era un menjar tan sols de pobres, era interclassista.

L’origen el trobem en el món de pagès, on els camperols aprofitaven tots els excedents de les collites i el que tenien al rebost per fer un bon caldo i després es menjaven els ingredients acompanyats d’alguna salsa, el Baró de Maldà diu que s’acompanyava de salsa de tomàquet. Aquest tipus de plat era essencial a les llars humils i rurals per dues raons: aportava calories i calor necessàries per al treball al camp, i permetia aprofitar al màxim qualsevol ingredient.

Amb el temps, la riquesa i la quantitat d’ingredients (especialment carn) es van convertir en un marcador social. El que abans era un brou simple dels camperols, es va enriquir amb la inclusió de múltiples tipus de carn i verdures a les taules benestants.

El costum de menjar Escudella i Carn d’Olla per Nadal, és un costum de ciutat, ja que pels pagesos era un plat bastant habitual. Antigament deien que una bona escudella havia de portar les quatre carns: porc, vedella, xai i gallina, als que anomenaven els “quatre evangelistes” o les “quatre ordes mendicants”, acompanyades de tota classe de verdures i llegums, la gran protagonista de la carn d’olla, la pilota es feia només amb pa i cansalada.

El Salt a Plat Festiu: La Conversió Nadalenca

L’escudella va fer el salt definitiu a plat festiu a la Catalunya rural dels segles XVII i XVIII. Nadal era, i continua sent, la festa més important del calendari. Era el moment de l’any en què les famílies feien la màxima despesa en cuina, i on es podia permetre el luxe d’incloure tots els tipus de carns guardades i embotits.

El plat es divideix en dues parts que se serveixen per separat:

L’Escudella (el Primer Plat): El brou, ric i concentrat, servit amb la pasta de Nadal, els grans galets de grans dimensions que s’omplien amb carn picada (la pilota o altres carns).

La Carn d’Olla (el Segon Plat): El contingut sòlid i substanciós del brou: les carns (vedella, porc, pollastre, botifarres), les verdures (patata, col, cigrons) i la pilota.

La Importància de la Pilota: La pilota, una gran mandonguilla allargada feta amb carn picada i espècies, simbolitza la generositat i la vitalitat del plat i és sovint el centre de la celebració culinària.

Futur i identitat

Avui, l’escudella continua sent un símbol de la cuina catalana, que combina tradició i adaptació. Molts restaurants i famílies mantenen la recepta clàssica, mentre que altres innoven amb versions més lleugeres o creatives. El seu valor no és només culinari, sinó també cultural i emocional, ja que evoca records familiars i reforça la identitat col·lectiva.

Font: M’agrada Catalunya