BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 23 d’octubre de 2025

Lluís Permanyer és l’autor de més de 80 llibres i programes monogràfics sobre l’art, la cultura, l’urbanisme, la història i la societat de la capital catalana

El periodista i escriptor Lluís Permanyer ha mort amb 86 anys després de patir un infart. Permanyer va ser un dels grans cronistes de Barcelona, amb més de 80 llibres sobre l’art, la cultura, l’urbanisme i la societat de la capital catalana. També va dirigir i presentar programes i documentals monogràfics a TV3.

Modernisme: una història de destrucció:

Va desenvolupar la seva carrera professional com a periodista cultural al diari La Vanguardia, on es va incorporar l’any 1966, i es va especialitzar en els moviments artístics i en la història de la ciutat de Barcelona. 

Fa tres anys va rebre el Premi de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura per la seva “extraordinària trajectòria de més de 60 anys de periodisme històric, artístic, cultural i ciutadà, en castellà i en català, en premsa, ràdio i televisió”, segons la valoració del jurat.

També havia estat guardonat amb els premis Trajectòria del Gremi de Llibreters de Barcelona (2012), Nacional de Periodisme de Catalunya (2008),  Pere Quart d’humor i sàtira (1996), Ciutat de Barcelona (1987) o  Luca de Tena (1969).

Va estudiar Dret i Periodisme i ha estat un estudiós i divulgador del paisatge de Barcelona. També va escriure llibres sobre els pintors Joan Miró i Antoni Tàpies, l’escultor Antoni Clavé i els poetes Josep Maria de Sagarra i Joan Brossa, amb qui ha mantingut una estreta relació personal.  

Lluís Permanyer havia donat el cos a la ciència i no hi haurà ni vetlla ni funeral.

Font: 3Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 23 d’octubre de 2025

LLUIS TORRES|Aquest 2025 fa 125 anys que «Bella terra bella gent» va arribar a les llibreries. Un llibre sobre la pàtria, sobre l’amor a la terra, la figuera i el pi, els núvols que hi transiten, la llum del cel, la gent que l’habita, com els memorables personatges dels tres diumenges.

Carner, poc donat a ser expansiu sobre els seus llibres, el defineix dins del tòpic pintoresc: un llenguatge que descriu vivament i animadament les coses, i que ell considera, en certs aspectes, afí a l’esplèndida facúndia barcelonina d’«Auques i ventalls».

La coberta i la portada del llibre ens anuncien el títol «Bella terra bella gent» i seguidament, en una nova ratlla, el gènere de l’obra i el nom de l’autor: «rims de Josep Carner». «Rim» és paraula que, en l’obra de Carner, es relaciona amb els “Rims de l’hora”, 1911- 1915 (poesia d’ara, del temps, d’actualitat), és la secció diarística més densa i duradora de tota la poesia catalana: dos-cents vint-i-quatre poemes, sempre signats Two i convertits en rebost de tres llibres: «Auques i ventalls», «La paraula en el vent», «Bella tera bella gent». Si el poeta no era expansiu en públic sobre els seus llibres sí que ho era amb els amics més íntims, com el gramàtic Emili Vallès. Li dedica un exemplar del llibre acabat de sortir amb uns versos improvisats, fets a partir de la ratlla meravellosa de la mateixa anteportada, bella terra bella gent, un «vers» que defineix un metre de set síl·labes a la dedicatòria, que diu: Emili Vallès Vidal, d’Igualada natural (hi va néixe’ a Can Mi Vida –«honni soit» qui pensi mal), llegirà amb faç ensopida en el temps sagrat d’Advent aquest llibre que es nomena BELLA TERRA BELLA GENT

Que li sigui lleu la pena i el gall dindi suculent. És una poesia en mètrica accentual (iambe, anapest, peó tercer), d’una musicalitat exquisida, pròpia del geni poètic de l’autor. Ell, en una ocasió, esmenta els versos de la composició com a “versots”, en el sentit de versos més llargs que els habituals en mètrica sil·làbica. La revisió obstinada dels seus versos (“el full de paper malcontent”) és el pensament dominant de Carner en poesia i s’expressa en la constant mobilitat dels seus textos.

El poema coneix una lleu revisió el 1936 en ser publicada una nova edició del llibre pels volts de Sant Jordi d’aquell any, tres mesos abans de l’alçament militar.

I després, revisat de nou, s’incorpora a «Poesia», 1957, a la secció »Lloc«, que pren el nom genèric de territori on el poeta va néixer i on segurament hauria volgut morir si “no hagués l’atzar esbarriat les coses!”. Però avui, avui! és el dia de la bella terra i la bella gent, el dia per llegir el poema en aquesta forma de 1918. Avui és un dia magnífic per llegir un dels millors poemes del llibre centenari, ‘El dia revolt’, un poema escrit sis anys abans, el 1912, i presentat als Jocs Florals de l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, a Barcelona, on va ser premiat amb l’Englantina.

Font: Universitat de Barcelona

Read Full Post »