Compartim amb el veïnat de Bellaterra l’escrit rebut del nostre veí Josep A Martínez Llorach, sobre el manteniment de la llibreria Paper’s al nostre poble
Llibreria Paper’s de Bellaterra 📷 ARXIU
Benvolguts,
Sembla que hi ha un tema relacionat amb el nostre poble que fa temps que resta sense resoldre.
Em refereixo a la botiga Paper’s, situada a la plaça del Pi.
Durant les darreres setmanes —per no dir mesos— l’establiment presenta un estat força deixat, tant a l’exterior com a l’interior, on l’oferta de productes és mínima.
Sigui per manca de clientela, de recursos econòmics o d’una perspectiva clara de futur… qui sap?
No em correspon fer-ne un judici de valor, però és evident que costa entendre’n les causes. Crec que tots els veïns de Bellaterra coincidirem que una botiga com la “vella” Paper’s és necessària al nostre poble.
Per això, demano a qui correspongui que prengui les mesures oportunes per evitar que aquesta situació s’allargui indefinidament
“El Parlament de Catalunya és al parc de la Ciutadella de Barcelona, on ocupa l’arsenal de l’antiga fortificació feta construir per Felip V en finalitzar la guerra de Successió i en ocupar l’exèrcit borbònic la ciutat de Barcelona“.
Parlament de Catalunya i estanc amb l’escultura Descònsol de Josep Llimona
Després de l’enderrocament de la fortificació (1869) i la construcció del parc de la Ciutadella en el seu lloc, l’arsenal fou, juntament amb el palau del governador i la parròquia militar, l’únic edifici conservat. Construït pel mateix arquitecte de la Ciutadella, Jorge Próspero de Verboom, l’arsenal ocupa una superfície de 5.532 m2, repartits en dues plantes i golfes. Es disposa en dues grans naus en creu, amb un pavelló central coronat per una cúpula. Els espais entre els quatre braços de la creu els ocupen quatre patis. La planta baixa del cos central i dels extrems és formada per un porxo a base d’un seguit d’arcades.
Part central de l’edifici del Parlament de Catalunya
L’edifici és de pedra de Montjuïc i de rajola vermella.
El 1889 l’Ajuntament de Barcelona inicià les obres per a convertir l’edifici en palau reial, i amb aquesta finalitat el blasó d’armes dels Borbó fou traslladat d’una de les portes d’accés de la Ciutadella a la façana principal. En les obres de remodelació, dirigida per l’arquitecte municipal de la ciutat Pere Falqués, s’obriren tres balcons a l’altura del primer pis, es decorà la façana amb esgrafiats, s’alçà el cos central de l’edifici i es col·locà al mig de la façana l’escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella. Bé que l’any 1894 fou habilitat com a residència de la reina regent Maria Cristina d’Àustria, aquesta hi renuncià, i l’any 1900 el consistori aprovà destinar-lo a Museu Municipal d’Art, i amb aquesta finalitat hom hi afegí dues ales laterals i decorà les façanes amb vint-i-quatre bustos d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català, ampliació inaugurada el 1915.
Detall de la Biblioteca del Parlament de Catalunya
El 1927 hom hi construí el jardí actual, centrat per un estany amb una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona. Cedit el 14 d’octubre de 1932 com a seu del Parlament de Catalunya, el decorador Santiago Marco, dirigí les obres d’adaptació i decoració, que coordinà el conseller de Governació Josep Tarradellas, el qual, seguint instruccions del president de la Generalitat, Francesc Macià, feu cobrir l’escut d’armes dels Borbó amb les quatre barres.
Detall d’una part dels jardins davant del Parlament de Catalunya
La sessió inaugural tingué lloc el 6 de desembre de 1932. Després de la Guerra Civil Espanyola, les autoritats franquistes convertiren el Palau del Parlament en caserna, fins que l’any 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, altres institucions, com el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Durant trenta-set anys el Saló de Sessions fou clausurat i hom en prohibí l’accés. A la façana principal, les quatre barres foren novament substituïdes per l’escut d’armes borbònic.
Porta principal d’accés al Parlament de Catalunya
Després del franquisme, i restablert l’autogovern català, recuperà les funcions com a seu del Parlament català a partir de la primera legislatura (1980), formalitzades l’any 1999 amb la cessió del palau en qualitat de cambra legislativa catalana a la Generalitat de Catalunya per l’Ajuntament de Barcelona. La cessió permeté successives ampliacions i adequacions de l’edifici fins al setembre del 2004, data a partir de la qual es dedica íntegrament a usos parlamentaris.
L’any 2006 els presidents de la Generalitat i del Parlament, i l’alcalde de Barcelona signaren un nou acord per a la construcció d’un edifici adjacent al Parlament de Catalunya que n’ampliava les dependències.
El 10 de setembre de 2012, arran d’un acord de la mesa del Parlament adoptada el mes de maig, foren inaugurades les quatre barres a la façana principal, que taparen novament l’escut d’armes dels Borbó.
BELLATERRA.CAT 